Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Cultura i Patrimoni La Capsa de Música no sona: el problemes d’un equipament infrautilitzat a la Tabacalera

Comentaris (0) /

Escrit per:

«No penso mantenir malalts a l’UCI, hem de buscar la fórmula perquè la Capsa tingui més dinamisme». El regidor de Cultura Josep Maria Prats es mostrava contundent sobre la nova etapa en l’equipament musical que es troba a l’edifici de la Tabacalera de Tarragona, just portes endins on hi ha el Jardí Vertical. La Capsa, inaugurada el juny del 2012, és gestionada per l’Associació de Músics de Tarragona (AMT) mitjançant un conveni de tres anys que venç ara, amb l’arribada del nou any. «Vam collar molt per poder entrar a la Capsa i ho vam fer el juny del 2012 però podem dir que entrem de veritat, oficialment, el gener del 2013», explica Miguel Alberto Cruz, president de l’AMT des del 2004.

La gestió de la Capsa de Música per part de l’AMT ha estat qüestionada per diferents sectors del món musical de la ciutat de Tarragona, molts dels quals, tot s’ha de dir, però, no volen parlar obertament sobre aquest tema. Així, segons les dades oficials de l’AMT, fins al mes de juny d’enguany, s’havien fet a la Capsa de Música 66 activitats en 48 mesos. D’aquestes 66 activitats (poc més d’una al mes de mitjana), 34 van ser concerts i d’aquests, 11 van ser del president de l’associació, Miguel Alberto Cruz juntament o per separat amb Xavier Pié, amic seu. És a dir, en 4 anys, una tercera part dels concerts que s’han fet en un equipament musical municipal els ha fet el president de l’entitat que gestiona l’espai. Un espai que hauria d’estar obert a la ciutadania. «Xavier Pié és un músic molt actiu i ha participat en molts concerts en els quals jo he tocat. Però has d’entendre que nosaltres tenim un pressupost molt limitat i que no és fàcil poder organitzar alguna cosa amb tan pocs diners. Per tant, i perquè la Capsa pugui oferir concerts, al final el que et queda és pujar a l’escenari», diu Cruz.

L’AMT rep 10.000 euros anuals de l’Ajuntament de Tarragona en concepte de conveni i després factura diferents quantitats al consistori per diversos actes. Aquests varien i el 2015, tal com consta al portal de transparència de l’AMT, van ser de poc més de 10.000 euros el 2015 per organitzar el festival D.O. Tarragona, el concert homenatge a Tony Urbano, el concert Tecla Capsa i el Capsa Music Festival, més algunes partides inferiors. «És una aportació mínima, tot s’ha de dir. Els hi donem aquests diners [conveni 10.000 euros] a canvi que facin els concerts del dia de la música, el festival de música el dia de Sant Magí i que facin activitats formatives en favor dels músics de la ciutat. Ara, per exemple, s’han posat en marxa les escoles de la Capsa. El conveni explicita aquestes tres activitats, si organitzen el festival D.O. o alguna altra cosa, això va a banda», diu Prats. Aquesta, però, no és l’única partida de diners públics que rep l’AMT. La Generalitat de Catalunya, a través del seu Departament de Cultura va aportar 16.834 euros el 2015 i 13.032 el 2014. Ara, recentment, la Societat General d’Autors d’Espanya (SGAE) va tancar un acord per aportar 11.000 euros aquest 2016. «Si estiguéssim fent les coses malament, ni tindríem portal de transparència, ni el Departament de Cultura ni l’Ajuntament ens aportarien diners , ni molt menys l’SGAE», afirma Guillermo Soler, secretari de l’AMT. «S’ha de dir que ells em justifiquen a mi i a la meva cap de gestió tot el que fan fins a l’últim cèntim però a més compten amb un portal de transparència que la major part d’entitats que reben molts més diners que ells no tenen [un fet que és il·legal, per cert]. És a dir, fan públics els seus comptes», destaca Prats.

El sou del president de l’AMT

En l’informe del 2015, l’AMT detalla que els seus ingressos provenen en un 39% de recursos propis, un 26% de patrocinadors privats i un 35% d’administracions públiques. «El nostre pressupost anual es troba entre els 45.000 i 60.000 euros», afirma Miguel Alberto Cruz. Així,  l’AMT considera, a l’hora de fer el càlcul d’aquest percentatge, que les subvencions públiques són les aportacions directes (16.834 de la Generalitat més 10.000 euros de l’Ajuntament el 2015), la resta, aquells serveis que es facturen, siguin administracions o privats, estan considerats rendiments del treball i no formen part d’aquell 35%. El president de l’associació cobra 17.638,09 euros bruts (14.666 euros nets) distribuïts en 14 pagues sota un contracte de mitja jornada, segons dades facilitades per l’AMT. Aquesta nòmina surt de l’associació, segons asseguren els seus membres, i es paga en concepte de gerent. L’associació, expliquen, va decidir en el seu moment alliberar una persona a mitja jornada que, en aquest cas, resulta que actualment també és el president. Des de diferents sectors del panorama musical de Tarragona s’afirmava que la dona de Cruz també cobrava diners procedents de la Capsa. El fet és que, segons l’AMT, aquella era la companya —no dona— de Cruz i mai va tenir un sou i asseguren que aquesta informació és completament falsa. L’aleshores parella del president es va encarregar de les xarxes socials i la comunicació de l’associació, però ara ja no s’encarrega d’aquesta tasca. «L’associació va estipular que el seu president es guanyés la vida. Cada any fem eleccions i presentem els comptes, els membres de l’AMT poden triar qui volen», afirma Cruz, que lamenta la falta de finançament públic per tirar endavant el projecte i assegura que ell personalment no cobra res per tocar en els concerts que ha fet a la Capsa: «Nosaltres arribem on arribem. No fem tants actes com voldríem perquè volem fer les coses bé. Les bandes que toquen aquí cobren i ho fan legalment. Paguem un mínim de 60 euros per músic. Amb 10.000 euros com vols que fem coses? Si tinguéssim diners, faríem una programació com Déu mana».

L’horari d’atenció al públic de la Capsa és d’11 del matí a 1 del migdia. «Això no vol dir que les altres hores no hi sigui. És només això, l’horari d’atenció al públic», remarca Cruz, que té una bona amistat amb l’alcalde de Tarragona, tot i que nega que sigui militant del PSC, com molta gent del sector afirma per justificar un possible tracte de favor: «Mai he tingut carnet de ningú i he de dir que jo he arribat a estar fins a 3 mesos sense cobrar, o sigui, que ningú es pensi que jo m’estic enriquint aquí». En la mateixa línia s’expressa Guillermo Soler, secretari de la junta de l’AMT: «És possible que hi hagi la sensació aquesta que algú pugui pensar que Miguel té un xiringuito muntat aquí, però això no és així. Jo mateix he tocat un munt de vegades a la Capsa i només una cobrant, i com jo, la resta de membres de la Junta, per no parlar del tema de la barra, en què hem treballat sense veure ni un euro». En aquest sentit, l’AMT documenta que durant el 2015 es van comptabilitzar 864 hores de voluntariat per part dels seus socis.

La festa privada de Gustavo Cuadrado

Tot i ser un equipament públic, però gestionat per l’AMT, la Capsa de Música ha estat seu de tres celebracions particulars i privades. Una d’elles la de l’aniversari del fins fa poc més d’un any cap de gabinet de l’Ajuntament de Tarragona Gustavo Cuadrado, actualment imputat per l’afer Inipro, tal com ha reconegut a Porta Enrere l’AMT. «S’han fet actes d’entitats culturals i de partits polítics, sempre que fossin sense ànim de lucre i que es fessin càrrec de les despeses. Sobre les festes privades, vam consultar amb l’Ajuntament i ens va dir que sí. Vam fer una prova, i l’AMT s’enduia els beneficis de la barra. En total s’han fet tres festes privades i una d’elles sí, tal com preguntes, era la de Gustavo Cuadrado. De fet, quan va arribar la petició vam pensar que era una sol·licitud arriscada però clar, ja n’havíem fet dues abans, havíem creat un precedent. Ara, també ho dic clarament: no volem fer-ne més perquè s’allunya del que ha de ser un equipament com aquest, allò va ser un error. De fet, ja hem dit no a diferents propostes d’empreses que volien fer sopars i celebracions», assegura Guillermo Soler, secretari de l’AMT.  El mateix Cuadrado va penjar fotografies de la festa d’aniversari de l’any passat en el seu perfil de Facebook, tal com es pot comprovar en la següent imatge. El regidor de Cultura, Josep Maria Prats, assegura no tenir coneixement d’aquest fet i reprova totalment aquest tipus d’actes a la Capsa: «A mi no em consta i no m’ho ha dit ningú. Si no, evidentment, s’hauria d’apercebre qui fos. No ho permetré i si algú em diu que s’ha fet una cosa així actuaré, és clar».

La tercera edat que balla música country

Una de les activitats que sobta més és la d’un grup de persones de la tercera edat que van a ballar música country a la Capsa de Música dos o tres dies a la setmana com si fos un hony tonk —bar del sud dels Estats Units on es toca i balla música d’aquest estil—. Segons ha pogut saber Porta Enrere, aquesta activitat va ser imposada a la Capsa per part de Javier Villamayor, actualment regidor encarregat dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018, i va ser assumida per l’AMT tot i que no figura al conveni ni rep cap contraprestació per aquest servei.

El model a debat

Aquest tipus d’activitats, que s’allunyen del que ha de ser un centre per a la promoció de la música a la ciutat entre artistes locals, posa sobre la taula el debat de quin ha de ser el model de l’equipament. «Això és un equipament cultural municipal i nosaltres entenem que no ha de seguir un model com una sala de concerts convencional, en què el negoci és un bar de copes més que una altra cosa. En aquests bars privats es fan ocasionalment concerts i aquests moltes vegades són deficitaris. El volum del negoci en aquells locals és el consum. Nosaltres no volem funcionar així perquè creiem que aquest no ha de ser el concepte, no pensem obrir de dijous a dissabte fins a les cinc de la matinada com si fóssim un bar de copes».

El local de concerts privat referència de la ciutat de Tarragona és la Sala Zero. La temporada 2013/2014, des d’octubre fins a finals de juny, va organitzar 79 concerts, amb 134 artistes, 57 dels quals de la demarcació de Tarragona. La 2014/2015 van ser 90 concerts, amb 150 artistes, 47 dels quals de les comarques tarragonines. Per aquesta campanya preveuen un total de 92 actes. Per tant, molts més dels que ofereix i ha fet la Capsa de Música. «La Capsa no té sentit a la ciutat. Hauria de ser més gran perquè nosaltres i ells tenim un aforament semblant i això fa que programem actuacions similars. Vull dir que perquè un equipament públic així fos útil a la ciutat hauria de ser més gran, entre 600 i 800 espectadors, i no com ara perquè ells i nosaltres tenim un aforament pràcticament idèntic i això impedeix programar concerts de diferent mida i format. Hi ha concerts que podrien venir a Tarragona que són massa grans per a nosaltres i ells però massa petits perquè es facin al Palau Firal i de Congressos o a la TAP. Caldria un atre tipus d’equipament i seria bo que qualsevol promotor pogués programar allà, sempre posant-se d’acord amb els gestors perquè així la ciutat se’n beneficiaria», diu Àngel Lopera, un dels màxims responsables de la Sala Zero. Lopera considera, a més, que la Capsa de Música és «competència deslleial» de la Zero i així, segons ell, els hi va dir als regidors Prats i Begoña Floria. «Afortunadament la seva programació no està a l’altura però si comencen a programar com cal, tenint el format i l’aforament que tenen, ens farà la competència i no és just perquè és un equipament municipal», explica.

Les sales com la Zero tenen diferents formes de finançar els concerts que ofereixen, des de pagar religiosament la tarifa que marca el grup —la Sala Zero diu que aquesta és la modalitat que menys fan servir i per la que han pagat entre 2.000 i 3.000 euros i, en comptades ocasions fins a 5.000—, la taquilla, en què el grup assumeix el risc i s’endú una part més gran de la venda d’entrades, es pot negociar un fix més un part de la taquilla o, fins i tot, llogar exclusivament la sala. «A altres zones d’Espanya i a Europa funcionen sales que són públiques però gestionades per professionals. Aquest hauria d’haver estat el model, crec que no s’ha plantejat bé el tema», diu Lopera.

Des de l’AMT s’ha apostat per la prudència: «Hem sigut molt conservadors. Durant els anys de crisi hem vist com moltes empreses i entitats culturals han desaparegut. No volem desaparèixer, sinó créixer amb seguretat. Han vingut grups i ens han proposat fer concerts però sense controlar l’aforament i això nosaltres no ho permetem. Tenim una capacitat de 482 persones i no en posarem ni una més. Sempre contractem una assegurança i el personal de seguretat que toca (si hi ha més de 150 persones, dos guàrdies de seguretat). Els professionals es donen d’alta. Tot això són despeses perquè som molt escrupolosos amb el que fem», diu Soler.

Dos exemples ben diferents: Las Armas i el Prat de Llobregat

Las Armas és una sala emblemàtica de Saragossa. Es tracta d’un equipament públic que gestiona una entitat privada. Els actuals gestors van guanyar un concurs en què es van presentar un total de 5 aspirants per aconseguir un conveni que té una durada de 20 anys. «La gestió és completament nostra. Hi ha una plaça a l’exterior, que és pública i l’Ajuntament allí sí que hi pot programar concerts, però sempre que ens consultin a nosaltres abans perquè també la fem servir i forma part del conveni», diu Ángel Puyuelo de Las Armas. Segons Puyuelo, en el conveni no hi ha un mínim d’actes que fer durant l’any i calcula que la mitjana són de 150 esdeveniments anuals, la majoria concerts. Tot i que admet que el pressupost és ajustat, evita dir una xifra concreta. També fan altres activitats com swing, dansa, cant o estudis de gravació. Puyuelo, preguntat per la situació que viu la Capsa de Tarragona, la seva situació financera, entén que la falta de pressupost condiciona la programació, però assegura que tots els promotors es troben amb el mateix problema: «És una excusa vàlida, però a la qual cal enfrontar-se, amb apostes de nivell que funcionin. Tots els promotors de qualsevol esdeveniment lluiten amb aquestes mateixes circumstàncies. Cal assumir el meravellós IVA al 21% per a la cultura, els impostos de la SGAE, moltes traves culturals. És un negoci bonic però molt complicat de gestionar i obrir les portes ja és una despesa». Las Armas compta amb un equip de 60 professionals — Zero Produccions en té 14— i material per donar servei als músics que decideixin fer un concert. De fet, aquest va ser un dels problemes greus que va tenir la Capsa, perquè quan l’AMT hi va entrar, no hi havia res, ni equip de so. «Com has pogut veure el 2014 hi ha una partida municipal de 25.000 euros. Això és per a l’equip de so. Vol dir que des de juny del 2012 no en teníem, havíem de fer servir el nostre. Eren quatre parets allò que gestionàvem. I ull, ara el 2016, els bucs d’assaig no funcionen a ple rendiment pel mateix problema, perquè l’equip que hi ha és nostre, només tenim una bateria, i no podem invertir tant per equipar tots els bucs», explica Guillermo Soler.

L’altra cara de la moneda, allà on l’AMT vol i pretén anar o emmirallar-se és la Capsa d’El Prat de Llobregat. Es tracta, com la de Tarragona o Las Armas, d’un equipament públic però dirigit per una tècnica municipal, Marta Ardiaca. La Capsa d’El Prat és el somni humit de l’Associació de Músics de Tarragona i de qualsevol promotor i gestor cultural. Compta amb un pressupost de 350.000 euros anuals i en paraules de la seva directora «no mesurem la rendibilitat perquè la voluntat política és la de crear una eina de transformació». Així, segons Ardiaca, els diners que es puguin generar de més arran dels ingressos obtinguts per l’organització d’actuacions es reinverteixen de nou: «Els diners generats per la Capsa es queden a la Capsa. La idea no és que una empresa exploti l’equipament per a lucrar-se». Així, els convenis es fan seguint un format de dos anys més dos prorrogables i en comptats casos no s’ha dut a terme la pròrroga en un equipament que es va inaugurar el 1995 i que ara pot tornar a obrir la seva gran sala de concerts, tancada durant cinc anys per culpa de les obres a la línia del metro. «La vocació pública del projecte és clara. El nostre model no es troba en l’oci nocturn, on es vincula l’espai de la música moderna, sinó en promocionar projectes musicals i en els bucs d’assaig», diu. La Capsa d’El Prat s’encarrega de programar les actuacions musicals de la Festa Major d’aquesta població i compta amb un equip de professionals que treballen diàriament en aquest equipament.

 

Inauguració de la Capsa de Música el mes de juny de 2012. Foto Mauri (cedida Ajuntament de Tarragona)

Un nou concurs

L’Ajuntament de Tarragona va publicar el 14 de desembre d’enguany una mena de concurs per fer-se càrrec de la gestió de la Capsa de Música a partir de gener del 2017. Curiosament aquest concurs no té bases sinó que el brevíssim text explica que les persones que hi estiguin interessades poden presentar sol·licituds. A petició de Porta Enrere, l’Ajuntament de Tarragona ha explicat que es tracta d’una solució provisional. La concessió a l’AMT finalitza ara i com que el nou concurs públic encara no està enllestit s’ha optat per aquesta mesura que serà vàlida fins a la convocatòria del concurs anteriorment esmentat i que es preveu que s’activi durant el primer semestre del 2017. Les condicions per aquesta mesura pont són, previsiblement, les mateixes que hi ha actualment. «A mitjans de desembre ha de sortir el concurs. El primer trimestre de 2017 ha d’estar resolt. Li vaig dir a la cap de gestió que fes unes bases i abans de fer-les públiques revisar-les amb el meu equip. No he parlat amb l’AMT de futur però que ells saben que es farà un concurs i que les bases les marca l’ajuntament ho tenen claríssim. Jo vull que es gestioni amb dignitat i que es facin les activitats que s’han de fer», va dir a aquest mitjà Josep Maria Prats unes setmanes abans de la publicació d’aquesta convocatòria que no és, tal com s’ha explicat, el concurs que Prats es referia.

«Tenim el mateix conveni amb l’Ajuntament de Tarragona que abans de poder disposar de l’espai, és a dir, 10.000 euros per fer el dia de la música, el festival i activitats formatives. L’Ajuntament no programa res a la Capsa. Per exemple, no té sentit que programi Gossos al Teatre Tarragona quan té un equipament com aquest que està fet pels concerts. Això ajudaria a dinamitzar la Capsa en un moment en què el conveni és insuficient però en què el mateix consistori organitza concerts però en altres espais», va dir Guillermo Soler abans que l’Ajuntament publiqués aquesta mena de concurs pont. «La gestió en el moment actual des del 2012 al 2016 ha estat la possible, perquè es partia sota zero. A partir d’ara estem en un moment de fer el salt i hem de veure qui és capaç de fer el salt, si l’AMT o qui es presenti, jo no em caso amb ningú», va dir Prats.

Segons Soler, que destaca que l’AMT no es dedica només a programar concerts, sinó que va més enllà —l’oficina d’atenció al músic, per exemple, on els artistes poden demanar assessorament de tot tipus, ha estat destacada favorablement per la Generalitat—, la Capsa de Música és un equipament totalment desconegut per a la ciutadania i que es troba en una zona que «culturalment és un desert»: «Posaré un exemple: fa un any i mig que fem una sessió de cinema al mes. La majoria de gent que ve ho fa per primera vegada, ni coneix la programació ni l’espai. L’única manera que et coneguin és programant, però sense diners és difícil. És el peix que es mossega la cua».

 

 

FOTO DE CAPÇALERA: Ivory, guanyadors del Festival DO Tarragona 2015. (Autor: Fernando Fernández / Cedida Ajuntament  de Tarragona)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*