«El Patronat és conscient que no s’ha aconseguit tot el finançament necessari per cobrir les despeses d’organització dels Jocs, únic objecte de la Fundació». Jaqueline Marianne Rijnsburger, auditora dels comptes de la Fundació Tarragona 2017, encarregada d’organitzar els Jocs Mediterranis, ho diu ben clar: la Fundació ha fallat en el seu objectiu de trobar els diners necessaris per poder cobrir les despeses organitzatives dels Jocs i s’haurà de remetre o esperar l’arribada de subvencions públiques o aconseguir patrocinadors d’última hora per tirar endavant el projecte. Segons els números auditats en el document de l’auditoria de 2015 al qual ha tingut accés Porta Enrere, l’any 2016 es tancarà amb un dèficit de 169.666,12 euros (5.027.368,12 euros d’ingressos per 5.197.034,24 euros de despeses), segons consta al pressupost i pel 2017 es preveu un dèficit de 10.405.971,69 euros (9.544.427,96 euros d’ingressos on les entrades -1,8-, les donacions -2,88- i les aportacions d’institucions -1,4- són les partides més grans; 19.950.399, 65 euros de despeses on la competició esportiva -2,7-, allotjament -5,3- el protocol i les cerimònies -1,1-, el transport -1- i les infraestructures esportives -5,6- són les partides més grans) per un capital de 15.000 euros (anys 2014 i 2015). Això, amb aquest document a la mà, deixa la Fundació en fallida tècnica.

Els números de l’auditoria expliquen amb més claredat la insistència dels màxims dirigents de l’organització de Tarragona 2017 per reclamar els famosos 9 milions d’euros a l’Estat que permetrien quadrar els números perquè no s’esperen els ingressos necessaris dels patrocinadors privats per cobrir aquest forat (o almenys no consta al pressupost). Així, i tenint en compte que hi ha 1.115.340,17 euros a la caixa, si ho descomptem dels gairebé 10 milions i mig de dèficit previst el 2017, quedaria un forat de poc més de 9 milions d’euros, just la quantitat que es reclama a l’Estat. També apareix pressupostada per 2017 «una previsió addicional d‘ 1 milió d’euros en ingressos per ticketing», que complementaria l’1,8 milions d’euros en la venda d’entrades previstos. Amb tot, aquest milió d’euros extra és una incògnita, es tracta simplement d’una previsió.

Els diners de l’Estat

El govern espanyol mai ha dit en públic que invertiria aquesta quantitat de diners i molt menys que ho faria per destinar-ho al pressupost operatiu, un apartat que s’havia de cobrir amb les aportacions d’empreses privades mitjançant patrocinis o donacions. «La possibilitat que el CSD doni suport als esdeveniments esportius previstos mitjançant la construcció d’instal·lacions o inversions és molt minsa perquè tots els diners que es dediquin a aquests esdeveniments aniran en contra de les subvencions de les federacions, que han de ser una prioritat», va dir el president del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal, al Senat el 18 de setembre de 2012. I en el mateix sentit, uns mesos després, el 21 de gener de 2013, en la seva visita a Tarragona: «Hi ha molt poques possibilitats que el CSD doni suport als esdeveniments internacionals que Espanya acollirà els pròxims anys mitjançant la construcció d’instal·lacions o inversions». L’Estat ha aportat fins ara 3,4 milions d’euros — que s’utilitzen per a la remodelació de la pista d’atletisme i l’estadi del Nàstic— i la vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría va comprometre uns altres 3 abans de les eleccions generals del mes de juny. Aquests diners, però, poden tenir diferents finalitats. En un principi es va dir que anirien destinats a la piscina olímpica, però si això fos així, voldria dir que encara faltarien 9 milions d’euros del pressupost operatiu. Si els diners promesos per Soraya (i que encara no han arribat), anessin al pressupost operatiu, la piscina es quedaria sense finançament públic i aquí és on entra la proposta de Santagadea. Amb tot, el temps va en contra del projecte de la piscina. El document de Santagadea explicita que l’anunci de licitació de les obres de tot el projecte d’Anella Mediterrània s’havia de fer el 10 de setembre perquè fos viable poder fer la piscina a temps. Estem a 6 d’octubre. L’opció del CN Reus Ploms pren forma —tot i que també necessitaria fer obres— o, fins i tot, les piscines Picornell de Barcelona.

Els ingressos per donacions i/o patrocinis

Fins a 31 de desembre de 2015, consta al document d’auditoria uns convenis amb patrocinadors privats que aportaran uns ingressos totals pels Jocs de 7.302.500 euros en concepte de donacions: Repsol (1.800.000), La Caixa (1.080.000), El Corte Inglés (700.000), Damm (2.700.000), Comsa Emte (15.000), QD Marina Tarraco (100.000), Generalitat de Catalunya (apareix com a empresa patrocinadora, 907.500). Dels més de 7 milions totals, 2.242.000 euros s’han de rebre aquest 2016 i 2.262.000 el 2017.

En concepte de patrocinis: Repsol (200.000), CaixaBank (120.000), El Corte Inglés (50.000), Damm (300.000), Telefònica (750.000), Port de Tarragona (96.500), Comsa Emte (85.000). Tot això suma 1.601.500, que si ho sumen a l’apartat de donacions, dóna una quantitat de 8.904.000 euros, molt lluny dels 22 milions d’euros de donacions i patrocinis que estaven previstos. I aquesta va ser una xifra molt a la baixa, de fet, el pressupost operatiu dels Jocs era en un inici de 54 milions, es va retallar primer a 40 milions, després a 30,4, 28 i ara a 22 milions.

Drets de televisió

Al pressupost del 2017 també hi consta que es preveu per ingressos dels drets de televisió. La quantitat és de 100.000 euros. En un món on els drets de retransmissió són molt cars —tot i que s’ha de dir que els Jocs de Rio de Janeiro van tenir problemes per trobar un operador a Espanya i finalment va ser TVE qui ho va fer, amb una despesa d’entre 70 i 90 milions d’euros entre drets d’imatge i despeses de personal i equip tècnic— 100.000 euros semblen pocs i la quantitat permet fer-se una idea —sempre i quan s’aconsegueixi aquesta xifra— de l’interès que genera aquesta competició.

El cost de personal

Sense haver començat els Jocs, la Fundació Tarragona 2017 ha gastat 1.852.577,59 euros en despeses de personal (si comptem tot el 2016) i té pressupostat per 2017 1.307.729,02 euros en aquest concepte. Per tant, un total de 3.160.306,61 euros. El 2014, les despeses en personal van ser de 109.633,36 euros per a un total de 9 treballadors, només 1 dels quals amb titulació superior. El 2015, la quantitat es va multiplicar gairebé per cinc, a 557.348,38 euros tot i que el personal només es va doblar, a 20 treballadors, 4 dels quals amb titulació superior, pel que cal suposar que els nous professionals d’aquell any tenen un sou elevat. El 2016 té un pressupost per aquest concepte d’1.185.595,85 euros.

Els patrons han d’assumir les pèrdues

En tractar-se d’una Fundació, els patrons que la formen han de respondre amb el seu patrimoni personal si hi ha pèrdues. Va ser aleshores quan el Coordinador General Adjunt dels Jocs Mediterranis i Secretari General del Comitè Olímpic Espanyol, Víctor Sánchez, va decidir deixar de ser patró. Així també ho explicita l’auditoria: «amb data de 27 de maig de 2016 els Patrons Sr. Víctor Sánchez Naranjo i el Sr. Ricardo Leiva Ramón van presentar la renúncia als seus respectius càrrecs de Patrons, mitjançant escriptura notarial notificada a la Fundació». Sánchez ja va admetre a Porta Enrere, en una entrevista on posava de manifest les dificultats del projecte, que era incapaç d’afrontar les possibles responsabilitats patrimonials que se’n derivessin. El president de la Fundació és l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el vicepresident, el president del COE, Alejandro Blanco. Altres vicepresidents són Javier Villamayor, Josep Poblet, Miguel Cardenal i Ivan Tibau.