Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat, General La Fundació Smart City dedica el 44% del seu pressupost a pagar dos treballadors, un...

Comentaris (1) /

Escrit per:

«Tanco una etapa de servei públic per iniciar-ne una altra en el sector privat que espero que sigui tant o més enriquidora que la que deixo», deia Gustavo Cuadrado, cap de gabinet de l’alcalde Ballesteros el 26 d’octubre del 2015 quan va decidir abandonar el càrrec després de vuit anys.

Cuadrado va dimitir aleshores de forma fulminant coincidint amb la detenció de l’exgerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials pel cas Inipro, aquell on part de la cúpula del PSC a Tarragona també està implicada, com l’alcalde Ballesteros o la regidora Begoña Floria. De fet, el batlle, la tinent d’alcalde, Cuadrado i dotze persones més van ser acusades formalment abans-d’ahir d’una sèrie de delictes molt greus i hauran d’anar a judici després de la instrucció de la causa feta pel jutge. Sense anar més lluny, Ballesteros està acusat de prevaricació, alteració de preus en concurs i subhastes, falsedat documental, frau, suborn, tràfic d’influències i abús de l’exercici de la funció pública. Floria, directora de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, està acusada d’alteració de preus en concursos i subhastes públiques, partícep en delicte de suborn, tràfic d’influències, malversació i partícep en delicte d’abús en l’exercici de la funció pública. Per la seva banda, Cuadrado està acusat d’alteració de preus en concursos i subhastes públiques, falsedat documental, prevaricació, suborn, tràfic d’influències, malversació i abús en l’exercici de la funció pública.

El cas Inipro, el judici del qual s’ha de celebrar pròximament —si no hi ha recursos dels acusats—, era un entramat en el qual l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) va contractar una empresa —Inipro— per, teòricament, fer treballs d’assistència a immigrants. Segons la investigació policial i judicial, l’empresa es va servir realment per a contractar persones afins o afiliades al PSC que van fer una feina de promoció de l’alcalde Ballesteros a les xarxes socials (PSC Ciberactivistes Ballesteros).

Malgrat la seva dimissió, Gustavo Cuadrado va ser detingut a casa seva el 4 de maig del 2016, posteriorment va ser posat en llibertat amb càrrecs i abans-d’ahir, com dèiem, va assabentar-se que havia d’anar a judici en condició d’acusat.

Contràriament al que afirmava en el seu comunicat de comiat com a cap de gabinet —ho va fer mitjançant un post al seu mur de Facebook i va ser Floria qui va sortir a comparèixer davant els mitjans—, Cuadrado no ha marxat al sector privat, sinó que continua tenint un càrrec important dins d’una entitat que es nodreix, majoritàriament, de diners públics, de l’Ajuntament de Tarragona concretament. Aquesta entitat és la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, una institució que es va constituir oficialment el 21 de desembre del 2012 i que, en paraules de Josep Fèlix Ballesteros, havia de canalitzar les diferents solucions intel·ligents que es proposessin per a la ciutat amb l’horitzó posat en els Jocs Mediterranis. El fet és que els projectes Smart City de la Fundació han estat foc d’encenalls —el jardí vertical de la Tabacalera, sense anar més lluny, que forma part d’una zona anomenada Smart Parc Tabacalera—i la majoria de la ciutadania desconeix les propostes de l’esmentada Fundació i fins i tot la seva existència.

Amb tot, Tarragona Smart Mediterranean City té un cost important per a la ciutat de Tarragona. Així, tal com consta en la seva documentació oficial exposada al seu web, el pressupost pel 2018 és de 285.000 euros, 160.000 dels quals (el 56,1%) els aporta l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona n’aporta 30.000 euros, l’Autoritat Portuària 20.000 euros i després les empreses SECE (10.000), Repsol (15.000) i Sorea (50.000), sumen la resta.

D’aquest pressupost, la partida més gran és, amb diferència, la de personal. La quantitat per aquest concepte és de 125.000 euros (el 43,8 % de tot el pressupost) que es destinen a «sous, salaris, assimilats, Seguretat Social i formació». Aquesta quantitat és, per tant, gairebé la mateixa que aporta l’Ajuntament de Tarragona a la Fundació.

A la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City només hi treballen dues persones. Una d’elles és una tècnica, Anna Pérez, i l’altra és el gerent, Gustavo Cuadrado. Segons la documentació de la Fundació, Cuadrado percep una «retribució fixa» de 50.968,99 euros cada any i se li han de sumar unes dietes de 20.000 euros anuals també. En total, 70.968,99 euros. Pérez, per la seva banda, rep 38.198,99 euros. Tot això sumat dona una xifra de 109.167,98 euros. Faltaria saber on es troben els 15.832,02 euros que faltarien per aconseguir la quantitat de 125.000 euros que marca el pressupost.

Analitzant una mica més la documentació es pot començar a entendre perquè ballen els números. En un altre document, s’explica que la retribució fixa de Cuadrado és de 52.000 euros i les dietes, que ara passen a anomenar-se retribucions per objectius, de 20.000 euros. Ja són més de mil euros més de diferència. Però això no acaba aquí.

Gustavo Cuadrado ja facturava milers d’euros a la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City abans de figurar en nòmina com a gerent de la institució. A la memòria comptable del 2017 diu literalment:

«Durant l’exercici 2017 s’ha meritat en concepte de sous del personal d’alta direcció un import de 62.000 euros. En el 2016 va tenir sou a partir d’octubre pujant 10.049,16 euros, una prima de 20.000 euros i prèviament havia facturat a la Fundació per import de 10.890 euros».

El periodista que signa el present article va realitzar un ampli reportatge sobre el projecte Smart City de Tarragona en una revista anomenada Viu a fons que va sortir publicat el mes de juliol del 2016. Per aquell article, es va demanar poder parlar amb Gustavo Cuadrado, que aleshores ja constava a aquest periodista que exercia les funcions de gerent de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City. Cuadrado s’hi va negar i va al·legar a la direcció de la revista que no volia aparèixer públicament perquè es trobava en ple procés d’instrucció del cas Inipro. Això, però, no ha estat cap obstacle perquè en els últims mesos Gustavo Cuadrado hagi aparegut en diferents mitjans com a Director Executiu Gerent de Fundació Tarragona Smart Region (amb l’arribada de l’Ajuntament de Reus, la Fundació va modificar el seu nom, almenys de cara al públic: el web i la documentació són els mateixos).

Ara sembla clar que Cuadrado no volia aparèixer públicament aleshores, el juliol del 2016, perquè, tal com es confirma en la memòria comptable del 2017, l’excap de gabinet no era oficialment el gerent de la Fundació però, en canvi, ja actuava com a tal i cobrava d’aquesta entitat mitjançant factures.

En un full d’Excel que estava penjat al portal de transparència dins la web de la Fundació i que posteriorment va desaparèixer, hi figuren tots els moviments comptables de l’any 2016 fins al mes de novembre. Porta Enrere, però, es va descarregar aquell document. Allí hi consten dues factures de Cuadrado i en el seu epígraf apareix el nom de la seva empresa: Meeting Board. La web, meetingboardic.com, ja no està operativa, tot i que a internet es poden recuperar els continguts. Allí es pot veure com Cuadrado oferia els serveis de «Marketing, Consulting, Marketing Digital, RRPP, Comunicación Política e Institucional», etc.

Les quantitats que consten en el full d’Excel, que funciona com un llibre major de comptes, revelen 10.890 euros pagats a Cuadrado en dues factures de 5.445 euros cadascuna. La primera, el 23 de febrer del 2016, i la segona, el 3 de maig del 2016. És a dir, tot just abans i després de ser detingut pel cas Inipro. Al portal de Transparència de la Fundació Smart City, una entitat finançada majoritàriament amb diners públics, no hi consta cap procés de selecció per contractar un gerent i, per tant, no se sap quins criteris es van seguir per triar l’excap de gabinet per aquesta feina i si es van presentar altres candidats.

Així, al full d’Excel també consten pagaments a Gustavo Cuadrado per «despeses de viatges i representació» durant el mes de gener del 2016, un fet que prova l’activitat de l’excap de gabinet de Ballesteros com a gerent o directiu de la Fundació quan ni tan sols havia estat nomenat i pocs mesos després de la seva dimissió a l’Ajuntament de Tarragona. En aquest sentit hi ha despeses de més de 3.300 euros durant l’any 2016 (només fins a novembre) en concepte de viatges facturats per l’agència Viatges Berga (4.260,05 euros d’aquesta agència el 2017). De fet, està documentat periodísticament un viatge de Cuadrado al Paraguai per explicar, en el marc de l’ Encuentro Iberoamericano sobre Centros Históricos Inclusivos y Patrimonio Sustentable, com aplicava les noves tecnologies la ciutat de Tarragona per a mostrar el seu patrimoni històric en tres dimensions. Porta Enrere ha preguntat a la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City el detall d’aquests viatges però no ha rebut resposta. La pregunta es va fer al departament de Comunicació de l’entitat, que gestiona una empresa externa, Quality Mera, que aquell any va facturar a la Fundació, per cert, uns 14.000 euros, i el 2017 va facturar 25.311 euros.

El postgrau a la URV, un feu socialista
“Smart City: Planificació i Gestió d’una Ciutat Intel·ligent”, aquest era el nom del postgrau que es feia a la Fundació Universitat Rovira i Virgili i que estava dirigit per Santiago Castellà, director de la càtedra Tarragona Smart Mediterranean City i primer secretari del PSC a Tarragona. El postgrau, un títol propi de la URV, és a dir, no és un màster oficial, només es va poder fer una vegada, durant el curs 2016-2017. El curs passat, el 2017-2018, per exemple, es va haver de cancel·lar perquè no hi havia prou alumnes inscrits i enguany ni es va arribar a oferir. El preu del postgrau era de 2.000 euros, tenia una durada de 300 hores i hi havia 23 professors. Entre ells, Gustavo Cuadrado, Javier Villamayor (regidor de l’Ajuntament de Tarragona, encarregat del projecte Smart City), Xavier Arnavat (excap de gabinet de Teresa Pallarés quan aquesta era la subdelegada del govern del PSOE a Catalunya; Arnavat treballa actualment al departament de comunicació de Repsol), Àngel Arenas (actual gerent del Patronat de Turisme de Tarragona), Josep Budi Vilaltella (cap d’informàtica de l’Ajuntament de Tarragona), Bartomeu Navarro (cap de Comunicació Corporativa de l’Ajuntament de Tarragona), Joan Menchón (arqueòleg municipal de l’Ajuntament de Tarragona) o Alejandro Pérez de la Torre (fill de Pau Pérez, regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona).

En un vídeo difós per la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, dos dels alumnes que van fer el màster són un treballador d’SMHAUSA i un altre d’EMATSA, empreses municipals. Curiosament, en les despeses d’EMATSA de l’any 2016 apareix el pagament, per part d’aquesta empresa mixta amb majoria de capital públic, del curs a un dels seus treballadors. El concepte és, literalment, Formació en Smart City, la data, l’11/11/2016, el beneficiari del pagament és la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV) i el preu, 2.000 euros. Aquest no és l’únic pagament fet per EMATSA a la FURV, perquè el mateix any, amb data del 20/05/2016, hi consta un pagament en “Formació en comunicació escrita” que va tenir un cost de 2.475 euros. Es tractaria d’un postgrau o màster en comunicació.

Les oficines de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City es troben a l’edifici d’EMATSA (Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau s/n) i l’empresa privada que participa a EMATSA és SOREA, del Grup Agbar. Com hem vist anteriorment, SOREA aporta 50.000 euros anuals a la Fundació.

A l’entrega de diplomes del postgrau també apareixien més treballadors de l’Ajuntament de Tarragona i entre els membres del tribunal avaluador es trobava Gustavo Cuadrado.

Una de les professores del postgrau d’aquest curs havia de ser Cristina Guillén Blecua. Aquesta docent apareix com a administradora única d’una empresa que s’anomena Mediterranean Smart City SL, que va iniciar les seves operacions l’1 de novembre del 2015 i que l’any 2016 va facturar a la Fundació 7.865 euros. L’empresa va cobrar aquests diners amb dues factures emeses en menys d’un mes de diferència (el 20 d’abril i el 16 de maig).

El postgrau és un des projectes impulsats per la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, una iniciativa de la Fundació que, per a fer-la possible, va acordar amb la URV la seva creació i l’aportació de 25.000 euros anuals que es destinen als honoraris del director de la càtedra, és a dir, Santiago Castellà, que també és professor de Dret Públic a la universitat tarragonina, d’on va ser degà de la facultat de Ciències Jurídiques del 2003 al 2006.

“Del conveni amb la URV
Cinquena. Règim econòmic
1. Per al desenvolupament de la Càtedra, la FTSCM es compromet a aportar una
quantitat anual de 25.000 €, que s’han de destinar íntegrament a finançar els
honoraris del director/a, els quals seran els que estableixi la URV amb caràcter
general per als directors de càtedra, i les activitats de la Càtedra. La retribució
del subdirector/a, si s’escau, serà deduïda dels honoraris del director/a.”

(text extret de forma literal de la memòria de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City de l’any 2014)

Aquests 25.000 euros són una partida independent a la dels salaris i sous que ascendien a 125.000 euros explicada en aquest article. Per tant, si es fa la suma, s’obtindria una quantitat de 150.000 euros sobre un pressupost de 285.000,  és a dir, un 52,6% del total per pagar a tres persones.

En la presentació de la Càtedra el 30 d’abril de 2014 es va explicar: Pel que fa als objectius de la càtedra, els principals són detectar necessitats i potencialitats per donar resposta als reptes que té plantejats la ciutat i generar sinèrgies entre els actors implicats; promoure iniciatives públiques i privades per a la més completa realització dels Jocs 2017, i liderar i estandarditzar el desenvolupament del concepte de ciutat intel·ligent mediterrània, fomentant relacions col·laboradores entre ciutats euromediterrànies.

«L’Ajuntament de Tarragona no té encara una estratègia smart», deia Castellà el juliol del 2016 en una entrevista a la revista Viu a fons. El consistori tarragoní és, com s’ha vist en aquest article, l’impulsor i qui finança majoritàriament la Fundació.

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

One Response to " La Fundació Smart City dedica el 44% del seu pressupost a pagar dos treballadors, un d’ells Gustavo Cuadrado, antic cap de gabinet de Ballesteros i acusat pel cas Inipro "

  1. Oriol Montesó Llaó ha dit:

    Mel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.