«El 10 de setembre va arribar un informe a l’Ajuntament en relació amb l’amfiteatre on s’explica que hi ha una situació d’urgència, no d’emergència, és a dir, que no s’ha d’actuar d’avui per demà, sinó com més aviat millor perquè hi ha un potencial perill per a les persones». Aquestes paraules corresponen a l’inici de la intervenció del regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo, queva comparèixer davant dels mitjans de comunicació divendres passat 27 de setembre a la una del migdia. A les 14.30 h, l’Ajuntament tancava l’amfiteatre.

L’informe que esmentava Pinedo s’anomena Estudi i diagnosi de l’estabilitat estructural dels elements existents en l’amfiteatre romà de Tarragona i està signat per Josep Lluís Serven i Josep Maria Toldrà, amb la col·laboració d’Álex Briñón i Denio Grifoll i va ser publicat a Porta Enrere el passat 19 de setembre. És a dir, vuit dies abans de l’anunci del regidor de Patrimoni.

Un parell d’hores abans de la compareixença de Pinedo davant a premsa, el grup municipal de Ciutadans havia anunciat que aniria a la fiscalia perquè l’Ajuntament no havia tancat l’amfiteatre de seguida tot i conèixer la gravetat de les conclusions de l’estudi, posant en risc la integritat dels visitants i dels treballadors durant tot aquest temps.

Pinedo, en la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació —sobta que ho fes completament sol, sense estar acompanyat per cap dels tècnics de Patrimoni Històric— assegurava que després de la junta de govern d’aquell mateix divendres 27 de setembre a les 10 del matí s’havia decidit tancar l’amfiteatre com a mesura de precaució, 17 dies més tard de l’arribada de l’informe al consistori. El regidor va explicar que havia encarregat als tècnics municipals que estudiessin l’informe per saber si realment allò que hi constava era realment així i, per tant, si calia actuar de forma immediata.

L’estudi va ser encarregat per l’anterior equip de govern arran d’unes esquerdes que es van detectar la tardor del 2017. Segons consta a la documentació a la qual ha tingut accés Porta Enrere, la contractació de l’arquitecte principal i responsable del projecte, Josep Lluís Serven Pascual, va anar a càrrec dels tècnics de Patrimoni Històric:

«La direcció de l’estudi s’ha adjudicat a l’arquitecte Josep Lluís Serven, especialista en estudis i càlculs estructurals i coneixedor de la problemàtica del monument. La seva experiència en treballs d’aquestes característiques (com el promogut per l’Agència Catalana de Patrimoni en relació amb l’estat de conservació dels monuments de Tàrraco declarats Patrimoni Mundial o el realitzat sobre l’estabilitat de la Volta del Pallol per encàrrec de l’Ajuntament) afegit al seu vessant acadèmic com a professor de l’Escola d’Arquitectura de la URV són elements suficients per a justificar la seva contractació com a coordinador del projecte».

Aquest fragment literal correspon a un informe del cap tècnic de manteniment de Patrimoni Històric, Arcadi Abelló, amb el nom de Proposta d’adjudicació de diversos serveis vinculats amb el projecte d’estudi i diagnosi de l’estabilitat estructural del conjunt monumental de l’amfiteatre. Aquesta proposta, que inclou diversos estudis que conformarien, posteriorment, el gran informe de més de 200 pàgines que esmenta Pinedo en la seva compareixença, no es va encarregar la primavera del 2019, sinó molt abans, l’estiu del 2018, mesos després que es trobessin les esmentades esquerdes i problemes estructurals a l’amfiteatre. A més, el mateix Abelló i l’arqueòloga municipal Pilar Bravo han estat els instructors dels diferents expedients i informes que han format el gran estudi final, que està compost de nombroses tècniques analítiques i científiques fetes per diferents especialistes en cada matèria, tal com explicàvem a Porta Enrere en l’article del 19 de setembre passat. Per tant, els tècnics de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona han estat al cas en tot moment de l’evolució dels resultats dels estudis, la majoria dels quals es van entregar a l’Ajuntament de Tarragona entre gener del 2019 i juliol del mateix any. Només el gran informe final, amb data d’agost del 2019, i que conté tota la documentació i conclusions de la resta d’estudis, va arribar el 10 de setembre.

Però, tal com ha pogut saber Porta Enrere, l’Ajuntament ja disposava d’un informe previ, signat pel mateix Josep Lluís Serven el passat mes de juny d’enguany on aquest arquitecte ja advertia de «l’alt risc per a les persones» de l’estat de l’amfiteatre romà. L’informe, titulat Actuacions d’urgència que afecten l’estabilitat estructural del conjunt monumental de l’amfiteatre romà de Tarragona, assegura que es redacta «com a document amb caràcter d’urgència per a posar de manifest diverses situacions d’alt risc que poden afectar l’estabilitat del conjunt de monumental de l’Amfiteatre de Tarragona, la seguretat de les persones que el visiten i hi treballen i les persones que transiten per les Escales del Miracle».

L’autor, l’arquitecte Serven, afirma que realitza aquest informe mentre està realitzant el definitiu perquè «vista la gravetat de les situacions es considera necessari fer un document específic per dur a terme mesures de protecció amb caràcter provisional». L’informe assenyala diferents situacions que «requereixen aquesta actuació immediata»:

• «Desplom dels brancals de la volta que queda a sota de les Escales del Miracle».

• «Despreniment de blocs de pedra de les grades excavades directament a la roca al sector nord de l’amfiteatre amb perill de lliscament a l’arena».

• «Forat al límit de la graderia reconstruïda amb l’inici de les grades excavades a la roca. Es tracta d’un conducte interior que va per la part inferior de les grades la secció del qual és més gran a l’interior que l’obertura que es veu des de l’exterior. El problema pot ser que si hi ha pes al voltant de l’obertura, aquesta s’acabi esfondrant».

Tres situacions que també es recollien en l’informe del mes d’agost —que Pinedo diu que va rebre el 10 de setembre—.

L’informe de juny també proposa solucions a aquests problemes estructurals, com «disposar puntals horitzontals que travin el desplaçament i desplom del mur i dels brancals cap a l’interior de la volta amb una capacitat de resistir 1000 kg amb 4 metres de llum», «fixació dels blocs solts amb barres corrugades Ø20 d’acer inoxidable dúplex 1.4362 a la roca mitjançant trepans i fixació amb resines epoxi HIT-HY 200-A. Caldrà disposar 4 barres amb una separació mínima de 40 cm per cada metre quadrat clavades com a mínim 30 cm a la roca base» i «situar una tanca provisional a 2 metres de distància de l’esvoranc per a limitar l’apropament de les persones».

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb l’arquitecte Josep Lluís Serven per saber si finalment es van dur a terme les feines d’apuntalament provisional i les altres mesures que indicava en el seu informe d’urgència. Serven ha admès a aquest mitjà que no sap si el consistori ho va a fer i que ell «es va limitar a fer l’informe que li havien encomanat». Sobre la data de l’entrega de l’informe d’urgència, Serven diu a Porta Enrere que no recorda quan el va enviar i que hauria de mirar els seus arxius per conèixer la data exacta. Tal com s’ha explicat anteriorment, en l’informe d’urgència la data que consta en la portada del mateix és «Juny 2019». A més, en l’informe definitiu, aquell amb data d’agost del 2019 i que Pinedo diu que va rebre el 10 de setembre, a la pàgina 111 diu: «DESPLOM DELS BRANCALS DE LA VOLTA SOTA LES ESCALES DEL MIRACLE:  Patologia inclosa dins de l’informe d’actuacions d’urgència amb data Juny de 2019. Les mesures cautelars descrites són de caràcter provisional. La intervenció haurà de consistir en la consolidació i travat d’aquests murs per a garantir que assoleixin un nivell de seguretat adequat».

De fet, en l’annex del gran informe final (el que es va rebre el 10 de setembre), a la descripció de les patologies de les Escales del Miracle, en l’apartat «Actuació», diu: «Molt urgent: apuntalament dels murs provisionalment, fins a estudiar i executar una solució global». I a les fotografies no apareix cap mena d’apuntalament. Fonts consultades per Porta Enrere asseguren que durant l’estiu no s’ha fet cap mena d’apuntalament de la volta sota les Escales del Miracle tal com proposava Serven en l’informe d’urgència del mes de juny. Tampoc s’han fixat els grans blocs de pedra de la part de les graderies excavades a la roca ni es va delimitar un perímetre de seguretat pel forat de les graderies. En relació a això últim, les mateixes fonts apunten que es va instal·lar una reixa al forat per evitar qualsevol caiguda, tot i que, com s’ha dit anteriorment, no es va situar una tanca en un perímetre de dos metres com disposava l’informe.

Per tant, la situació de gravetat i d’alt risc que descriu aquest informe d’urgència es va mantenir durant tot l’estiu. L’equipament va estar obert al públic i s’hi van fer representacions i espectacles. L’informe d’urgència té data de juny del 2019, però no especifica el dia. Per tant, i vista la situació política a Tarragona arran de les eleccions municipals de finals del mes de maig, podria ser que l’informe arribés a mans de l’aleshores regidora de Patrimoni Begoña Floria, que va ostentar el càrrec de forma provisional mentre es feia el relleu al nou equip de govern (investidura el 15 de juny) o bé ja va ser Hermán Pinedo qui el va rebre.

Ara s’està a l’espera de saber quan es podrà reobrir l’equipament —tot i que l’Ajuntament va assegurar que es tractava d’un tancament temporal, el fet és que no hi ha data de reobertura, és per tant, un tancament «sine die»— i quant costarà les obres d’arranjament de l’edifici. En una sessió plenària del consistori tarragoní el mes de maig del 2018 ja es parlava d’un pressupost «d’uns dos o tres milions d’euros».