Contacte: redaccio@portaenrere.cat

General, Medi Ambient «No vull activar les sirenes perquè aleshores jo quedaria malament»: el paper de l’alcalde de...

Comentaris (0) /

Escrit per:

La ressaca que l’accident d’Iqoxe ha deixat al Camp de Tarragona tardarà a esvair-se. A banda de la investigació judicial arran de l’esmentat incident que va provocar tres víctimes mortals i un bon esglai per a la població, hi ha moltes preguntes sense resposta. A Porta Enrere en vam contestar una —potser la més important de totes— que havia passat gairebé desapercebuda els dies posteriors a l’accident: hi havia núvol tòxic? Pel que vam provar en aquell reportatge del 30 de gener, ningú podia assegurar, tal com es va fer des del primer moment, que no n’hi havia perquè no es disposava dels aparells adequats per a fer els mesuraments. De fet, encara no s’ha publicat cap informe oficial que expliqui quines substàncies es van trobar i en quina quantitat.

Amb tot, hi ha un tema que s’ha tractat a bastament en els mitjans de comunicació que té, però, molts punts foscos: l’activació de les sirenes d’alarma per avisar la població. Com també vam explicar en aquell article i han fet altres mitjans, les sirenes no van sonar enlloc tot i que alguns tuits de Protecció Civil anunciaven que sonarien. Aleshores, què va passar?

En el cas d’una situació com aquesta, amb activació del PLASEQCAT inclosa, el màxim responsable de l’operatiu és el director del pla que, tal com consta en el document, és el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Però no és l’únic. En el cas d’Iqoxe, hi va haver una sèrie d’autoritats que van defugir la seva responsabilitat: els alcaldes.

Segons la llei 4/1997 de 20 de maig de Protecció Civil de Catalunya  en el seu article 48 punt 1, diu: «L’alcalde és l’autoritat local superior de protecció civil, sens perjudici de les funcions del conseller o consellera de Governació en el cas d’activació d’un pla de la Generalitat». I més endavant, en el mateix article 48 però en el punt 2.d. explica: «Correspon a l’alcalde declarar l’activació dels plans de protecció civil d’àmbit municipal davant qualsevol situació de greu risc col·lectiu, de catàstrofe o de calamitat pública que ho requereixi i, subsidiàriament, l’activació dels plans d’autoprotecció, declarar-ne la desactivació si l’evolució de la situació ho permet, i comunicar al conseller o consellera de Governació l’activació i la desactivació dels dits plans, mitjançant el Cecat».

Iqoxe es troba al municipi de La Canonja. Allà, les sirenes no van sonar tot i que les flamerades de l’empresa estaven sobre el poble. «Vaig aparcar al costat del camp de futbol i només sortir del vehicle es va produir l’explosió, l’espant va ser enorme», diu Marc Riu, regidor d’ERC de La Canonja. El camp de futbol es troba a poc més d’un quilòmetre en línia recta d’Iqoxe. «Veus una bola de foc gegant i t’adones, de sobte, que no sonen les sirenes. I no entens res», explica.

Riu assegura que el primer que va fer va ser anar a casa a comprovar si la seva família es trobava bé i, tot seguit, es va dirigir a l’Ajuntament del municipi per posar-se a la disposició de l’alcalde per donar un cop de mà. «Quan vaig arribar li vaig preguntar a l’alcalde [Roc Muñoz, PSC] si no caldria avisar la població, fer sonar les sirenes. Em va dir que no. Cap explicació més», afirma. Riu no es va conformar amb aquesta resposta i va insistir, sense sort, però va assistir a una escena sorprenent.

L’alcalde Roc Muñoz i alguns membres de l’equip de govern [el PSC té majoria absoluta amb nou regidors mentre l’oposició la formen un regidor d’ERC, un de C’s, un de Som Poble (CUP) i un de Junts Per Catalunya] van marxar a l’edifici del 112, que es troba passat el polígon comercial Les Gavarres de Tarragona en direcció a Reus. «Va venir un cotxe a recollir l’alcalde, era el subdelegat del govern a Tarragona, Joan Sabaté. Jo estava al seu costat i vaig sentir perfectament com Sabaté li deia a Muñoz que calia avisar la població i que activés les alarmes i aquest li va respondre que s’hi negava perquè si ho feia, ell quedaria malament», assegura Riu.

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb la subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona per conèixer la versió dels fets del subdelegat. Tot i que vam demanar parlar directament amb Joan Sabaté, aquest va refusar fer-ho, primer enviant un escrit explicant breument quina va ser la seva actuació arran de l’accident. Després de la insistència d’aquest mitjà i preguntat directament sobre els fets descrits per Riu, la subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona admet que Sabaté i Muñoz van parlar sobre l’activació de les sirenes, però que el subdelegat ho va fer a títol personal perquè aquest no té capacitat de decidir sobre l’activació d’aquestes alarmes.

«El més sorprenent de tot és que l’alcalde, dies després de l’accident, ens va comentar en una reunió amb els diferents grups municipals que ell havia rebut ordres per activar les alarmes. No ens va dir de qui. Tot i això, ell [Muñoz] va argumentar que no les havia activat perquè en aquell moment ja havia passat un cert temps des de l’explosió i aleshores no calia fer sonar les sirenes», diu Marc Riu.

Les ordres que havia rebut Muñoz podrien procedir del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT). En la investigació duta a terme per Porta Enrere, aquest mitjà ha pogut confirmar que un altre Ajuntament, el de Tarragona, va rebre comunicacions constants d’aquest centre, màxim organisme de coordinació en cas d’emergències. I com Tarragona, tots els consistoris. L’Ajuntament tarragoní diu literalment: «A les 19.27 h es rep un SMS del CECAT amb el text següent: “EMERGÈNCIA PLASEQCAT: explosió a IQOXE Tarragona. 4 ferits confirmats. Confinament a Vila-seca i La Canonja”». El confinament comporta l’avís mitjançant les sirenes.

Segons el punt 4.5.1.4 del PLASEQCAT, «la responsabilitat última de l’activació de les sirenes és del Director del PLASEQCAT, aquest tindrà molt en consideració les recomanacions que, en aquest sentit, facin el responsable del Grup d’Intervenció o el Director del PEI de l’empresa sinistrada. A més, l’alcalde de cada població, com a responsable de Protecció Civil al seu municipi, disposa de mitjans per activar els equips situats al seu terme, tot i que abans de fer-ho hauria de coordinar-se amb el Director del Plaseqcat».

L’alcalde de La Canonja, Roc Muñoz, va assegurar a TV3 fa un parell de dies que ell no podia activar les sirenes de la població perquè «no hem tingut mai un botó per activar-la, ho diu el paper [el PLASEQCAT] però no és cert». Protecció Civil assegura a Porta Enrere que els ajuntaments sí que poden activar les sirenes: «Les sirenes es poden activar en remot des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) a les sales de Reus i Barcelona, des dels ajuntaments on estan instal•lades en cada cas o des de la mateixa sirena».

La Canonja té instal·lades dues sirenes al seu municipi. Una es troba al mateix edifici de l’Ajuntament (tal com es pot veure en el vídeo de TV3) i l’altra es troba a l’escola municipal. Segons fonts de Protecció Civil, la sirena que es troba al col·legi sí que pot ser activada manualment. Al peu de la mateixa es troba un petit armari on hi ha els comandaments i les connexions de la sirena. De fet, tal com expliquen aquestes fonts a Porta Enrere, sovint es fan proves de funcionament i, per tal de no alarmar els veïns, es fa sonar amb una freqüència molt alta, aquella que només poden sentir els animals —com aquells xiulets per a gossos—. De fet, aquesta sirena correspon a una de les primeres remeses que es van instal·lar al territori i va ser finançada per BASF. La instal·lació i la inversió de les sirenes va a càrrec de Protecció Civil però aleshores, poc després de l’any 2000, la indústria petroquímica de Tarragona es va fer càrrec de la despesa d’una desena d’aquestes sirenes que tenien un cost de més de 50.000 euros cadascuna. A Barcelona, expliquen aquestes fonts a Porta Enrere, totes les sirenes que s’hi van instal·lar i que van ser posteriors a les del Camp de Tarragona, van ser assumides per Protecció Civil sense demanar el suport de la indústria.

Sirena que es troba a l’escola de La Canonja. Dos homes es troben davant de l’armari que conté els botons de la sirena

En el cas de la sirena que es troba a l’Ajuntament, es tracta d’un model més nou, que no es pot activar manualment com la de l’escola però que es fa mitjançant un aplicatiu informàtic. Segons les fonts consultades per Porta Enrere, Protecció Civil va instal·lar aquest aplicatiu a tots els ajuntaments. De fet, tal com explica TV3, Tarragona, Salou i Vila-seca admeten que sí que poden activar les sirenes pel seu compte.

Els alcaldes sempre han tingut el poder de gestionar una situació com la d’Iqoxe. L’any 2009, amb la fuita d’àcid nítric de l’empresa Ercros, l’aleshores batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, assegurava que «Tarragona té l’experiència i sang freda per activar el pla sense causar una alarma innecessària». Ballesteros feia referència al fet que Protecció Civil hagués activat les sirenes d’alarma a la població per un possible núvol tòxic quan, en la seva opinió, això no era necessari. És a dir, l’aleshores alcalde de Tarragona estava en contra de l’activació de les sirenes, un fet que, vist el que ha passat ara amb Iqoxe, seria impensable… o no, si es té en compte el que s’ha explicat de La Canonja. Una vegada més, en aquell incident es demostrava que cada cop que hi ha una emergència al polígon químic apareixen la descoordinació i la polèmica sobre la gestió del PLASEQCAT, en aquell cas per haver-les fet sonar.

Prohibició expressa
De fet, algunes fonts expliquen a aquest mitjà que Roc Muñoz hauria impedit a membres de Protecció Civil municipal accedir a zones concretes de l’Ajuntament per activar les dues sirenes del municipi al·legant que si ho fessin, ell faria el ridícul. «No puc comentar aquest tema, això està sota secret de sumari», diu Toni Fernández, cap de Protecció Civil de La Canonja, que aquella nit estava de servei i que hauria viscut en primera persona aquesta situació. La investigació judicial, però, se centraria en les causes de l’accident d’Iqoxe que va provocar tres víctimes mortals i no com l’Ajuntament de La Canonja va gestionar les hores posteriors al mateix. Tot i això, aquest argument del secret de sumari també va servir l’alcalde Muñoz per evitar donar explicacions de la seva gestió a la resta dels grups durant el ple municipal del 30 de gener, tal com assegura Marc Riu. De fet, el secretari municipal va emetre una diligència en la qual s’advertia als participants en el plenari de l’Ajuntament que «cada membre de la corporació municipal està subjecte a responsabilitat civil i penal pels actes i/o omissions realitzades en l’exercici del seu càrrec i són també responsables dels acords en què hi haguessin votat a favor» en relació amb els fets d’Iqoxe.

«L’alcalde va dir que va ordenar Protecció Civil avisar la població, però no per megafonia, sinó personalment si trobava veïns pel carrer. Això és fals. En una sessió informativa amb els grups municipals posterior a l’accident li vaig comentar que podia haver avisat a la població mitjançant megafonia, com va fer Vila-seca, per exemple. L’alcalde em va dir que fer allò hagués estat ridícul», afirma Marc Riu.

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de La Canonja i ha demanat parlar amb l’alcalde Roc Muñoz per conèixer la seva versió dels fets explicats en aquest article. No hem obtingut resposta.

Els municipis amb els plans d’actuació caducats: Reus i La Pobla de Mafument
L’accident d’Iqoxe ha posat en evidència la descoordinació que es va viure la nit del 14 de gener, però també ha despullat el paper dels alcaldes i les mancances no només del PLASEQCAT, sinó dels Plans d’Actuació Municipals (PAM). «A les 19.25 h es comunica l’activació del Pla d’Actuació Municipal, en fase d’alerta, per accident al sector químic», explica l’Ajuntament de Tarragona a Porta Enrere en la cronologia dels fets a la capital tarragonina. Segons el consistori, aquella activació del PAM va consistir en:

«La comunicació de les 19.25 h de l’activació del Pla d’Actuació Municipal es fa mitjançant una trucada simultània, mitjançant la plataforma Fact24, a més de 400 persones, entre representants municipals, líders veïnals, responsables d’instal·lacions municipals, etc. Entre els receptors de les trucades hi ha, entre d’altres, el Centre Cívic de Bonavista, la Llar de Jubilats de Bonavista, la Llar Municpal de Campclar, responsables de les associacions de veïns de Bonavista i Campclar, el CAP de Bonavista, les instal·lacions esportives municipals de Campclar o els responsables dels camps de futbol municipals de Campclar i Bonavista. El missatge transmès en aquesta trucada és el següent:

“Missatge de la Conselleria de Protecció Civil de l’Ajuntament de Tarragona. S’ha produït un accident en una empresa química situada al polígon sud de Tarragona (Vila-seca, La Canonja, Bonavista).

S’ha activat el Pla d’Actuació Municipal en fase d’alerta per accident al sector químic.

Es recomana a la ciutadania que visqui prop de la zona de l’explosió que es confini preventivament fins a saber l’abast de l’accident químic.

Se us recomana que estigueu pendents de les indicacions dels serveis d’emergència o dels mitjans de comunicació, i que consulteu els consells de prevenció de la nostra web:

https://www.tarragona.cat/seguretat/proteccio-civil/consells-de-prevencio”»

Tarragona compta amb tots els seus PAM (NEUCAT, INUNCAT, SISMICAT, CAMCAT, TRANSCAT, PBEM, RADCAT, VENTCAT i PLASEQCAT) actualitzats a data del 21 de març del 2019. Tots excepte el de contaminació de l’Ebre. La llei 4/1997 de 20 de maig de Protecció Civil de Catalunya obliga els municipis a renovar els seus PAM cada quatre anys, si no, es consideren caducats. Així, l’article 24 de l’esmentada llei en el seu punt 2, diu: «Tots els plans han d’ésser revisats cada quatre anys. La revisió ha d’ésser aprovada i homologada pel mateix procediment de l’aprovació i l’homologació inicials». La llei preveu sancions econòmiques per aquelles poblacions que no actualitzin aquests plans d’actuació municipals. Tot i això, molts municipis els tenen caducats de fa molts anys. Algunes d’aquestes poblacions concentren un gran nombre d’habitants en el seu terme o tenen en els seus terrenys importants indústries químiques.

Així, segons el document oficial que consta a la seu electrònica del departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i amb data de 25 de setembre del 2019, Salou té tots els plans caducats —en té 10 d’obligatoris (n’hi ha alguns que tenen la categoria de recomanables per part de Protecció Civil)—, sent el PAM del PLASEQCAT del 2002. Això vol dir que encara que l’hagués renovat ara i no constés en el document, faria gairebé 20 anys que no el renovava. Reus, també els té caducats (i en té sis d’obligatoris), sent l’última versió homolagada del PLASEQCAT del 2008 —l’hauria d’haver renovat el 2012—; La Pobla de Mafumet, localitat on es troba la refineria més gran del sud d’Europa, no en té cap d’actualitzat, tots són de l’octubre del 2009, fa més de 10 anys, inclòs el PLASEQCAT; Constantí també els té tots caducats, sent la seva última homologació del mes d’abril del 2007 (inclós el PLASEQCAT); Cambrils tampoc té l’homologació al dia i el PLASEQCAT té data del 15 de desembre del 2011. La Canonja ha de renovar els seus plans abans del setembre d’enguany.

Podeu consultar l’estat d’homologació dels PAM dels municipis de la demarcació de Tarragona (i de tota Catalunya), en el mapa de Protecció Civil.

Segons fonts de Protecció Civil, aquest organisme s’encarrega de recordar a les diferents poblacions que han d’actualitzar els seus plans d’actuació, tot i que la responsabilitat última és dels municipis. Quan aquests tenen enllestit el corresponent PAM l’envien als serveis territorials de Protecció Civil que és qui, després d’analitzar el document, redacta un informe favorable o desfavorable, tot depenent de si compleix els requisits o no. Si la valoració és favorable, el PAM s’envia a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya que és la que s’encarrega d’homologar definitivament el pla.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *