Contacte: redaccio@portaenrere.cat

General, Medi Ambient La planta U-3200 d’Iqoxe no tenia la llicència de primera ocupació en el moment de...

Comentaris (0) /

Escrit per:

La Generalitat de Catalunya i l’empresa Iqoxe van anunciar ahir, mitjançant els respectius comunicats de premsa, que el departament d’Empresa i Coneixement de l’administració catalana havia decidit aixecar la suspensió d’activitat de la planta U-3200 d’una fàbrica, Iqoxe, que el 14 de gener de l’any passat va ser la protagonista de l’accident més greu de la història de la indústria petroquímica de Tarragona.

Aquell accident, que va deixar tres morts, dos d’ells treballadors de l’empresa, es va produir a la planta U-3100, la qual, tal com van anunciar fa uns mesos els responsables d’aquesta fàbrica situada a La Canonja, no tornarà a aixecar-se perquè s’ha desmantellat definitivament. La deflagració va ser tan gran que va afectar greument una altra planta de la mateixa empresa, la U-3200, que s’havia inaugurat l’estiu del 2019 i que es dedicava a la producció de derivats de l’òxid d’etilè i de propilè. Segons el comunicat d’Iqoxe, aquesta planta, que ha estat inactiva des de l’explosió, «iniciarà el procés de posada en marxa una vegada s’hagin completat tots els tràmits administratius».

Però resulta que «aquests tràmits administratius» no es van complir amb anterioritat. La U-3200 va operar des del començament sense tenir, com a mínim, un dels requisits legals per a la seva posada en marxa, la llicència de primera ocupació, just el permís que ara li falta per engegar de nou i que, previsiblement, li ha de concedir l’Ajuntament de La Canonja demà mateix. De fet, la planta no disposava d’aquesta llicència en el moment de l’accident, tal com consta en els informes emesos pels tècnics municipals del consistori canongí i als quals ha tingut accés Porta Enrere. «En la data del sinistre, en què van quedar malmeses diferents parts de la U-3200, l’esmentada unitat no disposava encara de primera ocupació, d’acord amb les dades que consten en els expedients municipals d’obres núm. 339/2018 i 2043/2019», diu el punt 3 de l’informe de l’arquitecte municipal de La Canonja amb data 10 de setembre del 2020. I en el mateix informe, però al punt 5, l’arquitecte deia: «En data 18.08.2020 la mercantil IQOXE ha fet aportació de diferent documentació, alhora que sol·licita la finalització del tràmit de primera ocupació dels expedients núm. 339/2018 i 2043/2019». És a dir, l’Ajuntament de La Canonja, administració encarregada de lliurar aquesta llicència, es va adonar que la planta encara no tenia la primera ocupació quan estava tramitant, un any després de la seva inauguració, els permisos d’obres que l’empresa havia demanat per refer la instal·lació a conseqüència de l’accident. Iqoxe havia mantingut en funcionament la planta durant més de sis mesos sense tenir els papers en regla, fins i tot en el moment del sinistre.

«Legalment, no pots iniciar l’activitat d’una empresa si no tens la primera ocupació, especialment si és una edificació nova», diu Joan Moreno, arquitecte i urbanista, professor i investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i expert en ordenació territorial i urbanisme. Moreno, apunta, a més, que quan una indústria fa una profunda remodelació de les seves instal·lacions també ha de demanar la primera ocupació, com és el cas de la planta U-3200 d’Iqoxe que ara es vol tornar a posar en marxa. Aquest professor de la UPC admet, però, que sovint algunes empreses o indústries no disposen de la llicència d’ocupació, però, en canvi, sí que tenen la llicència d’activitats. Ambdues «valoren, si fa o no fa, el mateix», però Moreno assegura que la primera ocupació, com la llicència d’activitats, és un requisit imprescindible abans de posar en marxa una instal·lació empresarial o industrial: «És cert que hi ha casos en què s’ha detectat que determinats negocis o indústries tenen la llicència d’activitats, però no disposen de la primera ocupació, però això no hauria de ser així».

Tal com explica Moreno, la llicència de primera ocupació és aquell permís pel qual l’Ajuntament de la població certifica que l’establiment empresarial o industrial [també val pels habitatges; de fet, si un bloc de pisos nous no obté aquest permís, el promotor no pot vendre els pisos] compleix les normes d’habitabilitat, que s’ha fet d’acord amb el projecte que s’ha presentat, i ho fa a través d’una inspecció d’un tècnic. La primera ocupació permet que l’edifici es pugui ocupar o fer-ne ús.

A banda dels informes als quals ha tingut accés Porta Enrere, l’Ajuntament de La Canonja va admetre públicament que la planta U-3200 no disposava de la llicència la primera ocupació en el moment de l’accident. Ho va fer l’alcalde, Roc Muñoz, que és, a més, el regidor d’urbanisme del municipi, en un ple ordinari del consistori celebrat el 28 de gener d’enguany (a partir del minut 9:35).

«L’Ajuntament no va permetre que la planta estigués activa, perquè per decret d’Alcaldia de maig del 2019 es va instar a l’empresa Iqoxe a resoldre les deficiències documentals de comunicació de primera ocupació, alhora que se li comunicava que les instal·lacions de la unitat U-3200 no es podien ocupar ni utilitzar», va dir Muñoz tot responent les preguntes del regidor d’ERC Marc Riu sobre l’absència de la llicència de primera ocupació de l’esmentada planta. Muñoz assegurava, a més, que es va instar a l’empresa a regularitzar la seva situació i que «l’Ajuntament no tenia coneixement de l’activitat de la unitat U-3200 perquè, en cas contrari, hagués actuat segons la normativa vigent».

Però el fet és que Muñoz sí que sabia que la planta U-3200 tenia activitat. I ho sabia perquè ell va anar a la inauguració d’aquesta unitat mesos després d’aquell decret d’Alcaldia del mes de maig, el 4 de juliol del 2019, tal com va publicar el número 72 del butlletí municipal La Canonja informa (pàgina 5): «L’alcalde Roc Muñoz va assistir a l’acte d’inauguració de la nova planta de derivats d’òxid d’etilè U-3200 d’Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE), el passat 4 de juliol […] Roc Muñoz va manifestar el seu suport al projecte i va destacar la predisposició per part de l’Ajuntament a impulsar el sector industrial de la zona». La notícia s’il·lustrava amb una foto de diferents executius de l’empresa i del mateix Muñoz amb casc al peu de la nova planta.

«Se’m fa molt difícil creure que una instal·lació així no tingués llicència de primera utilització [ocupació]. Això és molt fort, i això depèn exclusivament de l’Ajuntament. Em costa d’entendre com una empresa d’aquesta mena pot demanar una llicència d’obres i després no finalitzar el tràmit amb la llicència de primera ocupació, que és la que certifica que la construcció s’ha fet segons el projecte», diu Josep Farnés, vicedegà del col·legi d’advocats de Sabadell i expert en matèria urbanística. Farnés explica que si la situació de la U-3200 era realment que la planta estava en funcionament sense la llicència de primera ocupació, l’Ajuntament hauria d’haver actuat, hauria d’haver obert un expedient sancionador a l’empresa i si aquesta no hagués corregit les deficiències, podria haver-la clausurat: «Pel que sembla, l’Ajuntament no va fer correctament el control urbanístic de la planta. Si aquella llicència no es va donar al seu moment i la planta va seguir funcionant, l’administració local podria haver obert un expedient disciplinari i sancionador. Si així i tot l’empresa no hagués pres les mesures correctores que li demanava l’Ajuntament, aquest podria haver-li clausurat el negoci».

«No sabem si l’Ajuntament va sancionar l’empresa pel fet d’haver tingut una planta funcionant sense disposar de la preceptiva llicència de primera ocupació», diu Marc Riu, regidor d’ERC al consistori. Segons Riu, el que ha passat amb la unitat U-3200 i, per extensió en el cas Iqoxe, posa de manifest que cal un canvi de model en el control del sector industrial petroquímic: «Iqoxe ha deixat a la vista que les estructures per dur a terme les inspeccions de les indústries del sector petroquímic és molt deficient. Tenint en compte de la perillositat del sector i també de la seva importància econòmica, cal un canvi de model. No ens podem permetre un altre cas Iqoxe».

Per entendre la importància d’aquesta llicència, només cal veure que en la reconstrucció de la planta U-3200 l’Ajuntament de La Canonja ja va detectar discrepàncies entre el projecte que va presentar Iqoxe i el desenvolupament de les obres. Així, en un informe de l’arquitecte municipal amb data de 30 de juliol del 2020 hi consta: «Pel que fa a la justificació de compliment de la normativa urbanística, i en relació amb les xifres que consten en les pàgines 8 i 9 de la memòria, cal dir que el sumatori de les superfícies parcials, dona com a resultat una superfície d’increment d’ocupació de 266,00 m², xifra que no es correspon amb la que consta a l’inici de la pàgina 8, i al quadre de la pàgina 9, on torna a aparèixer la xifra de 317,50 m², existint per tant un diferencial de 51,50 m². S’haurà de procedir de nou a l’esmena d’aquestes xifres, determinant de forma inequívoca quina és la superfície correcta d’ocupació. D’acord amb l’anterior, tampoc es poden donar com a vàlides les xifres corresponents al volum edificat, fins que no quedin clarament determinades les superfícies d’ocupació».

Prevaricació per inacció deliberada?

L’Ajuntament de La Canonja no va sancionar Iqoxe. L’empresa va tenir una planta funcionant, la U-3200, sense tenir la llicència de primera ocupació i el consistori ho va permetre per inacció. «Nosaltres ens vam adonar que la planta no tenia la primera ocupació abans de l’explosió [maig del 2019], vam avisar l’empresa i li vam fer un requeriment per tal que aturés la seva activitat. Ara, em preguntes si després d’aquell requeriment vam anar a fer una inspecció per comprovar si la planta havia aturat la seva activitat com li havíem demanat? No, no ho vam fer», admet Roc Muñoz, alcalde i regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de La Canonja.

Malgrat que l’Ajuntament de La Canonja no va anar a comprovar si Iqoxe li havia fet cas o no amb el requeriment que els obligava a parar fins que no tinguessin la llicència de primera ocupació, el funcionament de la U-3200 era un fet, tal com va admetre el portaveu de l’empresa, Javier Fontcuberta, al Diari de Tarragona el 3 de desembre del 2020 quan assegurava que Iqoxe mantenia converses amb el departament d’Empresa de la Generalitat per «reobrir» la planta U-3200 «tan aviat com fos possible»: «Per a nosaltres és molt important tornar a l’activitat a curt termini». Per tant, era públic que la unitat U-3200 funcionava. Al sumari judicial del cas també hi consta clarament.

«Nosaltres entenem que si una empresa té un requeriment de l’Ajuntament on se li demana que aturi la seva activitat, ho ha de fer», insisteix Muñoz. «I si Iqoxe no ho hagués fet, això què suposaria en relació amb una possible sanció?», pregunta aquest periodista. «Ara, avui en dia, res. Si no vam fer la inspecció, què coi hem de sancionar!», respon Muñoz, que remarca que ell és un alcalde «defensor de la indústria química». El batlle va treballar 27 anys en aquest sector.

«Si es detectés que l’Ajuntament no va fer intencionadament la inspecció corresponent per a certificar que la fàbrica disposava de la primera ocupació, es podria determinar que es va cometre prevaricació», diu Joan Amenós, professor titular de dret administratiu, especialitzat en dret urbanístic, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les conseqüències legals del consistori canongí es limitarien a la seva falta de control dels permisos urbanístics, però no estarien relacionats, segons els experts, en la causa del sinistre. «Un accident en el sector industrial no prové, en el 99,99% dels casos, de la part urbanística, prové del control de l’activitat. Si l’administració no ha fet la feina i s’ha produït un dany, sí que es pot arribar a reclamar contra aquesta administració, però el principal responsable sempre és l’industrial», explica Farnés. I en la mateixa línia es manifesta Amenós: «El responsable és qui ha produït l’accident, i aquest sempre és la indústria. L’Ajuntament no pot ser responsable excepte en el cas que es determinés que l’absència d’aquesta primera ocupació fos un element determinant en el dany que s’ha causat. Però jo només conec dos casos amb aquests supòsits en 20 anys de professional. Si s’hagués tingut la llicència de primera ocupació s’hauria evitat el dany? Possiblement no». Cal tenir en compte, com ja s’ha apuntat anteriorment, que l’explosió es va produir en la unitat U-3100.

Amb tot, Amenós apunta una altra via legal que pot afectar l’empresa: les compensacions econòmiques per la via civil. «El jutge podria considerar que l’empresa ha estat negligent pel fet de tenir unes instal·lacions funcionant sense tenir tots els papers en regla i això podria provocar que les víctimes obtinguessin més compensacions econòmiques pels danys que han patit. És previsible que els advocats de les víctimes i els dels que han patit desperfectes puguin fer valer aquesta irregularitat per demostrar una possible negligència empresarial i, d’aquesta manera, demanar més indemnitzacions pels seus clients amb l’argument d'”ens heu de donar més diners perquè sou negligents”».

Aquesta nova irregularitat se suma a la falta de validació dels Plans d’Autoprotecció (PAU) d’Iqoxe. Tal com va publicar el diari Ara, Protecció Civil va denegar aquests PAU a l’empresa els anys 2013, 2016, 2017, 2018 i 2019. Iqoxe també hauria falsificat els resultat de les analítiques dels productes químics que fabricava, tal com va publicar el mitjà La República Checa.

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.