«Els treballadors municipals de l’Ajuntament de Tarragona hauran de cenyir-se encara més el cinturó durant aquest any. L’estricte pla d’ajustament econòmic aprovat el passat mes de març comportarà un control sever de la despesa corrent». El Diari de Tarragona, en la seva edició del 10 d’abril de 2012, avançava als seus lectors les noves mesures d’austeritat que el govern municipal d’aleshores pretenia implantar per tal de contenir la despesa del consistori al bell mig de la crisi financera en la qual estava immersa Catalunya, Espanya, Europa i mig món.

«Si el mes de novembre es va fer pública la supressió de 103 places d’empleats públics, la no substitució de baixes per jubilació, l’eliminació dels premis per productivitat o l’adeu a les hores extra […] ara els esforços se centraran en les factures que es paguen per l’activitat diària», continuava explicant el rotatiu tarragoní.

Entre les mesures que s’havien d’adoptar per part del govern de la plaça de la Font hi havia les de reduir l’horari de l’enllumenat públic, revisar les aixetes dels edificis municipals per evitar pèrdues d’aigua, reubicar departaments de l’Ajuntament en immobles del consistori per no haver de pagar lloguers, evitar imprimir en color i fer-ho a doble cara o disminuir el número de compres de llibres (i de premsa escrita).

Aquestes mesures es van comunicar a tots els treballadors municipals mitjançant una circular signada per l’alcalde d’aleshores, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, i que duia data de 26 de març. Segons el Diari, el consistori crearia una comissió de control de la despesa que estaria formada per dotze alts funcionaris de l’Ajuntament, entre els  quals hi havia l’interventor, el tresorer, el cap de Pressupostos, el cap de Contractació o el cap de Gabinet d’Alcaldia —aleshores Gustavo Cuadrado, que anys més tard dimitiria inesperadament i que seria detingut pel cas Inipro, del qual està acusat mentre espera la data del judici— entre d’altres. El president d’aquesta comissió pel control de la despesa havia de ser el regidor d’Hisenda, Pau Pérez.

En la circular de Ballesteros, a banda de les mesures citades anteriorment, també s’assenyalava que els desplaçaments s’havien de fer en «classe turista» i que els viatges en avió es contractarien a companyies «low cost». A més, els àpats que es fessin en restaurants havien de ser el «menú del dia».

En aquella època, l’alcalde Ballesteros i el regidor d’Hisenda Pau Pérez eren alhora el president i el vicepresident del consell d’administració de l’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona S.A. (EMATSA).

EMATSA està participada majoritàriament per l’Ajuntament de Tarragona (51%), mentre que el soci minoritari és SOREA — una societat d’Aigües de Barcelona (AGBAR)— (49%) .

Malgrat la circular signada per Ballesteros el mes de març de 2012, EMATSA va gastar més de 25.000 euros en àpats aquell any. Només la despesa per aquest concepte associada directament als membres del consell d’administració de l’empresa d’aigües o en restaurants en els quals apareix el nom de l’establiment —xifres sempre molt elevades— supera els 20.000 euros.

Segons el llibre major de comptes de 2012, hi ha un dinar d’un consell d’administració per un import de 987,52 euros, un de 643 euros i un altre de 335 euros, per citar alguns exemples. També apareix un sopar de la «presidència» (Ballesteros) de 254,34 euros. A més, hi ha 4.500 euros gastats en dinars de «l’Ajuntament». A banda d’aquestes xifres, la suma de tots els imports gastats en restaurants (dels quals consta el nom) arriba gairebé als 16.000 euros. Entre aquests, el ja desaparegut Degusta —que estava al carrer Cavallers— va facturar més de 2.500 euros a EMATSA aquell any. El Xaloc, al Serrallo, més de 2.200 euros —dos dinars superen els 500 euros, un d’ells arribant gairebé als 630 euros— i hi ha un pagament a Mas Roselló per un import de 2.268 euros. La pastisseria Sanabras va facturar gairebé 7.300 euros a l’empresa d’aigües.

L’any 2013, la factura en restaurants va ascendir a 14.300 euros. Només de dinars amb el concepte «president» o «presidència» (Ballesteros), la xifra és de gairebé 3.200 euros, amb alguns àpats que superen els 630 euros i un, fins i tot, de gairebé 900 euros. Els dinars o sopars d’«alcaldia» (Ballesteros) van arribar als gairebé 1.000 euros aquell any.

Hi ha un altre concepte, el de «vicepresident» —Pau Pérez, regidor d’Hisenda, qui havia de presidir la comissió municipal per la retallada de la despesa—, que suma 1.150 euros, amb dinars per sobre dels 120 euros, alguns arribant als 380 euros.

Aquells àpats on s’especifica —a banda dels que acabem d’esmentar— «consellers» o membres del consell d’administració, sumen més de 1.500 euros.

A banda de tots aquests àpats, hi ha factures del restaurant Degusta per un import total de més de 5.000 euros, 800 del Xaloc i més de 650 de La Caleta. També apareix un dinar «Smart City» —un dels projectes emblema de Ballesteros juntament amb els Jocs Mediterranis i que posteriorment va quedar en no res— per un total de 558,75 euros. Igualment, uns dinars per Sant Magí que van costar gairebé 2.400 euros.

El 2014, la xifra en restaurants també va superar els 14.000 euros. Més de 5.500 es van gastar al Xaloc, una xifra semblant que també va registrar el Degusta. Hi ha un àpat a La Puda de gairebé 1.400 euros.

El 2015 la xifra decreix considerablement, amb una despesa molt per sota dels 9.000 euros. Els dinars on apareixen referències als consellers sumen gairebé 3.000 euros.

En total, la despesa del període 2012-2015 en àpats va ser de gairebé 60.000 euros.

Els viatges

Els llibres majors de comptes dels anys 2012-2015 mostren una despesa superior als 40.000 euros en viatges. L’agència Viatges Berga va facturar més de 25.000 euros, la majoria el 2014. El vicepresident (Pau Pérez), va gastar 534,5 euros a París i Brussel·les en concepte de despeses, mentre que el desplaçament fins a la capital de Bèlgica li va costar 640,43 euros. Hi ha un altre viatge de Pérez (no s’esmenta on) per un import de gairebé 300 euros. Hi ha un viatge a Madrid del consell d’administració (sense especificar qui) per un import de gairebé 2.000 euros. El 2013 hi ha dos viatges de «consellers» a la capital de l’Estat per un import d’uns 2.500 euros.

La despesa de Madrid, així com la de Brussel·les i París, recorden una sèrie de viatges fets per Josep Fèlix Ballesteros anys més tard en què les factures d’hotels i àpats estaven disparades, tal com va publicar Porta Enrere en un article el 7 de setembre de 2018. En aquell reportatge, s’explicava, entre altres coses, com l’aleshores alcalde de Tarragona va gastar en una nit d’hotel més de 2.350 euros, quan el seu acompanyant, el gerent de l’empresa de serveis fúnebres municipals (Ignacio-E. Puig-Donet), n’havia gastat menys de 400. Ambdós havien anat a la capital de l’Estat per una reunió —Ballesteros també era el president del tanatori—.

L’aleshores alcalde, va anar a París a recollir un premi que li havien donat a EMATSA. L’entrega era un dilluns (14 de novembre de 2017), però ell va marxar, a despeses pagades per l’empresa d’aigües, el dijous de la setmana abans. Havia d’anar sol, però en aquell article es va explicar que hauria estat acompanyat per Pau Pérez i les mullers d’ambdós. Van tornar el dimarts 15 de novembre.

Begudes, loteria i tabac

L’apartat de «despeses» que consta en els llibres majors, moltes vegades sense especificar, és molt ampli i suma, directament relacionat amb els consellers, el president o el vicepresident, més de 80.000 euros en el període 2012-2015 —dinars i viatges a banda—. Per exemple, les despeses que s’imputen als membres del consell d’administració són superiors als 24.000 euros. Les despeses atribuïbles al president del consell (Ballesteros) sumen més de 35.000 euros —«presidència», «alcaldia»—. Amb tot, també hi ha «despeses Ajuntament», que sumen més de 7.600 euros. En alguna entrada del llibre major posa: «desp. Ayuntamiento President» —cal matisar que aquestes despeses d’«Ajuntament» es troben en els mateixos comptes del llibre major on es computen els dinars, els viatges o les despeses de presidència o consellers, no es tracta, per tant de despeses com taxes o impostos—.

El vicepresident d’EMATSA i regidor d’Hisenda, Pau Pérez, també apareix en aquest apartat de despeses genèriques. Més de 20.000 euros. Pérez, a més, disposava d’una targeta bancària, una Visa, amb la qual va gastar poc més de 800 euros entre 2012 i 2013.

Hi ha pagaments, però, que sí que detallen una mica més en què es van gastar els diners d’EMATSA. Així, hi ha 600 euros en loteria per als consellers entre els anys 2012 i 2013 (300 euros cada any). Hi ha begudes (27 euros) per als membres del consell d’administració i, fins i tot, tabac (gairebé 1.100 euros entre els anys 2012 i 2014).

A més de tot això, EMATSA pagava una assegurança als consellers: gairebé 59.000 euros entre el 2012 i el 2015.

Assistències a preu d’or

Com s’ha vist, EMATSA va pagar grans quantitats de diners en diferents despeses dels membres del consell d’administració. Però l’empresa d’aigües també paga l’assistència a les reunions que l’esmentat consell celebra mensualment.

En el període 2012-2015, Josep Fèlix Ballesteros, president d’EMATSA, va cobrar pel concepte d’assistència a les reunions del consell un total de 86.584,16 euros. L’any 2012 i 2013, Ballesteros percebia 2.762,74 euros mensuals per aquest concepte —30.390,14 euros i 24.864,66 euros respectivament (la diferència s’explica pel nombre de reunions que es van fer, 11 i 9)—. El 2014, l’exalcalde va passar a cobrar 2.486,46 euros per reunió (en va cobrar set per aquesta quantitat) però l’última de l’any l’import ja va caure als 994,58 euros. En total, 18.399,8 euros. El 2015, cobrant gairebé la tercera part que els anys 2012 i 2013, va percebre 12.929,55 euros —de tot el període analitzat, va ser l’any que es van fer més reunions: 13—.

Ballesteros cobrava més que la resta del consell d’administració —almenys els tres primers anys del període— pel fet de ser el president d’EMATSA. Pau Pérez, en la seva condició de vicepresident, percebia menys que Ballesteros, però més que la resta dels membres del consell. El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona cobrava els anys 2012 i 2013 2.072,05 euros per reunió (22.792,55 euros i 18.648,45 euros respectivament). El 2014, la quantitat va passar a ser de 1.864,84 euros (durant set reunions) però a finals d’any, tal com li havia passat a Ballesteros, va començar a percebre 994,58 euros. Aquell any va cobrar 14.048,46 euros. El 2015, 12.929.67 euros. El total del període: 68.419,13 euros.

Els altres consellers que apareixen en el llibre major són José Luís Martín (cap de llista del PP de Tarragona en les eleccions de 2019), Jordi Sendra (cap de llista de Junts en les últimes municipals i actualment a l’oposició), Maribel Rubio (regidora de CiU aleshores) i Rubén Viñuales (actual alcalde de la ciutat que el 2015, data de la seva aparició en el llibre comptable, era el cap de Ciutadans a Tarragona). En el període analitzat, van cobrar 42.740 euros, 11.052 euros (només any 2012), 18.842 euros i 4.973 euros respectivament.

Els consellers designats per SOREA (dels quals es desconeix el nom i el nombre d’integrants) van percebre en aquest període 138.455,23 euros.

EMATSA, l’opacitat al poder

Després de quatre anys fora d’EMATSA, Josep Fèlix Ballesteros, que havia perdut les eleccions de 2019 contra el republicà Pau Ricomà, ara estava a punt de tornar a l’empresa d’aigües tarragonina de la mà de Rubén Viñuales, flamant nou alcalde de la ciutat. Viñuales, que, com s’ha vist, ja va formar part del consell d’administració d’EMATSA el 2015 quan era regidor a l’oposició del consistori tarragoní sent cap de llista de Ciutadans, va deixar la formació taronja i va anar a parar a les files del PSC. Primer com a diputat al Parlament de Catalunya per, posteriorment, convertir-se en el cap de llista del partit de la rosa en el seu assalt a l’alcaldia tarragonina. Viñuales és ara l’actual president d’EMATSA i havia de tenir com a vicepresident a Ballesteros. Així almenys ho va anunciar el Diari de Tarragona el 5 de juny d’enguany. Però, en un gir imprevist dels esdeveniments, el mateix rotatiu publicava setmanes després que l’exbatlle tarragoní finalment no només no seria el vicepresident sinó que ni tan sols formaria part del consell d’administració de l’empresa. Així es va certificar divendres passat en la constitució del nou consell.

Aquest canvi de guió ha coincidit en el temps amb una petició d’informació pública feta per Porta Enrere (3 de maig d’enguany) per tal de conèixer els pagaments fets als membres del consell d’administració d’EMATSA des de l’any 2000 i fins a l’actualitat. Inicialment, l’empresa d’aigües va facilitar la documentació a aquest mitjà, però amagant la identitat dels consellers de l’empresa. Quan Porta Enrere va requerir a EMATSA que facilités els noms —es tracta d’una empresa pública que paga amb diners públics els seus consellers— només va rebre el silenci com a resposta.

Porta Enrere ha hagut de recórrer novament a la Comissió d’Accés a la Informació Pública (GAIP) per tal d’aconseguir una informació que ja hauria de ser de domini públic consultant el portal de transparència d’EMATSA —només hi ha el noms dels consellers actuals, i sense les retribucions—. El procés es troba pendent de resolució per part de la GAIP.

La informació que apareix en aquest reportatge s’ha extret dels llibres majors de comptes d’EMATSA que es van aconseguir després d’una petició d’informació pública (novembre de 2020) que també va acabar a la GAIP.

«Tothom vol anar a EMATSA. Allí es donen 1.000 euros per cada reunió del consell. Ningú paga més», diu un expolític tarragoní a Porta Enrere. La quantitat que esmenta l’interlocutor d’aquest mitjà, tal com s’ha vist, es queda curta, però, si fem una mirada retrospectiva.