L’Ajuntament del municipi on es va produir «l’accident més greu d’una empresa química a tota Europa» —en paraules de la jutgessa instructora— ha decidit abandonar la causa judicial i no exercirà l’acusació en un cas que ja espera data de judici.

El consistori de la Canonja ha ratificat aquest vespre en sessió plenària —10 vots a favor (PSC), 2 abstencions (Som Poble) i un vot en contra (ERC)— un decret de l’alcalde del municipi, Roc Muñoz, pel qual l’Ajuntament d’aquesta població decidia retirar-se del cas de l’accident d’IQOXE després d’haver-se personat, com a part perjudicada, durant tota la instrucció.

El decret de Muñoz, signat el 8 de setembre d’enguany, s’emparava en un informe de l’advocat Pere Lluís Huguet Tous en el qual instava al consistori a retirar-se del cas perquè considerava que havia de ser la Fiscalia qui assumís la defensa de l’interès públic. Segons aquest lletrat, el fet que l’Ajuntament de la Canonja continués a la causa podria implicar una «duplicitat» de defensa de l’esmentat interès.

Huguet, excap de Ciutadans a l’Ajuntament de Salou en l’última legislatura municipal, però elegit com a diputat al Congrés en les últimes eleccions generals pel Partit Popular (PP) —partit del qual va ser el cap de llista a la demarcació de Tarragona—, va ser contractat pel consistori canongí l’agost de 2020 per tal de representar l’Ajuntament d’aquesta població en la investigació judicial de l’accident.

Huguet va ser triat a dit —«no s’ha considerat convenient sol·licitar diferents ofertes», deia el decret d’adjudicació del servei— per un import de 6.500 euros més IVA (1.365 euros més).

La contractació de Pere Lluís Huguet, d’Huguet Advocats, es va produir després que el ple de l’Ajuntament de la Canonja, reunit el 30 de gener de 2020, decidís per unanimitat personar-se a la causa. Ara, s’ha fet marxa enrere.

Els motius de la retirada

L’informe d’Huguet, de finals de juny d’enguany, arribava dies després de la interlocutòria de la jutgessa encarregada d’investigar el cas, Sofía Beltrán Miralles. El lletrat contractat pel consistori canongí assegurava que durant els tres anys que ha durat la instrucció «l’Ajuntament havia mostrat la seva col·laboració activa en tot el procediment», aportant tota la documentació que per part del jutjat instructor ha estat requerida.

Un cop finalitzada la instrucció, però, Huguet considerava que el paper del consistori en la causa penal ja no tenia sentit perquè serà la Fiscalia qui efectuï la defensa de l’interès públic. Però quan Huguet va fer l’informe, encara no es coneixia l’escrit d’acusació del Ministeri fiscal —de fet, encara no es coneix— i, per tant, no sabia en quins termes acusaria la Fiscalia. A més, tal com comenten a Porta Enrere diverses fonts del món del dret, la jurisprudència no permet aquesta duplicitat si es tracta d’acusació popular, però resulta que l’Ajuntament de la Canonja es va personar com a perjudicat. En aquest cas, expliquen les mateixes fonts, podria continuar en el procediment, si volgués. Per tant, l’Ajuntament es retira voluntàriament. Les esmentades fonts assenyalen, en relació amb els arguments del lletrat contractat pel consistori, que ningú es persona en una causa per «col·laborar», sinó per acusar perquè, en tot cas, si la policia judicial o el jutjat requereix informació i documentació a l’Ajuntament, aquest, estigui personat o no, l’haurà d’entregar igualment.

La retirada de la Canonja sorprèn perquè, a banda de ser el municipi on es troba l’empresa que va patir l’accident més greu en tota la història del polígon petroquímic de Tarragona (el més gran del sud d’Europa), IQOXE, un altre municipi com Tarragona no ho ha fet, malgrat que s’ha produït un canvi de govern. Això sí, el nou alcalde tarragoní, Rubén Viñuales (PSC), va decidir que del cas d’IQOXE s’encarregués un advocat extern, David Rocamora, en lloc de la lletrada municipal com fins ara. Rocamora, per cert, és l’advocat de l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros en el cas INIPRO. Cas en el qual estava personat el consistori tarragoní i del qual n’ha sortit coincidint amb el canvi de govern.

El paper de la Canonja

En la investigació de l’accident d’IQOXE, l’Ajuntament de la Canonja també hi surt. De fet, una unitat de la planta de Derivats (U-3200) que es trobava al costat de la que va explotar (U-3100), va ser inaugurada per l’alcalde del consistori canongí, Roc Muñoz, que també era el regidor d’Urbanisme, sense tenir la llicència de primera ocupació, tal com va publicar Porta Enrere en un article el 17 de febrer de 2021. Sense l’esmentada llicència, IQOXE no podia iniciar l’activitat de la planta, però ho va fer, i davant la mirada del batlle. De fet, Muñoz va admetre a aquest mitjà que no van sancionar IQOXE per aquell incompliment perquè ni tan sols van fer la pertinent inspecció. En aquell article, per cert, l’alcalde de la Canonja va fer constar que era un «defensor de la indústria química» (Muñoz va treballar més de 25 anys en aquest sector). Aquest cas demostra la històrica connivència de les administracions amb el sector petroquímic de Tarragona des dels seus orígens, tal com queda demostrat al llibre La gran explosió, escrit per Toni Orensanz i el periodista que subscriu aquest article i editat per Folch&Folch.

La nit de l’accident, per exemple, la Canonja, com molts altres municipis del Camp de Tarragona, tenia els plans d’autoprotecció caducats. Entre ells, el PLASEQCAT.

La Canonja és un municipi que s’ha beneficiat econòmicament de la presència de les indústries químiques els últims anys, especialment arran de la segregació de Tarragona l’any 2011. Aquella separació de la ciutat tarragonina comportava un acord pel qual els ingressos de les químiques es transvasaven a la Canonja a un ritme del 5% anual (tenint en compte que en el moment de la separació el 60% dels ingressos eren per a Tarragona i el 40% per a la Canonja). Enguany, s’haurà completat tot el procés i la Canonja ingressarà el cent per cent dels impostos de les indústries que estan ubicades al seu territori.

Una interlocutòria duríssima

La jutgessa del cas va decidir enviar a judici els principals responsables de l’empresa en la seva interlocutòria del 14 de juny d’enguany. El document, de 87 pàgines, no estalvia qualificatius pel que la magistrada considera, tal com s’ha dit a l’inici d’aquest article, «l’accident més greu en una empresa química a tota Europa». La jutgessa remarca la mort de tres persones, entre elles, dos treballadors de la fàbrica (el cap de planta i el cap de torn) i un veí de Torreforta que va perdre la vida després que una planxa d’acer de 500 quilos entrés pel pis de dalt d’on vivia, enfonsés el sostre i l’acabés esclafant. El domicili es troba a gairebé tres quilòmetres d’IQOXE.

La jutgessa considera la mort d’aquestes tres persones, així com de les 13 que van quedar ferides i els múltiples danys materials (molts d’ells en indústries dels voltants, però també en molts domicilis particulars, també a la Canonja), de «gravíssims» i remarca, en la seva interlocutòria, que es va produir un greu risc potencial per a la població en general tenint en compte que l’explosió del reactor va provocar la dispersió de metralla (la planxa de 500 kg, com a exemple, però molts més) i un incendi i que, a menys de 200 metres del reactor accidentat hi havia més de 1.000 tones d’òxid d’etilè. Aquest compost és extremadament inflamable i, de fet, s’utilitza (entre moltes altres aplicacions) per fer bombes termobàriques, les més destructives rere les nuclears.

Segons la jutgessa, la possibilitat d’un efecte dominó va ser ben real (pels mateixos dipòsits d’IQOXE, però també per totes les empreses del polígon Sud que hi ha al voltant).

Per tot això, la magistrada, que assenyala les deficiències de seguretat de l’empresa no només en el moment de l’explosió del reactor, va decidir processar José Luis Morlanes (CEO d’IQOXE), Manel Rodríguez Prats (aleshores director de la fàbrica) i Gerardo Adrio (cap de seguretat de l’empresa), així com la mateixa IQOXE, per delictes contra els drets dels treballadors i d’imprudència greu amb resultat de mort i lesions.

Malgrat tot això, la Canonja ha decidit renunciar a exercir el seu dret a l’acusació com a part perjudicada. «Tenim un informe d’un advocat que diu que no hem de continuar amb la causa perquè ara ja entrem en una fase de peticions penals i nosaltres, sincerament, en la responsabilitat d’aquestes tres persones (Morlanes, Prats i Adrio) no hi entrem», ha dit l’alcalde Roc Muñoz en el plenari d’aquest vespre en resposta al regidor a l’oposició Marc Riu (ERC), únic que ha votat en contra de la retirada del consistori en la causa i que ha titllat aquest moviment de l’Ajuntament com a «frau».

El judici encara no té data.