La setmana passada, el diari El País publicava que la Fiscalia demana 173 anys de presó per a l’expresident del BBVA Francisco González per haver contractat l’excomissari José Manuel Villarejo amb la finalitat d’espiar empresaris, polítics i periodistes durant 12 anys. D’aquesta manera, González haurà de seure al banc dels acusats a l’Audiència Nacional, però també ho farà el BBVA (com a persona jurídica), a qui la Fiscalia demana una multa de 181 milions d’euros.

Segons explicava El País, un dels motius que havia dut el jutge instructor Manuel García-Castellón a portar a judici el BBVA, el seu expresident i alguns dels alts dirigents de l’entitat és que el banc no havia «executat» durant aquells anys «el programa de prevenció penal», un fet que, d’haver-se produït, hauria impedit que s’hagués fet allò que va manar el president, és a dir, la contractació de Villarejo. «El sistema establert pel BBVA en la prevenció de delictes no era eficaç i deixava al marge de qualsevol normativa de control a la presidència executiva i a l’alta direcció», diu El País citant la interlocutòria del jutge, que assegura que els processats van cometre delictes de revelació de secrets i suborn en benefici del banc.

Així, Francisco González s’hauria saltat el control en la prevenció de riscos penals (la feina del compliance officer, és a dir, el responsable de control normatiu de l’empresa) en la contractació de l’excomissari. De fet, en un altre article d’El País del passat 20 de març, s’explica que l’expresident del BBVA va encarregar-se personalment d’aquest afer i demanava que se l’informés directament a ell sobre les novetats en les investigacions de Villarejo «amb total menyspreu a la normativa de control jurídic i comptable de l’entitat», deia el jutge.

La situació del BBVA contrasta amb la de CaixaBank i Repsol, que també van contractar Villarejo, tot i que per una altra investigació, l’anomenat Projecte Wine, en el qual l’excomissari (aleshores en actiu) havia d’aportar informació sobre el pacte entre la constructora Sacyr i la petroliera mexicana Pemex per prendre el control de Repsol. Per aquella feina, Villarejo va cobrar 413.000 euros.

CaixaBank i Repsol van ser exonerades de responsabilitat perquè l’Audiència Nacional va considerar que no van actuar «fora dels límits del seu sistema de compliance». Els jutges, però, van admetre que els models de prevenció de riscos penals no són infal·libles, en el sentit que els alts directius podrien haver comès un delicte —en aquest cas, la contractació de Villarejo per a fer investigacions que després es demostressin il·lícites (l’excomissari, que inicialment va ser condemnat per l’Audiència Nacional per aquest espionatge per a CaixaBank i Repsol, va ser finalment absolt per la Sala d’Apel·lació d’aquest tribunal)— després que el compliance els autoritzés a fer l’esmentada contractació.

De fet, el responsable de control normatiu de Repsol va dir davant del jutge instructor que no es van incomplir els protocols interns a l’hora de recórrer a Villarejo i que la contractació de l’excomissari es va dur a terme aplicant la normativa existent. El compliance de la petroliera va exculpar a l’aleshores president de Repsol, Antoni Brufau, assegurant que aquest últim mai va tenir la iniciativa, va ordenar, autoritzar o, fins i tot, va ser informat de cap resultat en relació amb l’encàrrec fet per l’empresa a Villarejo, tal com publicava 20 Minutos el 3 de maig de 2022.

El compliance officer és, segons la definició que feia alguns anys ençà l’aleshores presidenta de l’Associació Espanyola de Compliance (ASCOM), Sylvia Enseñat, el «responsable d’identificar els riscos i els possibles delictes que puguin cometre els empleats i directius de l’empresa que comportin l’assumpció de responsabilitats penals de la mateixa entitat».

Segons consta en la web d’ASCOM, «el compliance es relaciona amb la creació “des de dins” d’una cultura organitzativa que fomenta valors com la integritat, la transparència i la responsabilitat. Aquesta cultura, òbviament, busca prevenir conductes il·lícites i fraus, però també preveu conductes lícites però inadequades o indesitjables i conflictes d’interessos, fins i tot en àrees o activitats en què la llei no imposa obligacions específiques». ASCOM assenyala que, fins i tot, una empresa pot implementar polítiques anticorrupció més estrictes que les que exigeix la llei perquè el seu compromís ètic així ho demana.

La contractació de detectius a l’EMT

L’any passat, l’Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona (EMT) no va contractar l’excomissari Villarejo, però sí que va llogar detectius, i el compliance de l’empresa no va fer cap informe.

Així ho certifica la responsable de Transparència de l’Agrupació d’Empreses Municipals de Tarragona – Agrupació d’Interès Econòmic (AEMT AIE) en resposta a una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) de Porta Enrere: «No s’ha elaborat cap informe al respecte, ni pel compliance intern ni extern», tal com consta en el document signat el 5 de març d’enguany.

L’AEMT AIE disposa d’un compliance comú a totes les empreses municipals que formen part d’aquesta agrupació, és a dir: l’Empresa Municipal de Transports Públics (EMT, que inclou també Aparcaments Municipals), l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT), l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic (EMDET, Palau de Congressos) i el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes SA (SMHAUSA).

Aquest compliance officer de l’AEMT AIE és de l’empresa JUDILEX, que va ser l’encarregada de redactar el Pla de Prevenció de Riscos Penals d’aquesta agrupació d’empreses (29.800 euros abans d’IVA). JUDILEX té un representant en l’òrgan responsable de fer complir el Codi Ètic, és a dir, el Comitè d’Ètica, Prevenció de Riscos Penals i Acompliment Normatiu (CEPRAN) que, en el cas de l’AEMT AIE, es va crear l’any 2017.

JUDILEX també fa aquesta tasca de compliance en altres empreses municipals que no formen part de l’AEMT AIE, com és el cas de l’Empresa de Mercats (abans ESPIMSA), tal com va explicar Porta Enrere  el 23 de març de 2023. Aleshores, aquest mitjà va demanar documentació arran de les nombroses irregularitats d’ESPIMSA, com ara els augments de sou indeguts, la utilització de targetes de crèdit, els diners gastats en àpats, etc. L’Empresa de Mercats no va voler entregar inicialment aquells documents i, fins i tot, va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), que encara no s’ha pronunciat (tot i que Mercats ja va enviar posteriorment la documentació, però molt escapçada).

La sol·licitud d’informació feta per aquest mitjà sobre els informes del compliance de l’Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona forma part de la investigació que va permetre destapar aquesta contractació d’investigadors privats per part de l’EMT i que ha estat plena d’irregularitats.

Va ser l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), qui va fer saltar la llebre tot admetent aquesta contractació. El batlle ho va dir en resposta a les preguntes de Porta Enrere sobre l’assetjament per part de detectius que havia patit el fundador d’aquest mitjà (el periodista que escriu aquestes línies). Viñuales va negar que l’Ajuntament tingués res a veure amb aquell espionatge, i va dir que els únics detectius que havia contractat el consistori havien estat a l’empresa de transports.

Quan Porta Enrere va voler saber més sobre aquell contracte de detectius, la regidora i presidenta de l’EMT, Sonia Orts (PSC), es va negar a parlar amb aquest mitjà i el gerent, Joan Manrubia, també. Orts, però, va admetre pocs dies després en una reunió amb el comitè d’empresa que l’EMT havia contractat els investigadors privats.

Tal com va demostrar Porta Enrere en un article el 28 de setembre de l’any passat, els documents del contracte entre l’EMT i els detectius (Amable Strategic Group SL) presentaven una sèrie d’irregularitats. D’entrada, les dates i les signatures dels papers estaven introduïdes a mà, quan, de fa molts anys, l’EMT i la resta d’empreses municipals de l’Ajuntament de Tarragona, així com el consistori, fan servir la signatura electrònica, obligatòria en el procediment administratiu de les administracions públiques.

A més, el número d’expedient assignat al contracte no correspon amb la data (introduïda a mà) que consta en els documents. La contractació dels detectius té data d’inicis de juliol, però l’expedient es va crear dos mesos després, al setembre. Així, en tractar-se d’un contracte menor, els expedients es generen de forma correlativa a mesura que s’adjudiquen els diferents contractes. El dels detectius, amb signatura (a mà) de començaments de juliol, té assignat el número 60 (CM_2025_060_Set). L’expedient anterior (59), és una contractació d’impressores que es va adjudicar el 29 d’agost i, el d’abans encara, el 58, on es va contractar personal per donar suport al Centre d’Atenció al Client, és del 10 d’agost.

No hi ha cap informe del compliance sobre aquestes irregularitats, tampoc sobre els riscos que comporta per a l’empresa una contractació de detectius per a investigar els treballadors de l’empresa.

La vulneració de drets fonamentals

En la memòria justificativa de la contractació de detectius per part de l’EMT, el gerent de l’empresa, Joan Manrubia, deia: «L’objectiu és prevenir abusos i fraus en l’absentisme, protegir la salut de les persones, evitar riscos per a la seguretat pública i garantir el correcte funcionament de l’organització».

En aquell document, Manrubia també destacava «l’elevat absentisme» de l’empresa per justificar el contracte tot i que no especificava, però, quants empleats s’havien d’investigar per aquell motiu. Es tractava d’una memòria justificativa del contracte del tot genèrica.

La investigació d’empleats per part de detectius pot comportar responsabilitats en l’àmbit legal per a l’empresa perquè hi ha jurisprudència que demostra que es poden vulnerar els drets fonamentals dels treballadors. És el cas d’una sentència de finals de l’any passat en la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considerava nul l’acomiadament d’una treballadora que estava de baixa d’una empresa. La sentència del TSJC afirmava que la investigació feta per detectius i que havia servit per provocar l’acomiadament de la treballadora havia suposat una intromissió il·legítima i desproporcionada en la seva vida privada. L’empresa va haver de readmetre l’empleada, pagar-li els salaris que havia deixat de cobrar i indemnitzar-la amb 7.500 euros.

Malgrat tot això, en el cas dels detectius de l’EMT, el compliance no ha fet cap informe en relació amb aquesta contractació.

FOTO: La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, durant una roda de premsa. Al seu darrera, amb barba, el gerent de l’empresa, Joan Manrubia. AUTOR: Joan Carles Borrachero / Ajuntament de Tarragona.