Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat Un informe assegura que l’exgerent d’Espimsa es va augmentar el sou 14.000 euros després que...

Comentaris (0) /

Escrit per:

«És evident i palmari que hi ha un incompliment en el sou de la gerència». Un informe encarregat per l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals (Espimsa) revela que l’exgerent d’aquesta empresa de mercats, Isidre Prunor, va cobrar indegudament gairebé 14.000 euros més del salari que li pertocava.

L’informe, fet per l’empresa Judilex arran de les irregularitats en la utilització de targetes de crèdit per part de l’exgerent que va destapar Porta Enrere en un article de l’11 d’octubre de 2018, assegura que Prunor i dos directius més van apujar-se el sou durant els anys on l’Ajuntament de Tarragona (accionista únic de l’empresa) havia declarat la congelació de salaris.

* Tal com s’explicava Porta Enrere l’11 d’octubre de 2018, Prunor cobrava més fins i tot perquè «a l’Ajuntament es va practicar una reducció de salaris als alts càrrecs que a Prunor li va suposar 7.693,98 euros menys cada any i, a més, ell es va retallar el salari voluntàriament en 10.067,54 euros. Així, sense la retallada, el sou de Prunor seria de 156.521,4 euros».

** Anys en què el sou de Prunor havia d’estar congelat, és a dir, no se’l podia pujar, tal com va aprovar el ple de l’Ajuntament de Tarragona el novembre del 2016.

L’estudi fet per Judilex assenyala que les puges salarials en el sector públic havien de ser del 0% entre 2011 i 2015 (període en què Prunor registra un increment 20.000 euros), de l’1% els 2016 i 2017, de l’1,75% el 2018 i del 2,5% el 2019. Però a partir del 2016, el sou de Prunor i de tots els alts càrrecs de l’Ajuntament de Tarragona havien de quedar congelats, tal com es va acordar en el consell plenari del consistori tarragoní del 28 de novembre de 2016.

«Els llocs de treball de personal directiu de les empreses i OOAA [organismes autònoms] que actualment la seva remuneració sigui superior a l’establert en el present acord, es mantindrà amb la corresponent adaptació al nou sistema retributiu pel que fa als conceptes, fins al cessament del seu titular, sense que li sigui d’aplicació cap augment per qualsevol concepte», exposava un dels punts de l’acord d’aquell ple.

Allò que s’establia en el consell plenari era que, en el cas d’Espimsa, els alts directius només podien cobrar un màxim de 89.000 euros. El 2016, Isidre Prunor cobrava, com hem vist, 153.445,21 euros. Aquesta xifra, que superava en molt els nous límits fixats, suposava, per aquest motiu, que el gerent no podia percebre increments salarials a partir d’aquell any, però Prunor en va fer cas omís.

Així, el 2017, Isidre Prunor va apujar-se el sou 1.186,12 euros, el 2018 va cobrar 3.864,62 euros més que el 2016 i el 2019, 8.722,61 euros. En total, 13.773,75 euros més d’augments que no hauria d’haver cobrat.

«En referència als increments retribuïts, cal assenyalar que durant aquest exercici, aquesta empresa ha donat compliment a les limitacions que estableix la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, que per a l’exercici 2018 fixa un increment màxim de l’1,5% en el període de gener a juny i d’un 1,75% de juliol a desembre […] Segons l’acord 5 del ple municipal de 28 de novembre de 2016 i seguint les recomanacions de l’informe de compliment, a partir d’exercicis futurs s’aplicarà aquest criteri, que tot el personal directiu d’aquesta empresa que estigui per sobre del límit no tindrà cap augment per qualsevol concepte», deia un informe d’Espimsa del mes d’octubre de 2019 en relació amb l’increment de sous dels directius. El document de Judilex titlla de «demagògica» aquesta resposta de Prunor a un informe de la Intervenció Municipal en què confirmava que hi havia hagut un augment indegut de salaris.

De fet, un informe de la Unitat de Control d’Empreses de l’Ajuntament de Tarragona ja assenyalava aquests increments indeguts de l’aleshores gerent, sense que consti cap sanció o acció contra ell. «Existeixen informes d’Intervenció durant anys que alertaven d’altres fets, com la falta de transparència a l’hora de fer contractacions o aportacions econòmiques a entitats, però, curiosament, Intervenció no va dur aquests informes als serveis jurídics de l’Ajuntament perquè valorés la necessitat d’emprendre alguna mena d’accions legals», diu Dídac Nadal, president d’Espimsa.

Alins va passar de cobrar 69.748,07 euros el 2008 a 105.866,71 euros el 2019. Per la seva banda, Delgado, que percebia 67.664 euros el 2008, el 2019 ja cobrava 97.611,49 euros

Però Prunor no va ser l’únic que no es va congelar el sou a partir del 2016. Dos directius més, Anna Alins i Carles Delgado, tampoc ho van fer. Segons els càlculs de Judilex —«fets amb rapidesa i per aquest informe»—, Alins, cap d’administració, va cobrar 2.279,5 euros més, mentre que Delgado, cap de comptabilitat, es va incrementar el salari quan no ho havia de fer en 639,55 euros. Amb tot, si s’observa l’evolució dels salaris dels dos directius (vegeu quadre), sembla que Alins s’hauria incrementat el sou en més de 5.000 euros.

Aquests dos directius ja tenien un «sou absolutament fora de conveni» segons Judilex. Alins va passar de cobrar 69.748,07 euros el 2008 a 105.866,71 euros el 2019. Per la seva banda, Delgado, que percebia 67.664 euros el 2008, el 2019 ja cobrava 97.611,49 euros.

*Anys en què cap alt directiu que cobrés més dels límits salarials imposats el novembre de 2016 podia augmentar-se el sou segons va aprovar el ple de l’Ajuntament de Tarragona.

NOTA: En el període de l’anomenada crisi financera espanyola (2008-2014), Alins va apujar-se el sou en 27.000 euros, mentre que Delgado ho va fer en 13.000 euros.

«L’Art. 103 bis de la Llei 7/1985 de 2 d’Abril assenyala que les Corporacions locals aprovaran anualment la massa salarial del personal laboral del sector públic local respectant els límits i les condicions que estableixin els pressupostos generals de l’Estat», destaca l’informe de Judilex, que conclou: «Això no consta que s’hagi fet a Tarragona».

Intentant reconduir la situació

«La reunió va ser tensa, però sense sortides de to ni escarafalls», diu l’addenda de l’informe de Judilex en què s’explica com Espimsa es va reunir amb Anna Alins i Carles Delgado per conèixer la seva versió dels fets. Els dos consideraven que s’havia d’haver parlat amb ells abans de fer pública una nota de premsa que els assenyalava (tot i que no amb noms i cognoms).

Alins i Delgado van assegurar al nou gerent d’Espimsa, Daniel Milà, i als dos representants de Judilex que no eren conscients que no podien apujar el seu sou malgrat que «els hi havien comentat», però que ells pensaven que ja tenien el salari congelat excepte els triennis.

Per tal de valorar quines accions legals es podrien emprendre contra els tres directius d’Espimsa, Judilex va establir una escala de probabilitats d’èxit, d’1 a 6, sent 1 com a probabilitat remota de reeixir i 6 les possibilitats màximes. Així, pel que fa al sou cobrat indegudament per Isidre Prunor, Judilex establia en 5 les possibilitats d’èxit d’una reclamació comptable contra l’exgerent. El bufet jurídic apuntava que Prunor seria autor d’un delicte propi (aquells que només cometen els funcionaris) i concloïa que els fets analitzats complien uns requisits «indiciaris de criminalitat». «En cap cas es va aplicar la congelació que havia establert l’administració accionista [Ajuntament de Tarragona] el 2016, amb una clara situació que cal qualificar d’expressa i dolosa», deia l’informe, que afegia: «La viabilitat de les accions són altes pel que fa al filtre de criminalitat i d’instrucció i arribada a judici oral».

El 2019, Prunor va acabar cobrant finalment 230.349,21 euros [sou més liquidació], 68.181,42 dels quals en concepte d’indemnització per acomiadament. Però el ja exgerent no havia dit encara l’última paraula.

Ciutadans veient les figures del carilló del Mercat Central de Tarragona a la plaça Corsini.

La batalla als tribunals

El 25 de setembre de 2020, Espimsa perdia el primer assalt contra l’exgerent Isidre Prunor, al qual havia acomiadat la tardor de 2019 per irregularitats en la seva gestió. Aquell dia, el jutjat social número 1 de Tarragona donava la raó a Prunor, que havia demandat l’empresa municipal de mercats de Tarragona perquè considerava que la indemnització que havia rebut en el seu moment, 68.181,42 euros, no era correcta. El magistrat va sentenciar a favor de l’exgerent d’Espimsa, que va percebre 12.635,54 euros més, per un total de 80.816,96 euros.

Aquesta era la segona sentència en què un exgerent d’alguna de les empreses municipals de Tarragona aconseguia als tribunals una indemnització més gran que la que havia rebut quan va ser acomiadat. El cas més significatiu va ser el de Josep Maria Bonet, excap de gabinet de Josep Fèlix Ballesteros i gerent de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMCT), que havia gestionat durant 12 anys. Bonet va aconseguir als jutjats una indemnització total de 100.000 euros, tot i que va perdre l’últim judici en el qual demanava 35.000 euros més.

Igual que Prunor, la gestió de Bonet registrava moltes irregularitats. Aquestes anomalies a Espimsa i l’EMMCT van ser explicades per Porta Enrere en dos articles, l’11 d’octubre de 2018 i el 29 de gener de 2021 respectivament. De fet, les irregularitats de Tarragona Ràdio acabaran a Fiscalia després que el consell d’administració de l’EMMCT aprovés dur l’informe intern fet per un advocat contractat per l’empresa a aquesta institució judicial. Porta Enrere ho va avançar el 23 d’agost d’enguany.

Però Prunor no només no va dimitir i, ni molt menys no va demanar indemnització, sinó que va recórrer als tribunals per aconseguir un pagament més gran

La quantitat que Prunor va aconseguir als tribunals és pràcticament idèntica a la que va cobrar de més quan exercia de gerent en concepte d’increments de sou quan havia de tenir el seu salari congelat,  tal com havia acordat el plenari de l’Ajuntament de Tarragona.

«El gerent ha de plegar i no demanar indemnització perquè no ha complert el codi ètic», deia un dels membres del consell d’administració l’octubre del 2019. Però Prunor no només no va dimitir i, ni molt menys no va demanar indemnització, sinó que, com hem vist, va recórrer als tribunals per aconseguir un pagament més gran.

«Molta gent s’ha preguntat per què vam pagar una indemnització a l’exgerent si aquest semblava que podria haver comès irregularitats a l’empresa. Però no hi havia una altra manera de fer-ho. No podíem esperar a tenir una sentència penal que demostrés que havia comès un delicte per acomiadar-lo, calia fer-lo fora de seguida i començar de nou», diu Dídac Nadal, president d’Espimsa.

«El Sr. Prunor va reconèixer aquesta irregularitat [augment de sou des de 2016], va seguir cobrant allò indegut, i no va aplicar la rebaixa de sous, ni retornar les quantitats indegudament cobrades. Tampoc es van aplicar aquestes limitacions als sous dels directius d’Espimsa», refermava l’informe de Judilex, que destacava que els directius de l’empresa de mercats, amb Prunor al capdavant, van amagar l’increment de salaris al consell d’administració.

Espimsa acomiada la cap d’administració

Judilex també va fer un estudi sobre què costaria fer fora els altres dos directius, Alins i Delgado. En l’informe jurídic, l’acomiadament improcedent del cap de comptabilitat estava quantificat en 167.000 euros, l’acomiadament objectiu en 82.000 euros i la «indemnització per rescissió de contracte en cas de modificació substancial del lloc de treball» en 62.700 euros.

Pel que fa a Alins, l’acomiadament improcedent estava calculat en 270.000 euros (des de 1988 a l’empresa), l’acomiadament objectiu en 89.552 euros i la «indemnització per rescissió de contracte en cas de modificació substancial del lloc de treball» en 70.000 euros.

Però els dos treballadors van proposar a la direcció d’Espimsa ajustar els seus salaris a partir d’aleshores —cal recordar que l’informe de Judilex deia que estaven absolutament fora de conveni. Així, Delgado acceptaria cobrar 65.000 euros bruts anuals, uns 32.000 euros menys del que havia cobrat el 2019, mentre que Alins cobraria 75.000 euros, gairebé 31.000 menys que el 2019.

El consell d’administració d’Espimsa va aprovar per 10 vots a favor i 1 en contra negociar amb Alins i Delgado per reajustar la seva categoria professional i, per tant, no acomiadar-los. També es va aprovar contractar un advocat i iniciar una acció legal contra l’exgerent Isidre Prunor i anar al Tribunal de Comptes.

L’altra opció que hi havia sobre la taula era contractar un advocat, portar tota la documentació a Fiscalia, iniciar accions penals contra els tres directius, acomiadament disciplinari i anar al Tribunal de Comptes. Com hem vist, només un membre del consell d’administració, la representant de la CUP, va votar a favor d’aquesta proposta.

Finalment, però, Espimsa va decidir acomiadar Alins i interposar dues querelles contra Prunor i una contra aquesta secretària de direcció (o cap d’administració, segons se l’anomena en els diferents informes i actes del consell d’administració), segons confirma Dídac Nadal a Porta Enrere.

Alins va recórrer el seu acomiadament als tribunals, però va perdre en primera instància. Ara ha recorregut al TSJC.

Per la seva banda, el cap de comptabilitat continua treballant a l’empresa. Va tornar tots els imports cobrats indegudament i, segons Nadal, ha mostrat una gran predisposició a aclarir tots els fets.

«Nosaltres encara estem obrint calaixos, volem fer net», assegura Nadal.

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.