El 26 de febrer d’enguany, les estacions de control de la qualitat de l’aire del municipi de Muskiz (Guipúscoa) van detectar valors molt alts de benzè, un compost cancerigen. Muskiz és una població d’uns 7.500 habitants que envolta, literalment, la refineria de petroli que l’empresa Petronor té en aquest municipi.

Una fuita en un tanc de benzina d’aquesta refineria va ser allò que va provocar els alts nivells de benzè a l’aire. Tal com van explicar diferents mitjans de comunicació citant dades oficials, el valor més alt de benzè registrat en els sensors distribuïts en un parell de punts del municipi va ser de 132 micrograms per metre cúbic (µg/m³).

La fuita es va produir a les 10.15 h, però el govern basc no ho va fer públic fins a les 13.46 h. Quan ho va fer, va dir que «no recomanava adoptar mesures preventives per a la població perquè els nivells estaven baixant progressivament i ràpidament». Però l’executiu va canviar de parer hores més tard i, així, a les 20.17 h va dir que instava a la població a mantenir-se en espais interiors i tenir les finestres i les portes tancades, tot «evitant la realització d’activitat física intensa a l’exterior». Tres quarts d’hora més tard, la Policia Municipal de Muskiz recorria els carrers de la població i recomanava, a través de megàfons, que els ciutadans es quedessin en espais tancats.

L’endemà, els alumnes del barri de Las Carreras del municipi d’Abanto-Zierbena no van anar a l’escola. Aquest municipi també es troba a tocar de Petronor i disposa d’un aparell de mesurament de la qualitat de l’aire.

No va ser fins a les 14.18 h del divendres 27 de febrer que el govern basc va aixecar les mesures preventives a Muskiz. Havien passat 28 hores des de l’inici de la fuita.

Les emissions de benzè al Camp de Tarragona

Els mitjans de comunicació (no només d’Euskadi, sinó també d’àmbit estatal) van fer la cobertura del cas i van destacar que, tot i que el govern d’Ajuria Enea havia confinat la població (10 hores més tard de la fuita, això sí), no havia enviat els missatges als telèfons mòbils dels ciutadans.

De fet, la fuita de benzè va protagonitzar el ple de control del Parlament del 6 de març, és a dir, una setmana després de l’accident. L’oposició va ser especialment contundent amb la gestió del govern sobre aquell episodi de contaminació que va afectar la salut d’alguns ciutadans. Així, segons va explicar el diari El Correo, hi va haver persones que van reportar marejos (algunes d’elles va haver de marxar de la feina per aquest motiu, fins i tot).

Els marejos són un dels símptomes de la inhalació del benzè, tal com va detallar el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a Porta Enrere arran del cas de la fuita de l’empresa ASESA a Tarragona. Aleshores, el sostre d’un tanc de nafta (fracció lleugera del petroli) es va enfonsar i més de tres milions de litres d’aquest producte van quedar exposats a l’aire (tot i que inicialment es va informar que es tractava d’una fuita de 150.000 litres). La pudor de benzina va arribar fins al Maresme. Per tal d’evitar aquella olor que se sentia a Tarragona i a poblacions a molts quilòmetres de distància —a més de l’emissió de vapors tòxics—, els bombers van abocar escuma sobre la nafta. A Muskiz també es va fer servir aquest sistema en la fuita que va patir el tanc de Petronor.

En l’accident d’ASESA a Tarragona l’última setmana de setembre de l’any 2022, no van ser només marejos allò que van notar desenes de persones a la ciutat, sinó tota una sèrie de símptomes relacionats amb la fuita de nafta d’aquella empresa. Així, segons les dades del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, unes 90 persones van haver de ser ateses als centres d’atenció primària (CAP) de la ciutat de Tarragona per aquell motiu.

La Fiscalia va obrir una investigació arran de l’accident, però la va arxivar poc després argumentant que allò no havia suposat un risc per a la salut de les persones, tot i que, com s’ha vist, existien dades de Salut que demostraven que sí que hi havia hagut afectació a la població.

Un cop es va conèixer la fuita, les autoritats van córrer a minimitzar l’accident, tot dient que «la qualitat de l’aire a Tarragona era bona». El responsable de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de la Generalitat a Tarragona, Pere Poblet, assegurava que l’únic que s’havia detectat a l’aire era «sulfhídric» (àcid sulfhídric, també anomenat sulfur d’hidrogen) i que els valors registrats estaven molt per sota del límit legal.

Però allò que l’aleshores departament d’Acció Climàtica i Poblet no van explicar a la ciutadania és que hi havia concentracions de benzè molt elevades arran de la fuita. La contaminació de l’aire per aquell compost cancerigen va ser detectada per un aparell de mesurament del Port de Tarragona que es trobava a uns 350 metres de l’accident.

Porta Enrere va aconseguir les dades d’aquell aparell, que va registrar un màxim de 124,4 µg/m³ de benzè, és a dir, un valor molt semblant al de Muskiz.

La legislació de la Unió Europea només fixa un límit d’exposició de les persones al benzè de mitjana anual. Aquest és de 5 µg/m³. No hi ha límits en períodes d’una hora o d’un dia. Només la província d’Ontàrio, al Canadà, fixa un màxim d’exposició diària al benzè: 2,3 µg/m³. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que «no es pot recomanar cap nivell segur d’exposició al benzè», és a dir, és perillós en qualsevol quantitat a la qual una persona estigui exposada, per petita que sigui.

Les mitjanes diàries detectades per l’aparell del Port durant aquella última setmana de setembre de 2022 van oscil·lar entre els 16,8 µg/m³ i els 25,9 µg/m³.

No hi havia cap aparell més en tota la zona que mesurés el benzè i d’altres compostos perillosos en continu (les 24 hores del dia, els set dies de la setmana) malgrat que un important centre educatiu, l’antiga Universitat Laboral, amb milers d’estudiants, es troba a poc més de 600 metres d’aquell tanc sinistrat.

Tal com va publicar Porta Enrere el 27 de gener de 2023, la Generalitat va tardar setze hores a mesurar la fuita de nafta d’ASESA i, quan ho va fer, els aparells que va fer servir no eren aptes per a detectar el benzè.

Els informes de Repsol

El govern basc va decidir confinar a la població després de la fuita de benzè de Petronor a Muskiz. Ho va fer moltes hores més tard de l’accident i quan ja s’havia registrat un pic de contaminació de 132 µg/m³.

Al Camp de Tarragona s’han registrat concentracions de benzè molt més elevades que les de Muskiz i no s’ha confinat mai la població. I això que els aparells que van registrar els alts nivells de benzè es troben al mig dels nuclis urbans, com ara Constantí, al costat del polígon Nord del complex petroquímic més gran del sud d’Europa, el de Tarragona.

Tal com va explicar Porta Enrere, la matinada del 30 de juny de 2020, el sensor de Constantí va registrar un valor màxim de benzè a l’aire de 429,3 µg/m³. Més del triple que a Muskiz. No va ser un mesurament aïllat, sinó que en les hores posteriors es van mesurar 250 µg/m³ i en altres moments del dia, més de 50 µg/m³. Un parell d’anys després, el 8 d’octubre de 2022, el mateix aparell registrava la segona màxima concentració de benzè al municipi constantinenc 200,9 µg/m³.

Aquelles altes concentracions de benzè a l’aire a Constantí (única població al voltant del polígon Nord, juntament amb Perafort, que disposa d’un aparell de mesurament d’aquest compost cancerigen en continu) van coincidir amb les parades de manteniment que l’empresa petroliera Repsol va fer a les seves instal·lacions.

De fet, Repsol ha admès ser la responsable d’aquells dos casos de contaminació de benzè al municipi constantinenc. Així, en el d’octubre de 2022 ho va fer quan Porta Enrere va preguntar a la petroliera sobre si aquesta havia estat la responsable d’aquells alts valors de benzè detectats pel mesurador de Constantí. La resposta va ser afirmativa, tal com aquest mitjà va fer constar en l’article que es va publicar aleshores. En el cas més greu, el de juny de 2020, existeix un informe de Repsol on admet que el benzè que es va detectar a Constantí provenia de les seves instal·lacions, tal com va explicar Porta Enrere fa un parell de dies. En l’informe de l’empresa, el valor de benzè mesurat era fins i tot més gran que aquell que constava en les dades oficials de la Generalitat de Catalunya (429,3 µg/m³): 487,9 µg/m³.

En un altre article publicat per Porta Enrere el 2 d’octubre de 2024, es constatava que Repsol admetia ser la responsable de la majoria de les puntes de benzè detectades pels aparells d’aquelles dues poblacions l’any 2023 (aparells, per cert, que van ser donats per l’empresa a la Generalitat de Catalunya).

En un acord entre la Generalitat i la companyia petroliera, aquesta última es comprometia a enviar un informe cada vegada que es detectessin més de 20 µg/m³ de benzè a Constantí o Perafort (de fa pocs anys això també s’ha ampliat a un altre compost cancerigen, l’1,3-butadiè).

Aquest xifra de 20 µg/m³ és el «valor de vigilància» del benzè, tal com l’anomena el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Aquesta quantitat d’aquest compost cancerigen a l’aire va ser fixada, de «mutu acord» per l’administració catalana i Repsol fa més de deu anys. Cada cop que els aparells de mesurament de Constantí i Perafort detectessin un episodi de contaminació que arribés o superés aquest valor, la petroliera emetia un informe que enviava al Territori i Sostenibilitat.

L’objectiu dels informes era avaluar la possible responsabilitat de Repsol en les altes concentracions de benzè detectades. Així, l’any 2023, la petroliera va enviar 15 informes a la Generalitat corresponents a la superació dels 20 µg/m³ en un total de 20 dies. Repsol va admetre ser la responsable en 13 dies, en dos va descartar-ne tenir res a veure amb la contaminació per benzè i en els altres cinc assegurava que no podia establir una causa efecte amb els alts valors detectats.

Ara, Porta Enrere ha tingut accés a tots els informes que Repsol ha enviat a l’administració catalana des de l’inici de l’acord entre ambdues parts (any 2015). Així, en el període 2015-2024, la petroliera ha enviat un total de 102 informes sobre el seu paper en els alts nivells de benzè detectats a Constantí i Perafort (l’aparell d’aquest municipi es troba al nucli de Puigdelfí, a tocar del complex petroquímic).

L’any amb més informes enviats va ser el 2018, amb un total de 28, dels quals. Rere aquell any, es troba el 2020, amb 17 informes, i el 2023, amb 15. L’any que menys se’n van enviar va ser el 2021, amb un.

En una quarta part dels informes, Repsol admet que la concentració de benzè detectada és atribuïble a les seves instal·lacions. En un gairebé el 50%, la petroliera diu que no es poden determinar l’origen de l’episodi de contaminació però, tot seguit, apunta a una causa probable d’aquest. En l’altra quarta part, l’empresa nega rotundament que hagi estat la causant de l’episodi de benzè i apunta, generalment, a un factor exterior a la companyia.

En el període 2015-2024, els informes de Repsol mostren que la concentració de benzè a Constantí i Perafort va superar en gairebé 250 vegades el valor dels 20 µg/m³. Aquests mesuraments es distribueixen en més de 125 dies (hi ha dies amb més d’un valor per sobre d’aquell límit establert entre la Generalitat i la petroliera). Cada vegada que els aparells de mesurament de les dues poblacions registraven aquesta superació, l’empresa enviava un informe a la Generalitat (alguns informes contenen mesuraments corresponents a més d’un dia). De vegades, tal com consta en els documents, la concentració de benzè no arribava als 20 µg/m³, però, així i tot, Repsol enviava l’informe perquè el departament de Territori i Sostenibilitat així li havia demanat. Es tracta de casos puntuals, per sota del 10% de tots els mesuraments que van provocar la confecció dels informes.

El 29 d’octubre de l’any passat, la Plataforma Cel Net va presentar un estudi fet conjuntament per la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) on es reclamava una normativa catalana del benzè i l’1,3-butadiè (ambdós cancerígens). «La problemàtica episòdica, i l’especificitat de les activitats que es duen a terme al polígon petroquímic [de Tarragona], fan que s’hagi d’anar un pas més enllà del que està legislat respecte a controls de compostos en immissió, tant per la incorporació de compostos que actualment no es troben legislats, com per exemple l’1,3- butadiè, com per l’avaluació de les concentracions trobades en períodes episòdics per al benzè i per a l’1,3–butadiè»», deia la UPC en la seva part d’aquell estudi. Els investigadors d’aquesta universitat recordaven que els episodis de contaminació (per benzè i 1,3-butadiè) «són recurrents de fa dècades al voltant del polígon petroquímic de Tarragona». Els informes de Repsol avalen encara més aquesta afirmació.

En la roda de premsa de presentació d’aquell estudi, Joaquim Rovira, científic de la URV, va ser molt contundent amb el risc que suposa per a les persones estar exposades al benzè i l’1,3-butadiè: «L’únic nivell legal acceptable d’exposició de les persones a aquests compostos és com aquell de la cervesa sense alcohol, el 0,0».