El 8 de març de 1966, el ministre d’Informació i Turisme de la dictadura franquista, Manuel Fraga Iribarne, protagonitzava una de les imatges més surrealistes del règim. Vestit amb un banyador de la marca Meyba, Fraga, que un cop mort Franco crearia Alianza Popular (l’actual PP) i seria president de la Xunta de Galícia durant quinze anys (1990-2005), es capbussava a les aigües de la platja de Quitapellejos del municipi de Palomares (Almeria) acompanyat de l’ambaixador dels Estats Units, Angier Biddle Duke.

El bany de Fraga era un acte propagandístic per intentar demostrar a tot el món —amb la mirada posada en el turisme, en plena època del «Desarrollismo»— que l’accident nuclear que havia succeït en aquella població andalusa només un parell de mesos abans no havia comportat cap mena de conseqüència per al medi ambient ni per a la salut de les persones.

El 17 de gener d’aquell any, dos avions de la força aèria dels Estats Units van xocar a l’aire quan un dels aparells subministrava combustible a un altre que duia quatre bombes atòmiques. Set militars nord-americans van morir. Les bombes, que tenien una potència cent vegades més gran que la que es va llençar sobre Hiroshima, no van esclatar (tres van caure a terra i una al mar), però en l’accident es va alliberar plutoni que es va dispersar en una àrea d’uns quants quilòmetres quadrats.

Els Estats Units es van encarregar de netejar la zona, enretirant més de 1.400 tones de terra, però això no va ser suficient perquè dècades més tard es va comprovar que encara hi havia radiació. A començaments d’aquest segle, el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) i el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) van haver d’expropiar terrenys i establir restriccions en d’altres per tal de preservar la salut de les persones. Segons Televisió Espanyola, avui dia encara hi ha 40 hectàrees de sol contaminat per plutoni i americi a Palomares (es calcula que s’haurien de netejar 50.000 metres cúbics de terra).

L’any 2016, una investigació del The New York Times demostraria que més de la meitat dels militars estatunidencs que van col·laborar en les tasques de neteja posteriors a l’accident, havien desenvolupat diferents càncers. Nou d’aquells soldats van morir per aquesta malaltia.

Amb aquella posada en escena amb calça curta a la platja (enguany s’ha complert el seixanta aniversari), Fraga intentava negar allò que era evident, que un accident nuclear com aquell no hagués comportat cap mena de radiació (i el consegüent perill per a les persones). I ho va fer d’una forma grotesca per tal d’enredar l’opinió pública.

Els pèl·lets de la platja de la Pineda

A Tarragona també hi ha una platja molt contaminada, però no per radiació nuclear, sinó per pèl·lets. I també hi ha un polític (política, en aquest cas) que ha intentat treure ferro a l’assumpte anant in situ a la platja en qüestió, la de la Pineda, al municipi de Vila-seca.

L’any 2021, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), va publicar un informe on afirmava que la platja de la Pineda era la més contaminada d’Espanya per pèl·lets de plàstic i que aquests procedien, «presumiblement», de la «important concentració d’indústries del sector de la fabricació i transformació de plàstics», és a dir, dels dos polígons petroquímics de Tarragona.

Les entitats mediambientals Good Karma Projects i Surfrider Foundation han fet nombroses campanyes de neteja de pèl·lets en aquesta platja (van recollir-ne 700.000 l’any 2021, 2 milions el 2022 i més de 270.000 en un parell d’hores el 2024), arribant a calcular que hi havia entre 30 i 90 milions d’aquestes petites peces de plàstic a finals del 2018.

L’abril de l’any passat, un equip d’investigadors del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (Tecnatox) de la Universitat Rovira i Virgili va publicar un estudi on es demostrava que la platja de la Pineda era la més contaminada per microplàstics de tot el litoral català. Els científics van analitzar els 580 quilòmetres de la costa catalana («des del cap de Creus fins a Vinaròs»), arribant a la conclusió que aquesta platja del municipi de Vila-seca era la que més presència de pèl·lets i microplàstics tenia. Es tracta d’un estudi únic, perquè no s’havia fet mai una recerca tan exhaustiva sobre aquesta temàtica en el litoral de Catalunya.

«Manifesta la Sra. Delegada, que aquest estiu va voler fer una comprovació personal a la platja de la Pineda i, al seu entendre, no hi havia pèl·lets en superfície»

Només uns mesos després de la publicació d’aquell estudi, la delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Lucía López Cerdán (PSC), va voler saber de primera mà si a la platja de la Pineda hi havia tants pèl·lets com deien. López ho va fer a títol personal i va concloure que no n’hi havia. Així consta en l’acta de la reunió de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets del 17 de setembre de l’any passat a la qual ha tingut accés Porta Enrere en virtut de la Llei de Transparència: «Manifesta la Sra. Delegada, que aquest estiu va voler fer una comprovació personal a la platja de la Pineda i, al seu entendre, no hi havia pèl·lets en superfície». La manifestació de López Cerdán s’emmarcava dins del punt del dia de la recollida de pèl·lets a les platges del Camp de Tarragona, en plena temporada turística.

Davant d’aquesta afirmació de la delegada del Govern, la resta dels assistents a aquella reunió (majoritàriament representants de les indústries petroquímiques, però també de la Generalitat de Catalunya) van convenir que allò era «una bona notícia», però que calia esperar als episodis de llevantades que hi pogués haver a la tardor «per veure si afloren pèl·lets “històrics”». En aquella reunió encara no hi era present l’Ajuntament de Vila-seca (municipi amb la platja més afectada per la contaminació dels pèl·lets), tot i que havia sol·licitat el seu ingrés a la plataforma en diverses ocasions (ara ja en forma part). El consistori vila-secà s’ha mostrat molt contundent amb la contaminació de pèl·lets a les seves platges, impulsant accions legals, fins i tot.

La referència als «pèl·lets històrics» no és casual, perquè fa temps que la indústria argumenta que els pèl·lets que es troben al medi ambient al Camp de Tarragona són, en gran part, de fa molts anys. Aquest argument vol eximir de responsabilitat les empreses, evitant d’aquesta manera la Llei 26/2007, que fixa sancions administratives i penals per la contaminació del medi ambient (així com la reparació del dany, amb el cost econòmic que comporta). Així, segons consta en les al·legacions fetes per les companyies Schmidt Ibérica, Basell Poliolefinas, Dow Chemical, Katoen Natie, Repsol Química i Transformadora de Etileno en el procediment d’exigència de responsabilitat ambiental interposat davant la Generalitat de Catalunya per Good Karma Projects, «és impossible datar el moment en què es van produir els abocaments causants de la contaminació […] o determinar si la contaminació per pèl·lets va ser després del 30 d’abril de 2007, únic cas en què entraria dins l’àmbit d’aplicació de la Llei 26/2007».

La indeterminació del moment exacte en el qual els pèl·lets van arribar al medi ambient permet a la indústria plantejar que aquells que es troben actualment a les platges, rius i rieres del Camp de Tarragona són anteriors a l’entrada en vigor d’aquella llei i, per tant, eludir les conseqüències d’aquesta.

Aquest argument, més el de la suposada impossibilitat de demostrar la procedència dels pèl·lets, ha servit, fins ara, per deslliurar les empreses de qualsevol responsabilitat als tribunals.

Així, la Fiscalia ha arxivat dues vegades la seva investigació sobre la contaminació per pèl·lets al Camp de Tarragona. En l’última, malgrat disposar d’informes assenyalant la toxicitat d’aquestes petites boles de plàstic, el fiscal va tancar el cas perquè no podia determinar quines empreses havien estat les causants de la contaminació i en quin moment s’havien produït: «No es poden atribuir episodis concrets a empreses determinades ni fixar un temps a cadascun que sigui inferior al termini de prescripció».

La fiscal en cap de Tarragona, María José Osuna, admetia a Porta Enrere la dificultat d’imputar a una empresa en concret la contaminació per pèl·lets. Per a fer-ho, Osuna assegurava que calia identificar un episodi concret de contaminació recent i poder-ho demostrar, perquè el medi ambient de les comarques de Tarragona ja està contaminat per pèl·lets de fa molts anys (els «pèl·lets històrics») i això dificulta la imputació d’un nou episodi. Amb tot, la fiscal en cap assegurava que es podia obrir una investigació si es demostrava que una empresa havia estat abocant pèl·lets de forma contínua en el temps.

Aquesta prova que demanava Osuna, ja existeix, però, així i tot, la Fiscalia va arxivar la investigació. Es tracta del cas de Repsol Química, destapat pels Agents Rurals i publicat per Porta Enrere. La investigació feta per aquest cos especial de la Generalitat de Catalunya (adscrit al departament d’Interior) demostrava que Repsol Química «havia contaminat el medi ambient de pèl·lets durant anys». Els Agents Rurals aportaven com a prova de càrrec (entre altres evidències) el fet que la canonada d’aigües pluvials de l’empresa que desemboca a la riera de la Selva tenia pèl·lets incrustats al sostre. La canonada fa un metre i mig de diàmetre, per tant, allò indicava que s’havien abocat pèl·lets en gran quantitat i durant molt de temps. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va fer servir aquell informe per sancionar Repsol Química (avalant la investigació dels Agents Rurals i desestimant les al·legacions de l’empresa) amb una multa de 3.000 euros.

Malgrat aquest expedient, en què un cos de l’administració catalana havia fet constar que una indústria havia estat contaminant el medi de forma contínua en el temps (tal com demanava la Fiscalia per poder actuar) i que va comportar una sanció per part del regulador (l’ACA), la investigació del fiscal es va arxivar.

Aquell procediment judicial no va tenir recorregut, però administrativament sí. L’acció de responsabilitat ambiental per dany al medi ambient impulsat per Good Karma Projects i Surfrider Foundation es va resoldre a favor dels arguments d’aquestes entitats ecologistes. La Generalitat, en una resolució pionera, va certificar que «ha quedat palès el vincle causal entre l’activitat de les empreses objecte d’aquest expedient i l’alliberament  de pèl·lets». L’administració catalana no sancionava cap de les companyies afectades (les esmentades anteriorment més SK Primacor, PGI Spain, Chemieuro i Ravago Plásticos), però les obligava a elaborar i posar en pràctica un pla de gestió de pèrdues de plàstic.

Aquella resolució de la direcció general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental no va caure gens bé a les empreses, que van manifestar el seu descontentament en una reunió de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets del 6 de setembre de 2024. Tot i que la reunió es va celebrar a la seu de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, i que la representació del Govern català al territori és qui també convoca les trobades de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets, no consta en aquella acta cap pronunciament de la delegada, Lucía López Cerdán, en defensa de la resolució feta per un departament de l’administració a qui representa, la Generalitat de Catalunya.

Lucía López Cerdán es va convertir en la nova delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya al Camp de Tarragona el setembre de 2024, substituint Àngel Xifrè (ERC). López Cerdán, que enguany compleix trenta-sis anys, es va afiliar al PSC el 2011 (tot i que va entrar a les Joventuts Socialistes el 2008), va arribar al càrrec de delegada després d’onze anys (2013-2024) com a regidora a l’Ajuntament de la Canonja (l’alcalde és Roc Muñoz, del PSC). En l’últim any, va compaginar el fet de ser primera tinent d’alcalde del municipi canongí amb fer d’assessora de Santiago Castellà (PSC, actualment president del Port de Tarragona) a la subdelegació del govern central.

La delegació del Govern a la Generalitat de Catalunya és qui lidera el projecte de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets (fa les convocatòries de reunions, que se celebren a la seu de la delegació).

Aquella Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets, que va ser impulsada per l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), volia donar «un impuls a les polítiques per a minimitzar les pèrdues de pèl·lets al medi ambient». Aquest impuls, però, va ser molt minso perquè, tal com va demostrar Porta Enrere en un article publicat el 27 de març de 2025, la plataforma només s’havia reunit dues vegades en el seu primer any i mig d’existència. I una de les trobades va ser la constitució d’aquesta, que va servir per fer la seva presentació pública davant dels mitjans de comunicació.

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb la delegació del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona sol·licitant parlar amb Lucía López Cerdán per tal de fer-li una sèrie de preguntes sobre el seu paper a la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets i la contaminació de la platja de la Pineda. En el moment de publicar aquest article, encara no hi ha hagut resposta a la petició d’aquest mitjà.