«Les administracions públiques emetran els documents administratius per escrit, a través de mitjans electrònics, excepte si la seva naturalesa exigeix una altra forma més adequada d’expressió i constància. […] Els documents electrònics administratius hauran d’incorporar una referència temporal del moment que han estat emesos i les signatures electròniques que corresponguin». Aquest text correspon a l’article 26 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre pel qual es regula el Procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En el seu punt 3, aquell article diu: «No requeriran signatura electrònica els documents electrònics emesos per les administracions públiques que es publiquin amb caràcter merament informatiu, així com aquells documents que no formin part d’un expedient administratiu. En tot cas, serà necessari identificar l’origen d’aquests documents».

Malgrat el que diu la llei, l’Empresa Municipal de Transports de l’Ajuntament de Tarragona (EMT) no ha signat electrònicament una sèrie de documents tot i formar part d’un expedient administratiu. L’expedient en qüestió fa referència a una contractació de serveis. Segons una altra llei, la 9/2017, de 8 de novembre de Contractes del Sector Públic, la contractació pública electrònica és obligatòria.

Documents signats a bolígraf

El passat dijous 25 de setembre, l’EMT va celebrar una reunió del seu consell d’administració. En aquella reunió, la presidenta de l’empresa de transports, Sonia Orts (que també és tinenta d’alcalde de Neteja, Mobilitat Ciutadana i Protecció Civil del PSC), i el seu gerent, Juan Manrubia, van mostrar finalment els documents sobre la contractació de detectius que s’havien negat a ensenyar després que Porta Enrere publiqués que l’EMT havia contractat aquesta mena de serveis d’investigació privada fa gairebé un mes.

Orts i Manrubia van mostrar uns documents impresos en els quals no apareix cap mena de registre electrònic de la confecció d’aquests, ni tan sols la signatura electrònica, tot i que la documentació forma part d’un expedient, tal com consta en la part superior dels papers (Nº EXP CM_2025_060_SEt).

En la memòria justificativa del contracte menor, el gerent de l’EMT, Juan Manrubia, argumentava la contractació d’un «Servei d’investigació i seguretat» per «l’elevat absentisme de l’empresa». El document està signat dues vegades per Manrubia, una en qualitat de «Responsable dels treballs» i l’altra com a gerent. Les dues signatures són fetes a mà, no electrònicament. La data, teclejada a ordinador, és del 3 de juliol d’enguany.

En aquella memòria signada a mà per Manrubia, no s’especifica quants treballadors s’han d’investigar mitjançant detectius, ni encara menys la identitat dels mateixos (ni tan sols les seves inicials, un fet que constava en anteriors contractacions de detectius per part de l’EMT, tal com ja va publicar Porta Enrere en un article el passat 17 de setembre).

En els documents que es van ensenyar als membres del consell d’administració de l’EMT, hi ha l’adjudicació del contracte menor. En aquest document es diu que s’havia rebut una oferta presentada per una empresa, Amable Strategic Group SL. No es diu com va arribar aquesta oferta a l’EMT (si va ser l’empresa de transports qui va contactar directament amb aquesta societat i, si fos així, per quin motiu es va triar).

L’empresa de transports va adjudicar el contracte a Amable Strategic Group SL per un import de 3.200 euros (IVA inclòs). El document, signat a mà per Manrubia, té data, escrita a ordinador, de 3 de juliol.

Detectius de Saragossa

Amable Strategic Group SL es va constituir el 19 de maig de 2021 i té la seva seu a la ciutat de Saragossa. En la declaració responsable d’aquesta societat per tal d’accedir al contracte de l’EMT, consta la signatura del detectiu Amable Millan Andreu (que havia treballat anteriorment per l’agència de detectius Winterman) i el segell de la companyia. La signatura també és a mà i la data, escrita a bolígraf (com la localització de la persona en el moment de la signatura, «Tarragona»), el 4 de juliol d’enguany.

Amable Millan diu en el document que representa una «persona jurídica», és a dir, Amable Strategic Group SL. Segons l’article 14 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre pel qual es regula el Procediment administratiu comú de les administracions públiques, les persones jurídiques estan obligades a relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics per a la realització de qualsevol tràmit d’un procediment administratiu, així com «qui representi un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’administració» (una persona jurídica, per exemple).

Aquesta obligació de relacionar-se electrònicament amb l’administració també consta en el Reial decret 2023/2021, de 30 de març pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics.

«La constància de documents i actuacions en un arxiu electrònic facilita el compliment de les obligacions de transparència perquè permet oferir informació puntual, àgil i actualitzada als interessats», diu el preàmbul de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

L’opacitat d’una contractació avançada per l’alcalde Viñuales

Quan Sonia Orts i Juan Manrubia van ensenyar la documentació sobre els detectius a l’EMT al consell d’administració el passat 25 de setembre, feia gairebé un mes que Porta Enrere havia avançat aquesta contractació. Va ser quan aquest mitjà li va preguntar a l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), si coneixia una agència de detectius anomenada Sexto Sentido.

Porta Enrere va fer aquesta pregunta al batlle tarragoní després que el fundador d’aquest mitjà (Rafa Marrasé, el periodista que signa aquest article) hagués patit seguiments per part d’uns detectius. El fundador de Porta Enrere rebia trucades d’un número de telèfon al qual no es podia tornar la trucada i des del qual uns homes es feien passar per repartidors d’Amazon i de notificacions indeterminades per quedar en persona amb ell.

Aquell número de telèfon era el mateix que havia estat trucant a una excol·laboradora d’una fundació (Jara Barceló), que dona suport a Porta Enrere de fa quatre anys. L’home que trucava a la noia es va fer passar per un estudiant que estava fent un treball sobre fundacions, però només preguntava a l’excol·laboradora per Porta Enrere i la fundació que li dona suport (la noia ha treballat en altres fundacions).

L’excol·laboradora va començar a rebre les trucades d’aquell número al qual no es podia tornar la trucada l’endemà que la cap de Premsa de l’Ajuntament de Tarragona, Núria Bea, demanés el telèfon de la noia a una periodista. La cap de Premsa del consistori tarragoní va admetre al fundador de Porta Enrere que havia demanat el telèfon de la noia perquè li havia demanat l’alcalde Rubén Viñuales. Bea no va trucar mai a l’excol·laboradora de la fundació, tampoc ho va fer l’Ajuntament. Sí que ho va fer, en canvi, aquell suposat estudiant, tal com va explicar aquest mitjà en un article el 2 de setembre d’enguany.

El número de telèfon que trucava a l’excol·laboradora (i que també va trucar a la fundació) era el mateix que trucava al fundador de Porta Enrere. Un dia, però, el número no va ser el mateix, però el contingut de la trucada era idèntic. L’home que telefonava es feia passar per repartidor de Correus i, tal com havia fet en altres ocasions, deia que volia quedar en persona amb aquest periodista per entregar un paquet (que no existia). Aquell número de telèfon constava que havia estat d’una agència de detectius, Sexto Sentido (aquesta no va ser l’única agència de detectius que va aparèixer al voltant de Porta Enrere i la seva vinculació amb la fundació que li dona suport, n’hi ha una altra, la molt coneguda Método 3).

Quan Porta Enrere va preguntar a l’alcalde si coneixia l’agència Sexto Sentido, Viñuales va dir que no, però va admetre que s’havia fet una contractació de detectius a l’Ajuntament de Tarragona, concretament a l’EMT. El batlle no en va dir el nom.

El silenci d’Orts i Manrubia

Quan Viñuales va assegurar això, Porta Enrere va trucar a la presidenta de l’EMT, Sonia Orts, per confirmar la notícia. Orts no va voler escoltar cap pregunta i ni tan sols el motiu de la trucada d’aquest mitjà, i va penjar el telèfon després de dir que no havia de parlar res amb aquest periodista.

El gerent de l’EMT, Juan Manrubia, va atendre Porta Enrere, però no va voler confirmar ni desmentir allò que havia dit Viñuales. Manrubia va defugir respondre aquest mitjà qüestionant «la legitimitat» d’aquest periodista pel fet de contrastar una informació sobre la contractació de detectius feta per una empresa pública (l’EMT). Manrubia remetia Porta Enrere «als mecanismes de transparència existents».

Aquest mitjà va sol·licitar, en virtut de la llei de Transparència, les factures de detectius que tenia l’EMT, però la resposta, que va arribar el 19 d’aquest mes, va ser que l’empresa de transports no en tenia cap.

En el moment de la publicació d’aquest article, no apareix aquest contracte amb Amable Strategic Group SL al portal de transparència de l’EMT tot i que una nota de premsa del consistori tarragoní enviada als mitjans el 8 de setembre assegurava que «així es farà durant aquest mes».

Dos dies després de les negatives d’Orts i Manrubia de respondre a Porta Enrere si l’empresa de transports havia contactat detectius, la presidenta i el gerent van admetre als sindicats del comitè d’empresa que l’EMT ho havia fet. En aquella reunió, Orts i Manrubia no van dir, però, el nom de l’agència contractada ni van especificar la quantitat de treballadors que s’estaven investigant.