Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat, Cultura i Patrimoni Un arqueòleg demanda l’Ajuntament: la indesxifrable política de contractació del MHT; el cas Lluís Balart

Comentaris (0) /

Escrit per:

El departament de recursos humans de l’Ajuntament de Tarragona ha tingut molta feina últimament. La marxa d’una de les arqueòlogues municipals —Imma Teixell— a la Generalitat de Catalunya fa pocs mesos va deixar una vacant que, lluny de resoldre’s fàcilment ha provocat que el cas arribi als tribunals. L’arqueòleg gallec César Pociña, resident a les comarques tarragonines des de 1993, ha presentat una demanda contra l’Ajuntament de Tarragona al jutjat contenciós-administratiu per entendre que ha de ser ell qui ha d’ocupar la plaça de Teixell automàticament, sense que es faci cap procés de selecció.

Pociña esgrimeix com  a principal argument el fet que forma part d’una borsa de treball que es va crear quan ell va presentar-se per ocupar una plaça d’arqueòleg municipal el 2009. Aleshores, Pociña va quedar en tercera posició en aquell concurs oposició, que va guanyar Joan Menchón, que es va convertir en funcionari de carrera. Imma Teixell va ocupar la segona posició. Amb la marxa de Teixell a la Generalitat de Catalunya com a arqueòloga territorial fa uns mesos —interina, encarregant-se de les comarques del Baix Camp, Alt Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà—, l’Ajuntament va decidir crear un altre procés de selecció (publicat al DOGC el 19 de setembre de 2016) i desestimar aquella borsa, deixant Pociña sense opcions. El principal argument de Pociña per defensar els seus interessos es troba en les bases de la convocatòria d’aquell procés selectiu lliure del 2009. En l’apartat inicial, amb el nom Objecte de la convocatòria, en el segon paràgraf, es diu textualment: «Les qualificacions obtingudes en aquesta convocatòria també determinaran l’ordre per als nomenaments interins i les contractacions temporals, a temps parcial o a jornada sencera, que puguin ser necessàries per a cobrir les necessitats d’arqueòlegs o arqueòlogues que es produeixin en els diferents serveis municipals. Per a poder entrar en l’ordre anterior esmentat caldrà haver obtingut la qualificació mínima exigida en cada una de les proves selectives».

Tant Joan Menchón com Imma Teixell ja treballaven com arqueòlegs abans del 2009 a l’Ajuntament de Tarragona. Menchón va començar el 2006, mentre que Teixell ho va fer el 2008. Els dos ho van fer sense que es convoqués cap procés de selecció previ, sinó que van ser nomenats directament. «Per Decret de 24-7-2006 es va nomenar interinament el Sr. Menchón per cobrir 1 plaça d’arqueòleg/a, mentre no es proveís dita plaça pel procediment reglamentari. L’oferta pública del 2007 contemplava, entre d’altres, 1 plaça d’arqueòleg/a. Per Decret de 7-1-2009 es van aprovar les bases i la convocatòria lliure per a cobrir aquesta plaça d’arqueòleg/a (inclosa a l’oferta pública del 2007)», expliquen tècnicament des de recursos humans de l’Ajuntament de Tarragona.

El cas d’Imma Teixell és una mica diferent. Des de recursos humans del consistori tarragoní diuen: «Per Decret de 9-9-2008 es va nomenar interinament la Sra. Teixell com arqueòloga, per acumulació de tasques. Per Decret de 13-3-2009 es va modificar l’objecte del nomenament de la Sra. Teixell, que va passar a ser per a cobrir plaça vacant (segona plaça, no inclosa en l’oferta del 2007 ni en la convocatòria de 7-1-2009). La Sra. Teixell va quedar segona en aquell procés selectiu i va seguir com interina (només s’havia convocat 1 plaça, per la qual cosa només podia nomenar-se funcionària de carrera la persona amb major puntuació, no més persones)». És a dir, Teixell va entrar a treballar com a arqueòloga perquè hi havia molta feina, ho va fer directament, sense cap procés selectiu i es va aprofitar la convocatòria lliure de 2009 que va guanyar Menchón per ocupar una nova plaça. El fet és que Teixell va quedar segona i va accedir al lloc de treball però originàriament això no va ser així. Un cop acabades les proves, amb Menchón amb la millor nota, era César Pociña qui ocupava la segona posició. Però Teixell, que havia suspès l’examen (8,8, punts d’un mínim de 10 per passar la prova), va demanar revisió —per falta de temps— i va aconseguir la nota mínima que, juntament amb els mèrits aportats, la van situar davant Pociña. Aquest no va recórrer a la millora de nota de Teixell i va quedar tercer. Si Pociña hagués acabat segon, hauria estat arqueòleg municipal des del 2009 i ara no estaria demandant l’Ajuntament de Tarragona als tribunals.

Davant la negativa del consistori a acceptar aquell procés de selecció de personal de 2009 com a borsa de treball, César Pociña va presentar un primer recurs el 3 d’octubre de 2016 que, però, no va provocar cap resposta per part de l’Ajuntament. «El meu advocat va anar a l’OMAC (Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà) per saber què passava amb el meu recurs i la seva sorpresa va ser que no s’havia generat expedient, era com si aquell document no existís. De fet, segons em va explicar, al departament de recursos humans li va admetre que l’Ajuntament no pensava respondre’m», afirma Pociña, que davant d’aquesta situació va presentar un nou recurs, de reposició (19 d’octubre) aquesta vegada centrat en les bases del procés que s’havia generat el setembre per a substituir Teixell. L’Ajuntament va desestimar aquest recurs de reposició de l’arqueòleg gallec (26 d’octubre de 2016), que va decidir aleshores presentar una demanda al jutjat el mes de desembre passat.

El precedent

Segons expliquen des de l’Ajuntament de Tarragona, no hi ha cap obligatorietat de mantenir una borsa de treball passats els dos anys des que es va crear. Amb tot, a l’àrea de patrimoni, concretament al Museu d’Història de Tarragona (MHT), s’ha fet servir recentment una borsa de treball sorgida d’un procés de selecció anterior, del 2008. Aleshores, el mes de novembre del 2007 es van establir les bases per a un procès de selecció mitjançant concurs oposició lliure per a la provisió d’un tècnic titulat en Història que es va resoldre el març del 2008. En aquella ocasió, el guanyador va ser Cristòfor Salom. Recentment, Salom ha estat de baixa al MHT alguns mesos i per a substituir-lo s’ha triat Moisés Díaz, que va quedar tercer en aquell concurs oposició lliure del 2008. El quart va ser César Pociña. Des de l’Ajuntament de Tarragona s’explica que no és el mateix cobrir una baixa mèdica, per la qual es necessita un procediment més àgil, que fer-ho per a una plaça de més llarga durada, interina, com la de la vacant d’Imma Teixell. En aquell procés de 2007-2008 també hi constava un text molt semblant al del 2009 i que serveix a Pociña per reclamar un lloc de treball: «Les qualificacions obtingudes en aquesta convocatòria també determinaran l’ordre per als nomenaments interins i les contractacions temporals, a temps parcial o a jornada sencera, que puguin ser necessàries per a cobrir les necessitats que es produeixin en els diferents serveis municipals». Salom s’ha reincorporat fa pocs dies a la feina, el que suposa la sortida de Moisés Díaz.

«No deixa de ser sorprenent que des de l’Ajuntament es digui que aquell procés de selecció [2009] fa massa temps perquè jo aquest estiu he treballat com a subaltern en els diferents espais del MHT i per a contractar-me, fan servir la borsa de treball que es va generar en la convocatòria de subalterns de 2004 i 2005 i en què també vaig participar», diu Pociña.

El cas del director del MHT

Si en el concurs oposició lliure per a triar un tècnic titulat en Història del 2008 el primer va ser Salom, el tercer Moisés Díaz —que l’ha substituït durant els mesos que aquest ha estat de baixa— i el quart va ser Pociña, qui va ser el segon? Lluís Balart, actual director del Museu d’Història de Tarragona. És a dir, la persona que va quedar per sota de Salom en aquell procés de selecció finalitzat el març del 2008 ara ocupa un càrrec més important i està per sobre d’ell. Per aconseguir arribar a la direcció, però, Balart no va haver de presentar-se a cap concurs oposició específic per al càrrec, sinó que se’l va triar arran dels resultats d’aquell procés de començaments del 2008. «El titular és Lluís Piñol mentre que Lluís Balart és el director en funcions», expliquen des de l’Ajuntament de Tarragona. Això és, si més no, estrany. Va ser la regidora de patrimoni d’aleshores, Rosa Rossell, qui va anunciar públicament el 27 d’agost de 2008 l’arribada de Balart a la direcció en substitució del que hi havia fins aleshores, Lluís Piñol. «És una feina que encaro amb molta il·lusió i amb moltes ganes de col·laborar en la potenciació del patrimoni de Tarragona», va dir aquell dia Lluís Balart.

Lluís Piñol, que encara ostenta el càrrec de director com ha confirmat l’Ajuntament, pateix de fa anys una malaltia degenerativa que l’impedeix fer les seves funcions al cent per cent. Davant aquest problema de salut, es va decidir triar una persona que li donés suport i que fes, de facto, les funcions de director. La persona escollida va ser Lluís Balart, un nou vingut al món del patrimoni i l’arqueologia aleshores, sense gaire o cap experiència al sector i que un any abans del seu nomenament havia estat el candidat d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida – Alternativa Entesa per Progrés Municipal a l’alcaldia de la ciutat. Balart va ser aquell polític que va proposar que el Banc d’Espanya fos la seu d’una mesquita, una proposta que li va comportar un munt de crítiques, de la que es va haver de retractar i de la que tots els analistes polítics coincideixen, que li va passar factura en les eleccions municipals de 2007: 2.439 vots (4,7%) i cap regidor. El 2003, ICV va aconseguir 5.107 vots (8,7%) i 2 regidors, i el 1999, 3.682 vots (7,2%) i 2 regidors.

La regidora de Patrimoni, Begoña Floria, amb Joan Menchón (esquerre de la imatge) i Lluís Balart, durant la presentació del balanç del patrimoni de la ciutat dimarts 14 de febrer de 2017. FOTO: Mauri / Ajuntament de Tarragona

Abans de ser el director del MHT, Balart va treballar com a tècnic a l’arxiu de l’Autoritat Portuària (setembre del 2007 fins a agost del 2008) i anteriorment, des de juny del 2002 fins a desembre del 2007, a la fundació Nous Horitzons d’Iniciativa Catalunya Verds, una fundació que té com a objectius «contribuir en l´establiment de les bases d´un pensament lligat a l´emancipació social, a la defensa del medi ambient i a la igualtat de gèneres, des de la participació i la radicalitat democràtica. La Fundació té com a finalitat la difusió i l’elaboració de l’ecosocialisme». De fet, Lluís Balart, que té prop de 60 anys i que va ser regidor a l’Ajuntament de Tarragona del 2004 al 2007, va acabar la carrera d’Història el 1999 —la va començar el 1994—. «Em va sorprendre que Balart quedés per sobre meu i de Moisés en aquell concurs oposició que va guanyar Cris Salom. Nosaltres dos [Moisés i Pociña] havíem treballat molt sobre el terreny, en incomptables excavacions, érem aleshores i som ara dos arqueòlegs experimentats i, tot i així, Balart va treure millor nota que nosaltres en unes preguntes que, a més, eren d’arqueologia pura», explica Pociña. Aquell procés selectiu constava de dues parts. La primera, la d’oposició comptava amb dues proves: una amb diferents qüestions sobre temes de patrimoni de la ciutat i una segona, oral, en què s’avaluava «la idoneïtat dels aspirants per a desenvolupar funcions pròpies de la plaça a proveir». La segona part servia per avaluar els serveis prestats en qualsevol administració pública: per a cada mes treballat en ajuntaments de més de 50.000 habitants, 0,2 punts, per a cada mes de serveis prestats en altres administracions públiques o organismes autònoms, 0,1 punts.

Les preguntes sobre patrimoni eren: 1) evolució històrica de l’amfiteatre en relació als edificis de culte incorporats; 2) evolució del sistema defensiu a la ciutat en funció dels canvis en l’estratègia militar; 3) què va significar el descobriment del conjunt paleocristià arran de la construcció de la fàbrica de tabacs?. En aquesta primera prova, Salom va aconseguir 13 dels 14 punts —quedaven eliminats tots els aspirants que sumessin menys de 7—, Balart 11,5, Moisés Díaz 9 i Pociña 7. En la segona prova, Salom 4,5, Balart 4, Pociña 3,5 i Díaz 3.

En la segona fase, la de concurs, Salom va sumar 8 punts, Moisés Díaz 1,3 i Balart i Pociña, 0. Així, Salom quedava primer amb un total de 25,5, Balart segon amb 15,5, seguit per Díaz amb 13,3 i Pociña 10,5.

L’Ajuntament de Tarragona, a petició de Porta Enrere en relació a la designació de Lluís Balart com a director del MHT aporta un extracte d’un informe del servei de Recursos Humans del 27-8-2008, que diu en la part expositiva: «“S’ha plantejat la peremptòria i urgent necessitat d’efectuar el nomenament, com a personal interí, d’un tècnic en Història, per prestar serveis a l’àrea de Patrimoni, donada l‘acumulació de tasques d’aquesta àrea. L’acumulació de tasques ve motivada per la sol·licitud del Sr. Lluís Piñol Masgoret de ser minorat de les funcions pròpies de Director del Museu atès el seu estat de salut i per tal de no entorpir el normal funcionament d’aquest servei.” En conseqüència, es va proposar nomenar, amb efectes de dia 1 de setembre de 2008, amb caràcter de personal interí, el Sr. Lluís Balart Boïgues com tècnic en Història, sent-li assignades les funcions de suport del Director del Museu d’Història de Tarragona». Tal com es pot comprovar fent una simple recerca a internet, en cap moment Lluís Balart es presenta com a director en funcions i en tots els actes oficials apareix amb aquest càrrec: director del Museu d’Història de Tarragona.

De fet, l’últim acte es va produir ahir mateix, en la presentació del balanç que es va fer del patrimoni de la ciutat.

Des de l’Ajuntament s’indica que Lluís Balart no cobra més pel fet de ser, tal com ells afirmen, director en funcions, sinó que té el sou de tècnic.

L’actual regidora de patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, va destacar que Lluís Balart ja ostentava el càrrec abans de la seva arribada a la regidoria i no va voler valorar la seva idoneïtat al capdavant del Museu d’Història de Tarragona. Porta Enrere ha demanat poder parlar amb Lluís Balart sobre aquest tema però des de l’Ajuntament s’ha respost que no faria declaracions.

La substituta de Teixell

El procés de selecció d’un arqueòleg per cobrir la vacant d’Imma Teixell va finalitzar fa algunes setmanes. César Pociña s’hi va presentar també, però no va superar el primer exercici de la prova. La regidora Begoña Floria ha declinat fer cap tipus de declaracions sobre aquest tema, argumentant que es tractava d’un apartat del departament de recursos humans, una qüestió tècnica. Amb tot, el procés de selecció es va fer a petició de l’àrea de patrimoni, tal com admet Floria. Pociña, que és militant del PSC a Tarragona, creu que la seva condició de socialista l’ha perjudicat en tot aquest afer. «Només demano que se’m tracti igual que a tothom però veig que el fet de ser socialista ha jugat en la meva contra», diu. Finalment la guanyadora del concurs lliure ha estat Pilar Bravo, que ha quedat per davant de Moisés Díaz. Ara, i arran de la demanda presentada per César Pociña, només els tribunals poden ser els encarregats de dictaminar si aquest procés ha acabat aquí o encara té un llarg recorregut.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*