Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat, Medi Ambient L’accident químic a la Pobla de Mafumet deixa al descobert la descoordinació a l’hora d’informar...

Comentaris (0) /

Escrit per:

La fuita d’amoníac el passat divendres 31 de maig a la planta que Carburos Metálicos té al municipi de la Pobla de Mafumet ha posat en evidència la descoordinació entre els diferents actors implicats a l’hora d’informar a la societat i donar-li les instruccions pertinents en casos d’accident químic. El vessament, que va provocar la mort d’un dels treballadors de l’empresa i ferides greus en un altre (va ser evacuat en helicòpter en estat crític a la Vall d’Hebron, on va ser atès a la unitat de cremats), a banda d’altres afectats lleus, va provocar l’activació del Plaseqcat (Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya).

Va ser l’empresa afectada, Carburos Metálicos —una empresa que només tres dies abans, el 28 de maig, havia rebut el Premi Especial de Seguretat 2018 que atorga la Federación Empresarial de la Industria Química Española (FEIQUE) a aquelles empreses del sector químic de més de 300 treballadors que durant tot l’any han aconseguit un índex zero en accidents— qui va avisar el 112 i el CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya). Carburos Metálicos va activar les seves pròpies sirenes internes, tal com assegura Protecció Civil de la Generalitat a Porta Enrere i, per la seva banda, Dow Chemical també les va activar, per tal de concentrar els seus treballadors i fer-ne el recompte, dins del seu pla d’autoprotecció.

Arran de l’avís de l’empresa Carburos Metálicos, la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya va decidir activar el Plaseqcat en fase d’emergència i va donar avís a les poblacions, entre elles Tarragona, però sense activar les sirenes, que són el senyal que indica el confinament. «L’única funció de la sirena és que la gent es tanqui en l’edifici més pròxim. Si no sonen, és que no cal que hi hagi confinament. Per nosaltres no hi havia cap motiu de confinament, per això no vam fer sonar les sirenes», s’assegura des de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat a Porta Enrere. Però sí que hi va haver confinaments a Tarragona malgrat que les sirenes no van sonar.

Les decisions personals i unilaterals

A Tarragona, segons confirma a Porta Enrere l’Ajuntament de la ciutat, Protecció Civil Municipal i Guàrdia Urbana van rebre un missatge del CECAT a les 9.52 h (tot i que l’hora d’emissió del missatge va ser a les 9.33 h —vint minuts entre que s’envia i es rep?—) on s’indicava que s’activava el Plaseqcat en fase d’emergència. Després de rebre el missatge, Guàrdia Urbana va activar el Pla d’Actuació Municipal en fase d’emergència. El pla municipal preveu l’enviament d’un correu electrònic i una trucada automàtica (amb un àudio gravat) a un total de 292 persones de la ciutat, entre les quals hi ha responsables de centres hospitalaris, educatius, hotels, càmpings, tècnics municipals, etc. En l’esmentat missatge s’informava de l’activació del Pla d’Actuació Municipal en fase d’emergència. En tot cas, el correu electrònic i les trucades que reben les 292 persones de Tarragona no indicaven en cap moment el confinament sinó, ans el contrari, que seguissin les «indicacions dels serveis d’emergència o estiguessin pendents dels sistemes d’avisos a la població com les sirenes».

Transcripció de la trucada rebuda des de Protecció Civil de Tarragona a les 292 persones entre les que hi ha directors de centres educatius, hospitals, etc.

Les sirenes no van sonar, tal com es va poder comprovar i assegura reiteradament Protecció Civil de la Generalitat a Porta Enrere, però hi va haver confinaments. I no a tot arreu, van ser puntuals, però això, hores després de l’accident, va crear certa confusió a la població. Algunes persones asseguraven a Porta Enrere, la nit del 31 de maig, que sí havien escoltat les sirenes, altres no. Alguns es preguntaven perquè en algunes escoles s’havien confinat els alumnes, altres, pares de nens i nenes d’escoles que no havien confinat els seus, es preguntaven per què no.

«Vaig trucar a la llar d’infants de Sant Salvador, que depèn de l’IMET, i no havien rebut l’avís. La directora és relativament nova i es veu que no havia rebut el missatge. Li vaig dir [a la directora] que els nens que estiguessin al pati entressin a l’edifici per prudència. Les indicacions no deien res de confinament però no havia pogut mirar la pàgina web d’emergències perquè acabava de sortir d’una reunió i ho volia fer quan arribés al despatx. Vaig decidir que allò era el millor que es podia fer per precaució. Sé que a altres llocs també ho van fer», diu Montse Fortuny, gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona.

Fortuny, no va trucar només a la llar d’infants de Sant Salvador, sinó que també va trucar a l’escola de primària d’aquest barri tarragoní. La gerent de l’IMET admet que va «recomanar» a la directora de l’escola que els alumnes estiguessin dins de l’edifici. Però Fortuny va anar més enllà, li va dir a la responsable de l’escola que truqués a la directora de l’institut de secundària de Sant Salvador per comprovar si ella havia rebut el missatge també. «Ho vaig fer com a acte de precaució. Li vaig dir a la directora de l’escola que truqués a la de l’institut. En el missatge i la gravació que vam rebre es deia que la zona afectada era el Polígon Nord, amb Sant Salvador inclòs», es justifica Fortuny que remarca que no va donar «cap ordre de confinament» sinó de «recomanació».

La directora de l’IES Pont del Diable de Sant Salvador va rebre la trucada de la directora de l’escola de primària del barri, tal com li havia indicat la gerent de l’IMET. Segons explica Fortuny, la directora de l’institut no havia rebut cap mena d’avís i es va assabentar de la situació d’activació del Pla d’Actuació Municipal en fase d’emergència per la seva col·lega de l’escola. «Ella [la directora de l’institut] em va trucar i em va dir que no havia rebut cap missatge i li vaig comentar el mateix que a la directora de l’escola de primària», explica la gerent. Porta Enrere ha intentat posar-se en contacte amb les directores de l’escola de primària i també amb l’institut Pont del Diable de Sant Salvador, però no han respost a les nostres peticions.

Aquest periodista va preguntar a Montse Fortuny si, en cas d’avís d’emergència del Pla d’Actuació Municipal, calia seguir un protocol que comportava el confinament dels alumnes dels centres educatius. Fortuny respon que no ho sap perquè no havia rebut fins ara «cap ordre de confinament»: «Jo abans era professora a l’institut de Pallaresos i aleshores ens deien que si s’activava el Plaseqcat la millor solució, com a prevenció, era confinar-se però en aquest cas no vam rebre cap ordre explícita de confinament, sinó que ens indicaven que consultéssim la pàgina web, cosa que no vaig poder fer fins que vaig arribar al despatx i aleshores ja s’havia desactivat el pla». La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat però, es mostra ferma quan diu que no calia confinament perquè ningú va dir que s’havia de fer: «Nosaltres no vam activar les sirenes (que vol dir que la gent s’ha de confinar) ni vam dir per altres mitjans que la gent s’havia de confinar». Però la gerent de l’IMET afirma que la llar d’infants, l’escola de primària i l’insitut de Sant Salvador sí que van sentir les sirenes, «les de l’inici i les del final». Podrien ser les sirenes de Carburos Metálicos?

Fortuny assegura que no va avisar altres llars d’infants de la ciutat perquè segons el missatge que va rebre s’indicava el Polígon Nord, Tarragona Nord o Sant Salvador, entre altres zones. «Si el missatge que vam rebre hagués indicat més zones afectades, hauria trucat a més centres», diu Fortuny, un fet que hauria provocat, de ben segur, més confinaments quan no calia. Això contrasta amb el que afirma Protecció Civil Municipal a Porta Enrere: «Tot i que l’accident va passar al Polígon Nord, es va decidir avisar a tots els responsables de centres, no només escolars, de tota la ciutat perquè no es va voler fer cap mena de discriminació geogràfica».

La gerent de l’IMET afirma que hi havia altres llocs, altres centres educatius, que també van confinar els alumnes. Un d’ells, segons explica Fortuny, va ser l’institut de Pallaresos —on havia exercit de professora—i ho sap perquè estudia la seva filla i li va dir. Porta Enrere ha intentat posar-se en contacte amb la direcció d’aquest centre educatiu però no ha pogut parlar amb el seu responsable tot i les trucades i missatges que es van fer.

Els confinaments, com es pot comprovar, es van fer majoritàriament a centres educatius. L’Ajuntament de Tarragona assegura que no disposa d’un llistat o de confirmació de quins centres van decidir confinar els seus alumnes i, tal com ha pogut saber aquest mitjà, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat es va assabentar dels confinaments perquè alguns inspectors es van posar en contacte amb el Departament aquell mateix matí del 31 de maig per a notificar aquest extrem. Des de la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona s’assegura que Ensenyament ni ningú de la Generalitat va indicar als centres que s’havien de confinar, tot i que alguns ho van fer. El Departament d’Ensenyament a Tarragona es va reunir dimarts passat per treure l’aigua clara de les decisions d’alguns dels directors dels centres a l’hora de confinar, mentre d’altres no ho van fer.

Segons ha informat oficialment Ensenyament a Porta Enrere, els centres educatius de la ciutat que sí van confinar alumnes van ser: l’institut de Sant Pere i Sant Pau i l’escola Pau Delclòs per «decisió de la direcció dels centres». A més, l’escola Ventura Gassol d’El Morell «per decisió del centre a partir de la informació subministrada al servei 112» i l’escola Voramar de Salou «per decisió de la direcció del centre». Per tant, dies després de l’accident, Ensenyament no té constància del confinament de l’institut de Pallaresos, l’escola i la llar d’infants de Sant Salvador i el probable confinament de l’IES Pont del Diable.

Segons ha informat Ensenyament a Porta Enrere, «en tots els casos, la decisió de confinament va ser pressa per les direccions dels centres a partir de les informacions rebudes, d’acord amb les seves competències. De les consultes realitzades, en cap cas van rebre avís de confinament per part del CECAT, ni dels respectius Ajuntaments». Però sí que l’Ajuntament va «recomanar» confinament, tal com ha admès Montse Fortuny, gerent de l’IMET.

El cas de la URV

De tots els confinaments que hi va haver, el més destacat va ser el de la Universitat Rovira i Virgili, que va confinar els estudiants al campus Sescelades però també al de l’Avinguda Catalunya, al bell mig de la ciutat. Segons explica literalment la URV en un document adreçat a Porta Enrere, les mesures que van prendre van ser les següents:

«Divendres 31, a les 10:09 h, l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals (OPRL) i el Servei de Recursos Materials (SRM) reben l’avís de Protecció Civil de l’activació EN FASE D’EMERGÈNCIA del PLASEQCAT. En aquesta fase, les indicacions són:

  • Tancar-se, si és possible, a les habitacions més protegides. Confinament.
  • Tancar les portes i les finestres.
  • Aturar els sistemes de climatització i ventilació.
  • Escoltar la ràdio per seguir les instruccions de les autoritats.
  • No anar a buscar els nens a l’escola: els professors tenen instruccions concretes.
  • No fumar.
  • No telefonar, deixar les línies per als equips de socors.

 Immediatament després de l’avís, el SRM i l’OPRL es van coordinar per fer difusió del confinament a tota la URV:

L’OPRL va avisar totes les consergeries/centres de control dels edificis URV dels campus Sescelades i Catalunya, per tal que activessin el missatge pregravat de CONFINAMENT indicant que no era un simulacre i que hi havia avís PLASEQCAT.

Es va avisar a les persones fora de les àrees cobertes per les megafonies.  

Es van confinar alumnes externs interns que es trobaven pel campus.

Es van aturar els sistemes de ventilació i climatització.

El SRM va iniciar l’aturada del clima.

També es va avisar el personal dels contractes i els tècnics SRM en ruta fora de TGNA.

A les 10:29 h va arribar el missatge de desactivació via correu electrònic i trucades automatitzades (mateix mitjà que l’activació) i des de l’OPRL-SRM es va procedir a activar els sistemes de climatització remotament i difondre els missatges de fi d’emergència».

Per tant, la URV va entendre que havia de confinar els alumnes tot interpretant allò que el Plaseqcat indica en la seva fase d’emergència.  De fet, en el document del Plaseqcat, a la pàgina 41, diu: «El confinament és la mesura general més adequada en cas d’activació del PLASEQCAT». Però hi ha una matisació important immediatament a continuació: «La decisió de confinar la població la prendrà, com és lògic, el Director del Pla». El Director del Pla és, segons el Plaseqcat, el «titular del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, o persona en qui delegui, [a ell li correspon] dirigir el PLASEQCAT en coordinació amb les autoritats dels municipis que es puguin veure afectats. El/La Conseller/a d’Interior pot delegar funcions directives en els delegats territorials del Govern de la Generalitat i en els alcaldes». I afegeix: «El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), és l’eina bàsica de coordinació al servei de la direcció de l’emergència, ja sigui des de les seves instal·lacions a la seu central de la Direcció General de Protecció Civil o bé des de les seves seus territorials. En ell s’ubicaran tant la Direcció del Pla com el Consell Assessor i el Gabinet d’Informació, tot i que el/la Director/a del PLASEQCAT pot canviar-ne la ubicació. Els alcaldes dels municipis afectats estaran en coordinació amb el Director del Pla», tal com consta en la pàgina 49 del document.

Actuacions que es contemplen en el Pla d’Actuació Municipal

Segons ha confirmat la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat a Porta Enrere, l’Ajuntament de Tarragona, un cop va rebre l’avís del CECAT d’activació del Plaseqcat en fase d’emergència, s’hauria d’haver posat en contacte amb el CECAT per a coordinar-se en les actuacions a emprendre. No ho va fer. «Vam saber que havien activat el Pla d’Actuació Municipal amb les actuacions que comportava arran d’un avís automàtic que vam rebre, no abans. Amb el pla d’emergència del Plaseqcat activat, l’Ajuntament s’havia de coordinar amb nosaltres. No ho va fer», s’afirma des de la Direcció General a Porta Enrere. A més, el CECAT, un cop va veure que l’Ajuntament de Tarragona havia activat el Pla d’Actuació Municipal en fase d’emergència va trucar al consistori tarragoní per dir-los que ho desactivessin immediatament. Quan ho van fer, Tarragona va passar d’emergència a alerta. Segons el CECAT, el lapse de temps entre activació i desactivació a Tarragona va ser de 16 minuts. Aquí hi ha una petita discrepància perquè l’Ajuntament de Tarragona assegura que va activar el Pla d’Actuació Municipal en fase d’emergència a les 10.08 hores i el va desactivar, per passar-lo a fase d’alerta, a les 10.27 hores. En tot cas, des de la Direcció General s’insisteix que cal una coordinació prèvia des de les poblacions abans de moure fitxa i es reitera que sense sirenes, no s’havia de confinar.

Porta Enrere ha intentat posar-se en contacte amb el regidor responsable de Protecció Civil Municipal, José Juan Acero de Dios (PP), però aquest no ha volgut fer declaracions. I no és la primera vegada. De fet, quan Porta Enrere va publicar el cas del coaching, que afectava l’empresa Aparcaments Municipals de Tarragona, de la qual ell n’és el president i en un cas que es troba als tribunals i on l’anterior presidenta, Begoña Floria, consta com a investigada, Acero tampoc va voler parlar. Des de Protecció Civil Municipal s’assegura que Acero de Dios estava al cas dels passos que s’estaven donant a Tarragona, però que el detall de si seguia o no en temps real la successió dels fets «se li hauria de preguntar a ell».

Des de la Direcció General de Protecció Civil s’insisteix que no calia el confinament perquè les sirenes no van sonar, calificant-ho «d’excés de prudència quan no els afectava». De fet, plantes com Repsol, que estan molt a prop de Carburos Metálicos, no van confinar els seus treballadors. Amb tot, des de la Generalitat es precisa que «sempre és millor que algú es confini quan hem dit que no cal que no a la inversa».

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *