Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat, General, Medi Ambient El jutge desestima les al·legacions de l’Ajuntament i admet a tràmit una demanda que sol·licita...

Comentaris (0) /

Escrit per:

El mercat de Bonavista corre perill. El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha admès a tràmit una demanda que sol·licita el tancament del mercat perquè aquest no compleix amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que es va aprovar l’any 2013. Segons el document al qual ha tingut accés Porta Enrere, la demanda, presentada el 9 de desembre de l’any passat, incideix en què la celebració del mercat diumenge rere diumenge estaria fora de la normativa que marca el mateix POUM perquè es troba en una zona definida com a ILE (plànol O.09.01.03), és a dir, zona d’Intensitat Límit a l’Exterior per risc d’accident greu. Aquestes zones tenen una consideració especial de riscos químics segons una avaluació de Protecció Civil.

Tal com consta a la memòria del Mapa de Protecció Civil de Catalunya, les parcel·les dins de les ILE no tenen autorització per a activitats de pública concurrència però sí que es permet que siguin «zones verdes o jardins de baixa densitat amb capacitat d’afluència màxima de 500 persones». El mercat de Bonavista té un aforament reconegut de 15.000 persones segons consta en el seu pla d’autoprotecció.

La denúncia admesa a tràmit pel jutge presenta dos informes pericials que coincideixen completament. «El mercat no sedentari de Bonavista no dona compliment a les exigències del planejament urbanístic vigent (POUM) atès que al tractar-se d’un polígon d’actuació inclòs dins de la zona d’Intensitat Límit Exterior (ILE) per risc químic en establiments industrials que manipulen substàncies perilloses, el POUM [títol 8è, article 372 de les normes urbanístiques] estableix que els nous espais lliures evitaran que es generin condicions per a la pública concurrència i es prohibeix la disposició de zones que predisposin a la concentració de persones com àrees de pícnic, zones d’acampada, guinguetes, siguin fixes, temporals o ocasionals, etc. El mateix pla d’autoprotecció indica una ocupació de fins a més de 15.000 persones dins del recinte del mercat», diu l’informe fet per la pèrit Mar Servià, arquitecta col·legiada, membre de l’Agrupació d’Arquitectes al Servei de l’Administració Pública i arquitecta municipal del municipi de Mont-ras des de l’any 2004. Per Servià, existeix una clara contradicció entre el que indica el POUM i el pla d’autoprotecció del mercat de Bonavista perquè les zones ILE no permeten la pública concurrència, només zones verdes i jardins fins a un màxim de 500 persones i, en canvi, el pla d’autoprotecció del mercat permet la congregació de més de 15.000 persones.

El segon informe pericial, fet l’empresa Escoda i associats i signat per Valentí Biosca, enginyer industrial superior, coincideix amb Servià en l’anàlisi: «El POUM classifica aquesta part com a zona d’Intensitat Límit a l’Exterior per risc d’accident greu (ILE) i dins de la zona de confinament general. No s’autoritza en aquesta zona activitats puntuals de pública concurrència i se’n prohibeix la disposició de zones que predisposin la concentració de persones, siguin temporals o ocasionals».

Aquestes conclusions són preocupants si es té en compte que fa poc més d’un mes una indústria química situada a un quilòmetre de l’actual mercat va patir un accident molt greu i una peça de les seves instal·lacions va volar fins a Torreforta (un barri més allunyat de l’empresa que Bonavista) i va matar una persona. Què hauria passat si l’accident d’Iqoxe en lloc de succeïr un dimarts 14 de gener a les 18.38 h hagués passat un diumenge al migdia amb més de 15.000 persones a l’esplanada del mercat?

El Diari de Tarragona publicava un article el passat 21 de gener on explicava que els responsables de Protecció Civil havien plantejat els seus dubtes i pors que la ciutat cresques en els barris de Ponent durant l’última dècada perquè s’exposava a la indústria química. «El 2009 la direcció general de Protecció Civil va fer un informe on s’assegurava que el 70% de Ponent estava en risc», deia aquell article, que citava a l’aleshores director general de Protecció Civil, Josep Ramon Mora, que afirmava: «Malgrat que inicialment teníem la idea d’evitar noves construccions en el perímetre del polígon sud [de la indústria petroquímica], finalment es va delimitar una franja de protecció de 500 metres […] va ser una negociació tensa i vam donar el vistiplau amb la condició que s’executés unes recomanacions però el Parlament no ha creat fins ara la legislació necessària».

Segons ambdós informes pericials de la denúncia, l’article 375 del POUM estableix que les edificacions situades en les zones ILE hauran d’estar preparades pel que fa a estructura, disseny i espai pel confinament de persones durant un temps de fins a dues hores. Segons l’informe de Servià, «el pla d’autoprotecció [del mercat de Bonavista] indica que no existeix la possibilitat de confinament dins d’edificacions en l’espai del mercat i estableix que el confinament haurà de realitzar-se en les edificacions del nucli urbà de Bonavista». És a dir, en el cas d’un accident químic com el d’Iqoxe, si s’hagués decidit confinament tal com es va anunciar via Twitter, els presents al mercat s’haurien d’haver tancat als locals i cases dels veïns del barri. Però això no hauria estat gens fàcil, no només per la falta d’espai en les edificacions, sinó per l’evacuació del mercat: «La realitat de cada diumenge quan hi ha mercat és que les vies d’evacuació sovint no tenen l’amplada establerta en el pla i estan col·lapsades per l’aparcament de vehicles en zones on està prohibit estacionar, per elements dipositats al carrer i que obstaculitzen el pas i per l’ocupació mitjançant taules i altres elements […] Tampoc es compleix la correcta senyalització de les vies d’evacuació ni dels locals de confinament en cas d’emergència».

En el punt d) l’article 375 del POUM s’indica que la capacitat de confinament dels edificis s’haurà de comprovar en els respectius plans d’autoprotecció de cada construcció i que haurà de ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Emergències per incendis

Però el risc químic no és l’únic que amenaça el mercat de Bonavista. Segons els dos informes dels pèrits, el mercat «no dona compliment a les condicions mínimes exigides per la normativa vigent en matèria de prevenció, extinció i evacuació en cas d’incendis atès que no es poden garantir les mesures necessàries que s’han de complir per a facilitar la intervenció dels equips de rescat i d’extinció d’incendis en els edificis». Els informes incideixen que els diumenges, tant al carrer Vint com al carrer Onze de Bonavista, queden «obstaculitzats per estacionament de vehicles sense permís i el dipòsit de caixes d’embalatge i d’altres objectes». El document pericial de Servià, per exemple, és contundent: «Tot i que el gener del 2019 es va aprovar el Pla d’Autoprotecció, no es pot afirmar que aquest s’apliqui correctament i per tant que l’activitat del mercat compleixi amb els requeriments del POUM».

 

Els informes pericials de la denúncia contrasten amb una afirmació de l’expresidenta d’ESPIMSA (Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals S.A., que s’encarrega de la gestió de tots els mercats de la ciutat), Elvira Ferrando que el 3 d’agost del 2017 va dir: «El Mercadet de Bonavista compleix totes les normes contra incendis i de seguretat viària». Ferrando va fer aquelles declaracions arran d’un dictamen del Síndic de Greuges on, segons l’anterior equip de govern, aquest donava la raó a l’Ajuntament de Tarragona en un litigi amb Juan Antonio Heredia, propietari del bar Los Pilares de Bonavista. Segons Ferrando i la resta de l’equip de govern, Heredia havia modificat l’accés al seu local (desplaçant algunes finestres i la porta) i això provocava que algunes parades impedissin l’accés al local. En tot cas, asseguraven els polítics, la culpa era d’Heredia —”en el seu moment es van tenir en compte uns accessos del local, que ara han estat alterats, sense consultar al propietari dels terrenys veïns que és Espimsa“, deia Ferrando—i el Síndic els donava la raó. Però això no era així. De fet, Rafel Ribó afirmava en el seu informe que Heredia havia fet les obres prèvia sol·licitud de llicència municipal, que li havia estat concedida i, per tant, era legal.

«Hem d’assenyalar que, més enllà que la iniciativa de canviar l’accés al local fos del titular de l’establiment, el cert és que es va atorgar llicència per fer aquest canvi. Es tracta, per tant, d’una modificació autoritzada per l’Ajuntament i que, conseqüentment, el particular no va realitzar irregularment. En aquest sentit, en la mesura en què s’ha atorgat la llicència per obrir un accés al local, aquest accés ha de ser materialment possible i no pot resultar impedit per una activitat de mercar que cal recordar que és de titularitat municipal», deia el Síndic de Greuges el 14 de novembre tot rebatent un escrit de l’aleshores alcalde Josep Fèlix Ballesteros que es va posicionar des del començament a favor d’Espimsa i en contra d’Heredia tot i que aquest tenia tots els papers en regla.

De fet, Juan Antonio Heredia, que assegura que es va gastar mig milió d’euros en el seu local, va mantenir nombroses reunions amb Ferrando i Javier Villamayor —a qui coneixia personalment abans de tot aquest afer— mesos abans d’obrir el seu bar en previsió dels problemes que posteriorment no es van solucionar i que van provocar definitivament el tancament del negoci. Desesperat per una situació que creia injusta, Heredia va acudir primer als mitjans de comunicació i posteriorment va fer activisme al carrer denunciant les presumptes pràctiques corruptes de Ballesteros, l’exgerent d’Espimsa Isidre Prunor i Elvira Ferrando, tot fent i repartint pamflets i pancartes on criticava satíricament aquests responsables polítics. Ara ha decidit dur el cas als tribunals.

La batalla legal

«Heredia apunta que si hi hagués un accident i haguessin de venir els bombers, les entrades es col·lapsarien i seria un desastre. “Com volen que arribin a un possible incendi, per l’aire?”, sentencia», es deia en un article de Nació Tarragona el 3 d’agost del 2017. Heredia, assenyalava aleshores algunes de les possibles claus que ara s’han plantejat en la demanda al jutjat. No ha estat ell sinó la seva filla qui ha interposat la denúncia pel tancament del mercat.

El cas es troba als tribunals després que la filla d’Heredia sol·licités a l’Ajuntament el 23 de gener del 2019 el tancament del mercat de Bonavista si no se solucionaven diferents infraccions greus. Segons l’escrit de la demanda, el consistori no va respondre a aquella petició i el 28 d’octubre del 2019 va presentar recurs contenciós administratiu que ara s’ha convertit en una demanda admesa a tràmit pel jutge.

En la denúncia es fa incís en el fet que el POUM no permet una activitat així de pública concurrència per risc químic i també es recorda que la llicència per a la pública concurrència és independent de la llicència d’activitat. Segons l’informe de la demanda, l’Ajuntament admet que no ha tramitat cap expedient administratiu sobre el mercat i això vol qui que, per tant, no hi ha llicència de pública concurrència, ni consta el projecte amb l’avaluació ambiental del mercat. L’escrit destaca informes de la Guàrdia Urbana assenyalant parades sense autorització, menors treballant a les parades, bars que no compleixen les zones assignades, l’absència d’accessos a punts d’aigua potable, de lavabos públics o la recollida i gestió de residus adequada.

L’Ajuntament va intentar que la demanda no prosperés i va presentar al·legacions per impugnar la denúncia. Els arguments del consistori se centraven a desmuntar l’afirmació del demandant quan deia que l’Ajuntament tarragoní s’havia mantingut inactiu en les seves peticions de millora o simplement no havia respost. També s’afirmava que no quedava demostrat quin perjudici podia haver tingut la demandant el fet que al mercat de Bonavista es produïssin suposades infraccions administratives (el POUM, parades sense autorització, bars que no compleixen les zones assignades, etc). «L’escrit de demanda no argumenta de forma convincent —ni molt menys acredita— de quina manera les presumptes infraccions administratives que denuncia afecten els interessos legítims de la recurrent com a titular del negoci del bar-cafeteria Los Pilares».

El jutge Guillermo Peral, però, ha desestimat les al·legacions del consistori i, en un escrit del 13 de febrer admetia a tràmit la demanda. «Es pretén per part de l’administració la inadmissibilitat de la demanda per falta de legitimació activa […] No resulta difícil constatar que part d’aquestes [denúncies de la demandant] són de caràcter urbanístic, matèria en la qual concorre una acció pública. Per tant, no procedeix la inadmissió de la demanda per aquest motiu». El consistori, a més, haurà de pagar les despeses judicials.

Es tracta d’un nou episodi de la lluita de Juan Antonio Heredia, la seva dona Amparo i la seva filla perquè se’ls reconegui una situació que sembla força injusta: «Vam muntar un negoci amb totes les de la llei, amb els permisos i llicències corresponents i ells [Ballesteros, Ferrando, Prunor i Villamayor] ens van fer la vida impossible. En lloc de solucionar el problema i moure un parell de parades del mercat que no podien estar enganxades al meu local, van decidir fer cas omís i això em va dur a tancar el negoci. Hem patit molt i encara estem patint. Vivim una situació completament injusta i busquem precisament això, justícia. No hauria volgut mai recórrer als tribunals, però veient com ens han tractat, arribaré fins al final. Si nosaltres que teníem tots els papers en regla hem hagut de tancar, el mercat que està ple d’irregularitats, també», diu Juan Antonio Heredia a Porta Enrere.

Heredia també va presentar una denúncia sobre la gestió de l’aparcament del mercat de Bonavista ara fa uns mesos. El jutjat va arxivar el cas, però ara es troba a l’Audiència Provincial pendent d’admetre o no el recurs que va interposar.

 

Foto de capçalera: Toni Hermoso / Viquipèdia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *