Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Medi Ambient Un estudi de la URV apunta que la població de la demarcació de Tarragona que...

Comentaris (0) /

Escrit per:

Fa mig any era una només una hipòtesi però ara es va confirmant de mica en mica. La teoria que alguns científics havien plantejat mesos enrere sobre el fet que viure en un entorn contaminat ambientalment podria ser un agreujant pels malalts de la Covid-19 va prenent forma a còpia d’estudis d’arreu del món. Un d’aquests és el que va fer la Universitat Rovira i Virgili durant els mesos de confinament a l’estat espanyol i que es va circumscriure a la demarcació de Tarragona, tal com va avançar Porta Enrere el 24 de març d’enguany. L’equip dirigit pel professor Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV, es va dedicar a analitzar la incidència de la malaltia i la mortalitat derivada d’ella entre les dues regions sanitàries de les comarques tarragonines: el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Segons l’estudi, que es publicarà d’aquí a poc temps, els resultats indiquen que les persones que viuen a la regió sanitària del Camp de Tarragona (molt industrialitzada i amb nuclis de població més grans) han registrat casos més greus de Covid-19 que les Terres de l’Ebre, morts per cada 100.000 habitants incloses.

El catedràtic de la URV assegura que l’estudi que ha fet el seu equip no és quantitatiu, sinó «qualitatiu», i afirma que es troba en la línia del que han exposat altres investigadors arreu del món: «Nosaltres formem part d’un grup anomenat RESCOP [Grup de Recerca sobre la COVID-19 i partícules materials] que està presidit per un científic de la universitat de Stanford i que compta amb equips d’investigació de tot el món, molts d’ells italians. Segons aquests estudis, la contaminació ambiental afebliria el sistema respiratori, molt estressat després d’anys de respirar aire amb contaminació, i això inhibiria d’alguna manera la seva resposta immunològica al virus». Domingo, que finalment aporta dades que «recorda de memòria», apunta que a la regió sanitària Camp de Tarragona (uns 630.000 habitants) haurien mort unes 500 persones per Covid-19 durant l’estat d’alarma, mentre que a les Terres de l’Ebre (180.000 habitants) en serien unes 70 o 80 —en les dades oficials, sembla que les morts a la regió de les Terres de l’Ebre serien poc més de 50—. «No podem quantificar la incidència de la malaltia en una zona o una altra, però sí que sembla clar, després de l’estudi que hem fet, que la gravetat de la malaltia seria superior en zones on la contaminació és més elevada. De fet, és de sentit comú. Així ho han demostrat també estudis d’arreu del món.  El sistema respiratori sempre està més estressat si es troba exposat a contaminació», explica.

Domingo, però, es mostra prudent a l’hora de valorar els resultats de l’estudi que ha dirigit perquè assegura que hi ha moltes dades a les quals no ha tingut accés i que haurien estat clau per tal que la seva investigació hagués estat més concloent: «Les dades que teníem durant aquell estat d’alarma no eren tan completes com hauríem volgut. D’entrada, el departament de Salut apuntava com a morts per coronavirus les persones arran dels seus símptomes, però res més, perquè pràcticament no es feien PCR ni autòpsies. Amb tot, aquesta manera de fer era igual per a totes les regions sanitàries i és l’única a la qual hem pogut accedir. El fet que la contaminació pugui ser un agreujant de la malaltia es podria comprovar d’altres maneres, no només comptant el nombre de morts, que seria la conseqüència més extrema i fatal d’aquesta patologia. Per exemple, els casos a l’UCI. Si haguéssim pogut saber quants dies de mitjana es trobava un pacient a l’UCI al Camp de Tarragona i un de les Terres de l’Ebre, això ens hauria ajudat a perfilar encara millor la investigació. O quines seqüeles van tenir, un cop van abandonar l’hospital, els malalts d’un lloc i d’un altre», diu.

Estudis internacionals

El mitjà nord-americà ProPublica va publicar un article l’11 de setembre passat on sembla confirmar la importància de la contaminació en la gravetat de la malaltia. L’article, amb el títol de Les noves investigacions mostren desproporcionats índexs de morts per Covid-19 en àrees contaminades, explica com comtats de l’estat de Louisiana poc densament poblats tenen uns nivells de mortalitat per Covid-19 tan elevats com la ciutat de Nova York. L’article assegura que un estudi recent de la facultat de salut pública de Harvard (T.H. Chan School) va concloure que una exposició durant llargs períodes de temps a partícules contaminants fa que el virus sigui molt més mortífer. Aquestes partícules són considerades habitualment pols, cendra, sutge, partícules metàl·liques, ciment o pol·len que provenen de la combustió de combustibles fòssil en motors, la indústria, la construcció o cremes agrícoles. Així, el reportatge de ProPublica encara va més enllà assegurant que «el corredor industrial que s’estén al costat del riu Mississipí des de Baton Rouge fins a Nova Orleans s’anomena “carreró del càncer” a causa dels riscos per a la salut associats a les emissions químiques locals».

En l’article se cita el professor Michael Brauer de la universitat de la Columbia Britànica que assegura que «si estàs exposat a una infecció vírica o bacteriana i al mateix temps t’exposes a la contaminació de l’aire, és més probable que aquesta infecció esdevingui greu», en la línia del que explica el professor Domingo de la URV. El catedràtic de la universitat tarragonina també apunta, però, un altre factor que s’està estudiant mundialment i que podria canviar la manera de prevenir el contagi del virus: la presència del SARS-CoV-2 a l’aire. «Sembla que el coronavirus podria adherir-se a partícules PM₁₀ [en anglès, particulate matter; 10 és la mida màxima de les partícules en micròmetres] i utilitzar-les com a mitjà de transport. Si fos així, voldria dir que la distància social entre persones seria una mesura inútil sense dur la mascareta perquè el coronavirus recorreria grans distàncies a l’aire», explica Domingo. Així, un estudi fet per un grup de científics italians i que es va publicar el mes de maig d’enguany, assegurava que s’havia trobat virus SARS-CoV-2 en partícules contaminants, concretament a la ciutat de Bèrgam (SARS-Cov-2 RNA found on particulate matter of Bergamo in Northern Italy: First evidence).

«Volíem saber si el virus, per la seva grandària, podria utilitzar les molècules dels contaminants com un transportador. El virus s’enganxaria a les partícules i quan una persona respirés les partícules, inhalaria el virus també. Amb tot, per determinar això ens faria falta fer una sèrie d’assajos al laboratori amb una sèrie de màquines determinades», diu Josep Lluís Domingo, que també lamenta la falta de dades dels contaminants de la zona del Camp de Tarragona: «A banda de les partícules materials, les PM₁₀, també cal tenir en compte l’òxid de nitrogen, l’òxid de sofre o l’ozó, típics d’àrees urbanes, tot i que nosaltres buscàvem més aviat la influència industrial. Amb tot, per això calia les cabines de mesurament de la Generalitat estiguessin en altres llocs i no pas on estan situades. Nosaltres hauríem triat altres ubicacions, clar», diu Domingo, sense precisar quines serien aquestes ubicacions.

 

 

Foto: Wikimedia Commons.

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.