Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Cultura i Patrimoni Esquerdes, humitats, mobles trencats i tèrmits: el lamentable estat de conservació de les cases Canals...

Comentaris (0) /

Escrit per:

«No estic d’acord que la imatge de la Casa Castellarnau sigui tan dramàtica»,  diu el regidor de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo, sobre l’estat de conservació d’aquest immoble, seu del Museu d’Història de la ciutat. Pinedo responia així les preguntes de Porta Enrere després que aquest mitjà detectés nombrosos desperfectes no només en els elements estructurals de la casa, sinó també en els objectes que exhibeix, després de fer una visita a l’edifici fa un parell de setmanes.

Les fotografies fetes per Porta Enrere en aquesta casa-museu i a Casa Canals posen en dubte la rotunditat de l’afirmació del màxim responsable de Patrimoni Històric perquè mostren una situació preocupant, i més si es té en compte que els dos immobles reben molts visitants cada any i no ofereixen l’estat de conservació que un pot esperar d’una col·lecció artística gestionada per una administració pública.

Esquerdes en parets de càrrega, humitats enormes en sostres que provoquen pèrdues de pintura, paper pintat estripat per humitats i també per fissures als murs, terres desnivellats producte d’alteracions de les bigues de fusta, presència de tèrmits, mobles destrossats, especialment cadires amb coixins estripats i amb els seients arrossegant per terra, catifes esquinçades, pintures del cel ras amb fissures… «Això més que un museu sembla un magatzem de mobles vells», diu un dels treballadors a Porta Enrere.

Cadira exposada al saló de ball de la Casa Castellarnau. Tot l’interior del coixí del seient, arrossegat per terra.

De fet, al saló de ball de la Casa Castellarnau no s’hi permet la presència simultània de més de 30 persones de fa anys. En aquesta estança és ben perceptible el desnivell del terra en alguns punts, un fet inquietant per a qualsevol visitant. «El problema principal és avaluar que les estructures de fusta estiguin en bon estat. Hi ha sales en les quals es veu deformació en els paviments i peces que es desprenen que apunten que la fusta de sota el paviment està deformada. Podria tractar-se d’un atac de tèrmits o problemes d’humitat, que provoquen deformacions i pèrdues de resistència de les bigues», diu Enric Casanovas, arquitecte i arquitecte tècnic amb molts anys d’experiència en el món de l’arquitectura i construcció i especialitzat en rehabilitació d’edificis i patrimoni, en la visita a la Casa Castellarnau feta amb Porta Enrere.

De  fet, algunes de les «peces que es desprenen» del paviment s’han fixat a terra amb cinta adhesiva transparent. I allò ho han fet els mateixos subalterns del Museu d’Història de Tarragona davant la degradació que pateix la casa i la inacció a l’hora d’implantar una política de manteniment i rehabilitació efectives.

Peces de paviment de Castellarnau que han saltat per les deformacions del terra i que han estat fixades amb cinta adhesiva per part dels treballadors del MHT.

Casanovas insisteix que la prioritat és comprovar l’estat de la fusta per la possible presència de tèrmits: «La Casa Castellarnau necessita un diagnòstic de la seva estructura de fusta amb una certa celeritat. Els tèrmits van de pressa, en quatre o cinc anys fan molt de mal, amb això vull dir que no necessiten dècades per malmetre les estructures de fusta. No cal que es mengin tota la fusta d’una biga per tenir un problema important, només que es mengin la part recolzada sobre una jàssera [biga gruixuda que sosté altres bigues] tot es pot complicar molt».

L’arquitecte recorda que a la Part Alta de Tarragona «hi ha hagut casos de trencament espontani de bigues per presència de tèrmits». Abans d’aquests trencaments, però, Casanovas assegura que l’edifici acostuma a avisar i, en aquest sentit, el desnivell del terra del saló de ball de Castellarnau és, segons aquest arquitecte, un avís. «Amb la inspecció visual que hem fet, no sembla que hi hagi signes d’una problemàtica estructural greu i imminent», diu Casanovas, que recomana fer un estudi més ampli per avaluar l’estat de tota l’estructura de l’edifici: «S’han de fer prospeccions  per avaluar el risc. Hi ha eines per poder mirar l’estat de l’edifici d’una forma ràpida, no cal estar un any per saber-ho. En quinze dies ho pots veure».

Desnivell del terra del saló de ball de Castellarnau provocat per la deformació de les bigues de fusta de sota.

De fet, Porta Enrere ja va publicar el 3 de juliol de 2020 que Castellarnau tenia tèrmits i que la direcció de Patrimoni Històric havia decidit contractar una empresa perquè avalués la presència d’aquests insectes a l’edifici i comprovar l’estat estructural de l’immoble.

Quan aquest mitjà ha demanat a l’Ajuntament de Tarragona si existeix algun informe tècnic que avaluï l’estabilitat de la Casa Castellarnau, des de Patrimoni Històric s’ha assegurat que no hi ha cap estudi d’aquesta mena. A més, la contractació de l’empresa que havia d’avaluar la presència de tèrmits en l’immoble —principals responsables del possible afebliment de les bigues de fusta— encara no s’ha fet.

L’estiu d’enguany, el concurs municipal per a contractar aquesta empresa va quedar desert. Amb tot, des de l’Ajuntament de Tarragona asseguren que s’està en procés d’adjudicació del contracte a una companyia especialitzada: «Es va tornar a licitar el concurs i es van presentar tres empreses. Hi ha una adjudicatària, però encara s’ha de revisar que la documentació d’experiència tècnica i solvència sigui correcta».

L’import d’aquesta adjudicació per tal de fer l’estudi de comprovació de possibles elements estructurals afectats per tèrmits a la Casa Castellarnau és de poc menys de 23.000 euros.

«Tenim un problema de tèrmits a Castellarnau. S’està treballant en la contractació d’una empresa per estudiar el problema», admet Hermán Pinedo. Però el problema dels tèrmits no és exclusiu de Castellarnau, sinó que Canals també el pateix, tal com es pot comprovar en l’estat del piano que es troba a la sala de ball d’aquesta casa-museu.

El forats fets pels tèrmits i restes de fusta del piano en pols sobre la moqueta de la sala de ball de Casa Canals.

Pinedo justifica el fet que no existeixi cap informe tècnic sobre l’estabilitat estructural de la casa perquè en «les avaluacions que han fet els tècnics i arquitectes no han generat la necessitat de fer aquest informe». Amb tot, en algunes esquerdes hi ha testimonis per fer el seguiment d’aquestes, és a dir, es posen dues marques per saber si l’esquerda es va fent gran o no. Sobre això, no hi ha cap informe per escrit.

Esquerdes d’una paret de càrrega del saló de ball de la Casa Castellarnau. La fissura recorre tot el mur i, com es pot veure, hi ha testimonis per fer el seguiment de l’esquerda.

«S’està fent un control de l’evolució de les esquerdes. El que ens diuen és que no hi ha problema», assegura Pinedo.

Enric Casanovas també coincideix que les fissures a les parets no són el principal problema de Castellarnau: «Les parets de càrrega (on hi ha esquerdes) són de grans dimensions. Són estructures monolítiques, isostàtiques. A no ser que hi hagués alguna fallada en el sòl (el de Tarragona és càrstic, una pedra que, segons arquitecte, que no és fàcil que es disgregui), o de clavegueram, en el sentit que es trenqui i s’emporti parts de terra (són edificis que es recolzen en roca, però de vegades hi ha recolzaments sobre reblerts), no ha de suposar un perill. Si tens humitats en el subsol o pèrdues de terra per trencament de claveguera es poden produir petits moviments de fonaments que es tradueixen en fissures en parets de càrrega».

Les esquerdes a les parets de càrrega i als sostres, amb el cel ras, no són exclusius, però, de Castellarnau. Canals també en té un fotimer.

Fotos: esquerdes a la Casa Canals.

 

A banda de les esquerdes i la presència de tèrmits, hi ha humitats ben evidents en diferents parts de la casa, estances que resten obertes als visitants que poden comprovar el mal estat de conservació. Aquestes humitats podrien procedir dels aires condicionats de les oficines que es troben al pis superior.

Detall d’alguna de les humitats que hi ha en les sales de la Casa Castellarnau que poden ser visitades.

Cal recordar, però, que Casa Castellarnau ha patit filtracions d’aigua de pluja històricament i que, una d’aquestes vegades, l’aigua va afectar el quadre d’Enriqueta de Castellarnau, tal com va publicar Porta Enrere el 13 de febrer de 2017.

«Falta inversió a Castellarnau i Canals per a conservar i rehabilitar aquests edificis», admet Pinedo, que justifica la inacció del consistori perquè «no tenim recursos suficients per afrontar tot el que hem de fer». El regidor de Patrimoni Històric assegura que ara s’invertiran 300.000 euros a actuar a les dues façanes de la Casa Castellarnau, la que dona al carrer Cavallers i la del carrer Ferrers.

Enric Casanovas també assenyala el mal estat de la façana: «Està molt deteriorada per manca de conservació i problemes d’humitat i és més que evident que necessita una intervenció. Hi ha Degradació de morters, barbacanes deteriorades, etc.» L’arquitecte apunta a problemes en el pati interior, on hi ha despreniment de morter, però també on va caure una peça d’una cornisa fa mesos —amb la casa oberta al públic, i el pati és un lloc obert a les visites— i on la peça que va caure continua allà al terra, rere un gerro de ceràmica.

Fotos: peça de cornisa que va caure fa mesos. La peça rere un gerro, al terra del pati.

 

«És un edifici que té dos segles i és cert que no s’ha fet la conservació necessària en els últims 50 anys, però no té problemes perquè pugui afectar la seguretat dels visitants», afirma Pinedo. El regidor admet, però el mal estat d’alguns dels mobles que s’exhibeixen, per exemple, a la Casa Canals, on hi ha cadires que tenen estrips enormes als seients, i molta pols. «I mobles menjats pel sol», afegeix.

Fotos: mobles trencats a la Casa Canals i la pols visible sobre les superfícies.

 

«No tenim ben conservat el que tenim [els mobles, les pintures, allò que hi ha dins de les cases], ni ho tenim ben explicat. Per això fa un mes que vam incorporar una tècnica de museus, la primera que tenim perquè la resta són tècnics en història i arqueologia», diu Pinedo, que lamenta que el procés de contractació d’aquesta tècnica de museus ha tardat més d’un any.

«El primer encàrrec que se li va fer va ser la de conservació i museïtzació de les cases. Per tant, s’està treballant en aquest tema», explica el regidor de Patrimoni Històric que admet que el Museu d’Història de la ciutat (MHT) no està reconegut com a tal. Això ja ho va publicar Porta Enrere en un article del 13 de febrer de 2017. En el reportatge s’explicava que el MHT no està inscrit en el registre de museus de la Generalitat de Catalunya i que només té la condició de col·lecció.

Catifa completament malmesa a la Casa Canals.

«Amb l’arribada de Cris Salom a la direcció del MHT ens vam marcar l’objectiu de dotar de les eines necessàries a Castellarnau perquè adquireixi la categoria de Museu. Hem de complir una sèrie de requisits: una seu, un magatzem d’unes determinades condicions, museïtzació de peces, etc. Això ens ha de permetre tenir un museu d’història reconegut per la Generalitat», diu Pinedo.

Però entre aquestes condicions caldrà que l’immoble sigui segur i que l’edifici estigui en bon estat de conservació. Si es mira al sostre del saló de ball es poden veure les pintures esquerdades, així com les cantonades amb fissures prou grans. «A la sala principal hi ha esquerdes al cel ras, a les voltes de guix hi ha elements de fusta i aquests elements han de tenir algun problema perquè s’hagin produït fissures. En quin estat poden estar aquests elements de fusta? No ho sé, però podrien estar en un estat molt precari», apunta Casanovas.

Fotos: fissures en les pintures del cel ras del saló de ball de Casa Castellarnau.

 

«Hi ha moltíssimes mancances en el patrimoni històric de la ciutat, però amb els recursos que tenim, materials i humans, fem el que podem. Si mirem altres ciutats patrimoni mundial de la humanitat d’Espanya podem veure com al departaments de Patrimoni Històric tenen 20 tècnics i aquí en tenim amb prou feines cinc», es lamenta Pinedo, en una comparativa que ja va fer Porta Enrere en el seu moment en un article publicat el 30 de novembre de 2020, amb Mèrida com a referència.

«Hem gastat molt en Patrimoni Històric i falta encara més per gastar, però no tenim recursos», continua excusant-se Pinedo, que insisteix que no considera que la imatge de l’estat de conservació de les cases Castellarnau i Canals sigui preocupant.

Mentrestant, ambdues cases són víctimes de la inacció i del pas del temps.

 

Més fotos de Castellarnau:

Saló de ball de Castellarnau.

 

Esquerda en una de les parets del pati de Castellarnau.

Esquerda en una de les partes del saló de ball de Castellarnau.

Esquerda que recorre una de les parets del saló de ball de Castellarnau i arriba fins els elements decoratius del cel rals, afectant les pintures.

Esquerdes en les motllures del cel ras de Castellarnau.

Detall d’esquerda en una de les cantonades del cel ras del saló de ball de Castellarnau.

Esquerdes que comencen al muntant de la porta i arriben a la part superior de la mateixa en una de les sales de Castellarnau.

 

Humitats en una de les sales visitables de Castellarnau.

 

Més humitats en una altra habitació de Castellarnau.

Humitats en una de les sales visitables de Castellarnau.

Humitats en una de les sales de Castellarnau.

Peces del paviment fixades amb cinta adhesiva transparent.

Esquerda entre el mirall i la font a Castellarnau.

 

Paper pintant que ha saltat en una de les sales visitables de Castellarnau.

 

Més fotos de Casa Canals:

Vista del magnífic saló de ball de la Casa Canals.

Esquerda al cel ras de la sala de ball de Casa Canals. La fissura es produeix allà on hi ha el pes de l’enorme làmpada central.

Esquerdes sobre els marcs de les portes del saló de ball de Casa Canals.

Esquerdes a les cantonades del saló de ball de Casa Canals.

 

Esquerdes en els punts d’anclatge d’un dels miralls del saló de ball de Casa Canals.

 

Detall de l’esquerda del gran mirall del saló de ball de Casa Canals.

Humitats sota un moble en una de les habitacions de Casa Canals.

Paper pintat que ha perdut el seu color original en una de les sales de Casa Canals.

Paper trencat per fissures a la paret en una de les sales de Casa Canals.

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.