Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Cultura i Patrimoni Tèrmits a la Casa Castellarnau: l’erràtica política de manteniment dels monuments i museus de Tarragona;...

Comentaris (0) /

Escrit per:

Fa unes setmanes, tot coincidint amb l’arribada de la fase dos del desconfinament a la ciutat de Tarragona, tècnics del Museu d’Història (MHT) van descobrir la presència de tèrmits a la Casa Castellarnau, seu precisament de l’esmentat museu, que és qui gestiona els monuments de la ciutat. Els tèrmits es van trobar en la primera planta de l’edifici, a peu de carrer, en una de les sales de l’immoble. Els insectes, àvids devoradors de la fusta, semblava que procedien, segons ha pogut saber Porta Enrere, del pis inferior de la casa, on es troben els magatzems de les col·leccions de l’edifici que no estan exposades al públic i on, i aquí radica el problema, hi ha les bigues principals de l’immoble, que són de fusta.

Alarmats pel que podria ser un maldecap molt seriós —si les bigues de fusta del soterrani estiguessin corcades, l’estabilitat de l’edifici perillaria—, els tècnics del MHT van decidir, juntament amb del departament de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, contractar una empresa especialitzada que determinés l’abast de la presència de tèrmits i, en el cas de confirmar-se una presència massiva, fer una actuació d’eliminació de la plaga i, en cas que fos necessari, una anàlisi estructural de la Casa Castellarnau.

L’existència dels insectes va passar desapercebuda durant mesos per culpa de l’estat d’alarma, amb els edificis tancats. Sense llum ni humans voltant per l’immoble, els tèrmits es van atrevir a sortir del seu amagatall, moment en què van ser descoberts per un tècnic durant el desconfinament.

Més enllà de l’abast que pugui tenir aquest fet que, com s’ha comentat, podria ser molt preocupant, i tot esperant els resultats de l’anàlisi de l’empresa especialista, aquest incident suposa un episodi més en la deficient política de manteniment dels monuments, museus i edificis històrics de la ciutat que compta amb una llarga llista de mancances i problemes que ha posat alguns d’ells en una situació límit. L’últim cas, prou conegut, és el de l’amfiteatre, que es troba tancat parcialment perquè un informe d’un estudi encarregat per l’Ajuntament de Tarragona considerava “perillós per a les persones” l’estat del recinte, tal com va publicar Porta Enrere el 19 de setembre de l’any passat.

Fets com el de Castellarnau, seu del MHT —un museu que, per cert, no ho és formalment, perquè segons la Generalitat no compleix els requisits per a ser-ho i és qualificat de col·lecció simplement—, no són aïllats. Així, Castellarnau ja va patir unes filtracions d’aigua fa poc més de tres anys que van malmetre un dels seus quadres més icònics, el d’Enriqueta de Castellarnau, tal com vam publicar a Porta Enrere.

La situació general dels museus, equipaments culturals i monuments de la ciutat de Tarragona contrasta amb les afirmacions que l’exregidora de Patrimoni i Cultura del consistori, Begoña Floria, ha anat fent els últims mesos des de la seva sortida del govern municipal. Floria ha tret pit de la seva gestió assegurant que durant el seu mandat i el del govern socialista al capdavant del consistori (del 2007 a mitjans del 2019), l’Ajuntament havia invertit més de 7,1 milions d’euros en millores i manteniment de monuments i edificis. Aquesta xifra hauria de ser suficient, si més no, perquè situacions com les de l’amfiteatre, la Casa Castellarnau, la muralla (amb continus despreniments), el teatre romà (tot i que de gestió de la Generalitat, però ignorant un informe dels tècnics municipals que desaconsellava fer l’actuació que finalment sí que es va fer), Ca l’Agapito (on es van perdre, per cert, tres milions d’euros de subvenció de la Generalitat), Tabacalera, el jaciment arqueològic del carrer Eivissa, la Necròpolis (també depenent del MNAT), el fòrum local, les inscripcions del carrer Merceria, Sedassos, el teatre Tarragona, el Metropol, etc., no s’haguessin produït.

Artificis comptables i “fake news”

Begoña Floria (PSC) s’ha encarregat d’anar recordant públicament que la seva gestió va ser impecable i que en els anys de mandat del PSC a la ciutat (2007-2019) la inversió en Patrimoni va ser de 7.144.510,60 euros, sense oferir el detall d’aquesta despesa. Porta Enrere ha volgut conèixer sí aquesta dada de Floria era certa i a quins projectes es van destinar els diners. L’Ajuntament de Tarragona, en resposta a aquest mitjà, quantifica la despesa en Patrimoni durant aquests 12 anys en una xifra encara més elevada que la de Floria, concretament 8.331.379,98 euros. Aquesta quantitat té, però, trampa. Floria i l’Ajuntament inclouen en les «inversions» fetes pel govern municipal d’aleshores les aportacions que altres administracions i entitats van fer al municipi per a realitzar alguns dels projectes de la ciutat. Aquestes aportacions no són poca cosa, sinó que ascendeixen a 2.913.603,74 euros.

Aquests gairebé 3 milions d’euros provenen d’administracions com el Ministeri de Foment o Cultura o la Generalitat de Catalunya, però també d’entitats privades com La Caixa, Mútua Catalana o Abertis.

 

CONVENIS DE COL·LABORACIÓ
DATA INTERVENCIÓ ENTITAT CONCEDENT IMPORT APORTACIÓ PART MUNICIPAL de les subvencionades
04/03/2009 Muralla tram portal St. Antoni /Arquebisbat Direcció Gral. Patrimoni / INCASOL 382.266,66 € 248.036,97 €
30/10/2009 Església Santa Maria Miracle La Caixa 130.000,00 €
10/10/2011 Vegetació zona Mèdol Abertis 11.000,00 €
28/01/2015 Muralla tram Baixada del Roser Direcció Gral. Patrimoni/INCASOL 200.000,00 € 118.875,57 €
14/12/2018 Circ Sedassos Mútua Catalana 20.000,00 €
TOTALS 743.266,66 € 366.912,54 €
SUBVENCIONS
20/12/2016 Reforç estructural Volta St. Hermenegild Generalitat Catalunya 8.000,00 € 6.802,29 €
30/07/2015 Obra Sedassos Ministeri de Foment 138.972,05 € 65.446,93 €
13/06/2008 Reforma amfiteatre Ministeri de Cultura 100.000,00 € 60.073,73 €
22/07/2008 Restauració Pont del Diable Ministeri de Foment 1.303.587,82 € 434.529,27 €
06/11/2008 Intervenció arqueològica C Castellarnau Generalitat Catalunya 25.000,00 € 85.761,14 €
26/10/2009 Intervenció arqueològica Ca la Garsa Generalitat Catalunya 9.492,00 € 20.106,56 €
05/10/2010 Intervenció arqueològica Camí Fonteta Generalitat Catalunya 18.093,00 € 37.775,60 €
05/10/2010 Volta de la Tecleta Generalitat Catalunya 20.000,00 € 204.040,29 €
03/11/2010 Foses amfiteatre Ministeri de Foment 109.315,84 € 15.438,62 €
03/11/2010 Enjardinament Torre del Vapor Ministeri de Foment 248.250,02 82.750,23 €
26/11/2010 Redacció projecte muralla Lestonnac Generalitat Catalunya 20.000,00 € 1.198,70 €
02/11/2011 Redacció projecte muralla Lestonnac Generalitat Catalunya 20.000,00 € 9.788,99 €
18/07/2013 Porta Triumphalis Circ Ministeri de Cultura 92.453,52 € 0,00 €
14/08/2015 Forum de la Colònia Ministeri Educació i Cultura 23.199,33 € 13.732,29 €
14/08/2015 Pla Director Circ Ministeri Educació i Cultura 33.973,50 € 11.324,50 €
TOTALS 2.170.337,08 € 1.048.769,14 €
TOTAL GENERAL INGRESSOS 2.913.603,74 € 1.415.681,68 €

 

L’Ajuntament precisa que les administracions i les entitats que van aportar els diners els van ingressar a comptes del consistori i va ser aquest qui va gestionar els calés, per això es considera despesa municipal, excepte 582.266,66 euros aportats per l’INCASOL en els projectes de la muralla al Portal de Sant Antoni /Arquebisbat (382.266,66 euros) i de la muralla en el tram de la Baixada del Roser (200.000 euros). En aquests dos casos va ser l’INCASOL qui va gestionar els seus diners. Per tant, la quantitat que va gestionar l’Ajuntament en el període 2007-2019  va ser de 7.761.019,32 euros, 2.331.337,08  dels quals eren d’aportacions d’altres administracions o entitats privades.

Per entendre el quadre anterior cal veure un exemple. En la restauració del Pont del Diable l’aportació del Ministeri de Foment vaser d’1,3 milions d’euros mentre que l’Ajuntament en va posar 434.000, per tant, el projecte va tenir un cost d’1,7 milions. Tot i que si es fa un repàs a l’hemeroteca d’aquells anys, els mitjans de comunicació sempre van esmentar un cost de dos milions d’euros —i fins i tot 2,8 milions—, 1,5 dels quals els havia d’aportar l’Estat. A més, es van produir continus sobrecostos sobre el projecte inicial, un fet que s’ha anat repetint en els projectes patrimonials de la ciutat, com és el cas del Teatre Tarragona, un dels escàndols majúsculs per com es va disparar el pressupost inicial i com es va desenvolupar tot el projecte, tal com va explicar Porta Enrere el 9 de juliol de l’any passat.

Tenint en compte les dades, l’aportació purament municipal en aquests 12 anys de govern socialista no seria de 7 milions i escaig d’euros tal com afirma Begoña Floria, sinó alguns menys. Així, la inversió en patrimoni  de l’Ajuntament de Tarragona passaria dels 7.761.019,32 euros, tal com quantificava el consistori, als 5.429.682,24 euros.

Però aquests gairebé cinc milions i mig d’euros d’aportació de fons propis municipals no s’han destinat, ni de bon tros, a inversions en patrimoni, tal com remarca constantment Floria, sinó que molts s’han hagut de fer servir per a reparacions d’urgència, estintolaments o petites obres que no podrien considerar-se, en cap cas, inversions, sinó que formen part del manteniment mínim necessari de qualsevol equipament. De fet, tal com va assegurar l’actual regidor d’Economia de l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Fortuny (ERC), la partida de manteniment en Patrimoni Històric del consistori havia estat, en els anys del mandat de Floria, de 15.000 euros anuals. Fortuny assegurava que aquesta partida ara passaria a ser de 100.000 euros cada any. Floria va considerar l’afirmació de Fortuny  “fake news”, una expressió que la regidora acostuma a fer servir per defensar-se d’algunes acusacions, com la de l’informe signat pels tècnics de Patrimoni Històric de l’Ajuntament, contraris al projecte de l’estructura metàl·lica del teatre romà, tal com va publicar Porta Enrere. Floria va negar l’existència d’aquell document i va titllar de “fake news” el reportatge d’aquest mitjà. Porta enrere va publicar el document a les xarxes per destapar en obert la mentida de la regidora.

De més a menys

Durant els primers anys del mandat socialista a l’Ajuntament de Tarragona, la responsable de Patrimoni va ser la republicana Rosa Rossell —el PSC governava en coalició amb ERC—, posteriorment Carme Crespo i finalment Begoña Floria. Aquesta última ha estat la que s’ha encarregat de presumir de les inversions en patrimoni històric en aquesta etapa entre el 2007 i el 2019 però resulta que els quatre anys de Floria al capdavant de la regidoria van ser els que menys «inversió» van registrar. Així, mentre els anys 2007 (des del mes de juny, data d’entrada del nou govern, 492.976,09 euros), 2008 (736.441,67 euros), 2009 (1.699.296,66 euros), 2010 (1.806.746,97 euros) i 2011 (996.064,85 euros) van concentrar la major part de la despesa dels 7,7 milions d’euros (aportacions externes incloses) del període 2007-2019 amb un total de 5.731.526,24 euros, els anys de Floria (2015-2019) sumen només 1.031.499,2 euros.

La davallada en la despesa és ostensible des del 2012 (304.977,07 euros), 2013 (272.706,07 euros) i el 2014 (420.310,74 euros). Molt lluny dels quatre anys i mig anteriors però per sobre dels posteriors: 2015 (103.192,86 euros), 2016 (258.452,02 euros), 2017 (246.883,40 euros), 2018 (302.367,03 euros) i 2019 (fins al juny, 120.603.89 euros). El descens de la inversió coincideix, per una banda, amb l’inici de la crisi econòmica arran de l’enfonsament del sector immobiliari i els ajustos pressupostaris de les administracions, però també, i no és cap casualitat, amb el nomenament de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis 2017. El 15 d’octubre del 2011 Tarragona s’imposava a Alexandria en l’assemblea del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) que es va fer a Mersin i afrontava el seu gran projecte de ciutat, que va resultar un maldecap constant, amb ajornament inclòs. «La designació de Tarragona com a Patrimoni Mundial no s’ha aprofitat prou […] En el seu moment no es va tenir clar que s’havia d’aprofitar [la designació com a Patrimoni Mundial] com a excusa perquè la ciutat resolgués temes històrics […] Amb els Jocs ho tenim clar i ho farem tot tal com va fer Barcelona amb els Jocs del 92. Ells van aprofitar la cita olímpica per accelerar inversions», deia l’alcalde Ballesteros en un article del Diari de Tarragona del 23 d’octubre del 2011 i titulat “Sacar más rendimiento a los Juegos que a la declaración de Patrimoni”. Quedava clar, doncs, que l’aleshores alcalde de Tarragona volia posar tota la carn a la graella amb els Jocs Mediterranis, projecte estrella de les seves dues últimes legislatures, en detriment del patrimoni.

En aquelles declaracions al Diari, Ballesteros assegurava que s’havien fet algunes coses de patrimoni, com el Pont del Diable o l’amfiteatre, destacant que tant la necròpolis com el teatre romà «eren una pedra a la sabata» — i ho continuarien sent fins al final del seu mandat perquè la necròpolis va continuar tancada i un jutge va investigar el director del Museu Nacional Arqueològic per mantenir-la tancada (i sense pràcticament manteniment) i el teatre romà, tot i l’actuació que es va dur a terme el 2017, ha estat focus de crítiques i problemes—.

Projectes heretats i reparacions

De fet, les grans xifres d’inversió en patrimoni històric dels quatre primers anys de Ballesteros al capdavant del govern municipal s’expliquen per l’execució d’un projecte ambiciós, la restauració del Pont del Diable, que no va ser, però, iniciativa seva, sinó que era hereu de les gestions de l’anterior alcalde, Joan Miquel Nadal, i de la seva regidora de Patrimoni Històric, Maria Mercè Martorell. Així, tal com publicava el Diari de Tarragona el 29 de juliol del 2003, la comissió mixta de l’1% cultural del Ministeri de Foment i el Ministeri de Cultura va aprovar el 8 de juliol d’aquell any —govern de José María Aznar (PP) a Madrid (1996-2004)— una subvenció de 2.848.166 euros per a la restauració del Pont del Diable. L’article assenyalava que aquesta subvenció suposava el 27,4% del total dels diners que aquell any el Ministeri de Foment destinava a tot l’estat en concepte de recuperació de patrimoni arquitectònic. La periodista que signava l’article assegurava que aquesta inversió es convertia «en la més important de l’última dècada en el patrimoni de Tarraco», i afegia que calia remuntar-se a l’època de l’alcalde Recasens (PSC) per a trobar una inversió semblant, en aquell cas, la capçalera del circ.

D’aquests 2,8 milions d’euros aprovats el 2003, un milió es va destinar al trasllat de la porta d’entrada del recinte, l’adequació de la garita del guarda, i altres obres menors, tal com explicava el Diari de Tarragona el 16 de desembre del 2007. Segons aquell article, el consistori no havia rebut la resta de diners aprovats el 2003 —el president del govern de l’Estat rere Aznar va ser el socialista José Luís Rodríguez Zapatero (2004-2011), del mateix partit que governava a Tarragona— per a fer la restauració del monument en un projecte que aleshores, el 2007, es va haver de «requantificar», situant-se el seu cost en «2.007.596 euros». Llavors s’assegurava que l’aigua tornaria a córrer per la part superior de l’aqüeducte (specus), un extrem que, com s’ha vist, mai va succeir. El fet és que amb les dades a la mà, segons l’Ajuntament de Tarragona, entre els anys 2007 i 2014 consten 2.162.688,41 euros d’inversió al Pont del Diable, sent els anys 2009 (855.728,72 euros) i 2010 (853.779,14 euros), els que més despesa van registrar en relació amb aquest monument.

La restauració es va inaugurar el 2011, any en què van finalitzar els treballs després d’uns sobrecostos que van deixar sense diners la reforma de l’entorn del monument, tal com assegurava el Diari de Tarragona el 21 de setembre del 2011. Tres anys més tard, el 2014, però, l’Ajuntament va registrar una despesa de 236.739 euros en relació amb el Pont del Diable «d’acord a una modificació del projecte de la fase 1 del monument».

Per tant, si el 2003 l’Estat va aprovar una subvenció de 2,8 milions d’euros pel Pont del Diable, després es va gastar un milió per obres menors —quedarien 1,8 milions— i finalment el projecte va consumir 2,1 milions més, vol dir que la diferència va ser assumida per l’Ajuntament que, en lloc de posar poc més de 400.000 euros [vegeu l’anterior quadre d’aportacions per projectes] n’hauria acabat pagant més de 700.000.

És a dir, durant el període 2007-2019 es van gastar més de dos milions d’euros en un sol projecte posat en marxa el 2003 i que es va executar bàsicament entre el 2008 i el 2010. El Pont del Diable va absorbir gairebé la meitat de la «inversió» en patrimoni dels anys que registren més despesa (2007-2011).

L’altra gran inversió en patrimoni va ser l’amfiteatre perquè els anys 2008, 2009 i 2010 consten despeses de 160.000 euros, 130.000 euros i 125.000 euros (415.000 euros). Així, el 2008 es va haver d’intervenir en una volta del monument perquè, tal com publicava el Diari de Tarragona el 28 d’agost del 2008, estava «trencada».  El 2009 es van restituir elements de la portada de l’església de Santa Maria del Miracle (segons l’hemeroteca, però, sembla que l’aportació de La Caixa per aquesta finalitat, de 130.000 euros, es va executar l’any 2013, quan aquest edifici romànic va ser sotmès a una intervenció estructural per consolidar els fonaments i els murs del temple, que amenaçaven col·lapse). El 2010 es va actuar sobre les foses de l’amfiteatre perquè tenien problemes de filtració d’aigua, un dels principals perills per a l’edifici, tal com va quedar clar en l’informe publicat per Porta Enrere el 19 de setembre de l’any passat on es deixava clar que el monument es troba en un estat precari (de fet, està tancat al públic).

A banda del Pont del Diable i de l’amfiteatre, l’altre monument que va acaparar més despesa va ser, sens dubte, la muralla. Totes les aportacions o «inversions» fetes en aquest monument van ser arran de despreniments. Es tracta del monument romà més gran de tota la península Ibèrica i, malgrat això, no ha merescut l’atenció deguda i pateix constantment el pas del temps. Així, la despesa de 630.303,63 euros (382.266,66 euros de l’INCASOL i 248.036,97 euros de l’Ajuntament) en la restauració del tram de l’Hort de l’Arquebisbe del 2009 corresponia a una actuació «d’urgència» d’un gran despreniment que havia passat quatre anys enrere, el 15 de novembre del 2005, quan es va enfonsar un tram de 20 metres. L’any 2015, uns mesos abans de l’entrada de Floria a la regidoria de Patrimoni, l’Ajuntament va iniciar les obres de rehabilitació del tram de la muralla a la Baixada del Roser. Les obres van costar 318.875,57 euros (200.000 dels quals, de l’INCASOL) i es van fer arran d’uns despreniments l’any 2013, un fet que va obligar a instal·lar una gran estructura metàl·lica per apuntalar la muralla. És a dir, una altra obra d’urgència.

L’altra gran actuació a la muralla va ser en el tram a l’altura de l’escola Lestonnac. Els despreniments dels últims anys —el centre va haver de col·locar una tanca l’any 2005 per protegir els alumnes— van obligar a intervenir en el monument però aquesta vegada l’Ajuntament només va pagar la direcció de l’obra, mentre que la restauració amb carreus nous va anar a càrrec del Ministeri de Foment i de la Generalitat (600.000 euros) en una actuació que es va fer l’any 2012.

La indemnització de Ca la Garsa

En aquells primers anys de mandat socialista també destaca una despesa de patrimoni una mica especial. Tal com consta a les dades a les quals ha tingut accés Porta Enrere, l’any 2009 l’Ajuntament de Tarragona va pagar 269.748,2 euros per una indemnització al propietari de Ca la Garsa. Aquell va ser un altre dels tristos episodis de la gestió del patrimoni històric de la ciutat perquè l’Ajuntament va haver de pagar una expropiació al propietari de Finques Catedral, Fernando García Hermosilla, que havia comprat Ca la Garsa l’any 2001 —l’immoble havia estat a la venda durant tres anys— al bell mig d’on es trobava el call jueu de la ciutat. El nou propietari —García Hermosilla— havia enderrocat l’edifici per a construir apartaments però els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya van demanar al consistori que no atorgués la llicència un cop es van adonar de l’existència d’arcs gòtics en les dues primeres plantes de l’immoble. García Hermosilla, en veure que no podria tirar endavant el seu projecte, va demanar aleshores una indemnització molt elevada, inicialment d’1,8 milions d’euros (el consistori n’oferia 180.000) i després de 850.000, molt lluny de l’oferta de l’Ajuntament que no arribava als 200.000 euros. Les dues parts van anar a judici i el jutge va determinar que la indemnització havia de ser de 337.000 euros en una sentència del 2006 —a les dades del període 2007-2019, però, només consta el pagament de 269.748,2 euros esmentat abans—.

Xarxes anticoloms, neteja de pintades i Sedassos

Els anys de Floria al capdavant de la regidoria han estat marcats per tres monuments o equipaments patrimonials històrics o culturals: el teatre romà, el teatre Tarragona i Sedassos. El primer és competència de la Generalitat de Catalunya, que va plantejar un projecte que ha estat llargament discutit per experts de la ciutat i fins i tot per ICOMOS. Tot i que l’Ajuntament no feia el projecte, sí que podria haver impedit la seva posada en marxa, però no ho va fer tot i que existia l’oposició dels tècnics del departament de Patrimoni Històric. Floria no els va fer cas i va acceptar perquè «si no, no es faria res». L’estructura de ferro es va instal·lar sense tractament anticorrosiu i el rovell taca el jaciment. El teatre Tarragona és un dels escàndols més grans en la història de la ciutat. Tal com vam explicar a Porta Enrere, l’equipament ha estat víctima d’una mala planificació que ha multiplicat per quatre el seu cost, amb problemes de tota mena, tria a dit dels responsables de l’obra, empreses que abandonaven i judicis. Un desgavell. Finalment, Sedassos, una altra intervenció al patrimoni controvertida en la qual es va situar una estructura d’acer sobre maons al damunt del monument i tot per posar unes graderies de fusta inicialment pensades perquè la gent s’hi assegués i sentís que es trobava en l’antic circ romà (tot i que al davant hi ha un edifici) i que a hores d’ara no s’ha obert. Com vam explicar a Porta Enrere, l’Ajuntament va mentir a Foment per aconseguir la subvenció, aportació indispensable per a fer l’actuació. L’esmentada  subvenció era de 181.500 euros (per un cost total de 242.000 euros, tot i que un cop repassades les partides any a any des del 2015 i fins al 2019, el cost de Sedassos va ser de 303.030,34 euros) i una de les condicions indispensables per a l’aprovació del projecte per part del Ministeri de Foment (una altra vegada l’1,5% cultural) era tenir un pla director del circ. Tarragona no el té i això queda clar en les converses entre els responsables del projecte de Sedassos. El més gros de tot és que l’Ajuntament va cobrar 33.973,50 euros del Ministeri de Cultura l’agost del 2015 (amb Floria com a regidora de Cultura i Patrimoni) més una aportació municipal d’11.324,50 euros) per un pla director que no consta enlloc.

També hi apareixen les despeses d’estintolament i seguretat de l’amfiteatre, no arran de l’informe que va publicar Porta Enrere, posterior a l’etapa de Floria —tot i que es va fer durant el seu mandat i l’amfiteatre va continuar obert— sinó després que es detectessin una sèrie d’esquerdes al monument el 2017. Aquestes fissures en els murs i les voltes van ser l’origen de l’estudi que va concloure el mal estat del monument. Entre els anys 2018 i 2019 (fins al juny) la despesa a l’amfiteatre va ser de 67.886,75 euros. És a dir, entre el projecte de Sedassos i l’apuntalament de l’amfiteatre, Floria va consumir gairebé el 40% de tot el que va gastar durant el seu mandat.

De la resta, en els quatre anys de la regidora Floria al capdavant de Patrimoni, actuacions d’urgència davant imprevistos o obres menors com la revegetació d’un talús a la capçalera del circ (17.000 euros), xarxes anticoloms a la muralla romana, Tabacalera o el Pretori (10.619 euros), sistema de ventilació claraboia al local del Cos del Bou 23 —castellers de la Colla Jove de Tarragona— (12.571,90 euros), excavació al carrer dels Ferrers 23-27 —al costat de les graderies de Sedassos— (61.813,9), escultura Xavier Dupré (5.500 euros), treballs «d’emergència» als arcs del carrer Talavera i mur de tancament de Ca la Garsa (10.200 euros), consolidació de la muralla a la via de l’Imperi Romà (3.605,80 euros), substitució de la part superior d’un vidre corb del lavabo (738,28 euros), sanejament i pintura del pont metàl·lic del fòrum de la colònia (3.600 euros), fabricació d’una porta de dues fulles galvanitzada (1.600 euros), substitució del vidre esquerdat de la claraboia de la primera planta a la terrassa de la Casa Castellarnau (600 euros), treballs de treure herbes de la muralla romana (1.054,41 euros), eliminació repintades  al monument als Castellers de la Rambla Nova (387 euros), instal·lació alarma guixeta del circ (688,49 euros), servei de neteja de la pintada de la mina de l’arquebisbe (4.250,58 euros), substitució d’un vidre gran al Pretori (3.596,65 euros), eliminació de dos grafits «el gitano» de Sedassos (623 euros), eliminació grafits a la muralla (768 euros), etc.

Curiosament, però, la barana de les Escales d’Arbós, no hi apareix.

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.