El 31 de març de 2023, el departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya va anunciar un pla de vigilància de la qualitat de l’aire i del soroll de les empreses del polígon petroquímic de Tarragona. Aquell pla preveia la compra i la instal·lació d’aparells de mesurament de compostos tòxics procedents de les fàbriques, com ara el benzè, l’1,3-butadiè i l’òxid d’etilè. Tots tres cancerígens.

Acció Climàtica va anunciar aleshores que s’instal·larien 11 equips de mesurament automàtic d’òxid d’etilè i 1,3-butadiè al Morell, Constantí, Perafort (nucli de Puigdelfí), la Pobla de Mafumet, Vilallonga del Camp, Tarragona (antiga Universitat Laboral i els barris de Bonavista i Sant Salvador), la Canonja i Vila-seca (IES Vila-seca i el nucli de la Pineda). El pressupost previst era d’uns tres milions d’euros que s’havien d’executar entre 2023 i 2024 i, posteriorment, es preveia una «despesa recurrent» de 700.000 euros. Acció Climàtica assegurava que aquest pla multiplicava per deu la inversió actual en aquesta matèria.

Han passat més de tres anys des d’aquell anunci d’Acció Climàtica i els sensors de mesurament encara no s’han instal·lat. L’any passat es van adjudicar els diferents lots d’una licitació que ascendia a gairebé 3,8 milions d’euros. Aleshores, la subdirecció general de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica va informar Porta Enrere, en resposta a la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) que havia fet aquest mitjà, que era previst que els aparells s’instal·lessin durant el primer semestre de 2025, cosa que no va succeir. En aquella resposta oficial, també es feia constar que «s’ha sol·licitat la disposició del personal qualificat necessari per a gestionar aquest equipament».

És precisament aquest últim punt allò que està endarrerint la instal·lació dels sensors. Així, en una nova resposta del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (dins del qual es troba Acció Climàtica) arran d’una altra SAIP de Porta Enrere, la Generalitat assegura que els equips de mesurament «es van recepcionar a mitjan desembre de l’any passat [2025]», però que aquests no s’han instal·lat perquè «actualment s’està treballant en la provisió i selecció de personal tècnic especialitzat, necessari per definir i implementar els mètodes d’anàlisi, així com per avaluar les dades obtingudes». Territori afirma que el procés de contractació d’aquest personal tècnic ja està en marxa i esperen que durant aquest any 2026 «se’n pugui disposar».

Així, el complex petroquímic de Tarragona, el més gran del sud d’Europa i que està dividit en dos polígons —Nord (entre les poblacions de Constantí, el Morell, Perafort, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp) i Sud (la Canonja, Tarragona i Vila-seca)—, continua sense disposar d’uns aparells de mesurament de compostos molt perillosos seixanta anys després de la implantació de les primeres indústries químiques al territori.

Actualment, no hi ha cap aparell de la Generalitat al voltant de les empreses petroquímiques de Tarragona que mesuri l’òxid d’etilè i l’1,3-butadiè (d’aquest últim n’hi ha un de la Universitat Rovira i Virgili al Morell, les dades del qual es publiquen anualment en l’estudi de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire, que finança Repsol). Cal recordar que l’òxid d’etilè és el compost d’origen industrial més perillós a l’hora de patir un risc afegit de contreure càncer, segons el referent mundial de la contaminació industrial, l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès).

A la península Ibèrica només hi ha una empresa que produeix òxid d’etilè, IQOXE, a la Canonja, protagonista de l’accident més greu en tota la història del complex petroquímic de Tarragona el gener del 2020.

A la falta de dades, s’hi ha d’afegir la falta de normativa. No hi ha límits legals a Catalunya o l’estat espanyol sobre l’exposició a l’1,3-butadiè o l’òxid d’etilè, malgrat que s’han registrat grans concentracions del primer dels compostos gràcies a les dades fetes públiques per l’Observatori de la Qualitat de l’Aire (observatori impulsat per Repsol i l’Institut Cerdà). Així, l’any 2024, la concentració d’1,3-butadiè al municipi del Morell va arribar a una mitjana de 2,70 micrograms per metre cúbic µg/m³ superant l’únic referent normatiu a tot el continent europeu, el del Regne Unit, on s’estableix que les persones no poden estar exposades a aquesta substància cancerígena per sobre dels 2,25 µg/m³ de mitjana anual. A més, es van detectar pics de contaminació d’1,3-butadiè que arribaven al màxim de la capacitat de mesurament de l’aparell, que era de 200 µg/m³, tal com va publicar Porta Enrere en un article el 7 d’abril de 2025.

D’òxid d’etilè tampoc hi ha normativa, ni cap aparell que el mesuri. Als Estats Units, que fa dècades que tenen dades de concentració a l’aire d’aquest compost cancerigen al voltant dels complexos petroquímics, han establert un màxim d’exposició de les persones a l’òxid d’etilè de 0,02 µg/m³ de mitjana anual. Recentment, l’administració Trump ha proposat flexibilitzar les estrictes mesures implantades pel seu predecessor, Joe Biden, contra les emissions d’aquesta substància, que és fonamental en l’esterilització de material mèdic. Una proposta, la de Trump, que ha revifat el debat sobre els perills per a la salut per l’exposició a l’òxid d’etilè en benefici del sector industrial, tal com publicava The New York Times el 13 de març d’enguany.

Arran de l’accident d’IQOXE el 14 de gener de 2020, el debat sobre la perillositat de l’òxid d’etilè va arribar a l’opinió pública. La Plataforma Cel Net va demanar mesuraments i una normativa específica d’aquest compost tan perillós (el més carcinogen de tots) en una campanya anomenada Tu també ho respires. L’aleshores directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, va dir a Porta Enrere l’abril de 2023 que des del seu departament havien contactat amb l’EPA per tal de conèixer d’aquesta agència federal estatunidenca com havien determinat el límit màxim d’immissió d’òxid d’etilè permès per a les persones (0,02 µg/m³ de mitjana anual) per tal d’aplicar-ho a Catalunya. Però un parell d’anys després, la direcció general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat negava que ningú hagués preguntat mai a l’EPA res sobre l’òxid d’etilè: «La Generalitat de Catalunya no té constància de cap registre, expedient, correu ni cap classe de documentació semblant entre l’exdirectora Mireia Boya o la Generalitat de Catalunya amb l’EPA per motiu de la gestió de l’òxid d’etilè».

Valors molt alts de benzè a Constantí

Només hi ha dos aparells que mesuren el benzè en continu (24 hores del dia, set dies a la setmana). Es troben al polígon Nord, als municipis de Constantí i Perafort (al nucli de Puigdelfí). Són dos aparells que va donar Repsol a la Generalitat i que tècnics d’aquesta empresa van instal·lar a les estacions de la Xarxa de Previsió i Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica (XPVCA) que l’administració catalana té en aquestes dues poblacions.

Aquests aparells han registrat grans concentracions de benzè a l’aire els últims deu anys, especialment a Constantí. Així, tal com va publicar Porta Enrere el passat 22 d’abril, l’episodi de contaminació de benzè més gran detectat al municipi constantinenc es va produir el 30 de juny de 2020. Segons un informe de Repsol, el benzè provenia de les instal·lacions de l’empresa petroliera i va assolir un màxim de 487,9 µg/m³. A Espanya no hi ha un límit d’exposició horària ni diària al benzè, sinó de mitjana anual, que és de 5 µg/m³. A Ontàrio, el ministeri de Medi Ambient d’aquella província canadenca sí que fixa un límit d’exposició de 24 hores, que és de 2,3 µg/m³. Només en les 12 primeres hores d’aquell 30 de juny, Constantí ja registrava una mitjana de 63 µg/m³.

El segon mesurament més gran, l’octubre de 2022, de 200 µg/m³, també va provenir de les instal·lacions de Repsol. Com el del juny de 2020, coincidia amb una parada de manteniment de l’empresa.

Cada vegada que els aparells de mesurament de Constantí i Perafort detecten un valor de benzè a l’aire superior als 20 µg/m³, Repsol ha de fer un informe i enviar-lo a la Generalitat de Catalunya, en virtut de l’acord entre les dues parts que es remunta a l’any 2015. Tal com va publicar Porta Enrere el 24 d’abril, la petroliera ha enviat més de 100 informes en deu anys al departament de Territori. En alguns d’aquells informes s’inclouen més d’un dia en què els mesuraments han superat els 20 µg/m³, el «valor de referència» del benzè en virtut d’aquell acord.

Aquests informes, amb concentracions de benzè molt elevades, s’han generat amb només dos aparells de mesurament. Amb l’arribada dels nous equips (més de 15 dispositius, segons va informar la Generalitat a Porta Enrere), la informació sobre la contaminació de l’aire de tres dels compostos cancerígens que genera l’activitat industrial serà molt més gran. Això, quan s’hagin instal·lat i es posin en funcionament, perquè, de moment, esperen el seu torn en un magatzem mentre la Generalitat no acaba de tancar la contractació del personal tècnic encarregat de la gestió d’aquests equips de mesurament.