«Pots publicar allò que vulguis, però si és mentida, jo em defensaré, aniré als tribunals i a Estrasburg, si cal». Així de contundent es manifestava l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), quan Porta Enrere li va trucar per preguntar-li si ell havia tingut res a veure amb la contractació d’una agència de detectius que hauria estat seguint el fundador d’aquest mitjà.

La trucada a l’alcalde Viñuales es va produir després que el periodista que signa aquest article hagués preguntat a la cap de Premsa del consistori tarragoní, Núria Bea, el seu paper en tot aquell assumpte. Bea havia demanat el telèfon d’una excol·laboradora de la Fundació Jara Barceló (entitat que dona suport a Porta Enrere) el dia abans que aquella noia comencés a rebre trucades d’un suposat estudiant que li feia preguntes sobre l’esmentada fundació i els seus vincles amb Porta Enrere.

Bea no va trucar mai l’excol·laboradora després de demanar el seu telèfon. Tampoc ho va fer l’Ajuntament de Tarragona. Només aquell pretès estudiant que posteriorment es descobriria que treballava per una agència de detectius. Preguntada pel periodista que escriu aquest article, Bea va dir primer que no sabia de què se li estava parlant per, posteriorment, fer memòria i afirmar que havia demanat el telèfon de la noia perquè l’alcalde li havia encarregat trobar el número del periodista Carles Francino, a qui Viñuales volia fer, aparentment, pregoner de les festes de Santa Tecla l’any 2025. «Jo havia de trobar el telèfon de Francino, l’alcalde no sabia quines gestions vaig fer», va dir inicialment Bea.

L’alcalde, però, havia vist Francino en persona només uns dies abans que Bea demanés el telèfon d’aquella noia que, suposadament, tenia el número del conegut locutor de la Cadena Ser. Viñuales havia assistit a la gala dels Premis Nacionals de Comunicació que s’havien fet a Tarragona (per primera vegada no es feien a Barcelona) i en què Francino, precisament, va ser un dels premiats.

Bea, adonant-se de la incoherència del seu argumentari, va haver d’admetre finalment que Viñuales no li havia encarregat trobar el telèfon de Francino com ella havia assegurat inicialment, sinó el d’aquella noia, i que el número, un cop aconseguit, no era per a l’alcalde, sinó per a una tercera persona que Bea va dir que «no sabia qui era».

El número des del qual trucava aquell «estudiant» l’endemà que Bea hagués demanat el telèfon de l’excol·laboradora de la fundació era el mateix des del qual es trucava al fundador de Porta Enrere de feia dies. Aleshores, no es tractava de cap suposat estudiant, sinó d’uns homes que es feien passar per repartidors de notificacions (sense esmentar de quin organisme) i d’Amazon. Cap deia la veritat. Un dia, però, la trucada va ser idèntica, tot i que l’home que volia quedar en persona amb aquest periodista deia aleshores que ho feia des de Correus. El número, però, no era el mateix de sempre, sinó que havia pertanyut en algun moment a una agència de detectius anomenada Sexto Sentido.

Viñuales, que va admetre que havia encarregat a la cap de Premsa del consistori tarragoní trobar el telèfon d’aquella excol·laboradora de la fundació, va assegurar que ho havia fet perquè algú del seu entorn li havia dit (sense identificar qui) perquè pensaven que la noia tindria el número de Carles Francino. L’alcalde va negar que ell o l’Ajuntament haguessin contractat els detectius de Sexto Sentido («crec que t’estàs muntant una pel·lícula», va dir el batlle), però va deixar anar que, sota el seu mandat, s’havien contractat detectius (sense dir de quina agència). Havia estat a l’Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona (EMT).

Un contracte ple d’irregularitats a l’EMT

L’anunci de Viñuales va permetre destapar una sèrie d’irregularitats en aquella contractació de detectius a l’EMT. La presidenta de l’empresa, Sonia Orts (PSC), que, com Viñuales, havia format part del partit Ciutadans a l’oposició del consistori tarragoní durant anys, es va negar a respondre a Porta Enrere quan aquest periodista es va posar en contacte amb ella per preguntar-li sobre els investigadors privats. «Jo no vull parlar amb vostè», va dir abans de penjar el telèfon. El gerent de l’EMT, Juan Manrubia, tampoc va voler dir-ne res. En el llistat de contractes menors no apareixia cap contractació de detectius i, quan ho va fer mesos després, les coses no quadraven.

Els documents de tota aquella contractació, feta amb una agència amb el nom d’Amable Strategic Group (amb seu a Saragossa), duien la signatura i les dates fetes a mà (és a dir, sense fer servir els sistemes de signatura digital), una anomalia en la contractació a l’Ajuntament de Tarragona i les seves empreses municipals que, de fa anys, signen i registren telemàticament els seus documents. A més, tenint en compte la data del contracte, aquest no es trobava de forma correlativa en la posició que li pertocava en el llistat de contractes menors de l’EMT, sinó molt més endavant. De fet, l’expedient d’aquesta contractació de detectius es va crear dos mesos després de la data que constava en els documents.

A tot això se li ha de sumar que el compliance de l’EMT no va fer cap informe sobre aquesta contractació, malgrat que aquesta tenia l’objectiu, segons constava en els documents, de fer seguiments a treballadors de l’empresa.

«No entenem per què una empresa pública necessita aquest tipus de servei», va dir aleshores la regidora a l’oposició Maria Roig (ERC), que va posar en dubte l’ètica d’aquesta contractació. Roig va destacar que, després de dos anys de mandat de l’alcalde Viñuales, «és la segona vegada que sentim a parlar de pràctiques d’espionatge», referint-se també al cas de la cap de Neteja Pública de l’Ajuntament de Tarragona, que va ser espiada durant la licitació del contracte més important del consistori tarragoní, el de la brossa, amb gairebé 240 milions d’euros.

Aquella no era la primera vegada que l’EMT havia llogat detectius. Ho va fer l’any 2015, quan es va gastar més de 10.000 euros per investigar un parell de treballadors que estaven de baixa (el contracte del 2025, amb Amable Strategic Group, és de poc més de 2.500 euros). Aleshores, l’agència contractada va ser Affinis Detectius Privats SL (amb seu al centre de Tarragona), que va concloure que els treballadors als quals s’havia seguit no havien fet res malament.

Tarragona, la Nova York de Rudolph Giuliani

«Mig amagat en una cantonada de la ciutat, ignoro si amb gavardina, ulleres de sol i les restes d’un cigar a la boca, hi ha un home fent fotos. L’objectiu no és el balcó de cap parella infidel, ni una reunió secreta a la terrassa d’un bar, ni descobrir la cara d’un sospitós d’assassinat. És molt més senzill: captar l’instant en què algú llença la brossa fora d’hores». Així donava pas el Diari de Tarragona a una entrevista amb l’aleshores alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal (CiU), en què el batlle anunciava la contractació de detectius per acabar amb «les actituds incíviques» a la ciutat.

En l’entrevista, publicada el 28 de setembre de 2003, Nadal assegurava que s’augmentaria l’import de les sancions econòmiques per actes vandàlics i incivisme, passant de les 300.000 pessetes fixades fins aquell moment (2.993 euros actuals un cop aplicada la inflació acumulada des d’aleshores) als 3 milions de pessetes (29.930 euros).

El batlle assegurava que s’havia contractat un despatx de detectius privats que ja estava controlant aquelles actituds incíviques que «taquen la imatge de Tarragona», tot i que va avisar que no seria fàcil sorprendre «aquella gent» i que caldria molta paciència perquè «aquells individus acostumen a actuar amb nocturnitat».

«Pot ser una nova mesura i, fins i tot, eficaç, però això dels investigadors privats sembla un acudit», deia el periodista del Diari a l’alcalde. «Als bars i restaurants que hem sorprès llençant la brossa fora d’hores, o arrossegant per terra les enormes bosses putrefactes no els semblarà un acudit», responia Nadal, que assegurava que ja disposava d’un primer dossier que deixava «en evidència alguns d’aquells locals».

La contundència en les paraules del batlle convergent van fer que un altre periodista del Diari de Tarragona el comparés, en una peça dins d’aquella entrevista, amb l’exalcalde de Nova York Rudolph Giuliani (1994-2001). Giuliani va aplicar una política de tolerància zero amb la delinqüència a la ciutat dels gratacels amb la seva teoria de les «finestres trencades», aquella que deia que, qui trenca una finestra d’una pedregada, fa el seu primer pas cap a una vida de delinqüència, i que un vidre trencat, si no s’arregla de seguida, es converteix en un al·licient perquè es trenquin més vidres.

Giuliani, que abans de ser alcalde de Nova York s’havia encarregat de processar els caps de la màfia d’aquella ciutat com a fiscal del districte, va acabar sent advocat de Donald Trump i condemnat a pagar una multa de 148 milions de dòlars (130 milions d’euros) per haver acusat de frau electoral (en la derrota de Trump en les eleccions de 2020) a dues funcionàries de l’estat de Geòrgia.

A l’hora de la veritat, allò que va quedar en «evidència» a Tarragona no van ser els locals que llençaven la brossa fora d’hores, sinó el mateix Joan Miquel Nadal perquè no es va fer aquella contractació de detectius que s’havia anunciat. Almenys això és el que assegura ara l’Ajuntament a Porta Enrere després que aquest mitjà fes una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) en la qual demanaven les contractacions de detectius en el període 2003-2019. Segons la resposta del consistori, no consta cap contractació d’aquella mena aquell any.

«Des que vaig fer l’anunci de la contractació de detectius el panorama ha canviat molt», deia Joan Miquel Nadal al Diari de Tarragona el 8 d’octubre de 2003. «Els ciutadans fan bona aquella dita de “quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar”», fent referència a les conseqüències que podia tenir llençar la brossa fora d’hores. La inexistència del contracte d’aquests detectius i les declaracions de Nadal fan pensar que el batlle convergent volia ficar la por al cos a la ciutadania per acabar amb una problemàtica, les actituds incíviques, que costaven a les arques municipals 120.000 euros a l’any.

L’Ajuntament nega contractacions que va anunciar

Mesos després d’aquell anunci de la contractació de detectius per les actituds incíviques d’alguns ciutadans, l’Ajuntament es plantejava contractar-ne de nous. «Arriben els detectius “anticaca”», titulava el Diari de Tarragona en un article del 8 de gener de 2004. En el text, el rotatiu tarragoní recollia declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal, que assegurava que el consistori tornaria a llogar investigadors privats per acabar amb la «mala conducta dels ciutadans que fan un mal ús de l’espai públic». Nadal afirmava que estava molt satisfet de l’experiència amb els detectius que s’havien contractat el setembre de 2003 (i que ara l’Ajuntament nega) i que això havia provocat que es plantegés aleshores aquella nova contractació.

El principal partit a l’oposició, el PSC, no ho veia de la mateixa manera. El líder socialista al consistori, Josep Fèlix Ballesteros (que seria alcalde de la ciutat en el període 2007-2019) va «exigir» a l’equip de govern que retirés el projecte de la contractació de detectius, tal com recollia el Diari de Tarragona en la seva edició de l’11 de gener de 2004. Ballesteros titllava de política «poc seriosa» haver de contractar detectius per controlar quins amos dels gossos no recollien els excrements de les seves mascotes al carrer i proposava la figura dels «guàrdies de passeig o de parc».

No va ser l’únic representant socialista que va posar el crit al cel per l’anunci de contractació de detectius. Uns mesos abans, la regidora María José Elices es va mostrar molt crítica durant un ple municipal, tal com recollia el Diari de Tarragona en la seva edició del 7 d’octubre de 2003: «Sento vergonya. Fora de Tarragona se’n riuen de nosaltres per aquesta bestiesa». Elices feia referència al primer anunci de contractació d’investigadors privats per saber qui llençava la brossa fora d’hores.

Però tot i les crítiques socialistes d’aleshores, quan el PSC va arribar al govern de la ciutat va decidir implementar les mateixes polítiques «poc serioses» que havia fet Nadal, en paraules de Josep Fèlix Ballesteros. Així, durant el mandat d’aquest últim, es va tornar a anunciar la contractació d’investigadors privats.

«És una despesa econòmica molt important i des del punt de vista del govern hem de fer un pas més perquè l’afectació és molt gran, tant pel que fa al paisatge, la salubritat i la imatge de ciutat», deia el febrer de 2018 la regidora de Neteja Begoña Floria (PSC) per justificar la contractació de detectius per acabar amb les actituds incíviques d’alguns ciutadans i que suposaven una despesa de fins a un milió d’euros l’any. Aquell «incivisme» era llençar la brossa fora d’hores i fer pintades en murs i mobiliari urbà. És a dir, els mateixos motius que van dur Nadal, quinze anys abans, a anunciar la contractació de detectius privats i que li va suposar dures crítiques del PSC.

Aquella contractació, com les que va fer el batlle convergent, no consta a l’Ajuntament de Tarragona, que diu que no es van llogar investigadors privats malgrat l’anunci, mitjançant compareixença de premsa, de la regidora Floria.

Cinc mil euros a una agència tarragonina

L’única contractació de detectius feta pel consistori tarragoní en el període 2003-2019 (sense comptar empreses i patronats municipals) va ser la de l’agència Uriz Detectives SL l’any 2016. El motiu de la contractació va ser la vigilància d’aquelles persones que no recollien els excrements dels seus gossos. El cost d’aquell servei va ser, segons l’Ajuntament, de 4.992 euros (IVA inclòs).

Segons va publicar el diari Més el juliol de 2017, arran de les investigacions dels detectius, el consistori va fer 36 informes d’infraccions. Aquest baix nombre d’infraccions registrades va provocar que l’Ajuntament decidís no continuar amb aquella tasca de vigilància.

El programa radiofònic Versió RAC1 va entrevistar el màxim responsable d’Uriz Detectives SL, Eusebio Uriz (que va ser presentat com a investigador de l’agència Control Central Detectives), arran d’aquella contractació. Eusebio Uriz admetre en antena que l’Ajuntament de Tarragona l’havia triat a ell per fer aquella feina perquè ja havia treballat en el mateix assumpte l’any 2004 (en el mandat de Joan Miquel Nadal). Malgrat l’afirmació d’Uriz, l’Ajuntament assegura a Porta Enrere que no ha trobat cap expedient de contractació de detectius l’any 2004.

L’informe municipal sobre la contractació del 2016 va trascendir a l’opinió pública després que el PDeCAT demanés la informació al consistori. L’aleshores portaveu del PDeCAT, Albert Abelló, va dir que l’equip de govern municipal (PSC) «llençava els diners públics amb actuacions inútils».