L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), va signar ahir un conveni de patrocini de les festes majors de la ciutat (Santa Tecla) amb l’empresa de gestió de residus Griñó. Viñuales va penjar la foto de la signatura del conveni al seu perfil d’Instagram en una imatge on se’l veia somrient juntament amb el director general d’aquella companyia, Joan Griñó. És precisament aquest màxim responsable de Griñó Ecològic, Joan Griñó, qui va presentar una querella contra el fundador de Porta Enrere, Rafa Marrasé, el grup ecologista GEPEC, una fundació sense ànim de lucre, Jara Barceló, i el responsable de la productora audiovisual Hokusai Films i director del documental Insostenible, rere la brossa, un film que es va emetre al programa Sense Ficció de TV3 el 20 de juny de 2023 (i que actualment encara es pot veure a la plataforma 3Cat).

Fotografies de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), amb el director general de Griñó, Joan Griñó, en la signatura del conveni de patrocini d’aquesta empresa de gestió de residus a les festes de Santa Tecla. FOTO: INSTAGRAM.

La querella, presentada a finals d’octubre de l’any passat, acusava els ara querellats de ser una organització criminal amb la finalitat de desprestigiar Griñó Ecològic. Segons aquell escrit presentat davant del jutjat, el documental Insostenible (que mostrava la falta de control de les autoritats en el tràfic de residus dins de la Unió Europea) va servir per enganyar la Guàrdia Civil i el jutge, que el gener de 2025 van detenir Joan Griñó i la resta de la cúpula directiva de l’empresa per «pertinença a organització criminal internacional per tràfic il·legal de residus». El jutge els investiga encara ara per falsedat documental i delicte mediambiental (tot i que en l’escrit de la querella, Griñó deia que allò «havia quedat en no res»).

La querella no ha estat la primera acció judicial de Griñó Ecològic contra part dels ara querellats. L’endemà que la Guàrdia Civil detingués la cúpula d’aquesta empresa de residus en el marc de l’operació Rifiutiu (residus en italià), Joan Griñó va presentar una demanda per danys a l’honor contra els autors d’Insostenible (Sion i el fundador de Porta Enrere, qui escriu aquest article, que va ser guionista de la cinta), com també contra ecologistes de les entitats GEPEC i IPCENA. Griñó demanava centenars de milers d’euros, però va retirar la demanda un parell de dies després d’haver-la presentat.

Però encara hi va haver una acció anterior per part de Griñó Ecològic. Aquesta empresa de gestió de residus investigada per falsedat documental i delicte mediambiental, va enviar un burofax a TV3 i a la productora del documental, Hokusai Films, l’endemà que s’hagués fet la preestrena d’Insostenible a Cambrils. Aquella preestrena es va fer cinc dies abans que el documental s’emetés al Sense Ficció de la televisió pública catalana. El documental es va emetre i va ser líder d’audiència a la seva franja.

Una SLAPP per silenciar el periodisme i l’ecologisme

La querella de Griñó Ecològic no és res més que una SLAPP, és a dir, una Demanda Estratègica Contra la Participació Pública (per les seves sigles en anglès). Aquesta mena d’accions judicials han crescut moltíssim els últims anys arreu del món, també a Europa, i tenen la finalitat d’acabar amb les veus crítiques de la societat.

Són accions judicials presentades, bàsicament, per empreses, administracions o partits polítics i van dirigides, principalment, contra periodistes, mitjans de comunicació i activistes.

Allò que es vol és implicar l’afectat en una espiral judicial d’anys de durada que li provoqui un dany econòmic (sufragar les despeses de la defensa legal), un dany reputacional i un desgast emocional i físic, en haver-se de preocupar per aquella demanda o querella en contra seu.

Segons l’organització Coalition Against SLAPP in Europe (CASE), fins al 2025 s’havien presentat a Europa més de 1.300 SLAPP. En un ampli reportatge signat pel periodista Pau Esparch i publicat a Mèdia.cat el 2023, s’indicava que l’any 2010 s’havien presentat a Europa quatre SLAPP, però aquesta xifra havia anat augmentant exponencialment any rere any i només el 2020 la xifra ja era de 114. I de 111 el 2021.

L’informe de Mèdia.cat mostrava que els principals afectats per les SLAPP a Europa eren els periodistes, amb 195 SLAPP fins al 2021. Rere seu, els mitjans de comunicació, amb 131 i, per sota, els activistes, amb 56.

Mèdia.cat afirmava que entre 2010 i 2021 s’havien registrat 570 SLAPP al conjunt de 30 països europeus, però, com s’ha vist, CASE afirma que la xifra fins a l’any 2025 suma més de 1.300 accions judicials d’aquesta mena.

La lluita contra les SLAPP: el cas Daphne Caruana

Vist el creixent nombre de demandes i accions judicials d’aquesta mena dirigides a periodistes, mitjans, ecologistes i activistes en general, la Unió Europea va decidir estudiar el cas i fa un parell d’anys van fer una llei anti SLAPP per tal de protegir aquests col·lectius. Aquella llei té el nom popular de llei Daphne, en honor a la periodista de Malta Daphne Caruana Galizia que l’any 2017 va ser assassinada després que algú li fiqués una bomba al seu cotxe. Caruana, una periodista independent que publicava casos de corrupció al seu país, tenia 47 procediments judicials oberts en el moment del seu assassinat.

La llei europea s’havia d’implantar a tots els estats de la unió abans de finalitzar la primavera d’enguany, però a l’hora de la veritat, la gran majoria no ho ha fet, Espanya inclosa, fet que permet, d’aquesta manera, que aquesta mena d’accions legals contra els col·lectius esmentats es continuïn produint.

La llei només contempla, de moment, les demandes civils (aquelles que no comporten penes de presó), però des de les associacions de premsa i altres col·lectius afectats, així com juristes experts en aquesta matèria, demanen que la normativa cobreixi també les accions penals, com ara la querella que Griñó ha interposat contra el fundador de Porta Enrere, el director d’Insostenible, el GEPEC i la Fundació Jara Barceló.

Una SLAPP amb detectius al darrere

La querella de Griñó Ecològic està basada en un informe de detectius de l’agència Método 3. Mesos abans de la querella, el fundador de Porta Enrere va descobrir que uns detectius l’estaven seguint i espiant i ho va publicar en un parell d’articles. En el segon d’ells, del 10 de setembre de 2025 (la querella no es presentaria fins a finals d’octubre d’aquell any), Porta Enrere ja destapava que una de les agències d’investigadors privats era Método 3. En aquell article, aquest mitjà es va posar en contacte amb el màxim responsable d’aquella agència, Francisco Marco, conegut pel cas del restaurant La Camarga i, actualment, pel de Jonathan Andic (investigat per la mort del seu pare, Isaak Andic, fundador de Mango), de qui Marco forma part de l’equip de defensa.

Marco va negar haver investigat el fundador de Porta Enrere i, en una de les seves respostes, va esmentar l’Ajuntament de Tarragona (quan aquest periodista no li havia preguntat en cap moment pel consistori tarragoní).

L’Ajuntament de Tarragona havia aparegut en el primer dels articles sobre l’espionatge de detectius a Porta Enrere. Aleshores, uns homes havien estat trucant a aquest periodista fent-se passar per repartidors d’Amazon i d’altres coses amb l’excusa de voler quedar en persona amb el fundador de Porta Enrere. El número de telèfon des del qual trucaven (i al qual no es podia tornar la trucada) era el mateix des del qual havien trucat a una excol·laboradora de la Fundació Jara Barceló (també víctima de la querella), que és una entitat sense ànim de lucre que dona suport a Porta Enrere.

L’home que va trucar a l’excol·laboradora va dir que era un estudiant que estava fent un treball sobre fundacions, però a l’hora de la veritat només preguntava per la Fundació Jara Barceló i per Porta Enrere.

La noia havia començat a rebre les trucades l’endemà que la cap de Premsa de l’Ajuntament de Tarragona, Núria Bea, hagués demanat el telèfon de l’excol·laboradora a una periodista. Bea no va trucar mai a l’excol·laboradora des que va demanar el seu telèfon, tampoc ningú de l’Ajuntament de Tarragona.

Quan Porta Enrere va parlar amb Bea, aquesta va dir que havia demanat el telèfon de la noia perquè l’alcalde Rubén Viñuales (PSC) li havia encarregat trobar el número del periodista Carles Francino, a qui el batlle volia fer, presumiblement, pregoner de les festes de Santa Tecla (aquestes que patrocina Griñó Ecològic). Bea va dir que el batlle no sabia quines gestions feia ella per aconseguir el telèfon de Francino, però no va saber explicar per què Viñuales li demanava el número del locutor de la Cadena Ser si resulta que uns dies abans s’havien trobat en l’entrega dels Premis Nacionals de Comunicació que s’havien entregat a Tarragona i en els quals Francino era un dels premiats.

Finalment, Bea va admetre que l’alcalde no li va demanar trobar el telèfon de Francino, sinó directament el d’aquella noia. I que el telèfon era per una tercera persona que Bea assegurava que no sabia qui era.

Detectius contractats per una empresa de l’Ajuntament

Quan Porta Enrere li va preguntar a Viñuales per tot allò, l’alcalde de Tarragona va mantenir la versió del pregoner sobre Francino i va negar que tingués res a veure amb temes de detectius («t’estàs muntant una pel·lícula», va dir). Amb tot, Viñuales va admetre que sí que s’havia produït una contractació d’investigadors privats recentment a l’Ajuntament, concretament a l’Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona (EMT).

Quan Porta Enrere va decidir saber quina era aquella contractació de detectius a l’EMT, la presidenta de l’empresa, Sonia Orts (que, com Viñuales, procedeix de Ciutadans), que és, a més, tinenta d’alcalde de Tarragona, no va voler parlar amb aquest periodista (va penjar el telèfon). La investigació de Porta Enrere va revelar nombroses irregularitats en aquella contractació: signatures i dates del contracte fetes a mà (sense signatura electrònica), l’expedient es va crear dos mesos després de la data de la signatura dels documents, falta d’informe del compliance penal sobre aquesta contractació, etc.

En la foto d’ahir, doncs, l’alcalde de Tarragona va decidir subscriure un conveni de patrocini amb una empresa, Griñó Ecològic, que és investigada per falsedat documental i delicte mediambiental i que ha posat una querella contra, precisament, una entitat ecologista amb més de 40 anys d’història (GEPEC), contra el fundador d’un mitjà de periodisme d’investigació amb 10 anys d’història (Rafa Marrasé), el director d’un documental emès a la televisió pública catalana i que ha guanyat diversos premis, Christophe Sion, i contra una entitat sense ànim de lucre, la Fundació Jara Barceló.

Notícia penjada a la web de l’Ajuntament de Tarragona sobre el patrocini de Griñó a les festes de Santa Tecla de l’any 2025. FOTO: AJUNTAMENT DE TARRAGONA.

No és la primera vegada que Griñó Ecològic patrocina les festes de Santa Tecla de Tarragona. L’any passat ja ho va fer (i aleshores el director general, Joan Griñó, i la cúpula directiva de l’empresa ja havien estat detinguts per la Guàrdia Civil i el jutge ja els investigava pels delictes esmentats). Aleshores, a la foto també hi apareixia la regidora de Cultura, Sandra Ramos. El lloc de la foto i la signatura, el mateix d’ara: el despatx d’Alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona.

En aquell conveni, Griñó aportava la quantitat de 3.000 euros més IVA i, a canvi, l’Ajuntament de Tarragona es comprometia «a la promoció de la imatge de Corporació Griñó».