Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat, Esports, Impacte L’Ajuntament ordena retirar els recursos que les empreses municipals havien presentat al TSJC per evitar...

Comentaris (0) /

Avatar photoEscrit per:

Els recursos presentats per vuit empreses municipals al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per evitar que Porta Enrere accedís a la documentació oficial sobre els pagaments fets al Gimnàstic de Tarragona en els últims 25 anys han estat retirats. El nou equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona va confirmar a Porta Enrere al poc de prendre possessió de l’alcaldia que ordenaria la retirada d’uns recursos que impedien el lliure accés a la informació pública i que pretenien ocultar els pagaments fets al club grana per empreses, patronats i fundacions de caràcter públic des de l’any 1993 i fins al 2018. Així, l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona S.A. (EMATSA), l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona (EMSERFUMT), l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET), Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals S.A. (ESPIMSA), l’Empresa Municipal del Mitjans de Comunicació (EMMCT), l’Empresa Municipal de Transports (EMT) i el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA) van presentar recurs al TSJC contra la resolució de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) que donava la raó a Porta Enrere sobre la petició d’accés a la informació pública.

EMATSA va ser la primera a presentar el recurs i d’altres, com l’EMT, ho va fer l’11 de juny, només quatre dies abans de la investidura del nou alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.

Aquesta petició està emmarcada en una investigació profunda sobre el finançament del club grana des de l’administració pública local. Els resultats de l’esmentada investigació es publicaran en un article que encara estem preparant. Així, les empreses municipals van respondre inicialment amb només una relació de les aportacions econòmiques, subvencions o inversions en concepte de publicitat al Nàstic des de l’any 2015 i fins al 2018, i no des de l’any 1993 com demanava Porta Enrere. Per enèsima vegada, aquest mitjà va haver de recórrer a la GAIP per fer valdre els seus drets (i els de qualsevol ciutadà) en matèria d’informació pública. De fet, en un fil de tuits fet des del compte de Porta Enrere el 28 de març d’enguany aquest mitjà assenyalava que, de les 30 peticions d’informació fetes a l’Ajuntament, empreses municipals, fundacions i patronats des de l’agost del 2016, 16 havien acabat a la GAIP perquè l’administració local i els organismes municipals no havien aportat la documentació o bé ho havien fet parcialment, com en el present cas. Ara, les reclamacions a la GAIP fetes per Porta Enrere sumen més de 25, en una mostra molt clara de l’opacitat de l’administració pública i de les entitats que la formen (especialment amb l’anterior govern).

Diners públics gastats en opacitat

Segons ha pogut documentar Porta Enrere, les vuit empreses municipals que van recórrer al TSJC es van gastar un total de 16.405,83 euros en advocats pagats amb diners públics. Una despesa que tenia com a objectiu fomentar l’opacitat i denegar l’accés a la documentació oficial tot i que una entitat com la GAIP, que s’encarrega de vetllar pel compliment de la llei de Transparència, havia donat la raó aquest mitjà.

Si es veu el detall dels pagaments, sobta que totes les empreses municipals contractessin el mateix despatx, d’advocats, Broseta, una firma que té oficines a València, Madrid i Lisboa. Sorprenentment, la minuta dels lletrats d’aquest bufet no és igual per a totes les empreses municipals encara que la motivació del recurs i els fets fossin els mateixos. Així, l’AMT, EMDET, EMMCT, EMTY i SMHAUSA, van pagar el mateix: 1.083,33 euros cadascuna. En canvi, EMSERFUMT i EMATSA  (aquesta última va ser la primera a presentar el recurs), van pagar 4.840 euros cadascuna, mentre que ESPIMSA va fer una despesa de 1.310,83. Resulta curiós que el format on consten els pagaments de cada empresa —no hem pogut accedir a la factura original— sigui idèntic, tal com ja va passar quan aquestes empreses van comunicar una per una a Porta Enrere la relació dels pagaments fets al Nàstic entre 2015 i 2018. Un format estrany perquè cada empresa actua de forma independent, té el seu propi personal i el seu gestor. En aquest cas, hem pogut comprovar com han actuat de forma coordinada. L’ens que aglutina totes les empreses és l’Agrupació d’Interès Econòmic Empreses Municipals de Tarragona (AEMT AIE), que també té la seva pròpia comptabilitat. El seu gerent és Jordi Dies i va assegurar que des de l’AEMT AIE no s’havien fet mai pagaments al Nàstic de Tarragona.

Recursos pendents al TSJC sobre els Jocs Mediterranis

Tot i la retirada dels recursos al TSJC de les vuit empreses municipals sobre els pagaments al Nàstic de Tarragona, encara hi ha dos recursos que es troben a l’alt tribunal català. Es tracta dels recursos interposats per l’Ajuntament i la Fundació Tarragona 2017 que volien impedir que Porta Enrere conegués el detall de la venda d’entrades de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis. Una cerimònia, que tal com va provar aquest mitjà, havia estat dirigida per a crear un ambient favorable a les autoritats de l’Estat, amb presència d’associacions i partits d’extrema dreta que havien aconseguit les entrades setmanes abans de l’inici de la venda dels tiquets i que havien estat distribuides en diferents punts, un dels quals era la Casa de Aragón de la ciutat.

Tant l’Ajuntament com la Fundació van interposar dos recursos cadascuna arran de dues resolucions de la GAIP que donaven la raó a Porta Enrere. En les peticions d’informació d’aquest mitjà, es demanava el detall de la venda d’entrades de la cerimònia d’inauguració i, posteriorment, també es va demanar el detall de la venda de tiquets de tots els Jocs Mediterranis.

La Fundació Tarragona 2017, el president de la qual era l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros, va extingir el mes de març d’enguany però aleshores van gastar-se 6.000 euros en un dels dos recursos que va presentar al TSJC, tal com va poder certificar Porta Enrere. El despatx contractat va ser Broseta Abogados S.L.P.

 

 

 

Foto: Wikimedia Commons

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.