La situació econòmica de la Fundació Tarragona 2017, encarregada de l’organització dels Jocs Mediterranis, va despertar els recels de l’àrea d’Intervenció General de l’Ajuntament de Tarragona (IGAT) pocs mesos abans de la inauguració de la cita olímpica. Tal com ha pogut comprovar Porta Enrere, l’IGAT va fer un informe preocupant sobre com s’havia dut el control financer de l’esmentada Fundació com a mínim durant l’any 2016, i així ho va posar de manifest en un document signat per l’interventor general de l’Ajuntament de Tarragona, José Fernando Chicano, el 16 d’octubre del 2017 (els Jocs es van celebrar del 22 de juny a l’1 de juliol del 2018).

L’informe de l’àrea d’Intervenció del consistori tarragoní es fonamenta en l’auditoria de compliment de la Fundació Tarragona 2017 de l’any 2016 realitzada per l’empresa Audit Concept SLP. Segons el document al qual ha tingut accés Porta Enrere, l’IGAT assegurava que la Fundació no disposava d’un «protocol d’ingressos per escrit, imprescindible per un control adequat dels ingressos». En aquest sentit, l’interventor apuntava que pels pròxims exercicis la Fundació havia d’elaborar «un full de càlcul on es comparin les xifres d’ingressos i despeses entre el pressupost aprovat i els imports resultants dels comptes anuals, amb indicació de comentaris i justificacions de les desviacions més significatives». Una afirmació, aquesta última, sorprenent perquè posa de manifest la nul·la utilització de les eines més bàsiques de control de comptes en qualsevol entitat i quan només faltaven nou mesos per a la cita olímpica en una entitat, la Fundació Tarragona 2017, que s’havia creat el 2014.

Però l’interventor encara va anar més enllà. El cap d’Intervenció va alertar que la formulació dels comptes anuals del 2016 es va fer el 21 de juny del 2017, és a dir, molt més tard del que marca la llei on els comptes s’han de presentar en un termini màxim de tres mesos, o sigui, fins al 31 de març. I encara més greu, l’IGAT, d’acord amb l’auditoria del 2016 i l’informe del compliment d’aquesta, va posar en dubte que la Fundació fos capaç d’organitzar els Jocs amb els recursos disponibles: «L’únic objecte de la Fundació és l’organització dels XVIII Jocs del Mediterrani, i aquest objectiu s’ha d’assolir en funció del finançament disponible per cobrir les despeses d’organització dels Jocs. La manca de finançament suficient és un fet d’incertesa sobre la capacitat de la Fundació Tarragona 2017 per assolir l’objectiu fundacional. Per tant, la realització dels Jocs ha de quedar supeditada a l’assoliment de compromisos de despesa en funció de les disponibilitats financeres disponibles». És a dir, si la Fundació no disposava dels diners per a organitzar l’esdeveniment olímpic, l’existència de l’entitat no tenia cap sentit. Aquest últim apunt de l’informe d’Intervenció recorda una afirmació de l’expresident del Consejo Superior de Deportes Miguel Cardenal que, en una entrevista concedida a Porta Enrere, ja plantejava els seus dubtes sobre la necessitat d’haver creat una Fundació per a organitzar els Jocs. Segons Cardenal, les fundacions «no estan sotmeses al mateix règim que les administracions públiques pel que fa al control de la despesa o les contractacions» i, afegia, que havia recomanat al seu moment a Ballesteros que no creés la Fundació Tarragona 2017.

Malgrat l’advertència de l’IGAT sobre la possibilitat que la manca de finançament de la Fundació Tarragona 2017 per a fer els Jocs Mediterranis hauria de deixar sense objecte la raó de ser d’aquesta, des del Patronat de la Fundació es va respondre a través d’un document aprovat el 20 de novembre del 2017 i signat dos dies més tard per Josep Fèlix Ballesteros: «En aquest cas no es considera necessari aplicar noves mesures correctores, essent el Patronat de la Fundació plenament conscient de la recomanació indicada. En efecte, la Fundació procedeix a la convocatòria de licitacions en atenció a les disponibilitats pressupostàries». És a dir, la Fundació Tarragona 2017 feia cas omís a l’advertència d’Intervenció i tirava pel dret per a fer els Jocs a qualsevol preu.

El cas és que l’informe de compliment de l’auditoria del 2016 mostra com existeix una desviació percentual del pressupost «molt significativa», tant pel que fa als ingressos com per a les despeses, del «-96,98%», és a dir, pràcticament tot el que es va pressupostar després no es va complir. Com explica l’auditor, però, la comparació entre el pressupost i els comptes anuals en aquell exercici «és complicat perquè el pressupost es va confeccionar amb la previsió de fer els Jocs l’any 2017 i, per aquest motiu, no es van fer gran part de les despeses previstes». Amb tot, l’auditor destaca que «no queden suficientment explicades les desviacions produïdes del pressupost respecte als comptes anuals». Un punt que també destaca l’àrea d’Intervenció de l’Ajuntament de Tarragona: «La Fundació hauria de realitzar la comparació d’ingressos i despeses de forma més sistemàtica i periòdica amb indicació de comentaris i justificacions de les desviacions més significatives».

Buscant diners desesperadament

Un mes després d’aquell informe de l’interventor i només uns dies abans de la resposta del Patronat de la Fundació a l’IGAP, Josep Fèlix Ballesteros, president de l’esmentat Patronat i alcalde de Tarragona, feia una petició de subvenció per a la Fundació a la institució que dirigia des de l’any 2007: l’Ajuntament de Tarragona. La sol·licitud, feta en una instància genèrica en paper, entrada per registre i amb data 16 de novembre del 2017, és a dir, a poc més de vuit mesos de la inauguració dels Jocs, anava dirigida a la regidoria d’Esports i demanava 150.000 euros per a despeses com la redacció del projecte executiu de remodelació de l’estadi d’atletisme de Campclar, la redacció del projecte de remodelació del camp de tir Jordi Tarragó i la posterior direcció de les obres, treballs de coordinació de seguretat i salut de les obres dels vestidors de la piscina de Campclar, etc. És a dir, l’alcalde demanava, en condició de president del Patronat i del Comitè Organitzador, que l’Ajuntament, del qual ell n’era el batlle, li concedís una subvenció per a fer uns Jocs que organitzava precisament el consistori tarragoní.

En la documentació de la sol·licitud d’aquella subvenció, Ballesteros fa constar que «els projectes relacionats s’han executat globalment en un 85%». En total són 9 factures (ja entregades a la Fundació), 8 de les quals corresponien a l’empresa Urban Desing LAB ZFA i una de Bovis Project Management SA. Algunes de les factures tenen data d’octubre del 2016.

La recerca d’ingressos es va convertir en desesperada per als responsables del Comitè Organitzador. Ballesteros, a banda de demanar-se una subvenció a si mateix a l’Ajuntament de Tarragona, també en va demanar una altra a la Diputació, de la qual n’era diputat, uns mesos abans. Tal com consta en l’acta del Patronat de la Fundació Tarragona 2017 de 15 de desembre del 2016, per aquell any 2016 hi havia pressupostats 935.044,87 euros d’aportacions d’institucions. Finalment, però, només es van fer efectius 595.702,11 euros. Més de 350.000 euros de diferència negativa. L’Ajuntament n’havia aportat 190.000 euros per a projectes executius d’obres i la Generalitat havia pagat 302.500 euros. Per a trobar els 350.000 euros que faltaven, Ballesteros va recórrer a la Diputació de Tarragona.

Aquest ens provincial va aportar-los a través d’un modificatiu de crèdit, és a dir, una partida que no estava inclosa inicialment en els pressupostos. Així queda palès en l’informe que l’interventor general de la Diputació, Tomàs Carbonell, va lliurar a Ballesteros sobre la dotació de l’aplicació pressupostària que havia estat objecte de «suplement de crèdit» per a l’exercici 2017 arran d’una «petició verbal» de l’alcalde de Tarragona.  La Diputació ja havia fet efectiva una subvenció inicial de 150.000 euros als Jocs i, amb aquesta partida extraordinària, arribava als 500.000 euros.

L’acta del Patronat de desembre del 2016 mostrava un panorama desolador perquè, dels 5.756.023,25 euros d’ingressos pressupostats, només s’havien ingressat 2.593.417,79 euros. És a dir, més de tres milions menys. Només en patrocinadors privats, la desviació del pressupost era pràcticament un milió d’euros. Una xifra, aquesta del milió, que hauria ajudat a quadrar els comptes perquè en el capítol de despeses es van pressupostar 5.459.113,82 euros i es van gastar 3.455.795,27 euros, uns dos milions menys. «Per evitar tensions de tresoreria cal gestionar l’ingrés de les quantitats compromeses per les empreses en concepte de donació i patrocini (principalment Damm)», finalitzava l’anàlisi comptable en aquella acta del Patronat. Damm, com la resta de patrocinadors dels Jocs Mediterranis, però, s’havia assabentat de l’ajornament de la cita olímpica per la premsa tot i que uns dies abans els responsables de Tarragona 2017 s’havien trobat amb ells sense dir-los res. Això va molestar molt les empreses patrocinadores, fins a tal punt que Damm, tal com va poder saber Porta Enrere, va bloquejar els pagaments que s’havien de fer aquell any 2017 i no els va fer efectius fins al tram final dels Jocs, l’any 2018.

Aquell any, el 2016, va ser molt complicat pel futur dels Jocs i aquests van perillar molt. De fet, mig any abans de la sessió del Patronat on es van explicar aquestes desviacions pressupostàries, Víctor Sánchez, en la seva qualitat de secretari general del COE, va assegurar en l’assemblea general d’aquest organisme, que existia un dèficit de 9 milions d’euros en el pressupost operatiu dels Jocs, destacant la falta d’aportacions de patrocinadors privats, que era d’on havien de sortir els diners per l’operativa de la cita olímpica.

De fet, l’auditoria del 2015 ja mostrava que l’exercici del 2016 es tancaria amb un dèficit de 169.666,12 euros (sense comptar l’ajornament) i preveia que l’any 2017 hi hagués un dèficit de 10.405.971,69 euros, tal com va explicar Porta Enrere en un article del 6 d’octubre del 2016.

Amb aquesta situació financera, no és d’estranyar que l’àrea d’Intervenció de l’Ajuntament es plantegés si l’objecte de la Fundació, que era fer els Jocs Mediterranis, tenia cap mena de sentit.

L’informe de l’IGAT d’octubre del 2017 no és, però, l’únic en el qual l’àrea d’Intervenció de l’Ajuntament alertava de mala praxi a l’hora de controlar els comptes de la Fundació. De fet, durant l’any 2014, és a dir, el primer any d’existència de la Fundació Tarragona 2017, existeixen diferents informes d’Intervenció on es repeteix contínuament una observació: «Hi ha dates d’expedició de factures anteriors a les del decret i les dels lliuraments», és a dir, primer es gastaven els diners sense una aprovació prèvia de la despesa, i després es demanaven els calés per a pagar-la.

Un fet destacable és la no acceptació, per exemple, d’una factura d’un lloguer d’un vehicle per dur a quatre voluntaris de Tarragona 2017 a la ciutat turística i de vacances La Grande Motte (al costat de Montpeller) del 22 al 28 de setembre per fer tasques de voluntariat —«suport als àrbitres, atenció a l’esportista, control i manteniment de zones de competició (sorra i mar), etc.»—. Segons Villamayor, l’única despesa d’aquest viatge era un cotxe de lloguer de l’empresa Hertz que va tenir un cost de 130,20 euros —no s’explica qui o com es va pagar la resta del viatge—. «Les despeses no es justifiquen suficientment», deia l’interventor en aquella factura i en moltes d’altres que, sumades, ascendien gairebé 1.000 euros en les que estaven incloses despeses d’àpats «de l’equip de treball dels JJMM» que, en alguns casos, arribaven gairebé als 200 euros per factura.

Villamayor, la guerra pel seu compte

L’informe d’Intervenció d’octubre del 2017 incidia encara amb un altre aspecte delicat, la gestió i contractació de personal: «L’entitat no disposa de normes per escrit que regulin els aspectes relatius al seu personal […] aquestes normes garanteixen la correcta aplicació dels principis de publicitat, concurrència, transparència i igualtat, en cas de formalitzar nous processos de selecció i contractes laborals». És a dir, existia la sospita que les contractacions no s’estaven fent de forma correcta.  Així, en un dels apartats de l’Informe definitiu de l’auditoria de compliment del 2016 feta per Audit Concept SLP, es diu que «en totes les seleccions de personal es realitza una entrevista a alguns candidats, però no en tots els expedients estan definits per escrit la manera de valorar l’entrevista». Per tant, la valoració de cada candidat podia ser completament subjectiva i sense atendre a uns paràmetres establerts. Deixava la porta oberta, d’aquesta manera, a la contractació discrecional.

Un any abans d’aquest informe, tot just en l’últim exercici complet que havia analitzat l’interventor, el 2016, es va produir un fet que demostrava com anaven les coses a la Fundació Tarragona 2017. Feia temps que corrien veus que Javier Villamayor, Coordinador General dels Jocs, i Víctor Sánchez, Coordinador General Adjunt, no es dirigien la paraula i que cadascú feia la guerra pel seu compte. En una entrevista a Porta Enrere el setembre del 2016, Sánchez va negar la mala relació entre els dos, però un document de l’1 de juliol del 2016 confirma les desavinences i, el que és més greu, el fet que no treballaven de forma coordinada. «Tot i haver comunicat nombroses queixes al respecte, s’ha continuat i es continuen fent regularment actes de gestió i administració (contractacions, incorporacions de personal a l’oficina, generació i/o acceptació de compromisos de despesa, pagaments, etc.) sense comptar amb mi ni fent-me sabedor de res, un fet que podria fer pensar que estic d’acord amb decisions de les quals no en tinc cap informació […] Vist això, no puc seguir assumint la funció d’administrador derivada dels poders que em va atorgar el Patronat de la Fundació», deia Sánchez en una carta a Josep Fèlix Ballesteros. Sánchez apuntava d’aquesta manera a Javier Villamayor, de qui estava dient que feia i desfeia pel seu compte.

En la carta, Sánchez demanava continuar en el càrrec però sense estar sotmès a riscos jurídics i econòmics perquè ell no es volia fer responsable de les decisions que estigués prenent Villamayor. La resposta de la Fundació va ser desposseir de poders a Javier Villamayor i atorgar-li tots a Sánchez el gener del 2017, un parell de mesos després que es fes efectiu l’ajornament dels Jocs Mediterranis fins a l’any 2018. Sánchez, per tant, va passar a ser el director executiu dels Jocs. Amb tot, Villamayor va continuar gaudint d’operativa pròpia des del seu despatx de la Plaça de la Font, allunyat de les oficines de la Fundació que es trobaven a Marina Tàrraco.