Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Cultura i Patrimoni Ricardo Mar demana el cessament de Menchon i carrega contra la Generalitat, a qui acusa...

Comentaris (0) /

Escrit per:

El professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Ricardo Mar, no es va mossegar la llengua en el tercer episodi de Nyaps Patrimonials, l’espai dedicat a analitzar destrosses en el patrimoni històric i arqueològic de Catalunya. Mar, tot parlant de la torre de Minerva, la destrossa en forma de 13 forats fets amb un trepant que compleix ara un any, va criticar durament l’actuació del cap tècnic de gestió de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Menchon, encarregat de supervisar aquella intervenció que va provocar la destrossa i que consistia en la instal·lació d’una bastida per tal que diferents tècnics poguessin avaluar l’estat de la torre.

Tal com va explicar Porta Enrere en dos articles aquell mateix estiu (16 de juliol i 10 d’agost), Menchon no estava present en el moment de la col·locació de la bastida, un fet que, tenint en compte el Reglament de protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya, estava obligat a fer. Menchon era el màxim responsable d’aquell contracte fet per l’Ajuntament de Tarragona i, a més, havia de supervisar els treballs. La destrossa, dotze forats a l’estructura de la torre, una construcció defensiva que forma part del primer tram de la muralla de Tàrraco, del segle II aC, que forma part del conjunt monumental de la ciutat romana nomenada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000, i un al relleu de la deessa (el més important del món romà fora de la península Itàlica) va costar a Menchon ser investigat per la Fiscalia primer i, posteriorment pel jutjat, que el va cridar a declarar com a imputat en el cas juntament amb el gerent de l’empresa de la bastida, Foreseny. Aquesta empresa també té la condició d’investigada.

En el directe de Twitch de Nyaps Patrimonials (tot i que podeu trobar aquest vídeo i els altres dos que s’han fet fins ara al canal de YouTube), Mar es va mostrar molt contundent, no només amb Joan Menchon, a qui demanava la seva dimissió novament, sinó també amb la Generalitat de Catalunya, a la qual acusa de protegir el tècnic perquè els fa la feina «útil», en el sentit d’aprovar projectes que són polèmics o, directament, «il·legals», com és el cas del teatre romà de Tarragona.

La redacció de Menchon d’un informe sobre el teatre romà al marge de la resta de tècnics que explicava Ricardo Mar en el primer dels dos tuits fa referència a un cas destapat per Porta Enrere en un article del 10 d’agost de 2017. El projecte d’intervenció al teatre romà anava a càrrec de la Generalitat de Catalunya, que va encarregar l’obra a l’arquitecte Toni Gironès, que plantejava la instal·lació d’una estructura de ferro rovellat sobre les restes del jaciment. La idea de Gironès era simular volumètricament com eren les graderies originals del teatre. El fet és que el ferro, que s’havia de rovellar abans de ser instal·lat, no es va oxidar per falta de temps, i es va fer un cop l’estructura ja estava muntada, un fet que va tacar el jaciment, tal com va admetre Gironès en un altre article publicat per Porta Enrere (L’arquitecte del projecte de l’estructura metàl·lica del teatre romà admet que no va tractar l’acer contra l’òxid abans de la seva instal·lació per falta de temps i reconeix que sabia que el rovell cauria sobre el jaciment). A més, els micropilotatges de l’estructura també havien perforat el jaciment. El fet va ser tan greu que, fins i tot, l’aleshores vicepresident d’ICOMOS Espanya (i president actual), Jordi Tresserras, va criticar la intervenció pels motius assenyalats anteriorment (Jordi Tresserras, vicepresident d’ICOMOS Espanya: «El rovell de l’estructura de ferro del teatre romà tenyeix les pedres del monument, l’està afectant; hi ha restauracions volumètriques que potser no s’haurien d’haver fet») i que arqueòlegs com Josep Maria Macias, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), també ho critiquessin i plantegessin models de restauració volumètrics de l’estil d’altres que es fan a Europa, com a Carnuntum (Àustria) o Siponto (Itàlia) («La gestió del Patrimoni és un fracàs polític»: la Generalitat torna a Foment 75.000 € de la subvenció que va rebre pel teatre romà perquè el Ministeri no estava d’acord en la modificació del projecte).

El projecte de Gironès no va agradar als tècnics de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona que es van oposar frontalment. Entre els tècnics estava Joan Menchon, que també signava aquell document que tenia data de 5 de febrer de 2016. Amb tot, tal com s’explicava en l’article de Porta Enrere de l’agost de 2017, Menchon va fer un altre informe d’amagat dels seus companys. El nou document estava signat el 18 de juny de 2017 i llavors Menchon ja justificava, punt per punt, el projecte de Gironès. És això el que porta a Ricardo Mar a dir que la Generalitat havia protegit Menchon en el cas de Minerva quan aquest alt tècnic del consistori tarragoní va minimitzar els danys de la torre i el relleu de la deessa argumentant que el volum de monument i escultura perduts eren de 0,21 litres, és a dir, «menys del que cap en una ampolla petita d’aigua». Per a Mar, que l’aleshores directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, tragués importància a la destrossa i, sobretot, a les explicacions de Menchon (ampolla d’aigua inclosa), eren una manera de pagar el favor que el cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona els va fer quan va avalar amb aquell informe de juny de 2017 un projecte al qual s’havia oposat amb la resta dels seus companys de departament, el del teatre romà. A banda d’Ibar, Mar assenyalava Josep Manuel Rueda, que posteriorment va substituïr Ibar al capdavant del Patrimoni Cultural de la Generalitat i que va ser, en paraules del professor de la URV, un dels impulsors del projecte del teatre romà.

De fet, la directora general de Patrimoni Cultural d’aquell moment, Elsa Ibar, va negar que, fins i tot, calgués demanar un permís a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat per a la instal·lació de la bastida sobre la torre, un fet que, tal com Ricardo Mar va exposar en la seva carta al Diari de Tarragona, i com va recollir Porta Enrere en l’article del 10 d’agost de 2021, era d’obligat compliment segons el Reglament de protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya. De fet, l’Agència va negar fins a dues vegades a Porta Enrere que l’Ajuntament de Tarragona hagués de demanar l’esmentat permís, argumentant, simplement, que per muntar una bastida no calien permisos.

De fet, quan Menchon va adonar-se que els operaris de l’empresa Foreseny havien foradat el monument un cop van fixar l’estructura a la torre, el remei va ser treure els claus dels forats fets amb el trepant i recolzar la bastida sobre la torre i el relleu, posant unes proteccions de goma en els topalls de fusta per no fer malbé (encara més) el monument. Però el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) va fer constar en un informe que aquella solució posava en perill el relleu de la deessa perquè les oscil·lacions de la bastida amb el pes de les persones que hi havia a sobre feien que el topall colpegés l’escultura i la podia malmetre.

El tub que estava fixat al relleu de Minerva, amb el forat en primer terme (al bell mig de l’escut de la deessa). A dalt, a l’esquerra, el topall de fusta amb coberta de goma que recolza la bastida sobre l’escultura i que el CRBMC va fer treure.

La justificació de Menchon en relació amb el petit volum de monument fet malbé i la seva comparació amb l’ampolla d’aigua, que va indignar la comunitat científica, va fer que Mar escrivís una carta oberta al Diari de Tarragona demanant la dimissió del tècnic, que no es va produir. En l’episodi de Nyaps Patrimonials, el professor de la URV fa una crida a l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, perquè faci fora Menchon, de qui considera que no pot continuar sent el cap d’arqueologia de la ciutat tarragonina.

Malgrat les peticions de cessament de Mar, que arrenquen des que Porta Enrere va fer pública la destrossa de la torre i el relleu l’any passat, des de l’Ajuntament de Tarragona s’ha donat suport a Joan Menchon. Així ho refermava el regidor de Patrimoni Històric Hermán Pinedo, que descartava substituir el cap tècnic del seu càrrec tot i que carregava contra tècnics del seu departament per considerar-los ineficients (Pinedo descarta apartar Menchon al capdavant de l’àrea tècnica de Patrimoni Històric i carrega contra la «ineficiència» dels departaments de l’Ajuntament).

A Nyaps Patrimonials (un espai que compta amb el suport de Porta Enrere i en el qual s’expliquen moltes de les investigacions d’aquest mitjà), Mar feia esment d’alguns dels projectes avalats per Menchon i que han estat autèntics fracassos, com el de l’aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable) o les graderies del circ de la plaça de Sedassos. El professor de la URV es plantejava obertament si, un cop vist el llistat d’actuacions fallides i amb l’ombra de Menchon al darrere, aquesta era «la persona idònia per liderar el patrimoni històric de la ciutat» i es preguntava si no se’l podia traslladar de departament —i, per tant, cessar-lo del seu càrrec—, fent una nova crida a l’alcalde Pau Ricomà (ERC).

Cal recordar que el cas de Sedassos també és especialment greu. Es va decidir muntar una estructura de maons, acer i fusta sobre les restes de les graderies del circ romà. Per a fer-ho, l’Ajuntament de Tarragona va enganyar el Ministeri de Foment, que és qui atorgava una subvenció, quan va dir que disposava de plà director del monument, quan aleshores no el tenia, tal com va explicar Porta Enrere en un article del 16 de juliol de 2019 (L’Ajuntament de Tarragona va amagar al ministeri de Foment la inexistència del pla director del circ per aconseguir la subvenció de Sedassos: la història d’un altre projecte problemàtic). De fet, Joan Menchon havia dit a l’arquitecte del projecte (triat a dit) que «esmolés molt bé el llapis» en referència a ocultar la falta de pla director perquè allò suposaria que el ministeri estatal tombaria la proposta de l’Ajuntament. El projecte, que té els mateixos mals que el teatre —reconstrucció volumètrica sobre el jaciment, malmetent-lo— també té tots els números per a ser desmuntat, però caldrà que passin 25 anys, temps que el Ministeri demana que es mantingui cada intervenció que subvenciona si l’administració que ha rebut els diners no vol haver-los de tornar. O bé, pot haver-hi una altra opció, cara igualment, que seria la denúncia en un jutjat, que segons Mar, obligaria a desmuntar aquesta mena de construccions, tal com va passar al teatre de Sagunt amb una sentència del Suprem.

Mar critica que algunes d’aquestes intervencions fallides, com la del teatre romà de Tarragona, es van fer amb l’argument de «si no, no es faria mai res», i citava la regidora de Patrimoni Històric d’aleshores Begoña Floria (PSC). Aquest argument, pel professor de la URV, és inacceptable.

De fet, la regidora Floria va negar en públic l’existència d’aquell document signat per tots els tècnics de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona i que havia publicat Porta Enrere. Aquest mitjà va haver de sortir al pas de la regidora i demostrar que el document existia i l’havíem consultat i reproduït en l’article.

Per a Mar, la problemàtica cal trobar-la en la falta d’interès de la classe política sobre el patrimoni. En el cas de Tarragona, explica, que els polítics s’omplen la boca sobre l’arqueologia però que a l’hora de la veritat, res de res, prefereixen impulsar projectes de construcció d’equipaments i habitatges, que paguen impostos, en lloc de preservar les restes arqueològiques. De fet, el professor de la URV recorda que, un cop Tarragona va assolir el nomenament de Patrimoni Mundial de la Humanitat, els polítics ja en van tenir prou. Tenien la medalla que volien i, a partir d’aquell moment, s’han desentès del patrimoni històric.

Mar sap molt bé de què parla en relació amb fa més de 20 anys i el patrimoni tarragoní. Ell era, aleshores, el màxim responsable tècnic de la campanya perquè el conjunt monumental de Tàrraco aconseguís ser Patrimoni Mundial de la Humanitat, després de dos intents infructuosos. Segons el professor de la URV, només una conscienciació de la ciutadania pot canviar les coses, en el sentit de la indolència de polítics i autoritats en matèria de patrimoni històric.

De fet, Ricardo Mar apunta que alguns dels tècnics que van lluitar per preservar el patrimoni arqueològic català i que actualment ocupen llocs de màxima responsabilitat, com Maite Miró, que és l’actual cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i que havia estat, durant molts anys, la cap d’aquest servei a les comarques tarragonines, ara ja no tenen aquesta actitud combativa i de defensa de l’arqueologia i que, amb les seves decisions, afavoreixen projectes que destrueixen el patrimoni, com el cas de la Vil·la romana de Calella (aquest cas va ser tractar en el primer episodi de Nyaps Patrimonials i podeu trobar el vídeo sencer al canal de YouTube).

Per a Mar, el fet que la promoció d’un tècnic funcionari depengui de la seva bona relació amb el polític de torn ha fet decréixer l’esperit crític dels arqueòlegs i experts en patrimoni cultural de les administracions i això ha provocat que al capdavant de les mateixes, en l’apartat tècnic, s’hagi promocionat als més dòcils en lloc dels més capaços.

Podeu veure tot l’episodi 3 de Nyaps Patrimonials a YouTube:

 

 

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.