Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Cultura i Patrimoni, General «La gestió del Patrimoni és un fracàs polític»: la Generalitat torna a Foment 75.000 €...

Comentaris (0) /

Escrit per:

La Generalitat va haver de tornar més de 75.000 euros de subvenció que el ministeri de Foment li havia concedit per la intervenció en el teatre romà de Tarragona perquè l’Estat no estava d’acord en la modificació del projecte que es va fer posteriorment a la concessió de l’esmentada ajuda econòmica. Així, dels 197.400,50 euros que Foment va aportar al projecte de la instal·lació de l’estructura metàl·lica que es troba sobre les restes del teatre romà, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) en va haver de tornar 75.204,27 en un pagament que es va fer durant el mes de febrer d’enguany.

El projecte, impulsat per l’administració catalana, era finançat a mitges amb Foment (1,5% Cultural) i tenia un cost total de 394.801,00 €. Foment, que inicialment va aprovar i pagar la subvenció el mes de gener del 2016, en va reclamar posteriorment una part d’ella perquè no estava d’acord amb les modificacions del projecte que es van fer. L’ACdPC admet a Porta Enrere que aquesta discrepància de Foment es deu a «preus contradictoris fruit de les modificacions de micropilotatge que van obligar a modificar l’estructura». La modificació de la qual parla l’ACdPC es va fer, segons aquest departament de la Generalitat, l’abril del 2017 i es va produir arran de la troballa d’unes restes romanes anteriors al teatre.

Les restes eren unes tabernae, és a dir, uns bars o restaurants d’època romana. Segons l’arquitecte del projecte d’intervenció al teatre romà, Toni Gironès, aquestes tabernae es van trobar tot just abans de l’inici de les obres que havien de permetre la instal·lació de l’estructura d’acer corrugat sobre el monument. La troballa va obligar, segons va explicar Gironès en una taula rodona organitzada pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) el 27 de novembre passat, a canviar molts dels micropilotatges (56 dels 92 previstos) on s’aguantava l’estructura metàl·lica. Allò, segons l’arquitecte, va retardar el projecte i ara sabem que el va encarir per les arques de la Generalitat perquè va perdre una part de la subvenció estatal. L’ACdPC no especifica a Porta Enrere en què consisteixen aquests «preus contradictoris», però el cert és que l’administració catalana va haver d’assumir el finançament que el ministeri de Foment ha reclamat.

Segons explica l’ACdPC a Porta Enrere, el cost total de la intervenció del teatre romà de Tarragona va suposar una despesa de 767.753,87 euros, gairebé 600.000 € dels quals van ser aportats per la Generalitat. La resta (197.400,50 €), pel ministeri de Foment que posteriorment va recuperar 75.204,27 euros esmentats anteriorment. L’ACdPC explica que els gairebé 800.000 euros de la intervenció no corresponen només a l’estructura metàl·lica, sinó que s’inclouen les excavacions prèvies i la restauració del monument. Així, segons aquesta agència de la Generalitat, «l’excavació arqueològica (inclou sondeig, estudi geològic, direcció de l’excavació i les obres de l’excavació): va costar 113.861,99 euros i la restauració del monument (inclou extracció de mostres per analitzar els materials, sanejament, neteja dels materials, protocol de conservació, reintegració, etc..) va costar 134.614,23 euros». També cal afegir l’actuació sobre el mur del carrer de Caputxins, el qual va reforçar per evitar que pogués caure sobre el jaciment a causa del gran desnivell entre l’esmentat carrer i el jaciment. El cost va ser de 63.754,39 euros. De fet, en l’estudi encarregat per la Generalitat de Catalunya sobre tots els monuments i que va publicar Porta Enrere indicava el perill de despreniment d’aquest mur. Amb tot, l’obra es va fer durant l’any 2017.

L’ACdPC admet una desviació del 10% sobre la despesa prevista en aquesta intervenció arran de la modificació dels micropilons. A aquest sobrecost cal afegir l’assumpció dels 75.000 euros de subvenció que va haver de retornar a Foment a començaments d’enguany. Si se sumen les quantitats facilitades per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (excavació arqueològica, restauració i mur de Caputxins), el resultat és de 312.230,61 euros. Si es té en compte que el cost de la instal·lació de l’estructura metàl·lica era de 394.801 euros que pagaven a parts iguals l’ACdPC i el ministeri de Foment, el resultat és 707.031,61 euros. Si el cost total del projecte va ser, segons  la Generalitat, de 767.753,87 euros, això vol dir que l’administració catalana va assumir més de 60.000 euros de sobrecost (el 10% de desviació que assegurava a Porta Enrere) més, evidentment, els 75.000 euros que va haver de retornar a Foment.

Excavació arqueològica

 113.861,99 €

Restauració monument

 134.614,23 €

Mur contenció Caputxins

63.754,39 €

Estructura metàl·lica

394.801 €

Sobrecost

60.722,26 €

TOTAL

767.753,87 €

Incomplint els terminis de la subvenció

«El 28 de desembre del 2016 signem l’inici de les obres fora de termini per a no perdre la subvenció [del ministeri de Foment] tot i que els treballs de veritat es van començar al gener [del 2017]», deia Gironès en aquella taula rodona organitzada pel COAATT. L’arquitecte admetia que ja estaven fora de calendari pel que feia a la subvenció i posteriorment explicava que quan va iniciar realment les obres el gener del 2017 es va trobar amb la descoberta d’unes restes (les tabernae) que van retardar encara més l’obra. En aquella taula rodona també hi havia Josep Maria Macias, Doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i investigador i membre de l’àrea de recerca de l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC), que va mostrar la seva sorpresa quan Gironès va qualificar aquelles tabernae de troballa inesperada perquè, segons Macias, la seva existència era prou coneguda. «Aquest és un fet que els arqueòlegs ja coneixíem», va dir Macias tot citant un article de l’any 1983 signat per Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo i Mercè Roca que ja parlava de la presència d’un edifici de tavernes anterior al teatre romà.

Segons explica el ministeri de Foment a Porta Enrere, les subvencions atorgades per l’1,5% Cultural tenen una data límit per acabar les obres però també una per a iniciar-les un cop s’ha fet efectiu el pagament. Així, l’ACdPC confirma a Porta Enrere que Foment va pagar els gairebé 200.000 euros de subvenció el mes de gener del 2016. Segons Foment, la data límit per a iniciar les obres és de sis mesos i d’un total de 18 per a finalitzar-les sempre que no es demanin pròrrogues, els motius de les quals poden ser excavacions arqueològiques o condicions meteorològiques adverses, entre d’altres. És a dir, si la subvenció es va pagar el gener del 2016, les obres haurien d’haver començat el juliol del 2016 a tot estirar i s’haurien d’haver acabat un any després, el juliol del 2017. Però no va ser així.

Segons Toni Gironès la data d’entrega de les obres havia de ser el mes de setembre del 2017 però van demanar una pròrroga a Foment (per la descoberta de les tabernae i l’excavació que s’hi va fer) que, un cop concedida, els permetia acabar el desembre d’aquell any, que és quan es va finalitzar.  Això contrasta amb el que el ministeri de Foment explica a Porta Enrere. Segons els responsables de Foment, la finalització de les obres està documentada el 30 d’octubre d’aquell any, és a dir, posteriorment a la data inicialment fixada anterior a la pròrroga (setembre del 2017) que, segons Gironès, se’ls havia concedit, però, anterior a la data de finalització d’obres que l’arquitecte assegura que es van acabar els treballs: desembre del 2017.

És evident que l’obra no va finalitzar l’octubre perquè, tal com explicava Gironès en l’esmentada taula rodona i també a aquest periodista quan Porta Enrere va contactar amb ell perquè expliqués els problemes amb l’oxidació de l’estructura (llegiu l’article on Gironès admetia que no havia fet cap tractament a l’acer corrugat abans d’instal·lar-lo al jaciment i que, a sobre, admetia que sabia que el rovell cauria sobre les restes romanes), les bigues d’acer van arribar al jaciment el mes de setembre (no especifica data) i encara s’havien de muntar. La falta de temps per acabar l’obra va provocar, segons Gironès, que el material no es passivés al taller, tal com constava en el projecte executiu, i es va remullar amb aigua per iniciar la seva passivació in situ, al jaciment. «El serraller que ens feia tot l’acer va haver d’esperar fins que li diguéssim quin i quant de material necessitàvem ara perquè s’havia modificat el projecte. Això va fer que no tinguéssim els ferros fins al setembre. Si els passivàvem al taller, necessitaríem dos mesos més perquè l’Owatrol fes la seva funció però havíem d’entregar l’obra abans de desembre d’aquell any i encara havíem de muntar tota l’estructura, és clar».

A més, un cop muntada l’estructura, Gironès i el seu equip van fer tractaments parcials en el metall per impedir que l’òxid taqués a les persones que circularien per sobre del passadís que simula el praecintio.

Els incompliments en els terminis d’execució d’una subvenció poden comportar la pèrdua d’aquesta ajuda econòmica, un fet que a Tarragona no és nou perquè, per exemple, i tal com va publicar Porta Enrere el 13 de setembre del 2017, l’Ajuntament va deixar escapar una subvenció de la Generalitat per valor de tres milions d’euros per aquest motiu. També cal recordar el cas de la intervenció de Sedassos, on l’Ajuntament va rebre aportació de Foment mitjançant l’1,5% Cultural i l’obra encara no està acabada —tot i que des del ministeri consideren que és un incompliment del contractista i no de l’administració— i es va justificar assegurant que la intervenció estava inclosa en l’inexistent Pla Director del Circ tal com va publicar Porta Enrere.

Les presses i pressions en les Comissions Territorials de Patrimoni

En la taula rodona organitzada pel COATT, una de les ponents, Elisenda Rosàs, especialista en restauració del patrimoni arquitectònic i que havia estat membre de moltes Comissions Territorials del Patrimoni Cultural, va admetre que la falta de temps provocava que s’aprovessin projectes que caldria mirar-se amb més cura per evitar problemes posteriors tal com ha passat amb el teatre romà de Tarragona, on denunciava pressions per a l’aprovació. «Un projecte com el del teatre romà s’explica, s’aprova o rebutja en mitja hora. Estem parlant d’un projecte que s’ha fet durant mesos. Ens falta temps. Hi ha pressions. Quan hi ha temes com el teatre romà, poden haver-hi pressions. També es podria explicar com es trien els membres de la comissió…».

De fet, en els informes d’aquestes Comissions de Patrimoni en relació amb el teatre romà de Tarragona a les quals ha tingut accés Porta Enrere, els projectes d’intervenció (l’inicial i el modificat) es van aprovar per unanimitat. En la del 2 de novembre del 2015 (any de l’aprovació de la subvenció de Foment), l’aprovació era per unanimitat amb condicions:

  • Que els nivells previstos s’adeqüin, el màxim possible, a la realitat dels últims estudis arqueològics.
  • Que el suport de l’estructura metàl·lica sigui la més lleugera possible per tal de reduir l’afectació del subsòl i aconseguir un menor impacte visual.
  • Augmentar l’opacitat dels plans verticals de l’estructura que conformen les grades per tal d’aconseguir que els visitants puguin tenir una percepció volumètrica més gran del monument en el seu origen.

I feia també les següents recomanacions:

Una intervenció criticada

Sobre l’últim punt de les «recomanacions» de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona, Josep Maria Macias va ser especialment crític amb la intervenció del teatre romà durant la taula rodona al COATT. «El teatre suposa un problema d’integració urbanística i no s’ha reflexionat sobre això. L’actual restitució arquitectònica confon i enganya perquè obvia la summa cavea. Necessites una visita guiada per saber com era volumètricament el teatre». I, en relació a aquesta última frase, explicava: «El millor jaciment és aquell que no necessita visites guiades, que s’explica per si mateix per recursos arquitectònics o museogràfics, com l’arc de Carnuntum. En el món del patrimoni moltes vegades la intervenció de l’arquitectura no és un mitjà sinó una finalitat, molts cops l’arquitecte no es sotmet a les necessitats de respecte del jaciment. Aquí es troba el conflicte entre arquitectes i arqueòlegs». Sobre el paper de l’arquitectura i d’alguns arquitectes en determinats projectes, Macias sembla que segueix la línia d’un altre arquitecte afincat a Tarragona, Enric Casanovas, que en declaracions a Porta Enrere en relació amb l’òxid de l’estructura metàl·lica del teatre romà va dir: «Hi ha una manera de fer arquitectura que és la de revista per a la fotografia inaugural i deprés la resta sembla que ja no importi».

A l’arc romà de Carnuntum (Àustria) es va situar un enginyòs vidre amb el qual es pot veure com seria l’arc complet gràcies a un dibuix que completa el que falta del monument.

Macias també assegurava en la seva xerrada que li agradava una intervenció feta a la basilica paleocristiana de Siponto (Itàlia), on els tècnics van reconstruir, mitjançant filferros, l’estructura desapareguda de la basílica. Això, però, podia contradir la crítica que Macias havia exposat sobre el teatre romà de Tarragona no només aquella tarda en la taula rodona, sinó en altres ocasions. Macias ho va argumentar: «Siponto m’agrada perquè es troba en un context no urbà i això no suposa, com el teatre, un conflicte d’integració urbanística. Siponto és un cas urbanísticament aïllat, no hi ha una reflexió urbanística. En el cas del teatre romà de Tarragona s’ha començat la casa per la teulada».

L’investigador de l’ICAC assegurava que hi ha una sèrie de preceptes bàsics en les intervencions a les restes arqueològiques que s’haurien de tenir en compte. «Totes comencen per “r”, una consonant que m’agrada molt», va dir fent broma perquè ell pronuncia malament aquesta lletra:

  • Responsabilitat: hem de ser conseqüents i responsables amb el passat que tenim i que es projecta fora de les nostres fronteres.
  • Respecte: sobre unes restes que s’han conservat miraculosament i que exigeixen que la plàstica o volumetria contemporània no es sobreposi agressivament sobre elles.
  • Rigorositat: projectes que per volum o materials no confonguin la interpretació del patrimoni.
  • Reversibilitat: cas paradigmàtic, Sagunt. Sentència ferma que l’obliga a desmuntar-lo però que cap polític o tènic municipal ha executat.
  • Racionalitat: s’ha de pensar si l’actuació aporta alguna cosa al jaciment i si és proporcional.
  • Reversibilitat econòmica: en un context de crisi econòmic gastar centenars de milers d’euros en algunes intervencions que potser no duren… A Tarragona ens hem gastat un milió d’euros en dos projectes on han intervingut arquitectes i veurem quan temps duren. Tenim l’experiència del jardí vertical que va durar 10 anys on al final es van fer només cinc hores de retransmissió televisiva, que va costar gairebé dos milions d’euros i que ara s’haurà de desmuntar.
  • Ridícul: és imprescindible la mediació de museògrafs entre arqueòlegs i arquitectes. Perquè si en aquest debat s’imposen els criteris polítics com ha passat  recentment això ens porta al ridícul. La museografia tarragonina en el context de l’Europa occidental s’està convertint en un exemple d’allò que no s’ha de fer amb el Patrimoni.

I va continuar explicant, sota el seu punt de vista, el per què de l’errada a l’hora de plantejar una intervenció al teatre romà com es va fer en contraposició de Siponto: «El cas italià és un edifici íntegre i reconstrueixen la meitat i dibuixen tota la secció de l’edifici mentre que en el cas del teatre de Tarragona, l’arquitecte s’atreveix a sobreposar una volumetria que no és la correcta sense haver finalitzat el projecte científic. Aquesta volumetria s’imposa bruscament sobre el patrimoni i, a sobre, ha costat molts diners. Hi havia altres opcions».

El fracàs dels polítics

«La gestió del patrimoni de Tarragona és un fracàs polític, d’uns polítics que no han assumit la seva responsabilitat. Recordem el compromís de l’Ajuntament de Tarragona  en el dossier de candidatura de patrimoni de la humanitat de la Unesco per crear una entitat de coordinació i de programació. Això no s’ha fet. Els polítics s’han pres el reconeixement de la Unesco com una medalla i no com una responsabilitat», deia Josep Maria Macias.

L’entitat de coordinació i de programació que reclamava aleshores Macias podria fer-se realitat a partir d’ara perquè l’Ajuntament de Tarragona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) van acordar la setmana passada en una reunió a Tarragona la creació d’una Taula de Gestió del Patrimoni que formarien tècnics municipals, de l’ACdPC, l’Estat o l’Arquebisbat i serviria per a coordinar estratègies de conservació i d’actuació als monuments.

El fet és que fins ara aquesta «taula» no ha existit i això ha comportat que cada administració fes la guerra pel seu compte, amb projectes que no havien estat consensuats i que generaven rebuig en diferents tècnics de cada bàndol. Un cas simptomàtic és el teatre romà de Tarragona. Com va explicar Porta Enrere el 10 d’agost del 2017, tots els tècnics del departament de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona van redactar i signar un informe on criticaven àmpliament el projecte del teatre romà i demanaven la seva reformulació «ad fundamentis» per part de l’equip redactor. Però l’aleshores regidora de Patrimoni Begoña Floria no es va oposar frontalment al projecte —impulsat per la Generalitat de Catalunya— argumentant que «el projecte del teatre romà no és el que l’ajuntament vol, però el vam aprovar perquè si no, no es faria res».

En l’informe dels tècnics també s’assegurava que la intervenció al teatre romà no tenia cap mena d’encaix amb el que s’havia fet fins aleshores a la ciutat perquè l’actuació suposava «la imposició d’un llenguatge absolutament diferent que porta implícit considerar el teatre com una peça separada del patrimoni històric de la ciutat amb el perill afegit de constituir-se en un precedent per actuacions futures».

«El problema és: instrumentalitzem el Patrimoni per a uns determinats interessos o el tractem amb respecte i responsabilitat?», es preguntava Josep Maria Macias, que també va qüestionar la intervenció a Sedassos: «Quin era l’objectiu de la intervenció? Donar una millor visió del circ des de les graderies? Doncs mira, allí al davant tens una tenda. Els fusters deuen estar contents», deia. Això últim el tema de la fusta amb la qual s’havia cobert les graderies originals romanes (amb una planxa d’acer per sota també), va ser destacat com un gran error pel vicepresident ICOMOS Espanya en una entrevista a Porta Enrere.

«Sedassos conceptualment pot estar bé si s’hagués fet a Cos del Bou, des d’on veus l’Ajuntament. És un projecte municipal i en aquest cas no li podem donar la culpa a un arquitecte de fora o a Madrid, un dels recursos habituals», incidia Macias, que veia com no estava sol en les seves crítiques en el funcionament general de la gestió del patrimoni històric.

«Sedassos no té visió de conjunt. La barana de dalt no lliga amb l’Enrajolat. I molta gent no se n’adona però és important perquè trenca la visió d’unitat urbana», apuntava un dels altres ponents de la taula rodona, Jordi Segura Torres, responsable del servei d’arquitectura, conservació  i millora del patrimoni de la secretaria d’habitat urbà i territori del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Torres afegia: «A molts ajuntaments falten projectes de conjunt i plans directors. A Tarragona falta un projecte que ho uneixi tot. El principal problema és que quan surt la subvenció de l’1,5% de Madrid o l’1% de la Generalitat, tot són corredisses: fes-me el projecte executiu en una setmana, i els projectes d’estructures en una nit». Unes afirmacions aquestes últimes, que es poden aplicar perfectament al projecte del teatre romà de Tarragona però també al de Sedassos, els dos amb problemes de concepte de la intervenció i de terminis per cobrar les respectives subvencions.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *