Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat L’històric descontrol a les empreses municipals (II): els gerents van gastar gairebé 500.000 euros amb...

Comentaris (0) /

Escrit per:

Els professionals encarregats de dirigir els afers de les diferents empreses, fundacions i patronats municipals de Tarragona, és a dir, entitats que gestionen diners públics i que formen part de l’estructura del consistori tarragoní van gastar gairebé 500.000 euros en un període de 20 anys. Aquesta quantitat podria semblar ridícula si es cregués que aquests diners fossin, en realitat, el pressupost total d’aquestes empreses, però no es tracta d’això, sinó de despeses fetes amb una forma de pagament molt controvertida: mitjançant targetes de crèdit.

De totes les entitats investigades per Porta Enrere —Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), Empresa Municipal de Transports (EMT), Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals S.A. (Espimsa), Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET), Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA), Fundació Smart Mediterranean City, Patronat Municipal d’Esports, Agrupació d’Interès Econòmic (AIE), Agrupació d’Empreses Municipals de Tarragona (AEMT), Servei Municipal d’Habitatge i Actuacions Urbanes S.A. (SMHAUSA), Patronat de Turisme, Empresa de Serveis Funeraris Municipals de Tarragona (EMSERFUMT) i Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT)— la totalitat de la despesa de les targetes de crèdit entre els anys 2000 i 2019 es va fer a l’EMDET, AMT, l’EMT, Espimsa, EMATSA, Smart City, Emserfumt i EMMCT. La resta d’empreses, fundacions i patronats asseguren a Porta Enrere que mai han disposat de cap targeta.

*Només s’indiquen les despeses de l’EMMCT (Tarragona Ràdio) fetes en restaurants i pagades amb targeta de crèdit. Tal com vam explicar en un article publicat el 29 de gener de 2021, aquesta empresa municipal va ser utilitzada per teixir una xarxa clientelar tot buscant rèdits polítics favorables al PSC. Es van desviar enormes quantitats de diners amb finalitats impròpies d’una emissora municipal.

 

El que s’ha viscut a Tarragona durant dues dècades (les que ha investigat Porta Enrere) ha estat digne de les famoses «targetes black» de Bankia —242.000 euros de l’època de Cajamadrid i 15,2 milions d’euros ja com a Bankia en una entitat financera que va haver de ser rescatada pel govern de l’Estat amb 23.500 milions d’euros de diners públics (el pressupost de l’Ajuntament de Tarragona el 2019 era, per exemple, de poc més de 174 milions d’euros, 150 vegades menys que el rescat a Bankia)—. A diferència d’aquell assumpte, a Tarragona només s’ha arribat a la justícia en un parell de casos, el de l’exgerent d’Espimsa, Isidre Prunor, l’abús dels recursos públics per part del qual va ser destapada per aquest mitjà, i el de l’exgerent de l’Empresa Municipal de Transports, Mario Cortés. Fa poques setmanes es va saber que l’EMMCT duria a la Fiscalia el cas de Tarragona Ràdio que va ser destapat per Porta Enrere.

Prunor, històric gerent de l’empresa de mercats que tenia un salari per sobre dels 150.000 euros anuals, va gastar-se més de 20.000 euros —sou a banda— en restaurants en només tres anys. Aquell cas revelat per Porta Enrere va suposar, uns mesos després de la seva publicació i arran del canvi de govern a l’Ajuntament (del PSC a ERC), l’acomiadament de Prunor. La investigació sobre el malbaratament de recursos públics a Espimsa feta per Porta Enrere va permetre, a més, descobrir que l’exgerent i dos alts directius més s’havien apujat el sou quan tenien prohibit fer-ho i que, a més, havien amagat diferents targetes de crèdit—a banda de les dels restaurants—.

Aquelles targetes ocultes havien servit per pagar durant anys el combustible dels vehicles privats dels tres directius. En total, més de 50.000 euros en carburant.

Però, tot i que els fets d’Espimsa poden semblar escandalosos, no són, ni de bon tros, els més alarmants en tot el descontrol que durant més de dues dècades ha planat a les empreses municipals tarragonines.

El passat 21 de desembre, Porta Enrere explicava que l’antic gerent d’AMT i l’EMT, Jesús Trasobares, màxim responsable d’obres del fallit pàrquing Jaume I, havia gastat més de 70.000 euros en hotels, restaurants i viatges durant els anys en què havia estat el gestor de les dues empreses municipals (2000-2008).

Algunes de les dades revelades en aquell article permeten fer-se a la idea de la vida de comoditats de la qual va gaudir Trasobares amb els diners públics, amb factures d’hotels superiors als 1.500 euros i àpats per valor de 300, 500 o 3.000 euros.

Trasobares no va ser qui més va gastar en el període analitzat per aquest mitjà. La palma se l’endú Mario Cortés, el seu successor en el càrrec a l’EMT

Els successors de Trasobares

Però Trasobares no va ser qui més va gastar en el període analitzat per aquest mitjà. La palma se l’endú Mario Cortés, el seu successor en el càrrec a l’EMT.

Així, si ens fixem en les dades, podem comprovar que, amb l’arribada de Cortés a la gerència de l’empresa de transports (maig 2008), les despeses fetes amb la targeta de crèdit es disparen. Aquell any, el total va ser de 15.921,48 euros, una xifra molt superior a la màxima registrada per Trasobares (9.746,36 el 2004). D’aquells gairebé 16.000 euros del 2008, només 2.845,11 euros corresponen a Trasobares, la resta, més de 13.000 euros, es gasten amb Mario Cortés com a titular de la targeta.

Cortés, o la persona que utilitzés aquell mètode de pagament que anava a nom del gerent de l’EMT, va gastar sense aturador, sent el 2013 l’any que va registrar més despesa, 20.795,01 euros. El 2014 i 2015, els pagaments fets amb la targeta de crèdit també són enormes: 18.089,78 euros i 16.291,5 euros respectivament.

Tal com va passar amb Trasobares, els càrrecs a la targeta demostren que la gran majoria de la despesa feta a l’EMT amb aquest sistema de pagament i sota la gestió de Mario Cortés va ser, bàsicament, en restaurants, tot i que també hi ha viatges (alguns d’ells a l’estranger).

Així, només arribar el càrrec, Cortés va començar a gastar en àpats. Entre juny i juliol de 2008 la factura per aquest concepte va ser de 1.013,17 euros, destacant un dinar al Racó del Pescador el 4 de juliol per un import de 320,90 euros. Però n’hi ha d’altres, com 253,60 al restaurant Rovira —establiment molt utilitzat per un altre exgerent d’una empresa municipal, Josep Maria Bonet, de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació—.

L’agost de 2008, Cortés va gastar 395,35 euros al Racó del Pescador. Dies abans, havia pagat més de 2.000 euros en material informàtic. Entre mitjans de juliol i mitjans d’agost, les despeses amb la targeta, majoritàriament en restaurants (Rovira, Entrecopes, La Cuineta, l’hotel Holiday Inn de València, etc.), eren de 3.469,97 euros.

El 2009 destaca un àpat al restaurant Rovira el 14 de gener per un import de 292,73 euros, un altre a la Roca d’en Manel per 282,05 euros el febrer d’aquell any i un de 234,37 euros al restaurant Sakura el 6 d’abril. Només un mes més tard, Cortés va pagar 470,53 euros a La Boella, 218,13 euros al Balandra el mes de juny i, al setembre, 430,13 euros a Mas Roselló.

El 2010, l’aleshores gerent de l’EMT va gastar entre abril i maig d’aquell any 482,87 euros en dos hotels, a Madrid i Bilbao. En aquesta ciutat basca va pagar 158,36 euros a l’Asador Indusi, una quantitat sensiblement inferior als 346,49 euros que va gastar al restaurant Ca Vidal de Perafort el 10 de maig o els 321,60 euros de la Taverna de Mar només tres dies després, i va finalitzar el mes al restaurant AQ, tot gastant-se 294,25 euros. Cortés va acabar l’any amb unes despeses en establiments de restauració encara més grans: durant el mes de desembre, i només citant les més destacades, va pagar 642 euros en un sopar la nit del 15 al 16 de desembre al restaurant Les Coques. Aquella vetllada va finalitzar al Museum, un lloc de copes de la nit tarragonina ja desaparegut, on es  va gastar 70 euros (a les dues de la matinada, tal com mostra el registre del pagament electrònic). Però només dos dies més tard, el gerent de l’EMT va gastar 359,36 euros al restaurant Can Bosch de Cambrils (una estrella Michelin), l’endemà va tornar a fer copes al Museum (60 euros pagats a les quatre de la matinada) i el 21 de desembre va anar al restaurant La Caleta tot pagant un dinar de 199,50 euros.

El 2011, Mario Cortés va gastar 243 euros per un dinar al restaurant La Caleta el 31 de març. El 8 d’abril hi ha un pagament fet a l’hotel Jaime III de Palma de Mallorca i, aquella mateixa nit, un sopar al restaurant Casa Eduardo (167,30 euros) de la capital illenca. Només uns dies més tard, l’aleshores gerent de l’EMT es gastava 395 euros al restaurant La Caleta i abans d’acabar el mes va pagar 605,70 euros per uns bitllets de tren (als extractes de les targetes no consta on era el viatge). El 10 de juny, a les 3.36 h de la matinada, pagava 170 al Museum després d’haver-se gastat, aquella mateixa nit en un sopar a La Bocha (un restaurant argentí ja desaparegut) 185 euros. Aquell mes hi ha pagaments en dos àpats al restaurant la Bota per un import de 337,1 euros.

Els extractes demostren la successió de dinars i sopars dia rere dia. El 5 de setembre va gastar 296,80 euros a Les Coques, el 27 d’aquell mes hi ha una compra de 621,99 euros a la companyia aèria Easy Jet i el 16 de novembre destaca una despesa de 237,60 euros a l’Hotel Ònix Rambla de Barcelona. El 16 de desembre pagava  939 euros a El Corte Inglés i quatre dies més tard es gastava 432 euros al restaurant Balandra.

El 2012, Cortés va gastar 187,40 euros en bitllets de trens i 170 euros en l’hotel Husa Gran Princesa per valor de 170 euros.  El 29 de març va pagar 213,84 euros en un dinar a Mas Roselló. Només en el període entre finals d’abril i finals de maig, Cortés va gastar 1.441,81 euros en hotels, restaurants i viatges a Madrid. Durant el juny destaquen dos pagaments a l’Hotel Barceló de Sant Sebastià per valor de 389 euros, en un mes en què va gastar 2.000 euros. De fet, hi ha un àpat al restaurant Mirall d’Estiu del 29 de juny per un import de 420,30 euros i un altre al Balandra, el 20 de juliol, de 438,80 euros. El 9 de setembre va gastar 286,20 euros al restaurant Casa Urola Jatetxea de Sant Sebastià, mentre que durant el mes d’octubre va pagar més de 1.100 euros en bitllets de tren, 628,94 euros en un bitllet d’avió i 526 euros a l’hotel Lope de Vega de Madrid.

Les desorbitades despeses de Cortés amb la targeta de crèdit van provocar que Sònia Orts, regidora de Ciutadans i representant d’aquest partit al consell d’administració de l’EMT, decidís, juntament amb la seva formació política, dur el cas a la Fiscalia. La denúncia d’Orts, però, comprenia les despeses de Cortés només en el període 2013-2016 (uns 63.000 euros), és a dir, posterior al detall dels pagaments fets amb targeta de crèdit explicats anteriorment en aquest article (2008-2012, per un total de 52.890,34 euros) i que mai fins ara havien estat publicades.

El detall de la denúncia d’Orts i Ciutadans a la Fiscalia va ser publicada pel diari La República Checa el 29 de maig de 2017. En aquell article s’explicava que s’havien efectuat pagaments amb la targeta fets simultàniament en diferents llocs, un fet que, segons aquell mitjà i d’altres que van seguir el cas, podria indicar que hi havia més d’una persona fent servir la targeta de l’empresa de transports.

La investigació iniciada per la Fiscalia va continuar al jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona que va decidir processar Cortés. Tot i que l’exgerent va recórrer a l’Audiència Provincial, aquesta va desestimar el recurs, obrint-se les portes per al judici oral per un delicte de malversació de cabals públics. Però, sorprenentment, tant la Fiscalia com l’Ajuntament de Tarragona van decidir demanar l’arxivament de la causa penal.

Dues de les entitats que més despeses van registrar van ser Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT) i l’Empresa Municipal de Transports (EMT), amb 59.201,4 euros i 168.142,93 euros respectivament. Ambdues empreses municipals van ser presidides per Begoña Floria

«En un comunicat de l’Ajuntament, l’actual presidenta de l’ens municipal, Begoña Floria, ha recriminat a Ciutadans que hagi acudit a la Fiscalia i no hagi demanat comptes a l’empresa municipal», publicava el Circ de Tarragona en un article del 29 de maig de 2017. De fet, si es para atenció a la taula de les quantitats gastades a través de targetes de crèdit per les diferents empreses municipals en el període 2000-2019 publicat al principi d’aquest article es podrà comprovar que dues de les entitats que més despeses van registrar van ser Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT) i l’Empresa Municipal de Transports (EMT), amb 59.201,4 euros i 168.142,93 euros respectivament. Ambdues empreses municipals van ser presidides per Begoña Floria entre els anys 2011 i 2016, en el cas d’AMT, i entre el 2011 i el 2019 en el cas de l’EMT, per tant, durant el període en el qual Cortés va fer les despeses que van provocar el seu processament.

Cortés va dimitir el 29 d’octubre de 2015 després que Ciutadans hagués revelat que hi havia irregularitats en les contractacions fetes a l’EMT, on es van adjudicar fins a 17 contractes a la mateixa empresa. El seu substitut en la gerència de l’empresa de transports, Néstor Cañete, no ha estat exempt de polèmica perquè, tal com va publicar Porta Enrere el 26 d’octubre d’enguany, va accedir al càrrec després de superar un concurs en el qual se li va atorgar una puntuació de més.

L’altra empresa presidida per Floria, AMT, també va registrar molts pagaments en restaurants, així com viatges a l’estranger. Tal com va publicar Porta Enrere en l’article en el qual es detallaven les despeses d’àpats de l’aleshores gerent d’Espimsa, Isidre Prunor, el gust per la bona taula no era exclusiu del gestor de l’empresa de mercats. En aquell reportatge també constaven els pagaments en establiments de restauració fets des d’Aparcaments Municipals. Així, hi havia una despesa els 1.989,30 euros que l’AMT va pagar l’any 2013 al restaurant El mar de copete, un establiment que es troba a l’edifici del Nàutic de Tarragona i que estava regentat aleshores per familiars de Begoña Floria (el seu germà, José Ignacio Floria, va ser administrador únic fins al 2016 i era qui portava el negoci).  Aquell any, el 2013, AMT va gastar més de 5.000 euros en restaurants.

L’any 2014, la targeta de la qual era titular el gerent, Sergio Arts, va gastar més de 1.300 euros en restauració i destaca un àpat a la Tasquita de Enfrente de Madrid per 373 euros. A banda de les despeses en restauració mitjançant la targeta de crèdit, també es van gastar 784,95 al restaurant Entrecopes i 212,85 al restaurant Degusta, tal com consta en el llistat de contractes menors de l’AMT.

L’any 2015 la despesa en restauració es va tornar a disparar i mitjançant la targeta de crèdit es van gastar més de 2.200 euros. La factura més elevada, de 183,80, al restaurant Milonga de Tarragona.

L’any 2016, es van gastar més de 1.200 euros amb la tarjeta, però en els contractes menors hi ha la despesa de 657,25 euros al restaurant Degusta i de 690,77 euros al restaurant Entrecopes.

També es van pagar viatges. Així, l’any 2014 hi ha una despesa de l’hotel «D Pedro Lisboa» per un import de 263,50 euros. Preguntat per Porta Enrere, AMT assegura que aquell viatge es va fer amb motiu del V Congrés Ibèric d’Aparcament i Mobilitat que es va celebrar a la ciutat de Lisboa els dies 18 i 19 de setembre de 2014 i on va assistir el gerent, Sergio Arts. També consta un viatge a Amsterdam que va costar 801,97 euros. Segons Aparcaments Municipals de Tarragona, el motiu d’aquell viatge va ser «l’assistència a la Fira/Congrés bianual de Mobilitat “Intertrafic”» i hi van assistir la presidenta d’AMT Begoña Floria, el gerent Sergio Arts i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. L’exbatlle socialista va gastar grans quantitats de diners en viatges que sovint no semblaven prou justificats, tal com va publicar Porta Enrere en un article del 7 de setembre de 2018.

El 2017 hi consta un viatge a Gant que va costar 810,75 euros. Aquell mateix any hi ha un pagament a l’hotel AC Atocha de Madrid per un import de 165 euros. El 14 de desembre hi ha un pagament de 2.422,99 euros en material informàtic de la marca Apple.

El Palau de Congressos

L’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET) és qui gestiona el Palau de Congressos de la ciutat. El seu gerent durant els primers anys d’aquest segle va ser Alfred Montoro.

En els extractes de les targetes de crèdit es veu com Montoro va utilitzar aquesta forma de pagament per a costejar viatges —molts desplaçaments al nord d’Espanya, especialment amb cotxe— i restaurants. Així, el febrer de l’any 2000 hi ha un pagament fet a l’hotel Santemar de Santander, un àpat al restaurant Ara-Cata (ja desaparegut) de la Part Alta de Tarragona el mes de març (180 euros), un altre tiberi al Barhaus el mes de maig d’aquell any (137,94 euros), un pagament a la pizzeria Il Pastificcio (més de 250 euros) i un altre àpat, el desembre al restaurant Cal Joan per un import pròxim als 400 euros.

El gener de 2001 es va gastar 213,87 euros a l’hotel Palafox de Saragossa, 274,09 euros al Barquet el 21 de febrer d’aquell any i, només uns dies abans, havia pagat 364 euros a Fancar Inversiones SL, una empresa dedicada al negoci i gestió immobiliària i que es troba a Alcobendas (Madrid). El mes de juny d’aquell any va gastar 405,35 euros en dos restaurants: Mas Roselló i Mesón Aragonés i el 21 de desembre destaca una despesa de 103,14 euros a l’hotel Tuca de Betren, a 10 minuts de l’estació d’esquí de Baqueira Beret.

L’any 2002, Montoro va gastar més de 500 euros en un vol i un hotel a Madrid i, només tornar de la capital d’Espanya, va pagar 200,65 euros al restaurant Sol-Ric. La despesa més gran d’aquell inici d’any es va produir el 23 de febrer a l’hotel NH Iruña Park de Pamplona: 554,15 euros. El 28 de juny va gastar 79,07 euros al restaurant Casa Navarro de l’Alboraya (València) i l’endemà va pagar 130,10 a l’hotel Les Arts de la capital del Túria. A finals d’any, l’1 d’octubre, l’aleshores gerent de l’EMDET va gastar 184,38 euros al restaurant La Puda, i només unes setmanes més tard, el 23 d’octubre, Montoro va pagar 297,67 euros al restaurant El Terrat.

El 5 de febrer, un àpat al restaurant Villa Urruti de L’Albiol va costar 481,50 euros i el mes de juny hi ha un pagament a PortAventura per valor de 539,50 euros i dos dinars a El Terrat que sumen 225,24 euros

El 2003, el gerent del Palau de Congressos va gastar 142,26 euros en un àpat al restaurant Txapela (ja desaparegut), i 111,27 euros durant el mes d’abril entre els restaurants Máximo i El Terrat. El mes de setembre, la factura d’un àpat a l’Estació Marítima (estava ubicat al Moll de Costa) va ser de 152,84 euros, molt inferior als 422,54 euros que va costar un àpat al Barquet el 16 de desembre. Un parell de mesos abans, el 18 d’octubre, Montoro havia gastat 324,23 euros a la pizzeria Trastevere.

El 2004, el gerent de l’EMDET va gastar 305,63 euros en dos dinars al Barquet i un al Rincón Encantador de Madrid. El 5 de febrer, un àpat al restaurant Villa Urruti de L’Albiol va costar 481,50 euros i el mes de juny hi ha un pagament a PortAventura per valor de 539,50 euros i dos dinars a El Terrat que sumen 225,24 euros. A finals d’any, el 26 de novembre, l’extracte de la targeta de Montoro mostra un pagament fet a El Corte Inglés Viajes per valor de 634,24 euros i aquell any 2004 va finalitzar amb tres despeses molt importants: 529,65 euros al restaurant La Puda, 316,72 euros a l’Hotel Atlántico de La Corunya i 588,50 euros a El Terrat.

Finalment, el 2005, Alfred Montoro va començar l’any gastant-se 151,60 euros al restaurant Salterius de Majadahonda (Madrid) i el mes de febrer va pagar 315,88 euros en tres àpats als restaurants AQ, Barquet i Marisqueria Marina de La Pineda. Al mes d’abril destaca la despesa de 174,41 euros a l’hotel Gran Vía de Logronyo i un parell de mesos després, el gerent de l’EMDT es gastava 128,13 euros a la pizzeria Mistral de Tarragona. El mes de desembre destaquen els 149,80 euros de l’hotel Saray de Granada, els 588,50 euros del restaurant La Puda i els 431,53 euros d’un àpat al Xamfrà del Fòrum.

«La resta d’informació sol·licitada [entre els anys 2000 i 2013] no existeix ni físicament ni en cap suport informàtic de dades que permeti obtenir-ne la informació que demaneu», va dir oficialment Ematsa a Porta Enrere

EMATSA, la documentació restringida

Una de les empreses municipals que a priori havia de presentar més despeses era Ematsa. Porta Enrere havia tingut coneixement d’algunes irregularitats en aquesta entitat mixta municipal, però les dades de les despeses fetes amb les targetes de crèdit mostren moviments molt més continguts que en els altres exemples exposats en aquest article.

Un dels fets que s’ha de destacar és que Ematsa no disposa d’extractes o factures de pagaments fets més enllà dels sis anys d’antiguitat des que es va fer la compra. L’empresa d’aigües assegura que la llei no l’obliga a guardar aquests documents i, per tant, tot allò que es va pagar anteriorment al 2014 (Porta Enrere va demanar la documentació l’any 2020) només consta en el llibre major de comptes, un document d’on es pot extreure molt poca informació sobre el concepte d’un determinat pagament i si es va fer o no mitjançant targeta de crèdit o un altre sistema. «La resta d’informació sol·licitada [entre els anys 2000 i 2013] no existeix ni físicament ni en cap suport informàtic de dades que permeti obtenir-ne la informació que demaneu», va dir oficialment Ematsa a Porta Enrere. Davant la insistència d’aquest mitjà, l’empresa d’aigües va assegurar que no havia disposat de targetes de cap mena en el període sol·licitat.

Així, amb la documentació disponible, el 2014 hi havia dos titulars de targetes de crèdit, Ferran Sánchez Camins i Juan Vicente Iborra. Sánchez Camins va gastar, bàsicament, en combustible (685,58 euros) i en dos àpats al restaurant Xaloc, 298,22 euros. Per la seva banda, Iborra va gastar en viatges, tot i que Ematsa no indica el destí dels desplaçaments, destacant-ne tres per uns imports de 154 euros, 141,27 euros i 124,60 euros.

De la resta d’anys en els quals sí que hi ha documentació destaquen els pagaments a un hotel de Madrid l’any 2016. L’hotel en qüestió és el Maria Elena Palace, precisament un establiment que utilitzava molt l’aleshores alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, quan anava a la capital d’Espanya (que era força sovint). Ballesteros era, a més de batlle, president d’Ematsa i aquesta empresa d’aigües havia pagat algun dels viatges de l’edil socialista, fins i tot a l’estranger, en unes despeses, la d’aquells desplaçaments, poc o gens justificables, tal com va demostrar Porta Enrere en un article del 7 de setembre de 2018. En aquesta ocasió, les pernoctacions en l’esmentat hotel madrileny van correspondre als dies 29 de setembre i 3 d’octubre i sumen un total de 533,53 euros.

El 29 de novembre de 2018 hi ha un altre pagament important a un hotel de la capital de l’estat, es tracta de l’Eurostars i l’import va ser de 445,28 euros.

Hi ha diversos pagaments en bitllets de tren (719,25 euros el 13 de febrer de 2019, tot i que no se sap on es va viatjar) i a agències de viatges (Centraldereservas.com) com 286,41 euros el 18 de febrer de 2019. En aquesta agència es va pagar 759,82 euros el 12 de març d’aquell any. El 18 de setembre hi ha un pagament fet a un establiment hoteler de Madrid, Érase Un Hotel, per un import de 296 euros. De fet, la presència de pagaments a hotels de Madrid és recurrent.

A banda de tot això, nombroses compres per Amazon (alguna de més de 360 euros).

De les altres empreses municipals, destaca, tot veient el quadre amb les dades de cada empresa municipal, la de Mitjans de Comunicació, tot i que tota la informació sobre les despeses de l’emissora Tarragona Ràdio ja van ser explicades al detall en l’article del 29 de gener d’enguany.

El Patronat Municipal d’Esports de Tarragona, que registra una despesa en targetes de crèdit de 31.606,12 euros, ha utilitzat aquest sistema de pagament per omplir el dipòsit dels vehicles de la flota del PMET. No hi ha despeses alienes a estacions de servei.

Fundació Smart City

Dues de les entitats que registren menys despeses són la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City i Emserfumt. La primera va ser una entitat que es va crear per potenciar la transició de Tarragona en una ciutat intel·ligent, a l’hora de la veritat l’Smart City va servir per a col·locar l’antic cap de gabinet de Ballesteros, Gustavo Cuadrado, que havia hagut de dimitir pel cas Inipro. De fet, tal com va demostrar Porta Enrere, la Fundació Smart dedicava la meitat del seu pressupost a pagar el sou de Cuadrado i d’una altra tècnica. Cuadrado n’era el gerent.

En el llistat de despeses de la targeta de crèdit de la qual Cuadrado n’era el titular, destaquen alguns dinars al «despatx de la directora [de la Fundació]», que era Begoña Floria. El 22 de juny de 2016 hi ha la compra d’un telèfon mòbil (221 euros) i l’1 de juliol del mateix any, el d’un ordinador (1.498 euros). També destaca el pagament de 520 euros a la «Fundación General Universidad Madrid», sense saber-ne el concepte.

El 8 de març hi ha el pagament d’un vol a Brussel·les per a «visitar les institucions europees» (més de 450 euros entre vol, hotel, taxis…). També apareixen alguns pagaments a taxistes de Seül (Corea del Sud) en el marc del 14è «World Congress of the OWHC».

EMSERFUMT

Una altra de les entitats que registren poques despeses en targetes de crèdit és l’Empresa de Serveis Funeraris Municipals de Tarragona (EMSERFUMT). Segons la seva actual gerent, Clara Viñas, els seus antecessors en el càrrec no havien tingut aquest sistema de pagament. Des que Viñas té la targeta destaquen càrrecs de 506,50 euros al restaurant Ca l’Eulàlia (3 de desembre de 2018), Ca Vidal de Perafort (73,65 euros), La Caleta (439,10 euros el 22 de febrer de 2019, 446 el 4 d’abril i 415,50 euros el 22 de maig) o 686 euros a Ca L’Eulàlia (17 d’abril). També la Braseria Triton (214 euros el 29 de maig) o 491,10 euros al restaurant Nàutic el 12 de desembre.

Viñas va tornar a anar al Nàutic el 16 de gener, gastant 238,20 euros.

La gerent d’Emserfumt assegura que les despeses de restaurants que s’han citat en aquest article corresponen a dinars del consell d’administració de l’empresa.

De la resta d’empreses, patronats i fundacions, si no s’han publicat dades en aquest article és perquè els seus responsables asseguren que no han disposat mai de targetes de crèdit o bé no han respost a les peticions d’informació d’aquest mitjà.

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.