Contacte: redaccio@portaenrere.cat

General El perquè de les subscripcions digitals: la veritat es troba en el periodisme d’investigació independent

Comentaris (0) /

Escrit per:

«Prometo dur a terme un periòdic d’alt nivell, net, digne i digne de confiança per a persones pensatives i pures». Aquesta frase correspon a Adolph Ochs propietari del The New York Times en la seva salutació als lectors el 19 d’agost del 1896. Ochs va rellançar el rotatiu noviaiorquès davant de la seva competència, considerada sensacionalista, com The World and The Journal i el New York Journal America, fent servir la seva màxima «totes les notícies aptes per a ser publicades», que es va convertir en el lema del diari en contraposició a altres mitjans de la ciutat i del país, considerats «grocs». Sota el mandat d’Ochs, The New York Times, que tenia pèrdues de més de 1.000 dòlars al dia, va passar a vendre 21.516 diaris cada dia entre setmana i 22.000 els diumenges el 1896 a 466.470 entre setmana i 716.135 els diumenges el 1934.

L’èxit d’Adolph Ochs es va fonamentar en la qualitat, en oferir veritables notícies realment contrastades als lectors, en contra del que feien els seus lectors, molt sensacionalistes. «Informar amb imparcialitat, sense por ni favoritismes, sense importar quin partit, grup o interessos estiguin involucrats», deia.

Avui, la nissaga d’Adolph Ochs continua al capdavant de The New York Times, considerat el diari més influent i prestigiós del món (més de 120 premis Pulitzer), i ha sabut reconvertir un mitjà que, a diferència de la resta té en els seus subscriptors, digitals i en paper, la seva principal font d’ingressos (60%). Així, el 2011 el rotatiu nord-americà va començar la seva campanya de subscripcions digitals i, segons dades de finals de setembre del 2017, The New York Times comptava amb 2,1 milions de subscriptors digitals, set vegades més que el 2011. «Els nostres fundadors van entendre que el lliure intercanvi i la capacitat d’exigir al poder que rendeixi comptes eren prerequisits per a una democràcia reeixida», escrivia Arthur Gregg Sulzberger, actual editor i sisena generació des d’Adolph Ochs a comandar el diari, el 3 de gener d’enguany en un editorial reivindicant el paper de la independència periodística del seu diari.

La desinformació està augmentant i la confiança en els mitjans cau a mesura que les plataformes tecnològiques donen prioritat als clics, els rumors i la propaganda abans que a la investigació real; els polítics manipulen per treure avantatge alimentant les sospites sobre la premsa. La creixent polarització amenaça fins i tot la suposició fonamental de veritats en comú, les que mantenen unida a una societat

Nombroses plataformes aprofiten la xarxa per a publicar i difondre notícies (o pseudonotícies) que són, directament falsedats, invencions o veritats a mitges. Els canals de comunicació actuen com a acceleradors d’aquestes mentides o fake news provocant el contrari del que es pretèn en l’autèntic periodisme: mantenir la societat informada perquè pugui prendre les millors decisions. De fet, un informe de la consultora Gartner (Prediccions tecnològiques per al 2018), que el 2022 el públic occidental consumirà més notícies falses que verdaderes i que no hi haurà prou capacitat per a eliminar-les.

L’alternativa en un món profundament inundat de suposades notícies, és saber trobar mitjans constratats i independents, no sotmesos a les pressions o el xantatge financer de les grans corporacions o governs, que emeten un discurs parcial i amb un objectiu clar: manipular. «La desinformació està augmentant i la confiança en els mitjans cau a mesura que les plataformes tecnològiques donen prioritat als clics, els rumors i la propaganda abans que a la investigació real; els polítics manipulen per treure avantatge alimentant les sospites sobre la premsa. La creixent polarització amenaça fins i tot la suposició fonamental de veritats en comú, les que mantenen unida a una societat», deia

«El més rellevant, per exemple, del pla del New York Times per al 2020, és justament aconseguir que la principal font d’ingressos siguin els lectors i no la publicitat. Això ens sembla rellevant», deia Albert Sáez, Professor de la URL i director de l’informe ‘Outlook Blanquerna’, en una entrevista al diari Ara.

El model Porta Enrere

És precisament tot això el que volem fer a Porta Enrere a partir d’ara. Des dels nostres orígens l’agost del 2016, hem volgut preservar la nostra independència i això ens ha permès publicar articles que altres mitjans no han volgut o pogut publicar. En un projecte estrella com els Jocs Mediterranis per a la ciutat de Tarragona, mentre la resta de mitjans de la ciutat es creien tot allò que els deien des del Comitè Organitzador, Porta Enrere ha investigat a fons per mostrar a la ciutadania el fracàs d’un projecte que, per primera vegada en tota la història de l’esport mundial s’ha ajornat un any per motius que no fossin una catàstrofe natural o un conflicte bèl·lic. I així un cas rere un altre. També en la gestió del patrimoni històric i en l’administració dels diners públics, entre altres temes.

La independència, com bé saben a The New York Times, però també a altres mitjans que es dediquen a la investigació com Mediapart a França (Infolibre és el seu soci a Espanya) o De Correspondent als Països Baixos, necessita el suport de la ciutadania, dels subscriptors.

Els mitjans necessiten ser autosuficients econòmicament per continuar fent la seva feina, que és de servei públic. En un error estratègic que està provocant una allau de tancaments de capçaleres, algunes tan històriques com el Diari de Vilanova (167 anys), els periòdics van decidir oferir gratuïtament en la seva edició digital allò que en paper s’havia de pagar.

La gratuïtat s’ha instal·lat en la mentalitat de la ciutadania quan es parla d’informació però la producció de notícies, la recerca, la investigació, el fet simplement de mantenir un lloc web, provoca despeses. Si els mitjans honestos i independents com Porta Enrere no poden subsistir, aleshores la societat està abocada a informar-se en mitjans que tenen darrere interessos econòmics i de poder, molt allunyats de la funció de preservar l’interès públic i fiscalitzar  l’acció dels polítics al capdavant de les administracions públiques, una de les funcions més valuoses del periodisme. Aquests propietaris —grans grups empresarials i polítics— utilitzen els mitjans per a les seves finalitats econòmiques o polítiques, influint de manera decisiva en la ciutadania, que viu en una espècie de Matrix. També en ciutats mitjanes o petites com Tarragona, per exemple.

Porta Enrere ha ofert les seves investigacions en obert i gratuïtament fins ara. Es tractava que la societat conegués el periodisme que fem. No som un projecte de bones paraules i desitjos, som una realitat que va rebre el prestigiós premi Ramon Barnils de Periodisme d’Investigació el 2017. Ara necessitem ser autosuficients econòmicament per a continuar publicant les investigacions que tenim en marxa.

Estem fent una campanya de mecenatge via Verkami per aconseguir uns diners que ens ajudaran a pagar les despeses i les moltíssimes hores de feina que dediquem a explicar la veritat. Acabada la campanya, Porta Enrere instal·larà un mur de pagament per accedir als seus continguts, i podran fer-ho els que han estat mecenes i també podran sumar-s’hi aquells que vulguin accedir al periodisme veraç i valent que fem.

Si voleu estar ben informats, feu-vos mecenes i subscriptors ara: https://www.verkami.com/projects/19344-periodisme-independent-valent-verac-i-documentat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*