Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Cultura i Patrimoni, General L’informe de la Generalitat adverteix que la volta del Pallol està en risc de col·lapse...

Comentaris (0) /

Escrit per:

L’informe sobre l’estat de l’amfiteatre romà que Porta Enrere va destapar el 19 de setembre ha obert la caixa dels trons sobre l’estat actual del patrimoni històric de Tarragona, especialment pel que fa als monuments inclosos en la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat de la qual enguany es compleixen 19 anys. Aquell informe, encarregat per l’Ajuntament de Tarragona a l’arquitecte Josep Lluís Serven i que duia per nom Estudi i diagnosi de l’estabilitat estructural dels elements existents en l’amfiteatre romà de Tarragona, estava signat pel mateix Serven i Josep Maria Toldrà, amb la col·laboració d’Álex Briñón i Denio Grifoll, i posava al descobert el mal estat d’aquest monument emblemàtic de la ciutat, considerant, fins i tot, que era perillós «per a les persones».

Malgrat la contundència del document, l’Ajuntament no va reaccionar immediatament, sinó una setmana després de la publicació de l’article de Porta Enrere i ho va fer minuts després que el grup municipal de Ciudadanos anunciés que duria el cas a Fiscalia perquè l’equip de govern havia posat en risc la integritat dels visitants. El regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, va decidir tancar el recinte, que es va obrir parcialment dies després un cop es van apuntalar diverses zones del monument, com les restes que es troben sota les Escales del Miracle, que patien, segons l’informe, risc de col·lapse. La multitud de patologies de l’amfiteatre, segons aquell estudi, que era molt complet i multidisciplinari (que explicava, fins i tot, l’afectació del pas de combois de ferrocarril sobre el monument), van alertar la societat i també els mateixos tècnics municipals, que es van bolcar en l’estudi de l’informe i en les possibles actuacions sobre el monument en una mobilització d’efectius que fonts de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona titllen de «xafarranxo general».

La Fiscalia tindrà, però, feina. Aquesta setmana, l’Agència Catalana de Notícies (ACN) va revelar —en una notícia que van reproduir molts mitjans de la ciutat— que l’Ajuntament tindria coneixement d’un altre informe que també alertava d’aquest perill per a les persones de l’amfiteatre en un document fins i tot anterior. A Porta Enrere vam explicar que abans de l’informe d’agost d’enguany, l’arquitecte Serven n’havia enviat un d’urgència el passat mes de juny avisant dels problemes estructurals de l’amfiteatre que posteriorment s’explicarien amb tots els detalls en el document de l’agost però ACN explicava aquesta setmana que existia un altre estudi que abastava tots els monuments Patrimoni de la Humanitat de Tàrraco (això inclou l’arc de Roda de Berà, la vil·la dels Munts d’Altafulla, el Pont del Diable i Centcelles a Constantí) i que s’havia fet entre 2017 i 2018 a petició de la Generalitat (l’altre, el que va revelar Porta Enrere era encàrrec de l’Ajuntament). Aquest informe s’havia enviat a l’arqueòleg municipal Joan Menchon a finals de març. Ningú del consistori, excepte Menchon, coneixia l’existència del document. De fet, la notícia d’ACN explicava que l’aleshores regidora de Patrimoni, Begoña Floria, negava conèixer l’esmentat informe.

No és la primera vegada que Joan Menchon amaga un document. Porta Enrere ja va explicar com un informe signat per tots els tècnics de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona —fins i tot el mateix Menchon— on es carregava contra la intervenció al teatre romà havia estat ocult fins que aquest mitjà el va treure a la llum. Floria negava aleshores conèixer l’informe i, posteriorment, tot i l’evidència de la seva existència arran de la publicació, qualificava de «fake news» l’article de Porta Enrere, que va demostrar la falsedat de les afirmacions de la regidora mostrant el document.

 

El silenci de la Generalitat i el document ocult

«El més sorprenent de tot és que dies després de tota la polèmica amb l’amfiteatre que va provocar el seu tancament, la Generalitat va voler veure el monument de primera mà i va fer una visita juntament amb els tècnics municipals. En aquella visita, els responsables i tècnics de la Generalitat no van esmentar en cap moment l’existència de l’informe que ara ha sortit als mitjans. Ningú, per tant, en va saber res durant mesos», asseguren diverses fonts del departament de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona a Porta Enrere. De fet, el consistori no va assabentar-se de l’informe fins a finals de novembre. Un informe que Menchon tenia des de finals de març.

El document, que porta per títol Anàlisi i diagnosi de l’estat estructural i físic dels elements que formen el conjunt arqueològic de Tarragona, inscrit en el patrimoni mundial, i al qual ha tingut accés Porta Enrere, va ser encarregat per la Direcció General del Patrimoni Cultural el 14 de novembre del 2016 a un equip redactor que està format —i que signen l’informe— per Jaume Roc Costa, Josep Lluís Serven (el mateix que va fer l’informe sobre l’amfiteatre), Josep Francesc Roig i Pau Arroyo. El document té data de setembre del 2017, que és quan es va entregar a l’administració catalana, tot i que posteriorment es van fer una sèrie de modificacions. «Hem treballat amb l’Ajuntament de Tarragona des del primer moment. Ells sabien que estàvem fent aquest estudi, per això van contractar el mateix arquitecte [Serven] per fer una ampliació del de l’amfiteatre. La comunicació entre tècnics sempre ha estat constant, ara i sempre. No hi ha descoordinació entre les dues administracions», diu la directora general de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, a Porta Enrere. Una afirmació que fonts del departament de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona posen en dubte: «Ens notificaven que venien a veure els monuments però, de fet, no sabíem què estaven fent. Desconeixíem completament que estaven [els tècnics contractats per la Generalitat] elaborant un informe estructural dels monuments Patrimoni de la Humanitat».

Per Ibar, la realització de l’estudi encarregat pel seu departament va permetre identificar una sèrie de patologies que van provocar la reacció del consistori amb l’apuntalament, mitjançant una bastida, d’una part de les graderies de l’amfiteatre i del canvi del pas de la ruta dels visitants a l’arena del monument. Fonts de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona neguen aquesta afirmació de la directora general i asseguren que els problemes estructurals de l’amfiteatre van ser advertits per un treballador del recinte i per tècnics municipals i no per l’estudi de la Generalitat del qual, reiteren, desconeixien la seva realització i existència. De fet, en la notícia que va destapar el cas de les esquerdes de l’amfiteatre, publicada per Notícies TGN, la regidora Begoña Floria avalava aquesta versió tot destacant «la feina que fan els nostres tècnics revisant contínuament l’estat del patrimoni de la ciutat».

De fet, l’estudi de la Generalitat ja indicava problemes estructurals de l’amfiteatre que no es van resoldre al seu moment a diferència del que afirma Elsa Ibar. En aquell informe encarregat per la Direcció General de Patrimoni s’apuntava a les Escales del Miracle, una zona del recinte que es va haver d’apuntalar a començaments del mes d’octubre d’enguany, com una part estructuralment dèbil. L’informe de la Generalitat deia: «A la zona de les escales del Miracle, els elements que no tenen interès patrimonial no compleixen els mínims requeriments d’estabilitat estructural, de manera que es proposa enderrocar-los i refer la plataforma del carrer». I assenyalava com a perilloses per a les persones la zona de les graderies reconstruïdes, però no la summa cavea (part superior de les graderies) que es va apuntalar mitjançant una bastida, sinó l’ima cavea, és a dir, la part baixa de les graderies: «A la zona de les grades reconstruïdes, es considera que els murs que suporten el mòdul de l’ima cavea, no ofereixen un nivell de seguretat adequat per a les persones que hi accedeixin o que hi circulin pel seu voltant».

«Fa un any vam posar testimonis en la zona on es troba la bastida (summa cavea) i hem comprovat com aquella graderia no s’ha mogut ni un mil·límetre. El regidor Hermán Pinedo va apuntar que potser s’havia d’enderrocar aquella part de l’amfiteatre. Això, els tècnics de Patrimoni Històric no ho han proposat mai, no saben per què ho va dir. Suposo que és conscient que, si s’enderroca, la llei no permetrà construir-ne una de nova perquè en trobaríem davant d’un cas similar al del teatre romà de Sagunt», expliquen fonts de Patrimoni Històric a Porta Enrere.

La directora general de la Direcció General del Patrimoni Cultural assegura a Porta Enrere que el seu departament ha decidit demanar una segona opinió sobre l’estat de l’amfiteatre arran de l’informe de Serven: «És una cosa que fem habitualment. Ara demanarem un dictamen per contrastar la informació que tenim. Ho vam comentar a l’Ajuntament i a ells els hi va semblar una molt bona idea. Hem buscat un especialista del món universitari perquè ens doni una segona opinió sobre la informació que ja tenim». De moment, però, l’Ajuntament de Tarragona assegurarà alguns grans blocs de pedra que es troben en la zona de les graderies originals excavades a la roca (tot entrant a l’amfiteatre a mà esquerra, sota la zona on es troben els lavabos) tal com ja es proposava en l’informe realitzat per Serven. Aquests blocs de pedra corrien el risc, segons l’estudi impulsat pel consistori i que va provocar el tancament del recinte, de caure a l’arena i fer mal a algú.

La volta del Pallol, en situació de possible col·lapse

«No està caient res. Si es veu algun risc, doncs s’apuntala. Demano que no es generi alarma social», diu Elsa Ibar a Porta Enrere arran de les preguntes d’aquest mitjà sobre l’informe que va encarregar la Direcció General del Patrimoni Cultural. L’afirmació d’Ibar contrasta, però, amb l’anàlisi dels experts que, a banda de l’amfiteatre, també van ser molt contundents amb la muralla, tal com indica el mateix informe al qual ha tingut accés Porta Enrere i com va publicar ACN divendres. Però hi ha més monuments que es troben en condicions precàries. Un d’ells és la volta del Pallol: «De l’anàlisi de l’estabilitat es dedueix que l’edifici es troba actualment en una situació d’inseguretat que podria arribar a causar el seu col·lapse i per tant es considera necessari portar a terme algun tipus de reforç per a restablir la seva seguretat».

L’anàlisi d’aquesta volta, «situada a les plantes baixa i primera de l’edifici del beateri de Sant Domènec, conegut també com a Ca l’Agapito», forma part d’un informe específic dins l’enorme estudi impulsat per la Direcció General del Patrimoni Cultural (gairebé 900 pàgines). Així, l’Informe sobre l’estabilitat de la volta del Pallol té data de 6 de març del 2017 i està fet per Josep Lluís Serven. Segons el document l’objectiu de l’estudi és «avaluar el nivell de seguretat que ofereix la volta en el seu estat actual, per tal de decidir si es pot permetre l’accés de persones al seu interior i proposar, si escau, sistemes de reforç que permetin restablir la seva seguretat». Segons l’informe, «es considera que el mur de la façana nord no compleix el requeriment mínim d’estabilitat» i es proposa que es disposin puntals a l’exterior de l’edifici per evitar que caigui.

Es dona la circumstància que l’Ajuntament de Tarragona ja disposava d’un pla de consolidació de l’estructura que havia de desembocar en la creació d’un espai sociocultural que tenia un pressupost de més de cinc milions d’euros, la meitat dels quals corresponia a una subvenció de la Generalitat que el consistori tarragoní va deixar perdre perquè no va complir els terminis d’execució establerts. La pèrdua d’aquests diners de la Generalitat per l’anomenat Pla Integral de la Part Alta (PIPA) que incloïa altres actuacions, ascendia a tres milions d’euros, tal com va publicar Porta Enrere el 13 de setembre del 2017. L’Ajuntament va decidir tapar les restes de l’interior —en un espai on «no entrava cap arqueòleg des del 2011»— l’octubre de l’any passat mentre esperava saber què fer-ne. Amb tot, el passat mes de març l’Ajuntament anunciava que reprenia l’antic projecte que suposava la creació d’un centre de visitants a Ca l’Agapito gràcies a una aportació de l’Estat mitjançant l’1,5% cultural. La inversió seria de poc més d’un milió d’euros, dels quals uns 800.000 seran aportats pel govern central. És a dir, el consistori tarragoní havia deixat perdre gairebé tres milions per demanar una altra subvenció a una altra administració que li aportava menys d’un milió. «Per a una ciutat com la nostra, en la qual tenim una xifra considerable de monuments i espais a conservar és fonamental poder obtenir fons externs per a la rehabilitació de patrimoni», deia aleshores la regidora de Patrimoni Begoña Floria, que semblava oblidar com havia deixat perdre una subvenció molt més elevada de la Generalitat.

Malgrat l’anunci de Floria, les obres, nou mesos després, encara no han començat.

El Fòrum de la Colònia

La volta del Pallol no és l’únic element, dins dels monuments declarats Patrimoni Mundial, que pot caure. L’informe encarregat per la Direcció General del Patrimoni Cultural apunta també al Fòrum de la Colònia, del qual en destaca el seu precari estat de conservació: «L’estat de conservació del conjunt de les restes arqueològiques que constitueixen el Fòrum de la Colònia es pot considerar dolent. Es fa necessària una intervenció global de conservació-restauració que, a més de tractar les patologies dels materials, resolgui els problemes derivats de les filtracions i de les acumulacions de l’aigua de la pluja». L’estudi fa incís en un element concret, el pòrtic de dues columnes que es troba a l’inici del recinte. Es tracta d’una reconstrucció completament moderna amb materials contemporanis, dels anys 60 del segle XX, i que l’informe considera que s’hauria d’enderrocar: «Vista l’esveltesa de la construcció i tenint en compte l’estat precari del seu sistema de trava, es decideix analitzar l’estabilitat del conjunt enfront l’acció del vent. L’estructura de trava no garanteix l’estabilitat del conjunt, i per tant caldria com a mínim reforçar-la. Tenint en compte que no coneixem ni l’armat del pilar de formigó ni tenim dades sobre els fonaments de l’estructura de trava, caldria considerar la possibilitat d’enderrocar-la completament i fer-ne una de nova».

L’any 2015, la regidora Begoña Floria anunciava un pla pel Fòrum de la Colònia que s’havia «d’obrir a la ciutat» i incloïa un centre d’interpretació entre altres mesures. Amb tot, res d’això es va fer mai. En aquell anunci, Floria també assegurava que el consistori desenvoluparia el pla director del circ romà però tal com va explicar aquest mitjà el 16 de juliol d’enguany, el pla director no es va fer i, no només això, es va mentir al govern de l’Estat per a rebre una subvenció per a poder fer la intervenció de la plaça Sedassos que encara no està acabada.

El Pont del Diable, una intervenció mal executada

Entre els diferents elements que s’analitzen a l’informe i on es detecten problemes, sobta la de l’aqüeducte de les Ferreres, el popular Pont del Diable. En aquest monument es va fer una actuació integral que va finalitzar el setembre de l’any 2011 i que va costar dos milions d’euros, un milió i mig dels quals van ser aportats per l’Estat gràcies a l’1% Cultural i la resta per l’Ajuntament de Tarragona. Tot i que es va tractar d’una intervenció molt important i relativament recent, l’estudi encarregat per la Direcció General del Patrimoni Cultural revela deficiències: «Tot i la recent intervenció de restauració sobre la totalitat del monument executada entre 2009 i 2011, passats només sis anys de la seva finalització [l’entrega del document a la Generalitat va ser el setembre del 2017], en la inspecció realitzada s’han detectat un seguit de deficiències que posen de manifest que cal actuar periòdicament sobre el monument per tal d’assolir la seva correcta conservació […] Les lesions més preocupants són les que comporten la pèrdua de matèria. Aquesta patologia també s’observa en els morters aplicats en la intervenció dels anys 2009-2011 […] cal fer esment que s’està generant un ràpid deteriorament dels morters de reintegració o de rejuntada que es van aplicar en la darrera intervenció de restauració. Aquesta patologia afecta molt especialment als que van ser aplicats a la part baixa dels pilars, generalment als de la part central d’aqüeducte, encara que també s’ha localitzat en algunes dovelles dels arcs […] Tot i que es dona per fet que van ser tractades en la intervenció de 2009-2011, s’observa l’existència de fissures, esquerdes i fractures que afecten una gran quantitat de carreus i dovelles. El despreniment de fragments de pedra, si més no, es continua produint, tal com ho vam poder constatar el dia de la nostra visita al monument (18/02/2017) […] Es constata l’existència d’humitats (a partir de l’anàlisi visual realitzada i de la comprovació amb instruments de mesura) a la part inferior de diversos pilars del monument i, de manera més concreta, a les zones afectades per disgregacions i alveolitzacions. Nivells molt elevats d’humitat també s’han detectat en els morters de reintegració degradats».

L’informe qüestiona l’estanquitat dels paviments que es van aplicar i proposa una sèrie de mesures correctores a més de revisions profundes cada dos anys per evitar la degradació del monument.

Cal recordar que la intervenció al Pont del Diable va rebre un premi Hispania Nostra-Fundación Banco Santander. De fet, Tarragona ha rebut altres premis per intervencions en el patrimoni que, però, han estat molt criticades, com la del teatre romà. Aquest monument també és digne d’estudi en l’informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural. «Les restes del monument no presenten problemes estructurals, però els paraments i els tancaments del perímetre del recinte on es troba poden tenir seriosos problemes d’estabilitat que posin en risc la seguretat del monument i de les persones […] Vistos els desnivells existents, es considera que existeix un risc molt elevat d’esllavissament dels paraments del perímetre del recinte i es considera absolutament necessari executar sistemes de contenció de terres capaços de suportar les empentes generades pel terreny», exposava l’informe, que apuntava també que a començaments de l’any 2017 s’havien fet obres de consolidació d’un tram de mur del carrer Caputxins. «Hi ha parts de l’informe que poden estar obsoletes. El teatre és un exemple perquè allò que diu del perill que el mur caigui sobre el jaciment i comporti un perill per als visitants es va solucionar en la intervenció que es va fer. Només cal que vagis i ho vegis», diu Elsa Ibar a Porta Enrere.

L’informe també feia un toc d’alerta a la reconstrucció feta mitjançant una estructura metàl·lica: «Caldrà fer un seguiment de l’evolució de les restes arqueològiques del teatre que han estat intervingudes el 2017, especialment després de la “reconstrucció” de la graderia amb elements metàl·lics oxidats, segons el projecte de l’arquitecte Toni Gironès».

Els problemes d’humitat de la Necròpolis

Un altre dels espais monumentals que no surt ben parat de l’informe és la Necròpolis. Tancada al públic durant 20 anys, un fet que va provocar que la fiscalia denunciés l’exdirector del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) per aquest fet. «Referent a l’edifici del museu cal dir, en primer lloc, que en l’actualitat es troba en un estat de deixadesa i d’abandonament preocupant, més encara si es té en compte que acull un nombre important de peces lítiques (sarcòfags, pedestals estatuaris, làpides, motllures, etc.) […] Les dues criptes presenten, en l’actualitat, un estat de conservació molt dolent, especialment la dels Enginyers o de les Roses. Els elements constructius mostren diverses formes d’alteració, tals com acumulació de dipòsits de brutícia, disgregació i pèrdua de materials de fàbrica (pedra i maó) i de revestiment, creixement de microorganismes, eflorescències de sals solubles, etc. […] Existeixen importants filtracions d’aigua des del subsòl que afecten els materials constructius de la cripta dels Enginyers o de les Roses. Les ascensions capil·lars també afecten les tombes, especialment en forma de túmul, de l’espai d’enterrament […] Des del punt de vista estructural és urgent solucionar els problemes d’assentaments diferencials de la cripta de les Roses i els problemes de corrosió de l’estructura metàl·lica de la coberta lleugera i de l’estructura de l’edifici del museu. De forma genèrica, es considera molt urgent i necessari solucionar els problemes d’humitats causats per les pujades del nivell freàtic, ja que afecten molt negativament l’estat de conservació de les restes».

Els nombrosos problemes detectats per l’informe a la Necròpolis ja van ser publicats en un article que va aparèixer al Diari de Tarragona el 24 de maig del 2015. En aquell reportatge es podien veure unes imatges realment preocupants de tot el conjunt monumental que mostraven un estat de conservació indigne del recinte.

Problemes «antròpics» al Circ
«La major part de les causes de deteriorament dels materials de construcció del circ cal cercar-les en processos de meteorització, els quals es donen de manera natural, però també per accions antròpiques. D’aquestes darreres n’hi ha de dos tipus, les realitzades de manera inapropiada amb la intenció de resoldre problemes de conservació, d’utilització, etc. del mateix monument, i les derivades d’activitats incíviques o vandàliques […] En major o menor mesura, totes les parts del circ romà de Tarragona que han estat descobertes fins a la data necessiten la realització de tractaments propis del sector de la conservació-restauració de béns culturals, especialment per a detenir, minimitzar o impedir els processos de deteriorament que afecten els seus materials constitutius. Cal constatar que alguns d’aquests processos estan directament associats a la presència d’humitat en les estructures arquitectòniques, cosa que fa imprescindible la realització d’un estudi específic que determini les procedències i proposi una intervenció per a solucionar el problema».

L’informe també destaca la presència d’humitat provocada per les filtracions d’aigua: «La penetració d’aigua a les estructures del circ és un dels problemes greus que cal resoldre a curt termini […] És molt urgent suprimir les filtracions d’aigua existents en diverses voltes del costat nord del circ, les quals formen part dels edificis de la plaça dels Sedassos, de la baixada de la Misericòrdia i del carrer del Trinquet Vell. Posteriorment, caldrà aplicar un tractament biocida i eliminar les colònies d’organismes biològics que afecten els paraments»

Els responsables de l’estudi també carreguen contra l’incivisme en els monuments, especialment en aquells que corresponen al circ: «Els paraments del monument es veuen afectat per diferents tipus de brutícia. Existeixen acumulacions de pols, excrements d’animals (especialment de coloms i de gats) i, fins i tot, deixalles i escombraries.
En les parts més accessibles als humans es detecten taques de naturalesa diversa (orina, greix, etc.) i grafits en els paraments que donen a la via pública. Algunes d’aquestes taques són causades, moltes vegades de manera involuntària, pel mateix desenvolupament de la vida de la ciutat. Altres, com els grafits, són el producte d’accions incíviques i de menyspreu pel patrimoni cultural comú»

Pel que fa a l’estabilitat d’alguns elements estructurals, el document fa especial incís en algunes voltes que es troben sota edificis. Una d’aquestes és la que es troba sota l’immoble de la Baixada de la Misericòrdia número 9: «Es considera necessari efectuar una anàlisi estructural de l’estintolament existent en la cambra 1a, sobre el que se suporta la façana de l’edifici de la baixada de la Misericòrdia, núm. 9. Vista la complexitat de la geometria de l’estintolament, convindria disposar d’un aixecament en tres dimensions que inclogués l’interior de la volta, els elements de l’estintolament, les superfícies de la baixada de la Misericòrdia i la façana estintolada».

L’informe encarregat per la Direcció General de Patrimoni no és, però, el primer que adverteix de greus deficiències en el patrimoni històric de Tarragona vinculat als monuments que formen part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L’any 2015 el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ja va fer un estudi on s’alertava de multitud de deficiències en els monuments, qualificant en la seva major part de molt greus algunes patologies i proposant actuacions molt urgents en molts casos. Aquell informe es va publicar a la revista Viu a fons, malgrat la contundència del document, com es pot comprovar, els problemes en els monuments han continuat.

El mal estat de conservació dels monuments és el resultat d’un inexistent programa de manteniment dels mateixos on les inversions en aquesta matèria han estat ridícules. Així, en la proposta de pressupostos municipals de cara l’any vinent, el regidor encarregat de l’àrea econòmica, Jordi Fortuny, assenyalava que els últims anys s’havien destinat només 15.000 euros anuals en concepte de manteniment, una partida que ara s’incrementarà fins als 100.000 euros.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *