Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Cultura i Patrimoni L’empresa que va fer els forats a Minerva s’ha endut quatre dels cinc contractes de...

Comentaris (0) /

Escrit per:

L'ARTICLE EN FORMAT ÀUDIO
Pots escoltar un resum d’aquest article a Podcast Enrere, el podcast de Porta Enrere. Clica AQUÍ.

«Foreseny és una empresa que té molta experiència en patrimoni històric.» Aquesta va ser una de les frases més repetides des de l’Ajuntament de Tarragona després de produïr-se una de les destrosses més importants i inexplicables de la història del patrimoni arqueològic de la ciutat. Els dies 12 i 13 de juliol de 2021, un grup d’operaris de l’empresa Foreseny que estaven muntant una bastida per tal que es pogués fer un estudi sobre l’estat de conservació de la Torre de Minerva, una construcció defensiva de la muralla de l’antiga Tàrraco de més de 2.200 anys d’antiguitat, van fixar l’estructura a la torre i al relleu de la deessa Minerva, el més antic del món romà fora de la península Itàlica.

En total, es van fer 13 forats (un d’ells al bell mig de l’escut de l’escultura) i, un cop Porta Enrere va destapar el cas en un article el 16 de juliol, el rebombori que va comportar aquella destrossa va ser notable. L’Ajuntament va decidir dur aquest «atemptat patrimonial» a la Fiscalia per tal de depurar responsabilitats i aquesta, després de la seva investigació, va traslladar el cas al jutjat, que fa poques setmanes va cridar a declarar el cap tècnic de gestió de Patrimoni Històric, Joan Menchon, i el gerent de l’empresa Foreseny, Manuel Fernández, com a investigats. Foreseny també té la condició d’investigada.

Tal com havia repetit l’Ajuntament de Tarragona, Foreseny havia treballat anteriorment en el patrimoni històric, arqueològic i arquitectònic de la ciutat. De fet, s’ha endut gairebé tots els contractes de muntatge de bastides pagats pel consistori. Així, de les cinc vegades que l’Ajuntament ha hagut de contractar una empresa d’aquest sector, Foreseny ha guanyat en quatre ocasions.

L’única vegada que no es va endur el contracte va ser quan es va necessitar una bastida per l’edifici de Ca la Garsa. Aleshores, l’empresa que va muntar l’estructura va ser Altrad Rodisola, una multinacional on, per cert, havia treballat durant molts anys el gerent de Foreseny. El 8 d’agost de 2018, l’arquitecta de l’Oficina de Projectes va fer un informe sobre l’estat de Ca la Garsa on posava de relleu el mal estat de l’edifici, que considerava perillós per als ciutadans i demanava una actuació urgent que incloïa l’estintolament de l’immoble. Es va demanar pressupost només a Altrad Rodisola, que va fer una oferta 2.401,57 euros pel muntatge i desmuntatge de la bastida i 481,50 euros cada mes (ambdós preus sense IVA) en concepte de lloguer de l’estructura. Si l’Ajuntament volia comprar el material (i estalviar-se el lloguer mensual, el preu era de gairebé 19.000 euros). Les factures que consten a l’expedient sumen la quantitat de 23.240,97 euros. L’última factura és del 30 de novembre de 2021 i la bastida continua allí.

La resta de contractes van ser tots per a Foreseny. El 17 de maig de 2019, el despreniment d’una desena de pedres de la cornisa de l’edifici de l’Antiga Audiència va provocar que l’Ajuntament decidís demanar a l’empresa Foreseny un «pòrtic de protecció» d’accés a l’edifici. Foreseny va facturar 1.104,33 euros al consistori.

La nit del 15 al 16 de febrer de 2019, una quarantena de metres quadrats del cel ras de la sala principal de Teatre Tarragona van caure sobre el pati de butaques. Era de matinada i, per tant, no hi va haver víctimes, però aquell va ser un episodi més d’un equipament que ja ha multiplicat per cinc el seu pressupost inicial i que acumula un despropòsit rere un altre. L’Ajuntament va decidir, tal com consta en un informe de l’arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, demanar pressupost a l’empresa Foreseny per tal de muntar una bastida per comprovar l’estat del fals sostre trencat. No es va demanar pressupost a cap més empresa de bastides. Foreseny va presentar una oferta de 8.916,67 euros, tot i que el mateix Jiménez va fer un informe a finals de juny on assegurava que s’havia d’ampliar l’estructura amb un mòdul més i que això repercutiria en el preu final. Les factures que ha pogut consultar Porta Enrere sumen un total de 9.761,32 euros.

Com s’ha explicat a l’inici, el contracte per muntar una bastida a la Torre de Minerva per estudiar l’estat de conservació d’aquesta estructura també va recaure en Foreseny. Els detalls d’aquella contractació ja van ser explicats per Porta Enrere en un article del 10 d’agost de l’any passat. En resum, el cap tècnic de gestió de Patrimoni Històric, Joan Menchon, va convidar a una sèrie d’empreses per a fer pressupost. Foreseny era d’una d’elles. Les empreses, al tractar-se d’una instal·lació en un monument Patrimoni Mundial de la Humanitat, demanaven la presència de Menchon a l’hora de fer la visita per avaluar què s’havia d’instal·lar i com. Menchon no hi va anar i això va fer desistir algunes companyies. Només una (a banda de Foreseny) va presentar pressupost per escrit, i aquest va ser una mica més car que el de Foreseny, que es va endur el contracte (2.440,93 euros més IVA). Posteriorment, els seus empleats van foradar la torre i el relleu de la deessa Minerva.

Però hi ha una bastida que encara està muntada i que supera, de molt, les quantitats pagades per l’Ajuntament en aquesta mena de serveis. Es tracta de l’estructura que subjecta una de les graderies de l’amfiteatre romà i la passarel·la que es va construir per tal que el públic pogués accedir a l’arena del recinte. Segons confirma l’Ajuntament de Tarragona a Porta Enrere, el consistori havia pagat a Foreseny fins a mitjans de març d’enguany 166.145,69 euros. En el moment de publicar aquest article, aquesta xifra, si es tenen en compte les quantitats pagades trimestralment en anys anteriors, estaria al voltant dels 175.000 euros.

Aquesta quantitat s’explica pel muntatge i, quan calgui, posterior desmuntatge de les estructures i pel lloguer dels materials durant el període que la bastida i la passarel·la estiguin a l’amfiteatre. Dels poc més de 166.000 euros reconeguts pel consistori, el desglós és el següent:

 

*La quantitat de 2022 correspondria al primer trimestre, però en el moment que l’Ajuntament va enviar la documentació a Porta Enrere, aquest encara no havia finalitzat (data del document, 16 de març) i, per tant, la quantitat és d’esperar que sigui superior a hores d’ara.

Com es pot comprovar, hi ha trimestres amb una facturació molt elevada (el tercer de 2018 o el primer de 2019) i altres amb una facturació molt minsa (tercer trimestre de 2019). Porta Enrere ha preguntat a l’Ajuntament el perquè d’aquesta disparitat en els preus però no ha rebut resposta del consistori.

Ofertes sospitoses

El febrer de 2018, una inspecció de l’amfiteatre per part de tècnics municipals va detectar esquerdes preocupants a la summa cavea (graderia superior) d’una part de la grada reconstruïda de l’amfiteatre romà els anys 70 del segle passat. L’Ajuntament va decidir fer un seguiment de les esquerdes mitjançant la instal·lació de testimonis de guix (feina feta per l’empresa Recop) que unes setmanes més tard es trencarien, demostrant la situació crítica de la construcció. Es va procedir, via emergència, a estintolar aquesta part del monument. L’empresa encarregada de fer-ho va ser, novament, Foreseny.

Un mes més tard (19 de març de 2018), l’arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, va fer un altre informe en el qual assenyalava que a causa del mal estat dels murs de la graderia construïda al segle XX era necessari muntar un pas alternatiu i provisional cap a l’arena de l’amfiteatre (Jiménez, juntament amb l’arquitecte tècnic d’SMHAUSA, Xavier Llorens, ja proposava fer un pas alternatiu cap a l’arena del monument en un informe anterior, el 15 de febrer d’aquell any). Aquest nou camí seria una passarel·la metàl·lica i per a fer-la es va demanar pressupost a tres empreses: Foreseny (que ja havia estintolat el mur de la graderia), Mapesa i KOES.

Foreseny, que finalment es va endur el nou contracte, va presentar una oferta de 14.157,61 euros, Mapesa 16.077,27 euros i KOES 15.413,75 euros (IVA exclòs). Els pressupostos incloïen el lloguer diari de l’estructura a sis mesos vista. Actualment, el lloguer de la passarel·la, però també de la bastida d’estintolament del mur de la graderia, ja s’ha perllongat més de quatre anys.

A primer cop d’ull, sobta una mica la tria de les empreses a qui es va demanar pressupost. Només Foreseny té la seva seu a la demarcació de Tarragona, una zona on hi ha moltes empreses d’aquest sector perquè la indústria petroquímica i el sector de la construcció demanden aquesta mena de serveis. Per exemple, en el cas de Minerva, el consistori sí que va convidar empreses del territori per a presentar les seves ofertes per a fer aquella tasca que va acabar en desgràcia.

Mapesa és una empresa amb seu a Andorra que durant alguns anys va tenir una filial a Catalunya, concretament a Barberà del Vallès, Muntatges Verticals Mapesa SL. Per la seva part, KOES tenia la seu a Barcelona, però el 2016 va canviar de raó social a Montcada i Reixac. Aquesta última dada crida l’atenció perquè en el pressupost que va presentar KOES a l’Ajuntament de Tarragona (2 de març de 2018) l’adreça que hi surt és l’anterior a 2016.

Porta Enrere va trucar al número de telèfon que apareix en el pressupost de KOES per saber per què aquesta empresa va decidir concursar a Tarragona. Es tracta d’un mòbil. Despenja un home, Albert Estruch, antic apoderat solidari de l’empresa. Estruch assegura que fa anys que no forma part de KOES, que no sap res d’una oferta d’aquesta empresa per fer la passarel·la de l’amfiteatre i que, si de cas, això ho hauria de saber el seu antic soci, Kouira, de qui no facilita el contacte. Estruch no sap dir com pot ser que en el pressupost de KOES (Kouira-Estruch) de 2018 surti el seu número de telèfon i una adreça antiga de l’empresa quan aleshores ell ja no hi tenia res a veure. Porta Enrere no ha pogut localitzar Kouira.

KOES, segons expliquen algunes fonts del sector de les bastides a Porta Enrere, és una empresa petita (uns ingressos de 265.795 euros el 2018), que es dedicava, més que a muntar bastides, a subministrar treballadors a altres empreses per feines d’aquesta mena. Per exemple, si una empresa de bastides de Tarragona havia de fer una feina a Barcelona, en lloc de dur els seus treballadors cada dia allí, podia contractar professionals a través de KOES.

La summa cavea estintolada. A la part dreta de la graderia es pot veure, de dalt a baix, l’enorme esquerda que travessa tota la construcció.

En el cas de l’altra empresa, Mapesa, també hi ha quelcom estrany. Com s’ha dit, aquesta té la seu a Andorra, però en el pressupost que va enviar a l’Ajuntament hi consta una adreça de Barberà del Vallès. Quan Porta Enrere va trucar al telèfon que surt en el document va aparèixer una altra empresa, AES RENT, que també es dedica al muntatge de bastides. El seu responsable assegura que el telèfon que hi ha en el pressupost de Mapesa correspon a una altra empresa del grup d’AES RENT, Gralsan Vallés SL, una companyia que es dedica al vestuari laboral: «Aquest telèfon que em dius és el de tota la vida de Gralsan i, per descomptat, aquesta empresa no ha tingut mai res a veure amb Mapesa». Segons el registre mercantil, Gralsan va començar les operacions el 14 de març de 2016, dos anys abans del pressupost de Mapesa per la passarel·la de l’amfiteatre romà de Tarragona.

Un cop vist que el telèfon que consta en el pressupost de MV Mapesa no correspon (ni ara ni mai, pel que es veu) amb aquesta empresa, Porta Enrere va decidir trucar a la seu de la matriu andorrana. Segons un dels responsables de la companyia, Manel —des de l’empresa no faciliten el seu cognom—, «aquest pressupost ho devia fer Mapesa Espanya, que no té res a veure amb Mapesa Andorra i que ja fa anys que va tancar». Manel facilita a aquest mitjà el telèfon de qui era el gerent de la filial catalana de Mapesa Andorra, Marc Moral, que assegura que no sap res d’aquest pressupost per muntar la passarel·la o una bastida a l’amfiteatre de Tarragona. Moral diu que MV Mapesa fa anys que va tancar i que el 2018 ja no funcionava. És a dir, quan aquesta empresa va presentar el pressupost a l’Ajuntament de Tarragona ja no era operativa. De fet, l’últim any que MV Mapesa va presentar els comptes al registre mercantil va ser el 2017. Moral, que viu a Andorra, assegura que era el seu soci qui s’encarregava del dia a dia i s’ofereix a trucar-li perquè es posi en contacte amb Porta Enrere «de seguida». L’exgerent de MV Mapesa no facilita el nom del soci i tampoc el seu contacte. No va trucar mai.

Segons el registre mercantil, el soci de Marc Moral és Santiago Barranco Fernández. Aquest nom, però, no és la primera vegada que apareix en l’entramat d’empreses investigat per Porta Enrere en relació amb aquest cas. Barranco apareix com administrador solidari a Gralsan Vallés SL fins al juliol de 2018, és a dir l’empresa del grup AES RENT que tenia el mateix número de telèfon que constava en el pressupost de MV Mapesa per fer la passarel·la de l’amfiteatre. Cal recordar que el responsable d’AES RENT havia assegurat a Porta Enrere que Gralsan no tenia res a veure amb Mapesa.

Per tant, resulta que les dades de contacte de les empreses que van concursar juntament amb Foreseny per endur-se un contracte, el de l’amfiteatre romà de Tarragona, que ja suma més de 175.000 euros, no concorden i els responsables que han estat localitzats asseguren que no saben res de tot allò. A més, una de les empreses, la més potent, ja no estaria operativa en el moment de la presentació dels pressupostos.

Fiscalització veta la compra de la bastida i allarga el lloguer

El desembre de 2019, l’Ajuntament es va plantejar comprar la bastida que estintolava el mur de la graderia de l’amfiteatre romà així com la passarel·la d’accés a l’arena del monument. El preu fixat per Foreseny era de 66.550 euros (IVA inclòs). El consistori, veient que la presència de la bastida i la passarel·la anaven per llarg, volia estalviar diners i deixar de pagar un lloguer que estava sortint molt car. En aquell moment (desembre de 2019), tal com es pot comprovar en el quadre de despesa publicat en aquest article, l’Ajuntament ja havia pagat 92.287,29 euros. Si li sumem els 66.500 que costava comprar-ho tot, el consistori s’hauria gastat 158.837,29 euros, és a dir, 17.000 euros menys dels que ha pagat fins ara. No hi ha previsió de treure la bastida i la passarel·la a curt termini i, per tant, s’haurà de continuar pagant un lloguer i la factura anirà augmentant.

El 17 de juliol de 2020, un informe jurídic de Patrimoni Històric informava favorablement de la compra de la bastida, però només aquella que estintolava el mur de la graderia perquè no hi havia més consignació pressupostària per a la resta (la passarel·la). En total, s’hi destinarien 30.855 euros.

En el mateix informe s’indicava que en data d’abril de 2020 el lloguer de la bastida i de la passarel·la havia suposat una despesa per a l’Ajuntament de 129.047,49 euros. Aquesta xifra no quadra amb les quantitats que el consistori va facilitar a Porta Enrere i que es poden visualitzar en el quadre anterior perquè si es fa la suma fins al primer trimestre de 2020, el total era de 101.096,09 euros. Si s’inclogués el segon trimestre (que finalitzaria al juny), el cost hauria d’haver estat de 110.001,69 euros.

Però la compra es va aturar en sec perquè el Servei d’Assessorament i Fiscalització de l’Ajuntament de Tarragona no ho va aprovar. Els arguments van ser:

1) No consta a l’expedient l’informe preceptiu de Secretaria (o delegació o conformitat); tampoc consta a l’expedient pronunciament del departament de contractació que és el competent en la gestió i tramitació de la contractació de l’Ajuntament.

2) L’expedient no fa cap tipus d’al·lusió a la tramitació procedimental d’aquest, ni a la qualificació del contracte. S’efectua una proposta d’adjudicació directa sense els requisits i justificació dels fonaments previstos a la LCSP [Llei de Contractes del Sector Públic]. Omet qualsevol referència al criteri d’adjudicació, el qual s’ha d’efectuar d’acord amb la millor relació qualitat-preu.

3) Figura a l’expedient pressupost en el qual sembla constar altres materials. Si és així, es posa de manifest que, d’acord amb l’art. 99.2 de la LCSP, no es pot fraccionar un contracte amb la finalitat de disminuir la quantia i al·ludir els requisits de publicitat o els del procediment d’adjudicació.

4) L’adjudicatari ha de tenir els requisits de capacitat i solvència necessaris, havent-se d’acreditar a l’expedient i ha de trobar-se al compliment de les seves obligacions en els termes previstos a la LCSP, extrems que tampoc queden acreditats.

El punt 2 fa referència al fet que no s’havien demanat pressupostos a altres empreses. El tècnic de Patrimoni Històric que havia fet l’informe avalant la compra de les estructures havia justificat l’adquisició a Foreseny perquè fer-ho a una altra empresa hauria suposat un cost més elevat. Segons aquest treballador municipal, comprar el material d’una bastida a una altra companyia hauria requerit el desmuntatge de Foreseny i el muntatge de la nova estructura per part de la nova empresa.

L’abril d’enguany, dos anys després d’aquell primer intent de compra, l’Ajuntament va demanar una oferta a una altra empresa, Layher, que és qui fabrica les estructures que utilitzen una gran majoria d’empreses del sector. Layher va fixar un preu de compra (per la bastida d’estintolament i la passarel·la) de 92.636,40 euros. Foreseny, en un pressupost del març de 2022, oferia 52.000 euros més IVA.

Des del consistori asseguren que, un cop Fiscalització va informar desfavorablement de la compra el 2020, es troben valorant diferents possibilitats sobre la graderia. Al final d’aquest any el lloguer ja haurà costat uns 200.000 euros.

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.