Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat Les empreses municipals han pagat 3,4 milions d’euros als membres dels seus consells d’administració per...

Comentaris (0) /

Escrit per:

«L’actual situació econòmica fa aconsellable la unificació d’estratègies empresarials per donar un servei més econòmic aprofitant recursos compartits». El 18 de febrer de 2013, el web de l’Ajuntament de Tarragona publicava una notícia en la qual s’anunciava la unificació de cinc empreses municipals mitjançant un sol ens de gestió, l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE), per tal de fer «més eficients les empreses de capital municipal».

«L’objectiu és simplificar i optimitzar recursos per fer viable el model amb una fórmula que unifiqui criteris de gestió, direcció i estalvi econòmic», deia l’aleshores alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, en relació amb la creació de l’AIE. La notícia del web del consistori tarragoní assegurava que, amb aquesta nova entitat, «es passarà de cinc gerents i cinc consells d’administració a un únic ens que aplega les cinc empreses, que seguiran tenint la seva pròpia personalitat jurídica i comercial».

«Es tracta d’aprimar estructures sense minvar la qualitat dels serveis», afegia Pau Pérez, regidor d’Hisenda.

Les cinc empreses que havien d’estar unificades sota l’AIE eren el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes S.A. (SMHAUSA), l’Empresa Municipal de Transports S.A. (EMT), l’empresa d’Aparcaments Municipals de Tarragona S.A. (AMT), l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona S.A. (EMMCT) i l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona S.A. (EMDET, és a dir, el Palau de Congressos).

A l’hora de la veritat, totes van conservar els seus consells d’administració i els seus gerents, alguns dels quals van aprofitar la gestió d’aquestes empreses —«entitats de caràcter públic amb capital íntegrament municipal»— per a viure a cor que vols, tal com va publicar Porta Enrere en una sèrie d’articles publicats el 21 i el 30 de desembre de 2021.

D’altres vegades, les empreses municipals van servir per teixir una xarxa clientelar favorable al govern local del moment, com va ser el cas de l’EMMCT, tal com va destapar aquest mitjà. O per a col·locar gerents a dit malgrat haver fet un concurs —que després el Suprem confirmaria com a irregular— per fer l’efecte d’una aparent transparència. Aquest va ser el cas de l’antic gerent de l’EMT, actual cap de Recursos Humans de l’Ajuntament de Tarragona.

Una falsa austeritat

La notícia del web del consistori tarragoní anava, en principi, en consonància amb una altra mesura presa pel govern municipal només un any abans. Aleshores, l’alcalde Ballesteros havia enviat una circular a tot el personal de l’Ajuntament en la qual demanava austeritat en un moment de crisi econòmica. Els detalls de la circular van ser publicats pel Diari de Tarragona en un article que explicava que el batlle demanava que els àpats que haguessin de fer els treballadors municipals a càrrec de les arques públiques fossin el «menú del dia» i que es viatgés en «low cost», entre moltes altres restriccions. El compliment de les mesures aprovades pel govern municipal aniria a càrrec d’una comissió de nova creació formada pels més alts funcionaris del consistori i que seria presidida pel regidor d’Hisenda Pau Pérez.

Però, tal com va publicar Porta Enrere en un article el passat 27 de juliol, Ballesteros i Pérez, que en aquell moment eren president i vicepresident respectivament de l’empresa d’aigües de la ciutat (EMATSA), no van complir amb l’austeritat que demanaven a la resta de personal municipal. Alcalde i regidor d’Hisenda van rebre pagaments d’EMATSA superiors als 220.000 euros en quatre anys (2012-2015), molts d’ells vinculats a dinars —molt allunyats del «menú del dia» que demanava el batlle en la seva circular—, viatges i, fins i tot, loteria i tabac.

Però EMATSA no pagava només a Ballesteros i Pérez, sinó també als altres membres del consell d’administració de l’empresa. Els pagaments, a banda de dinars i altres despeses —tot i que en menys quantitat que en el cas de l’exbatlle i l’exregidor d’Hisenda—, eren en concepte de les assistències a les reunions periòdiques del consell d’administració —el 2012 i 2013 Ballesteros i Pérez percebien per cada reunió 2.762,74 euros i 2.072,05 euros respectivament, després aquestes quantitats van anar minvant—. En aquells anys, el conseller d’EMATSA que menys cobrava per assistència a les reunions percebia 1.381,37 euros.

EMATSA, més de 2 milions d’euros en reunions

Tal com va explicar Porta Enrere en l’article del 27 de juliol, EMATSA s’ha negat a identificar les persones que han format part del seu consell d’administració des de l’any 2000 i fins a l’actualitat—el cas es troba en mans de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP)—, però sí que ha enviat a Porta Enrere la despesa per assistència a les reunions dels consellers any a any (sense indicar-hi el nom, només identificant-los amb un número).

En total, EMATSA ha pagat 2.033.175,35 euros des de l’any 2000 i fins al 8 de juny d’enguany. Els anys que registren la xifra més alta són el 2011 (gairebé 151.000 euros) i el 2012 (139.000 euros).

El període comprés entre l’any 2000 i la meitat de 2007 va ser sota el mandat de Joan Miquel Nadal (CiU) a l’alcaldia, i va registrar una mitjana anual de 63.999,11 euros en pagaments als membres del consell d’administració en concepte d’assistència a les reunions. En el mandat de Ballesteros (PSC, 2007-2019), la mitjana anual de pagaments per assistències al consell d’administració de la qual ell n’era el president, va ser de 94.704,21 euros. En l’última legislatura, amb Pau Ricomà com a alcalde (ERC, 2019-2023), la mitjana va ser de 104.182,86 euros.

Cal remarcar, però, que aquests pagaments d’EMATSA només corresponen a les assistències al consell d’administració i això no inclou altres despeses com dinars, viatges, etc., tal com es va explicar en l’article de Porta Enrere el 27 de juliol. Malgrat que l’empresa d’aigües es nega a identificar els membres del consell i la seva despesa associada, aquest mitjà va poder aconseguir la informació dels pagaments fets als consellers (per assistència a les reunions i totes les altres despeses) gràcies als llibres majors de comptes en el període 2012-2015. Un accés que s’havia obtingut fa un parell d’anys gràcies a una altra petició d’informació pública que, com ara, va haver de ser resolta per la GAIP davant la negativa inicial d’EMATSA.

 

Més d’1,3 milions de les altres empreses

EMATSA és, de llarg, l’empresa que més diners ha destinat a pagar els seus membres del consell d’administració. Això explica per què una cadira en l’esmentat consell va tan buscada, perquè els rèdits de formar-ne part són enormes, especialment anys enrere. Però hi ha altres empreses municipals que també tenen consell d’administració. En total són vuit.

El gerent de l’AIE, Jordi Dies Monclús, assegura que els estatuts d’aquesta agrupació indiquen que «el càrrec d’administrador serà gratuït» i que, en conseqüència, «no s’efectuen pagaments per assistència als membres del consell d’administració ni de l’assemblea de l’AIE».

Les altres empreses que sí que remuneren els seus consellers són: EMDET, EMMCT, ESPIMSA (empresa de mercats), SMHAUSA, EMSERFUMT (tanatori), EMT i AMT (aquestes dues, fusionades de fa un parell d’anys).

En total, les empreses citades en l’anterior paràgraf han pagat 1.368.301 euros als membres dels seus consells d’administració per assistència a les reunions. Això, sumat als pagaments per aquest mateix concepte fets per EMATSA, dona una xifra pròxima als 3,5 milions d’euros —3.401.476,38 euros, concretament—. S’ha de tenir en compte, però, que aquesta xifra podria ser molt més elevada perquè l’EMMCT va comunicar a Porta Enrere que no disposava d’informació comptable (de cap mena) anterior a l’any 2017. No és la primera vegada que l’EMMCT diu això a aquest mitjà, un fet particularment preocupant si es té en compte allò que Porta Enrere va publicar sobre l’EMMCT en un article el 29 de gener de 2021, en què es demostrava com l’empresa de mitjans de comunicació de Tarragona havia gastat grans quantitats de diners en una política de finançament d’entitats en una activitat completament aliena a l’empresa en el que semblava una clara voluntat de teixir una xarxa clientelar favorable al partit que aleshores estava al capdavant de l’Ajuntament de Tarragona, el PSC.

Cap de les empreses del quadre paga o ha pagat tant com EMATSA per ser membre d’un consell d’administració. Actualment, l’empresa d’aigües paga uns 1.000 euros per cada reunió. De la resta, la que més paga és EMSERFUMT, que l’any 2000 ja abonava 300 o 600 euros (nets) al canvi en funció de si qui rebia el pagament era president o vicepresident del consell o bé un altre membre. Actualment, aquestes xifres són de 350,51 i 651,01 euros (nets). EMSERFUMT, com es pot veure, és qui més ha pagat per aquest concepte en tot el període —si exceptuem EMATSA—, amb més de 460.000 euros.

De les altres empreses, l’EMMCT paga 60,75 euros per reunió des del 2017 i fins ara. ESPIMSA, per la seva banda, abona 150,25 euros des de l’any 2000. L’EMT precisa a Porta Enrere que en el període 2003-2013 la quantitat pagada per assistència era de 150,25 euros bruts. A partir d’aleshores i fins a l’actualitat, la quantitat és de 75 euros bruts. SMHAUSA indica que en el període 2011-2013 es pagaven 120,20 euros bruts i que des del 2014 són 75 euros bruts. L’empresa detalla que tots els membres del consell d’administració cobren el mateix, sigui el president, el vicepresident o un altre conseller. L’EMDET no ha facilitat el detall per reunió i ha enviat la informació agrupada per anys.

El sobresou de les reunions

A banda d’EMATSA que, com s’ha dit anteriorment, no ha volgut facilitar la identitat dels membres del consell d’administració —i, d’aquesta manera, impedir que se sàpiga quant ha cobrat cadascú al llarg dels anys— la resta d’empreses municipals sí que han facilitat a Porta Enrere el nom i cognoms i els pagaments que s’han fet als respectius consellers. La llista és força llarga i supera les 200 persones. Algunes han format part de més d’un consell d’administració —és a dir, de diverses empreses— i durant molts anys. D’altres, en canvi, han tingut una experiència fugaç en aquest assumpte.

De la informació facilitada per les set empreses que consten en l’anterior taula, la persona que més diners ha cobrat per assistir a reunions de consells d’administració és Rafael Pallero González. Pallero, psicòleg a l’ONCE des de l’any 1987 —la mateixa organització on treballava Ballesteros fins que es va dedicar plenament a la política—, i que va formar part de les llistes del PSC a les eleccions de l’any 2019 com a independent, ha cobrat un total de 49.714 euros. D’aquests, més de 48.500 d’una sola empresa, EMSERFUMT, de la qual n’ha estat president —«un honor que li va confiar Josep Fèlix Ballesteros», segons va admetre al mitjà Nació Tarragona—.

Pallero forma part del consell de l’empresa de serveis funeraris des de l’any 2011. L’any que més diners va cobrar va ser el 2018, amb 6.510 euros. També ha format part de l’EMDET (anys 2016-2018), cobrant, en total, 1.170 euros.

Rere Pallero, apareix el nom d’Alberto Ortiz Jover, conseller delegat de Funespaña des de l’any 2012 —empresa que és la sòcia minoritària d’EMSERFUMT; el soci majoritari és l’Ajuntament de Tarragona— i que des del 2022 n’és el president. Ortiz ha cobrat 48.911 euros, tots procedents d’aquesta empresa de serveis funeraris, des de l’any 2012 i fins a enguany.

En tercera posició hi ha Mariano Herraiz Puchol, economista de professió i professor a la Universitat Rovira i Virgili, que va ser president d’EMSERFUMT des de l’any 2016 i fins a final d’aquella legislatura. Precisament, és d’aquesta empresa on ha cobrat la majoria dels seus ingressos per assistència a les reunions del consell, un total de 27.211 euros, 21.201 dels quals de l’empresa de serveis funeraris. La resta, 6.010 euros, de l’empresa de mercats (ESPIMSA).

Herraiz va ser regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Tarragona a les files del PP, protagonitzant una polèmica que va ser recollida pel diari Més el 12 de febrer de 2017. Segons el rotatiu tarragoní, l’edil popular va haver de demanar disculpes després d’escriure a Facebook que «prefereixo l’Ebola als membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); infecten tot el que toquen». Amb tot, les disculpes d’Herraiz no van anar dirigides a l’ANC precisament: «Vull disculpar-me pel meu desafortunat comentari d’ahir, fruit de la tensió dels moments que vivim. En cap moment la meva intenció va ser frivolitzar amb una malaltia com l’Ebola. Com a polítics, hem de donar exemple a la ciutadania».

Com es pot veure, els primers llocs de la llista de membres de consells d’administració millor pagats ho són perquè formen part de l’empresa de serveis funeraris, la que més despesa registra per aquest concepte rere EMATSA.

Qui ocupa el quart lloc de la llista és una cara més coneguda, Begoña Floria Eseberri, exregidora de govern a l’Ajuntament de Tarragona durant les legislatures socialistes i la passada, amb ERC a l’alcaldia, a l’oposició. Floria ha cobrat 26.279 euros, però ho ha fet de totes les empreses municipals excepte d’EMSERFUMT. Així, ha cobrat 8.106 euros d’AMT, 7.054 euros de l’EMT (va ser presidenta d’ambdues empreses i en les dues ha estat envoltada de polèmica: a Aparcaments va protagonitzar el cas del Coaching i a l’EMT la selecció irregular del gerent) i 6.461 euros d’ESPIMSA, per exemple. Floria ha cobrat aquests més de 26.000 euros en el període 2009-2019.

Rere Floria, Pau Ricomà, alcalde de Tarragona entre 2019 i 2023. Ricomà ha cobrat 25.857 euros dividits en dos períodes: 2007-2011 i 2016-2023. La gran majoria dels diners han provingut d’EMSERFUMT (21.483 euros), però també hi ha pagaments de l’EMDET i l’EMMCT (2017-2019, just el període en el qual s’haurien comès les irregularitats comptables a l’empresa que van dur el posterior govern de Ricomà a denunciar la cap d’administració de l’EMMCT).

Per sota de Ricomà hi ha un altre nom conegut: Javier Villamayor Caamaño. Villamayor hauria d’haver estat el successor de Ballesteros a l’alcaldia de Tarragona, però la gestió del principal projecte del PSC els últims anys, els Jocs Mediterranis —escàndol de la venda d’entrades de la cerimònia d’inauguració inclòs—, el va dur fora de la ciutat (actualment és, segons va publicar La Vanguàrdia, un dels principals assessors de Salvador Illa). Villamayor ha cobrat com a membre dels consells d’administració 25.329 euros, la major part de l’empresa de serveis funeraris (10.000 euros), però també ha cobrat d’AMT (4.000 euros), l’EMDET (3.200), l’EMMCT (1.337), l’EMT (4.125) o SMHAUSA (2.570). Els pagaments fets a Villamayor es remunten a l’any 2003 i es van perllongar fins al 2019 sense interrupció.

Immediatament després de Villamayor apareix el nom de Juan Antonio Valdivia Gerada (24.942 euros, tots d’EMSERFUMT). Valdivia va ser president de Funespaña i va ser investigat judicialment per la compra a dit de taüts —per valor de 2,4 milions d’euros— quan era el gerent de l’Empresa Mixta de Serveis Funeraris de Madrid (EMSF). En el llistat també apareix Angel Valdivia Gerada (germà de l’anterior i que havia estat conseller delegat de FUNESPAÑA), que va cobrar d’EMSERFUMT 23.311 euros.

En aquests primers llocs de la llista apareix també Frederic Adan, germà de l’actual primera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan —aquests dies, alcaldessa en funcions—. Adan, que va ser regidor en època de Joan Miquel Nadal, va cobrar un total de 24.341 euros, 19.232 d’EMSERFUMT i poc més de 5.000 d’AMT.

Per darrere, hi ha Carles Farré i Brull, que en les passades municipals ocupava el número 7 a les llistes d’ERC —es va quedar, per tant, fora del ple de l’Ajuntament perquè els republicans van assolir 6 regidors, tot i que la marxa de Pau Ricomà el podria fer entrar al consistori—. Farré va cobrar 21.900 euros: 9.700 d’EMSERFUMT i la resta de totes les altres empreses excepte ESPIMSA.

Seguint a la llista, una mica més avall, José Juan Acero de Dios, regidor del PP a l’Ajuntament entre els anys 2011 i 2019 (primer a l’oposició i els últims tres anys al govern municipal) i que va cobrar 20.229 euros (la majoria, d’AMT, empresa que va presidir, 6.525 euros). També hi surt Sonia Orts, que, com l’alcalde Rubén Viñuales, primer estava a Ciutadans i ara ha fet el salt al PSC, sent actualment la regidora de Relacions Ciutadanes. Orts ha cobrat fins ara 19.736 euros.

Crida l’atenció la presència d’Albert Ribot, que es troba a la part alta de la llista. Paradista del Mercat Central, sent president de l’Associació de Venedors va mantenir un pols amb la direcció d’ESPIMSA, que volia fer-lo fora del mercat i expulsar-lo també del consell d’administració. Ribot ha cobrat 19.683 euros, tots de l’empresa de Mercats, des de l’any 2000 i fins al 2019 de forma ininterrompuda.

Altres noms destacats són Dídac Nadal (regidor de Junts al govern a la passada legislatura, 19.457 euros en només sis anys), Jordi Roca (exregidor del PP, 17.846 euros), Raül Font (regidor en època de Joan Miquel Nadal, 17.579 euros), Pere Valls (històric militant socialista, ideòleg dels Jocs Mediterranis i membre del comitè organitzador dels Jocs, 15.715 euros en sis anys), Rocío León (exmembre de l’executiva del PSC a Tarragona i vicepresidenta de Societat Civil Catalana a la ciutat en els anys del Procés, 16.655 euros), Maria Mercè Martorell (regidora al govern pel PP en l’època Nadal i actualment líder del PP a l’Ajuntament de Tarragona, 12.020 euros), Hermán Pinedo (últim regidor de Patrimoni, 11.384 euros), Elisa Vedrina (regidora del PP, 10.530 euros), Jordi Fortuny (ERC, regidor d’Hisenda en l’última legislatura, 10.487 euros), Carles Castillo (aleshores PSC, sent regidor d’Urbanisme i Seguretat Ciutadana, ara a ERC al Parlament, 7.813 euros en el període 2000-2011), Laia Estrada (exregidora de la CUP a l’oposició, 7.034 euros), Alejandro Caballero (processat pel cas INIPRO, 5.245 euros), Antonio Peco (expresident de la Federació de l’Associació de Veïns de Tarragona, 4.754 euros) o Josep Maria Milà (exregidor d’Urbanisme en l’última legislatura del PSC, 3.892 euros, tots procedents d’SMHAUSA) entre molts d’altres.

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.