Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Medi Ambient Un correu electrònic d’Elsa Artadi a Artur Mas revela que la postura «inflexible» de La...

Comentaris (0) /

Escrit per:

«No comprarem els terrenys des de la Generalitat». Així de contundent es mostrava el director de l’Institut Català del Sòl, Damià Calvet, en una entrevista publicada al Diari de Tarragona el 29 de maig del 2015. El màxim responsable de l’Incasòl responia així a la pregunta del periodista en referència a l’opció de compra dels terrenys on s’havia d’ubicar el Complex Recreatiu Turístic (CRT) que la Generalitat de Catalunya havia signat amb la propietària d’aquests, CaixaBank, el 2014. L’administració catalana havia tancat un conveni amb l’entitat financera després que el promotor del projecte, Veremonte, descartés comprar els terrenys per un preu de 377 milions d’euros (l’acord entre la Generalitat i La Caixa era per 110 milions d’euros segons es va publicar aleshores, i no els 120 milions d’euros que finalment es pagaran pels terrenys). Veremonte, que va aparèixer del no-res després que Catalunya perdés la possibilitat de ser la seu d’Eurovegas en detriment de Madrid —finalment el magnat Sheldon Adelson tampoc va dur a terme el projecte prop de la capital de l’estat—, va abandonar el projecte i el promotor va passar a ser, de facto, la Generalitat, que va fer de mitjancera i d’impulsora d’un negoci privat.

Calvet va refermar-se durant anys en què l’administració catalana no compraria els terrenys en un discurs que, però, va anar derivant en «no costarà ni un euro de diners públics» i que va ser repetit per l’actual vicepresident del govern català, Pere Aragonès, en seu parlamentària. El fet és que, tal com publicava el diari Ara el passat 7 de setembre, la Generalitat sí que posarà diners de la seva butxaca en el projecte. De fet, avançarà el 80% dels 120 milions d’euros dels terrenys de CaixaBank. La resta, el 20%, els comprarà Hard Rock, empresa que ha de dur a terme el projecte. És a dir, l’Incasòl comprarà a Criteria (hòlding d’inversions de CaixaBank), el 80% dels terrenys i després els vendrà a Hard Rock, que tindrà fins al 2022 per comprar-ne la resta. Però, a més, Hard Rock disposa d’una opció de venda en la qual l’Incasòl estaria obligat a recomprar tots els terrenys. En tot cas, però, La Caixa haurà venut els terrenys, que és allò que sempre ha volgut i que seria, segons la plataforma Aturem BCN World, l’únic objectiu del projecte del CRT que ara ha de dur a terme Hard Rock. «Al començament pensava que es faria alguna cosa, més aviat petita, res comparat amb el projecte megalòman que se’ns va vendre inicialment (inversió de 4.500 milions d’euros que incloïa sis casinos i 10.000 habitacions d’hotel), però ara cada vegada tinc més clar que no es farà res», diu Joan Pons, consultor ambiental i membre d’Aturem BCN World.

El paper de l’Incasòl ha estat molt criticat des de l’esmentada plataforma i també des d’altres sectors de la societat, així com des de la CUP, que no entenen per què un organisme públic ha de gastar diners públics en uns terrenys d’una entitat financera que han de passar a mans d’un promotor privat, que és qui farà el complex turístic i de joc. Amb tot, la compra dels terrenys de La Caixa per part de l’Incasòl podria haver estat l’únic camí que hauria trobat la Generalitat per a fer realitat el projecte després de comprovar com l’entitat financera era incapaç de transigir amb les condicions de pagament de qui serà l’operador del CRT, Hard Rock, rebutjant, fins i tot, més diners dels 120 milions que demanava. Així s’exposa en un correu que l’aleshores directora general de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat, Elsa Artadi, va enviar a l’expresident Artur Mas.

En el correu electrònic, al qual ha tingut accés Porta Enrere, Artadi mostra la seva preocupació per la postura de La Caixa, que es manté «inflexible» en el preu dels terrenys (120 milions d’euros) i els terminis de pagament, d’un any, en contra de les pretensions de Hard Rock, que volia fer-ho per fases tot i que això suposés pagar més diners a La Caixa, un extrem que l’entitat financera va rebutjar i que va deixar perplexa Artadi i el president de Hard Rock.

Artadi va escriure el correu electrònic el 16 de juny del 2017 i el va enviar a la secretària d’Artur Mas, Maria-Reis Quinzaños de Visa. En el missatge, exposava la complicada situació del CRT a l’expresident i li demanava que intercedís amb Isidre Fainé, president de La Caixa fins al 2016 i des d’aleshores i fins a l’actualitat president de la Fundació La Caixa, per tal que aquest parlés amb Marcelino Armenter, aleshores màxim responsable de Criteria (que gestiona les propietats immobiliàries de l’entitat) —Armenter va ser posteriorment conseller delegat de CaixaBank— i que aquest accedís a les condicions de Hard Rock. De fet, tal com consta també en el correu electrònic, l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va reunir-se amb Fainé per convèncer l’entitat financera que calia que es reunís amb Hard Rock per tancar un acord, desprenent-se, per tant, que La Caixa, tot i que era la que venia els terrenys, no havia plantejat ni tan sols per iniciativa pròpia una reunió amb el comprador, és a dir, l’empresa nord-americana.

Deia Artadi en el correu electrònic:

 

«Bon dia President,

Copio al Damià [Calvet] que el correu és del dos i ell complementarà la informació que sigui necessària.

Avui queden dues setmanes perquè finalitzi el termini per presentar ofertes al concurs del CRT. Voldríem actualitzar-te i tenir el teu retorn.

Situació prequalificats

Si tenim èxit el dia 30 de juny serà a través de Hard Rock que manté molt d’interès i hi creu molt. A més, de totes les empreses inicials, és la que té millor marca que és un punt positiu.

Melco va caure al desembre/gener per un canvi d’orientació de l’empresa. Ha comprat Crown i s’està focalitzant en el mercat asiàtic. L’endarreriment de gairebé dos anys des de la publicació del concurs (setembre de 2015) ha tingut aquest afecte.

[La possible retirada de Melco de la cursa pel CRT ja s’havia apuntat un any abans però fins a l’últim moment les informacions periodístiques apuntaven que aquesta operadora asiàtica continuava interessada en el projecte, un fet que ara es revela fals, doncs Melco, segons Artadi, feia més de sis mesos que no era candidata al CRT.]

Per la seva banda, Genting i Peralada finalment no s’ha posat d’acord. No ha ajudat que Genting tingui ara problemes seriosos a Filipines, on els han retirat temporalment les llicències, després d’un incident on van morir 37 persones.

Hard Rock

El Damià i jo ens hi hem estat reunint intensament amb el seu President. Només en el darrer mes ha estat dues vegades a Barcelona. Està tancant un acord amb Value Retail i amb Port Aventura. Vol fer una primera fase de 600 M€ per després seguir ampliant; més petit que quan anava amb Melco, però la inversió més gran al país.

El repte que encara tenen és que els costos fixos (preu del sòl i infraestructures) són relativament alts per la inversió inicial; podrien suposar més del 50%. És de l’interès de tots que dediquin més diners a fer una destinació atractiva per tenir èxit.

Per la banda de les infraestructures, des de lncasòl se’ls està donant flexibilitat i confiança per desenvolupar-les a mesura que es necessitin. Per la banda del preu del sòl està molt més complicat.

La Caixa

No tenim problemes per mantenir l’opció de compra dels terrenys fins a l’octubre, moment en el qual es faria la transmissió del sòl a Hard Rock si compleix totes les condicions del concurs.

Però la Caixa, a través del Marcelino Armenter, es mostra inflexible amb el preu i les condicions de pagament. Exigeix 120 M€ i a pagar en un any (acord que tenim amb ell des de l’any passat quan el projecte tenia una altra dimensió).

El President Puigdemont va demanar a l’Isidre Fainé que accedissin a veure’s amb Hard Rock. Tots creiem (Govern i Hard Rock) que si es trobaven les dues parts podrien parlar (com a homes de negoci que són) i arribar a un acord que beneficiés els dos. Al cap i a la fi, és en interès mutu que el projecte tiri endavant. Si no la Caixa no vendrà aquest terreny a ningú (revocarem el PDU) i tampoc no acabarà desenvolupant el residencial del sub-sector 2 que té aturat des de fa anys.

Dilluns d’aquesta setmana, el Marcelino Armenter va rebre al President de Hard Rock. L’empresa li va dir que els terrenys valen molt més que 120 M€ si el projecte té èxit i que, per tant, no els qüestionava el preu. Però que volia parlar dels temps i el finançament per no haver de fer front a tot el cost de cop. Els va oferir de comprar la meitat ara i quan es desenvolupés la segona fase del projecte comprar la segona meitat per més valor.

La proposta té molt de sentit. La Caixa assegura que el projecte tira endavant i a més obté un major benefici pel terreny. L’Armenter es va tancar en banda dient que no tenia cap interès a parlar-ne. El president de Hard Rock va sortir de la reunió molt desconcertat. Ha tornat a Florida i estan refent els números per veure si el projecte és viable o no. També estan esperant retorn d’uns possibles socis inversors. Sabrem alguna cosa segurament entre dilluns i dimarts.

No sabem si hi ha cap manera, a través teu amb l’Isidre Fainé, d’intentar gestionar la seva posició. Quan n’hem parlat amb ell és molt més racional.

Gràcies,

Damià i Elsa

P.S: T’estalviem totes les associacions que han fet i desfet entre empreses aquests mesos. Si acaba bé t’ho expliquem un dia amb calma».

 

Com es pot llegir en el correu d’Artadi, aquesta assegura que la Generalitat estava disposada a retirar el PDU (Pla Director Urbanístic) del CRT si no hi havia acord entre les parts. Això hauria suposat un greu problema per a La Caixa a l’hora de voler vendre els seus terrenys. Amb tot, finalment no es va produir la retirada de l’esmentat PDU tot i que no hi va haver un acord directe entre les dues empreses, havent de ser l’Incàsol qui comprés els terrenys de la Caixa per a posteriorment vendre’ls a Hard Rock que, d’aquesta manera pot iniciar el projecte per fases tal com sempre havia manifestat.  «L’Incasòl fa de corredor de finques i tenia clar aquest paper des del començament. Nosaltres ja vèiem el seu gerent, Damià Calvet, a les rodes de premsa un any abans que Veremonte marxés i no enteníem què feia l’Incasòl en un projecte d’iniciativa i sòl privat», deia Joan Pons a la revista Viu a fons el mes de juny del 2017. Per Pons, La Caixa només volia vendre els terrenys i volia que el comprador fos l’administració catalana, assegurant-se així la seva venda sense dependre de decisions empresarials de futurs compradors. L’actitud de La Caixa descrita per Artadi en el correu electrònic sembla confirmar aquesta hipòtesi.

Artur Mas va respondre l’email d’Artadi el mateix dia dient:

«Rebut el correu. Ara seré dos dies a Londres però quan torni dimarts vespre el truco per tenir-hi la conversa que dieu. Espero entre dimecres i dijous dir-vos alguna cosa. Gràcies.»

El referèndum de l’1 d’Octubre del 2017 i les conseqüències que va comportar, van mantenir el projecte en estat d’espera fins que ara sembla que s’ha fet el pas definitiu per a la seva realització.

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.