Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Cultura i Patrimoni, General ICOMOS denuncia l’immobilisme i la deixadesa en la gestió dels monuments Patrimoni Mundial de Tàrraco...

Comentaris (0) /

Escrit per:

Nova estirada d’orelles del màxim organisme per a la preservació dels llocs Patrimoni Mundial de la UNESCO als responsables de la gestió dels monuments de Tarragona. L’International Council on Monuments and Sites (ICOMOS) ha enviat una carta al consistori tarragoní, a la Direcció General de Patrimoni Cultural i a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, al Ministeri de Cultura i Esports del govern d’Espanya, al Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya, a l’Arquebisbat de Tarragona i a la Fundació Abertis —és titular de la pedrera del Mèdol— denunciant l’immobilisme i la deixadesa de la gestió del conjunt de monuments que formen part de la declaració Patrimoni Mundial de Tàrraco. La carta, a la qual ha tingut accés Porta Enrere, està signada per Alicia Castillo Mena, presidenta d’ICOMOS Espanya, que assegura que «el pla de gestió conjunt de Tàrraco està encara pendent i els plans directors, excepte el de la muralla, no són operatius». Castillo recorda als destinataris de la missiva que a finals del mes de maig del 2019 ICOMOS va enviar un informe preliminar sobre l’estat de conservació dels monuments arran d’una denúncia ciutadana on s’expressava la preocupació per l’estat del conjunt monumental de la ciutat. En aquell informe del 2019, al qual també ha tingut accés Porta Enrere, es confirmava que no «existeix encara un ens gestor que incorpori a totes les entitats responsables de la gestió dels béns que conformen el conjunt arqueològic de Tàrraco». Passat gairebé un any i mig d’aquell informe, la presidenta d’ICOMOS Espanya assegura ara que «no s’ha previst cap mesura de coordinació efectiva i permanent per part de les administracions actuants», que s’han d’implementar «mesures de conservació preventiva» i que s’han d’emprendre accions davant «la falta de personal al Museu d’Història de Tarragona (MHT)» —no només a l’edifici, la Casa Castellarnau, sinó que es refereix a l’entitat, que és qui gestiona els monuments de titularitat municipal—.

A la carta, Alicia Castillo afirma que quan ICOMOS ha demanat informació per tal de fer una anàlisi de la situació, aquesta sovint ha estat «incompleta» i que «no sempre ha estat facilitada». Castillo proposa a totes les administracions i institucions implicades la creació d’una taula de treball per a «fer observacions, recomanacions i establir un full de ruta efectiu amb les accions previstes, així com un cronograma on consti la implementació de les esmentades accions». La presidenta pretén que «les administracions competents tinguin en compte l’afectació de diversos emplaçaments que integren el conjunt de Tàrraco i assegurin el compliment de les exigències establertes per la Convenció de Patrimoni Mundial i de les seves Directrius Pràctiques».

El toc d’atenció d’ICOMOS arriba només un mes i mig abans que la ciutat celebri el 20è aniversari de la proclamació del conjunt monumental de Tàrraco com a Patrimoni Mundial. Va ser el 30 de novembre del 2000, a la ciutat de Cairns (Austràlia). Des d’aleshores, la gestió del patrimoni històric a la ciutat ha deixat més ombres que no pas llums, tal com demostra la carta de l’organisme internacional. Així, en l’apartat d’«Aspectes generals», la missiva destaca que no es va posar mai en marxa el pla de gestió de Tàrraco, un document del 2014 que va ser realitzat per una empresa especialitzada arran d’un encàrrec de la Generalitat de Catalunya. De fet, segons la presidenta d’ICOMOS Espanya, el pla «no es va arribar a aprovar ni a implementar». Castillo també fa referència a la manca de conservació preventiva dels monuments, que es manifesta en la presència de «vegetació invasiva o problemes greus d’humitats». En aquest apartat cal recordar un informe que la Generalitat de Catalunya va encarregar el 2016 a diferents professionals i que, sota el títol d’Anàlisi i diagnosi de l’estat estructural i físic dels elements que formen el conjunt arqueològic de Tarragona, inscrit en el patrimoni mundial, ja assenyalava les nombroses deficiències de l’estat de conservació dels monuments de Tarragona, tal com va publicar Porta Enrere el 15 de desembre del 2019. L’últim apartat dels «Aspectes generals» de la carta destaca la manca de recursos humans al MHT: «S’esperen els nomenaments de llocs clau com la direcció del museu i el de la persona a càrrec del manteniment que van quedar vacants per jubilació. Pel que fa a la plantilla de subalterns, que va ser un dels punts de la denúncia ciutadana, no només no ha augmentat, sinó que ha disminuït per baixes [mèdiques], defuncions o trasllats a altres departaments». Després de la jubilació del director Lluís Balart —vegeu com va ser el seu nomenament i arribada al MHT—, s’ha produït un buit de poder al capdavant del Museu d’Història de Tarragona. Tal com ha pogut saber aquest mitjà, l’Ajuntament prepara un concurs per triar un nou director però mentrestant aquest càrrec l’havia d’ocupar temporalment un dels tècnics del MHT, Cristòfor Salom —que havia quedat per davant de Balart en el concurs oposició del 2008—, mitjançant una comissió de serveis. Amb tot, aquest nomenament, tot i estar decidit, no s’ha fet encara i la direcció del Museu resta, per tant, buida. Pel que fa als subalterns, el mitjà Nació Tarragona publicava que la falta d’efectius juntament amb la celebració de Tàrraco Viva —l’edició d’enguany s’ha fet a l’octubre en lloc del mes de maig, data habitual del festival— havia obligat el MHT a fer treballar alguns dels subalterns durant 12 dies seguits.

La carta d’ICOMOS, a l’apartat «Aspectes específics», aborda l’estat de conservació de l’amfiteatre romà: «A més dels problemes de manteniment, s’ha de tractar la correcta restitució de la secció de l’edifici». Porta Enrere va destapar els informes encarregats per l’Ajuntament de Tarragona a un arquitecte que va concloure que l’estat del monument suposava un perill per a les persones. Arran d’aquell article, el consistori va decidir tancar parcialment el recinte, una part del qual encara no és visitable. Ara ICOMOS vol saber com se solucionaran aquestes greus deficiències. De fet, el maig del 2019, aquest organisme ja destacava que el monument «presenta esquerdes en les estructures romanes i també a les obres de reconstrucció» de finals dels 60 i començaments dels 70 (del segle passat). L’autor d’aquell informe preliminar, Jordi Tresserras, vicepresident d’ICOMOS Espanya, assegurava, sobre la gestió de l’amfiteatre, que «no hi ha personal suficient per a l’atenció dels espais visitables», en relació amb el que ara torna a assenyalar la presidenta d’aquest organisme sobre la mancança de personal al MHT.

Un dels altres monuments que s’esmenten a la carta és el circ romà, especialment la intervenció a Sedassos, remarcant que cal tractar «amb prioritat» aquesta actuació. De fet, en l’informe del 2019, ICOMOS assegurava que «la intervenció no ha seguit els criteris d’actuació en altres trams [del circ] i genera problemes d’interpretació perquè alguns visitants creuen que les graderies romanes estaven cobertes de fusta», tal com va explicar Jordi Tresserras en una entrevista a Porta Enrere també, quan va ser testimoni d’aquesta interpretació errònia per part d’un guia a un grup de turistes. La intervenció de Sedassos ha estat molt criticada i té en el seu origen una concepció fraudulenta perquè l’Ajuntament de Tarragona havia de finançar el projecte mitjançant una subvenció estatal. Per aconseguir-la, era condició sine qua non disposar d’un pla director de tot el monument, el circ, i aleshores no n’hi havia. El consistori va amagar al ministeri de Foment, que atorgava la subvenció, aquest fet, tal com vam publicar a Porta Enrere. Des de l’Ajuntament, un cop es van deixar sentir les crítiques al projecte, sempre van defensar que l’obra era reversible, però la setmana passada el regidor de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo, assegurava a través d’un tuit que el consistori no desfaria la intervenció a les graderies del circ romà a Sedassos per «respecte als 240.000 euros de diners públics invertits» —realment van ser més de 265.000 euros tal com explicàvem en l’article—. Pinedo havia dit poc més d’un any abans en una entrevista al Diari de Tarragona que «estudiaria si treia les graderies de Sedassos». En aquella entrevista també afirmava que durant els pròxims quatre anys (2019-2023) el manteniment dels monuments seria «prioritari», una afirmació que la carta d’ICOMOS fa trontollar. En el tuit de la setmana passada, Pinedo proposava un procediment de participació ciutadana per decidir què fer amb la intervenció de Sedassos —tot i que abans de preguntar als tarragonins, Pinedo ja ha decidit que no desmuntarà l’estructura superposada a les graderies romanes—. De fet, la seva antecessora en el càrrec, Begoña Floria, ja havia impulsat un procés de participació ciutadana sobre Sedassos mitjançant reunions amb els veïns i negocis de la vora. Per a tal efecte, Floria va contractar una empresa de comunicació per elaborar informes d’aquelles trobades on es feia constar que les reunions eren «tenses» o que «donada la bel·ligerància dels assistents, es va acordar posar una tanca provisional que impedeixi el pas a les grades i que es tornaria a col·locar la porta a les escales cap al carrer Ferrers», en referència a les queixes dels veïns per la congregació de persones que feien «botellades» a les graderies. Aquesta part del monument del circ, Sedasssos, encara està tancada.

 

La presidenta d’ICOMOS Espanya també incideix en la seva carta en la intervenció del teatre romà, l’estructura de ferro que havia provocat l’oposició de tots els tècnics del MHT tal com vam explicar a Porta Enrere i que, a més, taca de rovell el jaciment, tal com va admetre l’arquitecte del projecte a aquest mitjà. La carta de l’organisme de la UNESCO esmenta concretament «els problemes de conservació preventiva de l’estructura artística realitzada». En l’informe preliminar del 2019, el vicepresident d’ICOMOS Espanya era rotund sobre aquesta intervenció en afirmar que «deixant de banda consideracions estètiques, el fet de reconstruir parts perdudes amb materials nous suposa una vulneració de l’article 39.2 de la llei 16/85 de Patrimoni Històric». Es tractaria, continuava dient en aquell document, «d’un cas similar al de Sagunt, en què es va pronunciar la sala tercera del Tribunal Suprem en la sentència del 16 d’octubre del 2000». L’informe destacava també, a banda de les taques de rovell al jaciment, la concentració de coloms i aus que, amb els seus excrements —«d’extremada acidesa»— «deterioren el monument i suposen un risc per a la salut pública». Un tema, el dels coloms, que l’informe del 2019 també destacava en diferents parts de la capçalera del circ, assegurant que, a banda dels problemes generats per les aus, la neteja dels excrements, que es feia, segons l’autor del document, amb amoníac, afectava la conservació de la pedra.

La missiva d’ICOMOS a les administracions i institucions titulars dels diferents monuments que conformen el conjunt de Tàrraco proclamat Patrimoni Mundial l’any 2000 destaca també el Fòrum provincial, del qual assegura que no hi ha àrea d’amortiment ni entorn de protecció del monument, mentre que de la Necròpolis, a banda de destacar el mateix que en el cas del Fòrum provincial, apunta a les cobertes del jaciment i a l’edifici del museu, que es troben en molt mal estat —en l’informe del maig del 2019 s’assegurava que «l’estructura que cobreix el recinte funerari, construïda els anys 70 (del segle passat) es troba en un estat de conservació lamentable»—. D’altra banda, sobre l’aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable), la presidenta de l’organisme associat a la UNESCO diu que «ha de millorar la seva accessibilitat, però continuen els problemes de manteniment».

La carta també fa referència al Pla Integral de la Part Alta (PIPA) i la seva «articulació en relació amb els béns del conjunt de Tàrraco i la situació de projectes clau com Ca l’Agapito». Cal recordar que l’Ajuntament de Tarragona va desaprofitar gairebé tres milions d’euros d’una subvenció de la Generalitat de Catalunya perquè no va fer les actuacions corresponents demanades a la subvenció, tal com vam explicar a Porta Enrere el 13 de setembre del 2017. Aquesta pèrdua milionària de finançament és especialment greu si es té en compte que l’anterior regidora de Patrimoni Històric, Begoña Floria, assegurava que en 12 anys de mandat socialista a la ciutat (2007-2019), l’Ajuntament de Tarragona havia destinat gairebé 8 milions d’euros a inversions en patrimoni, una xifra que, tal com vam explicar a Porta Enrere, no era real perquè almenys 3 milions d’euros de la quantitat assenyalada per Floria procedia d’altres administracions.

Ca l’Agapito també és un dels punts calents entre el patrimoni de la ciutat pel seu mal estat de conservació, tal com mostrava l’informe de la Generalitat del 2016 (Porta Enrere, 15 de desembre del 2019).

Un dels aspectes que crida l’atenció de la carta d’ICOMOS és quan aborda l’assumpte del «recinte de culte imperial», és a dir l’última terrassa de Tàrraco, l’esplanada de la catedral i el mateix edifici: «Existeix un pla director de la Catedral però no del bé en el seu conjunt i de la zona d’amortiment on s’ubica, per exemple Ca l’Ardiaca, intervenció sobre la qual no s’ha rebut resposta». Finalment es parla de les muralles «amb especial atenció a les noves propostes per als sectors 1-6 […] i la valoració de l’acció per a frenar l’impacte dels nius de coloms al Pretori». En l’informe del 2019, ICOMOS afirmava que «les intervencions realitzades per a la conservació del monument no responen a criteris comuns i s’han utilitzat materials diversos; maons en les últimes actuacions».

ICOMOS ha constituït un grup d’experts, exposa la carta, que tractarà el cas de Tàrraco i que estarà coordinat per Jordi Tresserras, vicepresident d’ICOMOS Espanya i professor de la Universitat de Barcelona. A banda de Tresserras hi formarà part la presidenta, Alicia Castillo, Xavier Casanovas (membre de la junta directiva d’ICOMOS i coordinador de l’Observatori de Patrimoni Cultural d’ICOMOS Espanya), Juan Carlos Molina (Universitat Politècnica de Cartagena i membre de la directiva d’ICOMOS) i Joaquín Ruiz de Arbulo, membre d’ICOMOS Espanya i catedràtic d’Arqueologia Clàssica de la Universitat Rovira i Virgili. Ara, les administracions i institucions destinatàries de la carta han de respondre per tal que es pugui formalitzar la constitució de la taula de treball.

 

 

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.