Contacte: redaccio@portaenrere.cat

Ciutat, General La llista de la vergonya de Ballesteros: més d’una dècada de promeses i projectes incomplerts...

Comentaris (0) /

Escrit per:

«Les ballesterades són promeses falses que Ballesteros llença sabent ja d’entrada que són falses», deia Alejandro Fernández cap del Partit Popular a Tarragona —ara cap del PP de Catalunya— el 26 de febrer del 2015 arran de les promeses incomplertes de l’alcalde de la ciutat. Les declaracions de Fernández van ser recollides pel Diari de Tarragona en la seva edició del 27 de febrer d’aquell any en un article que el rotatiu tarragoní titulava així: «L’Ajuntament culpa a la crisi dels seus anuncis incomplerts».

Demà, dijous 22 de novembre, Josep Fèlix Ballesteros farà la seva tradicional conferència anual que enguany, en lloc de fer-se al Col·legi d’Advocats de Tarragona com és habitual, es farà a l’auditori de la Diputació. Aquest acte, faci on es faci, acostuma a servir per treure pit d’allò que ha fet el seu govern durant els mesos passats i, sobretot, per a anunciar futurs projectes. L’hemeroteca demostra, però, com gran part d’aquests anuncis de l’alcalde han quedat en no res i moltes vegades han estat, literalment, un brindis al sol. L’article del Diari de Tarragona abans esmentat ja era un reconeixement explícit per part de Ballesteros que no havia complert moltes coses que havia dit, una prova de la seva falta de rigor a l’hora de fer anuncis de grans projectes.

«S’ha de tenir mèrit per sortir any rere any anunciant projectes que no veuen mai la llum», va dir abans d’ahir Dídac Nadal, candidat a l’alcaldia de Tarragona pel PdCAT. Nadal, fill de l’exalcalde Joan Miquel Nadal, predecessor de Ballesteros en el càrrec, va fer un ràpid repàs de tot allò que ha dit Ballesteros en aquestes conferències i que no s’han complert mai.

A Porta Enrere hem revisat què va dir l’alcalde Ballesteros en les diferents conferències anuals des de l’any 2007 fins ara per comprovar què hi ha de cert en les crítiques de l’oposició i el resultat no deixa ben parat el mandatari socialista.

Conferència any 2007. Feta a l’auditori de l’Antiga Audiència i després dels cent primers dies com a nou alcalde de la ciutat, la conferència va dur el títol de Per una Tarragona amb ambició i en el seu discurs Ballesteros assegurava que «durant 18 anys s’han desaprofitat oportunitats, ha faltat planificació, no s’han conservat els espais públics i no s’han atès les necessitats dels ciutadans», en referència als alcaldes anteriors. Més de deu anys més tard, el seu gran projecte estrella, els Jocs Mediterranis, ha estat tota una mostra d’oportunitat perduda i falta de planificació, per exemple. Els grans anuncis incomplerts d’aquella conferència van ser:

Conferència any 2008. Organitzada pel Col·legi de Periodistes de Tarragona, es va fer, com la gran majoria d’aquests esdeveniments de l’alcalde, al Col·legi d’Advocats i va dur el nom de Tarragona 2008: estat de la ciutat. Aquesta conferència es va fer pocs mesos després de l’anterior (aquella es va realitzar el 8 d’octubre del 2007 i la del 2008 es va fer el 15 de gener, és a dir, tres mesos després) i, per tant, Ballesteros no va poder anunciar cap gran projecte que fos diferent dels que va dir en la del 2007. Així, va sortir del pas dient que el 2008 seria «un any de les coses petites, de la qualitat de vida, de la micropolítica» i es va refermar en cobrir completament el nou estadi del Gimnàstic que s’havia de fer a Campclar perquè «ho reclamen socis, penyes i aficionats» i en impulsar la candidatura de Tarragona com a capital europea del 2016. Amb tot, Ballesteros va assegurar que s’havia desbloquejat la façana marítima i la Tabacalera: «Ho hem fet en només sis mesos». Així mateix va dir que ja s’havia reunit —en només mig any— amb 850 persones amb una mitjana de «vuit reunions al dia». Un ritme de reunions que ha baixat considerablement els últims anys tal com assegurava Antoni Peco, antic president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) el juliol del 2017 a la revista Viu a fons: «No hi ha diàleg amb l’Ajuntament. Suposo que per a ells no és una prioritat saber les necessitats dels veïns. El seu llegat són els Jocs del Mediterrani. La pregunta és, al marge d’aquest tema, amb qui s’ha reunit l’alcalde Ballesteros els últims anys?». Peco assegurava aleshores que feia més de dos anys que no s’havia reunit amb Ballesteros tot i haver-ho sol·licitat constantment.

L’any 2008 l’Ajuntament va decidir tancar el Mercat del Fòrum i ara, deu anys després, el consistori, que no sap què fer-ne, el manté tancat tot i que durant aquests anys han sortit propostes que mai s’han concretat.

Conferència any 2009. «L’any passat va ser l’any de la micropolítica. Un cop posada en marxa, comencem l’any de les inversions, la millora de l’espai públic [això ja ho va dir l’any 2007] i els equipaments», va dir Ballesteros en aquella conferència del 20 de gener del 2009. Algunes de les promeses que va fer van ser aquestes:

  • Obrir una oficina a la Casa Sefus per a la candidatura de la Capital Cultural Europea 2016.
  • L’any de les Tecles: atorgar una beca d’estudis i pagar els llibres de text durant tota la carrera escolar de les nenes nascudes aquell any que s’anomenessin Tecla. Al final, això es va resoldre fent una mona cada any a aquestes nenes, sense pagar les beques i els llibres [ACTUALITZACIÓ: l’Ajuntament informa, un cop publicat aquest article que, a banda de les mones, l’alcalde Ballesteros es fa càrrec dels llibres escolars en període de l’educació obligatòria només de les nenes nascudes l’any 2009].
  • La necessitat de «sortir al món» amb l’impuls de les candidatures dels Jocs Mediterranis i la Capital Cultural Europea del 2016. Ballesteros s’ho va prendre al peu de la lletra perquè l’alcalde, tal com va demostrar Porta Enrere en un article publicat fa pocs mesos, l’alcalde ha aprofitat qualsevol oportunitat per sortir de viatge. Com s’explicava en aquell reportatge, el batlle ha fet estades molt més llargues que el que requerien els seus compromisos oficials i, a més, no anava sol, suposant un cost elevat i difícilment justificable pels comptes municipals.
  • Teatre Tarragona: «Estic orgullós perquè a finals d’aquest any que hem començat, Tarragona tindrà un equipament cultural, llargament reivindicat, i de primer ordre: el Teatre Tarragona». Aquest equipament cultural no es va inaugurar fins al mes de desembre del 2012. Gairebé quatre anys més tard de la previsió de Ballesteros.

Aquell any també es va anunciar que l’aparcament del Passeig Torroja duplicaria la seva capacitat en disposar d’una plataforma metàl·lica on hi cabrien més vehicles. No es va fer mai.

Conferència any 2010. «Volem deixar de ser la ciutat dels projectes pendents per a tenir un projecte de ciutat», deia Ballesteros en aquella conferència anomenada Tarragona davant d’una dècada decisiva. L’alcalde, a més, assegurava que «la ciutat no es pot inventar cada any». No deixa de ser curiós que Ballesteros fes aquesta afirmació quan cada any anunciava projectes diferents que no es complien mai. I sentenciava: «Tarragona necessita un nord, claredat d’idees i acabar, d’una vegada per totes, amb les actuacions que té pendents». Els projectes anunciats més destacats van ser:

  • Estació de l’AVE al mig de Tarragona: «Les candidatures del 2016 i 2017 ens han de servir per a pressionar perquè aleshores l’AVE hagi arribat a la nova estació central de la ciutat de Tarragona», va dir.
  • Façana marítima: «Tenim encarregat l’estudi informatiu per alliberar la façana marítima i, a més, una consignació pressupostària de la Generalitat de 174 milions d’euros. Ja no hi ha marxa enrere».
  • Llars d’infants: «Tots els nens i nenes de la ciutat tindran una plaça en una llar d’infants municipals al final d’aquest mandat (any 2011)».
  • Tabacalera: «Serà la ciutat de la cultura, constituïda com un gran complex del qual en formaran part la Necròpolis, el Museu Nacional Arqueològic i espais dedicats a la música, l’art, els arxius i la biblioteca […] El Centre de Catalogació i Classificació de Materials Arqueològics de Catalunya serà una realitat en poc temps. Ja estem negociant amb la Generalitat el trasllat del Museu Nacional Arqueològic». Aquest punt, la Tabacalera, mereix una atenció especial. D’una banda, la Necròpolis va estar gairebé vint anys tancada al públic i això va provocar que el fiscal presentés una denúncia contra el seu exdirector, Francesc Tarrats, arran d’un article del Diari de Tarragona que mostrava l’estat d’abandonament del museu del jaciment. L’any 2015, a més, el Coordinador del Patrimoni Mundial de Tàrraco, Xavier Llovera, assegurava a la revista Viu a fons que «posar el museu [Nacional Arqueològic, que gestiona la Generalitat] a la Tabacalera és l’últim que hem de fer d’una llarga llista». Sobre els espais dedicats a la música a la Tabacalera, un d’ells, anomenat Capsa de Música, és gestionat per l’Associació de Músics de Tarragona (AMT) des de l’any 2012. El president d’aquesta associació ha estat fins fa poc més d’un mes, Miguel Alberto Cruz, que afirmava ser amic personal de l’alcalde en un article a Porta Enrere. En aquell reportatge s’explicava com l’AMT acabava la seva concessió el gener de l’any 2017 i com es prorrogaria uns mesos fins que el concurs perquè qualsevol altra persona o associació que volgués gestionar l’espai estigués enllestit. El fet és que el concurs no s’ha fet mai i l’AMT continua gestionant la Capsa de Música. En aquell article s’explicava l’ús inadequat de la Capsa de Música que va acollir, fins i tot, una festa d’aniversari de l’anterior Cap de Gabinet de Josep Fèlix Ballesteros, Gustavo Cuadrado. Actualment, la presidenta de l’AMT és Sandra Ramos, coneguda militat del PSC a Tarragona.
  • Nou camp del Nàstic de Tarragona: «El projecte prioritari continua sent la construcció d’un nou estadi  però la responsabilitat davant de l’actual situació de crisi econòmica fa impossible assumir la inversió», deia l’alcalde seguint amb aquell projecte que ja va anunciar el 2007.
  • Teatre Tarragona: «Estarà llest a finals d’enguany». Però no havia dit el 2009 que estaria llest aleshores? I afegia, atenció: «En aquest cas hem superat la mala planificació […] Això permetrà que la Rambla Nova es converteixi en un eix cultural de primer ordre a Catalunya, ja que comptarà, a més, amb el Banc d’Espanya [una altra de les promeses que ha quedat en no res: fer primer un centre de visitants i, posteriorment, es va assegurar que es faria un museu de la química], el Caixa Fòrum, Caixa Tarragona i un gran espai per a concerts al Francolí».
  • Pla Tarragona 2022: el full de ruta de la ciutat pels anys que haurien de venir. Tot un cúmul de bons desitjos que es fonamentaven en «planificar, acabar amb la improvisació i imposar la programació». A l’hora de la veritat, res de res com es pot veure en l’article publicat en el seu moment pel consistori.

Aquell any, tot i que no ho va dir en la conferència, també es va anunciar que es construirà un aparcament soterrat de 440 places al Passeig de Sant Antoni. Un altre projecte que no es va fer realitat tot i que el mes passat el consistori va decidir recuperar la idea.

Conferència any 2011. Era any d’eleccions i, curiosament, l’alcalde Ballesteros no va fer cap gran anunci de projectes per a la ciutat, després que el 2010 utilitzés tota l’artilleria. «Ahir Ballesteros es va posar la roba de candidat a l’alcaldia i es va centrar en la gestió», deia la crònica del Diari de Tarragona. Amb tot, el batlle va assegurar que s’havien «desencallat» la nova Escola Oficial d’Idiomes, el POUM i la Ciutat Judicial (aquesta última no s’ha fet). El periodista esmentava que s’havia «oblidat» del Complex Sant Jordi però cal recordar que aquest no és un projecte municipal, sinó de la Generalitat i que actualment hi ha un gimnàs de gestió privada.

Aquell any, però, també es va anunciar que l’Ajuntament faria un museu dedicat a la Setmana Santa i que estaria a la Rambla Vella, allà on hi ha un solar buit al final del carrer Sant Francesc. Aleshores, Ballesteros va dir que el museu seria una realitat en un parell d’anys.

Conferència any 2012. La ponència va dur el títol de Tarragona: tenim futur. «Va ser la conferència més fluixa inconcreta i vaga de contingut des que és alcalde», deia el Diari de Tarragona.

Conferència any 2013. Després de dos anys amb poca empenta, almenys pel que fa a anuncis de projectes importants, Ballesteros va tornar a fer una aposta per les grans promeses en una conferència anomenada Treballant un horitzó per a Tarragona. L’alcalde va fonamentar la gairebé una hora de discurs en els Jocs Mediterranis, que s’havien de celebrar l’any 2017.

«Ballesteros va fer gala del seu singular optimisme. […] Ballesteros ens va traslladar a una ciutat feliç on no hi cabia el pessimisme», deia el periodista del Diari de Tarragona que va cobrir l’acte amb un to clarament irònic.

Aquell any, a més, va sortir una notícia en què es deia que l’Ajuntament vendria tres solars (Hostal del Sol, Passeig de les Palmeres i els pisos sobre del teatre Metropol) en què s’aconseguirien 8 milions d’euros d’ingressos. A l’hora de la veritat el solar de l’Hostal del Sol el fan servir els Xiquets de Tarragona, el del Passeig de les Palmeres encara està en venda i els pisos del Metropol hauran de ser l’arxiu de l’arquitecte Jujol (tot i que encara no se sap la data).

Conferència any 2014. Precisament l’optimisme que va destacar el periodista del Diari en la conferència del 2013 es va veure reforçat pel mateix Ballesteros l’any 2014: «Soc optimista, no sembla gaire útil ser una altra cosa». La cita és de Winston Churchill però l’alcalde la va fer servir en el seu discurs que va estar farcit d’elements d’altres anys, com el fet de crear la Tabacalera com un centre cultural amb el Museu, la Biblioteca (veure conferència any 2010) i, això va ser novetat, la seu de la Reial Societat Arqueològica, que de fa anys es troben en un pis del carrer Major de Tarragona que és de la seva propietat i també volia que hi anés l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC), que es troba de fa anys a la Plaça d’en Rovellat. Ballesteros va insistir en l’Smart District de Campclar, anant encara més lluny: «Vull convertir Tarragona en l’Smart Valley del sud de Catalunya». Només cal veure, però, en què ha quedat tot el projecte Smart City que, com les conferències de l’alcalde, han estat bones paraules i pocs fets i, de les poques coses que s’ha realitzat, algunes han sortit tan malament com el Jardí Vertical de la Tabacalera. Fins i tot la Fundació Smart City, una institució creada perquè, de facto, es dediqui la meitat del seu pressupost a pagar a tres persones, dues d’elles alts càrrecs del PSC. A més de tot això, Ballesteros va presentar una altra proposta que no s’ha fet:

Conferència any 2015. Primer Tarragona, Tarragona de primera va ser el títol del discurs d’aquell any. «Tarragona no s’entendria sense el mar […] per això ja hem impulsat diferents millores al Serrallo i al Moll de Costa. Aquesta zona no és la mateixa que l’any 2007 perquè ara té un encant i una oferta gastronòmica que és única», va dir Josep Fèlix Ballesteros. El que potser podria haver dit l’alcalde és que les millores que es van fer en aquestes dues zones les va fer el Port de Tarragona i no l’Ajuntament. De fet, els veïns del Serrallo han manifestat nombroses vegades que la part que està sota responsabilitat del Port, és a dir, la façana marítima del barri, està molt millor que els carrers interiors, a càrrec de l’Ajuntament on hi ha greus problemes d’inseguretat ciutadana.

Dies més tard de la conferència de l’alcalde, el Diari de Tarragona publicava un article on s’afirmava que l’Ajuntament crearia un gran bulevard a la Part Baixa de Tarragona amb voreres més amples, terrasses  menys cotxes. Segons l’article, la primera fase d’aquest projecte tan ambiciós havia d’estar enllestida a principis de l’any 2017. No s’ha fet res i, en canvi, els veïns de la Part Baixa de Tarragona estan actualment en peu de guerra per l’estat d’abandó del barri i, fins i tot, assisteixen habitualment als plens municipals per protestar per l’actitud del consistori envers aquesta zona de la ciutat. Enguany, la situació dels carrers Apodaca i Unió, tradicionalment considerats un eix comercial, ha tocat fons amb 49 establiments tancats. Els comerciants asseguraven en un article al Diari de Tarragona que la degradació va començar amb el tancament del pas a nivell de la Plaça dels Carros per als vehicles.

Conferència any 2016. Mirar lluny, treballar a prop va ser el nom de la conferència d’aquell any. «Per a mi, l’estratègia en majúscules és Tarragona […] Jo ofereixo diàleg davant els profetes del catastrofisme, els predicadors de la por o els oportunistes». Així, Ballesteros volia resoldre «els temes pendents de la ciutat de forma permanent», en referència al Banc d’Espanya o el pàrquing de Jaume I. Ambdós, a finals del 2018, sense resoldre.

Conferència any 2017. Aquesta va ser una conferència sense grans projectes estrella on l’alcalde va demanar unitat per afrontar els grans reptes de ciutat. «Que deixin d’exercir com els enemics a casa», va dir en referència als partits de l’oposició. Curiosament, Ballesteros no va parlar dels Jocs Mediterranis, el seu projecte estrella durant anys i panys. Feia cinc mesos que havia anunciat l’ajornament dels Jocs, un fet mai vist en la història de l’esport mundial, i la cita olímpica passava al 2018.

L’any passat l’Ajuntament deixava perdre una subvenció de 3 milions d’euros de la Generalitat que li havien de servir per a reformar l’edifici de Ca l’Agapito. Sense els diners, el projecte continua aturat.

També el 2017, el consistori volia connectar els dos campus de la URV mitjançant un carril bici. El projecte s’havia de finalitzar el primer trimestre d’enguany però no s’ha fet.

Demà, l’alcalde té una gran oportunitat per no vendre fum i no allargar més aquesta llista d’incompliments que és un escàndol. Fa unes setmanes, però, Ballesteros ja va anunciar que si surt reelegit hi haurà bus gratis pels ciutadans de Tarragona. Veurem si compleix aquesta nova promesa.

«Els fets són més contundents que les paraules», va dir Ballesteros en l’última conferència de ciutat que va fer, l’1 de març de l’any passat. I tenia raó.

 

 

Col·labora
Porta Enrere és un mitjà completament independent que no rep publicitat pública ni privada. Per fer possible el periodisme d'investigació lliure cal el suport de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Accepta cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència d’usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. En fer clic a "Accepta les cookies", accepteu l’ús de les cookies descrites a la nostra Política de cookies. També podeu configurar quines cookies voleu acceptar fent clic a “Configurar les cookies”.